dimecres, 3 de setembre de 2014

Una excursió a les clavegueres

Ilustració Catalana (1907)
Foto: Adolf Mas


Aquest apunt no hauria estat possible sense la col·laboració de Tomàs Razquin, company en la recerca de la història perduda de la ciutat de Barcelona, que ens ha proporcionat part de la informació.

Avui viatjarem fins l’any 1907 i anirem sota terra. La història de Barcelona no s'explica només amb la seva vida sobre l'asfalt, sinó també amb el seu subsòl, les clavegueres. Des dels seus orígens, Barcelona disposa de sistemes de clavegueram que han anat evolucionant al ritme de la ciutat. Les primeres construccions, descobertes per Josep Antoni Brusi, es remunten a l'època romana, però l'actual clavegueram és, majoritàriament, fruit del treball d'enginyeria dissenyat per Pere García Fària i, posteriorment, per Albert Vilalta i González (Pla Vilalta, 1968), que comença a plantejar-se el sanejament i reaprofitament de les aigües residuals. És a partir del segle XIX que comença la història moderna del clavegueram de la ciutat amb la redacció, el 1891, del primer Pla de sanejament de García Fària, que s’estendria bàsicament a l’Eixample, la nova Barcelona que creixia com una teranyina cap als antics municipis del Pla.

El 25 de maig de 1907, dèiem, s’inauguraven els trams de clavegueram dels carrers Entença, Rocafort, Calàbria i Borrell, entre la Gran Via (aleshores carrer Cortes) i Consell de Cent. La recepció, presidida per l’alcalde Domènec Sanllehy, es va efectuar a la confluència del carrer Rocafort amb Consell de Cent, on es van reunir tots els convidats, autoritats, prohoms, arquitectes i premsa, i ciutadans curiosos.

Com es pot veure a la fotografia que encapçala aquest apunt, l’entrada a la claveguera va ser engalanada amb enramades que envoltaven la rampa d’accés, a través de la qual les personalitats van poder baixar al subsòl i recórrer el túnel en tota la seva extensió. Com explica una crònica de La Vanguardia, el tram va ser il·luminat amb bombetes elèctriques i amb llums d’acetilè les clavegueres secundàries que desaigüen a la principal que s’inaugurava. Els assistents van poder veure en funcionament un parell de vagonetes de recollida i transport d’escombreries, que per a l’ocasió havien estat guarnides amb flors i fullam, i il·luminades també amb llums d’acetilè. Tot plegat, un escenari de pessebre.

Acabada l’excursió, i com que ja se sap que no hi ha inauguració sense brindis, la Comisión del Ensache va oferir als convidats un lunch. On? Dins de la mateixa claveguera. Adossades a una de les parets, es va estendre una llarga filera de taules que ocupava tot el tram inaugurat. Tovalles de fil, coberteria, vaixella de porcellana i copes de cristall, i tot plegat adornat amb garlandes de roses i clavells.


Ilustració Catalana (1907)
Foto: Adolf Mas


Animat pels assistents, l’alcalde Sanllehy va proferir el següent brindis entusiasta (que escurcem per a no avorrir):

“Desde el fondo de esta cloaca, que constituye una parte de la magna empresa acometida por el Ayuntamiento de Barcelona para sanear nuestra hermosa, nuestra incomparable ciudad, felicito cordialmente á cuantos han cooperado á ella.
La obra realizada, la que se halla en vías de ejecución y la que se realizará próximamente, pues está acordada ya por el Ayuntamiento, demuestran el empuje, la vitalidad potente de Barcelona, pues únicamente ciudades que como la nuestra han llegado ya a la plenitud de su desarrollo y cultura, y tienen conciencia de su vigoroso poder, son capaces de llevarlas á feliz término.
[...]El hecho de que el Ayuntamiento se preocupe de la higienización del subsuelo, no significa que Barcelona sea, como algunos pretenden, una ciudad malsana, en manera alguna; nuestra ciudad, por su clima y por sus condiciones naturales resulta, á no dudarlo, una de las más sanas. Si de la comparación de las estadísticas demográficas de Barcelona con las de otras capitales extranjeras de su importancia, resulta que la cifra de su mortalidad es mayor tal vez se deba á que nuestras estadísticas son más aproximadas á la realidad que las otras.”

Després de les rondes de discursos, els convidats van ocupar els seus respectius llocs a la taula, on se’ls va servir, ofert per Casa Llibre, un menú de sandvitxos de brioix, no sabem farcits de què, que van ser regats amb xampany, i finalment van ser obsequiats amb cigars havans.

Fora al carrer ens podem imaginar la multitud encuriosida davant la incertesa del que s’estava coent sota terra, mentre unes veus d’ultratomba i el fum dels havans sortia per la boca de la claveguera que s’havia empassat els homes que dirigien els seus destins. Talment com a l’infern.


Plano detallado de Barcelona y su alcantarillado
Pla de sanejament (1891), Pere García Fària

20 comentaris :

  1. Molt bó..
    Me ha gustado cantidad.
    salut

    ResponElimina
  2. Les clavegueres, les catacumbes, les estacions de metro oblidades i fins i tot les caves del xampay exerceixen una gran atracció, tanta o més que els cims alts de les muntanyes. Molt interessant tot això de la celebració, ho ignorava. Les clavegueres físiques es poden explorar, les del poder ja són més inaccessibles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha més misteri al subsòl que a la superfície. La foscor, l'atracció de l'abisme...

      Malgrat que les del poder siguin més inaccessibles (i potser més fosques), la metàfora és servida en safata, oi Júlia?

      Elimina
  3. Magnífica entrada Enric. Jo tampoc en sabia res de la cel·lebaració sota terra. I les fotos són meravelloses!! És veritat que tot el què envolta el subsòl de la ciutat és molt atraient. Jo estic fascinada amb els túnels dels palaus dels carrers ample i avinyó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Roser! Has tingut ocasió d'anar a aquests túnels?

      Elimina
  4. A París són tota una atracció turística.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Javier, aquí estem perdent l'oportunitat de portar-hi tots els turistes i esponjar el centre de Barcelona.

      Elimina
    2. c'est la réponse la plus amusante et la plus intelligente que j'ai lue à ce sujet !

      Elimina
    3. Potser "tots" ha estat una mica exagerat, però ja ens entem, oi?

      Elimina
  5. Tot un món fascinant! No hi he baixat mai, però amics que les han visitades (aquelles visites que, no sé si encara fan, entraven pel Passeig de Sant Joan) parlen d'un recorregut al·lucinant. Això sí, també diuen que, després, cal corre de seguida cap a casa a rentar la roba que duies i dutxar-te, perquè t'emportes tota la pudor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Toronto, fa temps que ja no es fan les visites des del passeig de Sant Joan. Està tancat. Hi ha tot un món allà sota, no només de clavegueres, sinó també de grans dipòsits pluvials grans com catedrals. Vaig tenir l'oportunitat de veure el que hi ha sota la plaça de l'escorxador. Vaig pensar en Lovecraft.

      Elimina
  6. Una amiga m’ha “nominat” per a una mena de jocs d’aquests que fan tanta mandra, que vol difondre els blogs mitjançant una cadena piramidal. Com que el joc m’ha semblat senzill i de bona fe, m’hi he afegit.

    Només es tracta de contesar unes preguntes sobre gustos literaris; després, “nominar” uns altres onze blogs que t’agradin (posant-hi a cada un l’enllaç per accedir-hi) i passar-los l’enllaç del teu per si volen respondre el qüestionari i continuar la cadena.

    T’ho envio sense cap compromís: si et ve de gust, fes-ho córrer.
    Una abraçada. Bona Diada! Ara és l’hora!

    KRT

    http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2014/09/liebster-awards.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ramon, per aquest reconeixement. Una abraçada i bona Diada!

      Elimina
  7. http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/2014/09/salut-i-bona-diadaara-es-lhora-gracies.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mª Trinidad, gràcies per la teva menció. És tot un plaer venint d'una de les persones més actives del món blogaire i d'una de les més grans apassionades de la història de Barcelona.

      Elimina
  8. Els llocs soterrats ofereixen inacabables espais dramàtics per qui s'hi vulgui endinsar: al fons hi trobem els nostres orígens, el fang, el caos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta deu ser la raó, Olga, de molts atavismes: el retorn al fang.

      Elimina
  9. Boníssima la infernal imatge final.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps com sóc, Enric: no em puc quedat en la crònica pura i dura. Tot té causes i conseqüències.

      Elimina