dilluns, 21 de juliol de 2014

El Gòlem i l’àlter ego de HAL 9000



[Article publicat en el número 2 de la revista Tentacles]


L'any 1892 el compositor britànic Harry Dacre (1860-1922) escrivia "Daisy Bell", una de les cançons més populars del music hall del segle XIX, que va popularitzar Katie Lawrence l'any 1899.

Entre els anys 1961 i 1962, el físic John Larry Kelly, de Bell Labs, utilitza un ordinador IBM704 per sintetitzar per primer cop la veu humana i fa servir la cançó de Harry Dacre.


La història continua, i l'any 1968 "Daisy Bell" s'havia de convertir en una de les cançons més tristes del cinema. Sortíem un vespre del cinema Florida, just al costat de l'enyorat Price de les vetllades de boxa i de lluita lliure, després d'haver participat en un espectacle visual com fins aleshores no havíem vist mai en una pantalla. No teníem edat per entendre ni el significat ni el sentit narratiu de 2001: una odissea de l'espai, d'Stanley Kubrick i Arthur C. Clarke; l'ús de la música, la coreografia, el so com a tècnica narrativa, els efectes especials i tots els elements tècnics ens van segrestar el poc enteniment. Vaig sortir del cinema, el mateix dia de l'estrena, amb nou anys i la sensació d'haver participat en un esdeveniment important. Vam créixer sense ser-ne conscients.

Però un regust agre ens quedava a la boca després d'haver presenciat la trista mort de HAL 9000 mentre s'esllanguia cantant "Daisy, Daisy", la cançó que li havia ensenyat el seu instructor, Mr. Langley, a la planta de HAL Laboratories d'Urbana, Illinois, on va néixer un 12 de gener de 1992, cent anys després que Dacre la composés sense saber que seria l'últim alè de HAL i del seu àlter ego, el Gòlem.

El Gòlem en una escena de la pel·lícula Der Golem 
(1915 i 1920), de Henrik Galeen i Paul Wegener,
basada en la novel·la de Gustav Meyrink

Kubrick, jueu fill de pares emigrats des de l'est d'Europa (1), juga amb la idea del Gòlem, un gegant de pedra al qual li dóna vida, segons la càbala, la paraula hebrea emet (אמת), que significa "veritat", escrita en el seu front. Coneixem aquesta figura llegendària, entre d'altres autors, a través de Jakob Grimm, a El periódico para ermitas (1808); Ludwig Achim von Arnim, amb Isabela de Egipto (1812); E.T.A. Hoffmann i Der Sandmann (1816); pel conte El Gòlem, de Isaac Bashevis Singer; però sobretot per El Golem (1915) de l'escriptor austríac Gustav Meyrink (1868-1932), i per les tres versions de la pel·lícula Der Golem (1914, 1917 i 1920), de Paul Wegener. Malgrat tot, El Gòlem i els fets miraculosos del Maharal de Praga (1909), obra clàssica de les lletres hebrees del segle XX, de Yudl Rosenberg (Rodomsko, Polònia, 1859 - Mont-real, 1935), rabí, cabalista i estudiós de la tradició jueva, és la història que narra el mite modern del Gòlem.

La llegenda explica que el rabí Loew va construir el Gòlem per defensar el gueto de Praga de l'antisemitisme. Quan el gegant de pedra embogeix i comença a matar indiscriminadament, com l'ordinador HAL de 2001, Loew el sacrifica esborrant-li del frontl'àlef (א), primera lletra de l'alefat i principi de totes les coses, fins que queda la paraula met (מת), "mort", de la mateixa que David Bowman apaga els sistemes cognitius de HAL, que es va apagant mentre canta "Daisy, Daisy".

D'acord amb la llegenda, les restes del Gòlem estan guardades en un taüt a l'àtic de la sinagoga Staronová, o Sinagoga Vella-Nova, de Praga, i pot ser retornat a la vida de nou si és necessari. Només caldrà connectar de nou el sistema operatiu.




*

Nota:

[1] Kubrick va deixar sense realitzar una pel·lícula sobre l'Holocaust. Com afirmen Jan Harlan, durant molt de temps productor executiu del director nord-americà, i la seva filla, volia fer una pel·lícula sobre l'Holocaust, però mai va tenir un bon guió. Kubrick volia aconseguir els drets de la novel·la de Louis Begley, Wartime Lies, la història d'un nen jueu i la seva tia que fugen de l'ocupació nazi de Polònia. Begley  s'havia mostrat reticent a cedir els drets del seu llibre, però la seva admiració per Kubrick va suavitzar la seva postura.

Una vegada més, Kubrick es va embarcar en una investigació exhaustiva. Va fer la localització d'escenaris per Europa i va posar en marxa el càsting: Uma Thurman i l'actriu holandesa Johanna ter Steeg es perfilaven com a candidates al paper de la tia. Però va tenir la mala sort que Spielberg es va avançar amb La llista de Schindler i Kubrick va desestimar temporalment posar en el mercat una pel·lícula de temàtica tan semblant.


 Número 2 de la revista Tentacles

17 comentaris :

  1. Jo també vaig veure 2001 en una edat "precoç", diria que als catorze, i les sensacions s'assemblen a les teves. No m'hi van dur els pares, sinó que es van limitar a donar-nos els diners de l'entrada a mi i al meu germà, que en tenia tretze.
    Després l'he vista alguna altra vegada, però aquella impressió tan profunda ja no s'ha repetit. Cosa que no vol dir que n'hagi captat tot el que podria. Recordo que vaig comprar l novel·la del Clarke de seguida, una edició de butxaca que em va costar 50 pessetes. La vaig llegir pensant que comprendria, però no ho sé pas.
    Fa poc més d'un any l'he tornada a veure en DVD, i va ser ja tan sols una experiència audiovisual, diria jo: em vaig asseure al sofà, deixat anar, a gaudir del festival d'imatges i música.
    Mai no havia estat conscient d'aquest joc de paraules en hebreu... Diguem que ara, llegint-te, he après una mica més però en canvi ja no es repeteix aquella emoció tan poderosa dels catorze.

    ResponElimina
  2. Ostres, això de la paraula Emet no ho savia!. No m'extranya, el Kubrick era un perfeccionista i jueu i ademés estava obssesionat amb l'Holocaust. El coleccionista més important de films filmats pels Nazis era Kubrick.

    ResponElimina
  3. Jo la vaig veure en reposició sobre el 85 o 86. Però aquest detall del Golem se'm va escapar. Gràcies!

    ResponElimina
  4. Lluís, suposo que és difícil tenir les mateixes sensacions que la primera vegada, amb una pel·lícula i amb qualsevol cosa. Un cop racionalitzat...

    Crec recordar que el mateix Kubrick va dir que no tot en la pel·lícula havia de passar per l'enteniment.

    Jo la vaig veure quan la van estrenar, i és clar, amb nou anys vaig haver d'anar acompanyat.

    ResponElimina
  5. Aris, he afegit text que tenia pendent sobre el que comentes. Fes-li un cop d'ull.

    ResponElimina
  6. Alyebard, jo no el vaig descobrir fins molt més tard. És un detall interessant que no està gens analitzat. No sé si hi deu haver cap estudi que es dediqui a descobrir aquests detalls, però tinc entès que hi ha més referències en altres pel·lícules.

    ResponElimina
  7. Hal com a Golem contemporani? Molt interessant... De fet, ho és. Primer protegeix als seus i després es torna boig i comença a matar-los.

    He vist molts cops 2001, una de les meves pel·lícules preferides d'adolescent, i mai me n'havia adonat del detall golèmic; a més, a la bibliografia que he llegit no se'n parla.

    Per tant, el teu apunt obre moltes perspectives fascinants... Salut!

    ResponElimina
  8. Miissatger, jo tampoc n'he sentit parlar mai, però feia temps que li donava voltes a la idea i encaixa perfectament, tant des del punt de vista argumental com simbòlic. Seria qüestió de desenvolupar-ho.

    ResponElimina
  9. tan tendra que m'havia semblat la cançó de "daisy bell" cantada per la computadora... i ara, pensar que pot arribar a ser tan sinistra...

    has ampliat el post, eh? no en sabia res de la paraula "golem" i tot això que expliques. llegint l'enllaç, anava pensant, "la mateixa església o els capellans podrien ser golems, d'alguna manera", i a continuació, lo poema de borges. "golem" utilitzat també com "imbècil", "inanimat"...? quantes voltes pot arribar a donar una mateixa cosa, o idea, o persona... imagino algú dels temps passats intentant explicar una religió, i altres considerant-lo un "golem", a ell i a la religió sencera. i després algú altre, aferrat a unes idees i creences, considerant "golem" a qui no les pensa... i tant un com l'altre, persona i golem alhora: allò que som i allò que construïm per a "ordenar" com som i com voldríem que fossen les coses. però després tots, persones, màquines, religions i ninots de fang, mos trobem amb la contínua sorpresa de veure que la vida (i la persona) sovint no "funciona" com natros prevèiem, que per molt que volguéssem escriure-la, no podem abastar-la tota.

    me sap greu que s'identifique la "bogeria", lo "col·lapse" que vivim tantes vegades, com "qui va matar indiscriminadament"... qui acaba malmetent les "bones obres". no pot ser que la "bogeria" que pot matar indiscriminadament sigue la mateixa que mos pot portar en un altre moment a crear la cançó de la daisy bell, tan tendra? el mateix hal canta "half crazy", no?

    què va ser el que va "transtornar" hal, o golem? no conec ni una història ni l'altra...

    ara penso en allò de "la maté porque era mía", o "lo maté porque era mío", que també passa a vegades. què mos porta a actuar així a vegades? lo fet de no ser "prou perfectes"? (ahir vaig estar llegint coses de maçoneria...)

    tinc la impressió que no és això. precisament, potser el neguit de voler ser-ho i que les coses ho siguen mos destarota. no ho sé, xec...

    ResponElimina
  10. Iruna, no deixa de ser un joc intel·lectual: allò que et dóna la vida, et pot matar.

    He fet alguns afegits per deixar més clar què és el Gòlem per a qui no ho sabés.

    Té sentit el que dius. De fet, l'Església i els seus ministres estan inspirats per l'Esperit Sant. "Esperit", en hebreu, és "ruah", que també vol dir "alè", l'alè que dóna la vida. Al Gènesi, Yahvé dóna vida al primer ésser humà (sense distinció de gènere) amb el seu alè, i algunes variants de la llegenda del Gòlem, també.

    Sobre els éssers i màquines creats pels humans que acaben escapant del nostre domini i fent-se autònoms, n'hi un munt d'històries. És por. I no podem fer res amb la polisèmia de les paraules: l'ús s'ajusta a les necessitats de cada època i de cada circumstància.

    La història del Gòlem i la de Hal són la mateixa. Neixen per ajudar-nos i acaben anant contra nosaltres i cal destruir-los. Però, de fet, ni l'un ni l'altre són morts, sinó que dormen a l'espera d'haver-los de necessitar un altre cop. Per què s'hi tornen? Simple: és una metàfora del poder i el seu exercici.

    L'ús de "gòlem" com a sinònim de boig és només entre els jueus: un gòlem és qui perd el control segons els valors atribuïts als humans. Nosaltres també usem el terme "boig" en sentits oposats: qui no controla els seus actes segons les normes establertes, i també es diu de qui és un geni.

    "La maté porque era mía" és de "Crímenes ejemplares", de l'escriptor jueu valencià Max Aub. Té el mateix sentit que "Lo maté porque era de Vinaroz", de la mateixa obra. Representa l'absurd.

    Què ens porta a ser com som? Mira, ahir en parlava. L'art neix de la cerca de Déu o de la il·lusió de ser Déu. Té a veure amb l'acte de crear. Des del moment que amb la cultura popular i la societat de consum (també podríem dir-ho de la democràcia) es socialitza la societat, tots esdevenim protagonistes en potència de la creació del món. Això genera insatisfacció. La manera de respondre a aquesta insatisfacció ens pot fer mansos, perillosos o artistes.

    Res. Ho deixo aquí, que es fa tard i encara tinc feina.

    Bona nit, Núria.

    ResponElimina
  11. Ostres, doncs això del film de l'Holocaust no ho sabia, molt bo

    ResponElimina
  12. Benvolgut Enric, gràcies pel article. Però atenció, si's plau - la sinagoga de Praga es diu Staronová, no Staranová. Stará synagoga = una sinagoga vella, nová synagoga = una sinagoga nova, però la "Sinagoga vella-nova" = Staronová synagoga.
    Sóc pedant, ja ho sé. Ho sento...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Enricu. No és la primera vegada que em fas notar el meu error. Quan vaig parlar d'El Gòlem i els fets miraculosos del Maharal de Praga (1909), de Yudl Rosenberg, vaig cometre el mateix error. Ja ho he esmenat. Moltes gràcies.

      Elimina
  13. Vaig veure 2001 al cine Aribau, en els temps de la transició, al voltant dels 20 anys i també recordo molt bé sortir-ne trasbalsat. Kubrick és un director molt interessant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Ricard. És difícil restar indiferent a Kubrick. 2001 ens va marcar.

      Elimina
  14. 2001..... una de les meves pel-lícules favorites, l'he vist com 5 ó 6 cops i cada vegada hi trobo alguna cosa nova i el llibre d'Arthur C. Clarke en que es basa diria que fins i tot encara m'agrada més......el moment de la "mort" de Hal, impactant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Àgata. Sempre s'hi veuen coses noves. Jo també l'he vista un munt de cops, però la primera vegada, amb nou anys, va ser la que em va impactar més.

      Elimina