dimarts, 23 de setembre de 2014

Shanà tovà 5775


ראש השנה
Rosh ha-Shanà 5775
Shanà tovà umetukà
Anyada buena i dulse
Feliç i dolç Any Nou


El Rosh Ha-Shanà és l'Any Nou jueu. Se celebra el primer i el segon dia del mes hebreu de Tishrí, que en el calendari gregorià coincideix aquest 2014 amb els dies 25 (al capvespre del dia 24) i 26 de setembre (per als jueus de la diàspora).

Som a l'any 5775 des de la creació del món i d'Adam i Eva, segons els números que s'extreuen de la Torà. I com cada any, ens repetim quan afirmem que, com totes les dades religioses aquest comptatge és aproximat: ara no ens barallarem amb la ciència per uns anys amunt o avall. Alguna data s'ha de triar per celebrar el Cap d'Any! Tanmateix, el temps i l'existència són relatius, i en això hi coincideixen els científics i la saviesa popular. Entre 5775 i 13.000 milions d'anys només hi va un pensament. A tot estirar, una vida: el món és món tant en quant som capaços de pensar-lo. Un cop morts, s'esborra tota consciència i tota evidència de l'existència de l'Univers.

La festa comença la vigília de l'1 de Tishrí quan apareix la primera estrella en el cel. És aleshores que es fa sonar el shofar, un instrument fet de banya d'animal kósher (pur; com la cabra, el marrà, l'antílop...), com el que es va fer servir per enderrocar les muralles de Jericó en temps de Josuè (Jos, 6).

Des del punt de vista religiós, no es diferencia gaire de l'Any Nou cristià ni de cap altre. Són dies de pregaria, de reflexió, de penediment, de record i de bons desitjos per l'any que s'enceta; i també se celebra si no s'és creient. Es mengen pomes i mel, que simbolitzen que l'any serà dolç, peix i mangranes. Entre els creients, les pregàries s'allarguen durant deu dies fins el Yom Kippur, el Dia del Perdó (10 de Tishrí, és a dir, al capvespre del 3 d'octubre d'enguany).

A les postals antigues que normalment acompanyen la celebració del Rosh Ha-Shanà en aquest blog, avui hem volgut acostar-nos al pop kitsch de les dècades de 1960 i 1970, tan comú a totes les festivitats populars i religioses de totes les cultures.




L'Avinu Malkenu (Pare nostre), com el que interpreta Barbra Streisand en aquest vídeo, és un exemple de pregària per aquestes dates. I tant si s'és creient com si no, les pregàries, com els salms, fan de bon escoltar i li posen màgia a l'atzar estel·lar.


[+]

Rosh ha-Shanà 5772
Rosh ha-Shanà 5773
Rosh ha-Shanà 5774

[Les postals antigues de felicitació del Rosh ha-Shanà han estat baixades de The Magnes Collection of Jewish Art and Life]

15 comentaris :

  1. Como teólogo, el libro que más me atrae es el del Eclesiastés, no porque nos diga que hay un tiempo para cada cosa, que no deja de ser cierto, sino porque te hace pensar (reflexionar que dirían los del diseño).
    del Pentateuco me quedo con el Exodo.
    Tuve una buena profesora del Antiguo Testamento; un apartado que me traía de cabeza era el de la sinopsis historicoliteraria del AT.
    Los orígenes de Israel (Gn 46:27) siempre me llamaron la atención.
    Gracias por la información
    feliz año
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Bíblia, Miquel, com a llibre de llibres que és, té per triar i remenar. Pel que té d'influència en la nostra cultura, el Pentateuc (la Torà) i els evangelis són el que més m'interessa. Sobretot perquè quan es fa la lectura literària i es compara amb la lectura exegètica descobreixes tot el que s'amaga sota el text. Vaig estudiar Filologia Semítica ho vaig fer en part per poder-me aproximar al text literari i gaudir-lo en profunditat. Ara, encara que sigui un tòpic, el llibre més espectacular, i que encara no se sap què hi pinta a la Bíblia, per a mi és el "Càntic dels càntics".

      Elimina
  2. Sino recuerdo mal, el Sir hassirim se puede leer como poema y, es cierto, no cuadra con el resto del Libro de los Libros.
    Unos dicen que exalta el amor conyugal; otros, que no es digo del resto; hay quien afirma que el matrimonio fue el primer sacramento... En fin, estoy contigo en ello.
    Pero deja que me acerque al Eclesiastes, al 7:16, que es una parte que me hace pensar permanentemente :
    "No seas justo en demasía y no seas sabio en exceso ¿ para qué destruirte ?. (E Paulinas) Hay otras versiones (Nacar Colunga) que ponen :" No quieras ser demasiado justo ni demasiado sabio...".
    La Valera y la revidada también lo ponen en este estilo.
    esta frase me lleva de cabeza
    Un abrazo muy, muy ,muy grande
    Salut

    ResponElimina
  3. rvidada no...Valera revisada. Perdón

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la mateixa traducció de l'edició interconfessional, que és la que utilitzo jo. És un missatge relativista, com tot el contingut de l'Eclesiastès (Cohelet). El més interessant és que malgrat el caràcter sapiencial que sovint se li atribueix, aquesta saviesa té un origen popular semblant al dels refranys, la qual cosa el fa més interessant que si tingués un origen culte.

      Elimina
  4. BS"D

    La nostra ment es molt limitada, només pot pensar subjecte a les quatre dimensions espai-temps. Ès possible que tots dos fets siguin veritat (la creació té a la vegada 5775 anys i 13,000 mil-lions d'anys) només és que la nostra ment no pot arribar a comprendre aquest fet?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Josep Maria, la nostra ment té limitacions que condicionen anar més enllà dels paràmetres que fem servir per mesurar el temps i l'espai, i que, d'altra banda, són una invenció humana. Però tot el que sigui traspassar aquestes fronteres sense les eines de la física ens porta a la metafísica, un camp gens menyspreable que ens porta a tractar el raonament més com a literatura que com a formulació lògica (evito el terme "científica" expressament).

      És evident que el mite i qualsevol construcció llegendària, i la literatura són formes de reconstrucció del món i conformen el nostre pensament. En aquest sentit, no hi ha res a dir. Però no oblidem que, igual que l'espai i el temps, el món de les idees també és exclusivament humà.

      Elimina
  5. Sempre he sentit una certa fascinació pels costums jueus !!!!, axis que gracies !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un tema que m'és proper personalment i per formació acadèmica, d'aquí el meu interès, Javier.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Shaná Tová Umetuká.

      Mazel Tov también para ti, José Luis! Un abrazo!

      Elimina
  7. Doncs feliç any nou Enric!!!

    ResponElimina
  8. No sé gran cosa sobre costums i celebracions jueves. Per això m'agrada passar-me per Bereshit i per Terres d'Edom: perquè sempre ho expliques des d'una perspectiva molt personal que ho fa tot força atractiu i, alhora, instructiu.
    Magrat el meu desconeixement sobre el tema, he gaudit amb la barreja d'aspectes religiosos i profans. M'encanta aquesta mescla de salms, imagineria kitsch, literatura bíblica i antropologia cultural.
    Shaná Tová!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només tinc dues opcions, Sícoris. O ho faig de forma acadèmica i m'arrisco que no em llegeixi ningú, o agafo els elements que són comuns entre cultures i trenco el tòpic de la diferència.

      Les proclames religioses (com les lleis) existeixen perquè els creients sempre prenen dreceres i adoren els déus pagans. Mostrem, doncs, les dues realitats. I si ens hem de penedir, que sigui després de pecar.

      Elimina