dilluns, 19 de gener de 2015

Moby Dick a Barcelona

La balena del Museu de Ciències Naturals,
l'any 1922, en el Museu Martorell
Font: Museu Darder de Banyoles


Moby Dick a Barcelona? Sí, l'any 1954. Quan semblaven haver desaparegut, una barraca de fira reclamava l'atenció dels barcelonins. Però comencem pel principi.

La presència de balenes i altres cetacis varats en el litoral barceloní ha estat al llarg de la història força habitual. Un dietari de la Generalitat del segle XV comenta que una balena s’ha quedat varada en els sorrals del delta del Llobregat.

Si parlem de balenes i Barcelona, ràpidament ens ve al cap l’esquelet de l’espècimen que es conserva en el Museu de Zoologia, exposat durant molts anys en el Castell dels Tres Dragons del Parc de la Ciutadella, i avui al Museu Blau del Fòrum. Però aquest rorqual comú no va arribar a la ciutat ni per la seva pròpia voluntat ni pels corrents marins, sinó que va varar a les platges de Cap Ras de Llançà, el juny de 1862. Joan Baptista Serinyana, veí de Llançà, anotava en el diari on recollia tots els fets que s’esdevenien al poble (conservem la grafia original):

"Lo dit en lo dia 16 de juñ à Capderras (Cap Ras) agafan una ballena viva que feya 95 pams de llarc del cap a la cua. Tenia lo cap pla y feya 9 pams de ampla. El ram de la cua feya 52 pams de ampla. Las duas barras eran com el cos de un home. La espinada era com una viga al sim de l’esquena 24 pams. Los ossos sels vengueren en Barcelona per pussà al Museu."

La notícia va córrer pels diaris i la balena va tenir un parell de visitants il·lustres, Narcís Monturiol, natural de Figueres, i el Dr. M. Paul Gervais, professor d’Història Natural de la Universitat de Montpeller, especialista mundial en cetacis. La universitat francesa va voler comprar l’esquelet, però tant el poble de Llançà com les autoritats van preferir que es quedés a Catalunya, i durant les següents setmanes es va formalitzar la venda de l’esquelet. Els ossos van ser escurats dins l’agua i els ossos dipositats ordenadament pels mariners sobre la platja. El trasllat a Barcelona es va fer en un veler.

L’esquelet va estar exposat a la Universitat de Barcelona fins l’any 1917, any en què el museu de la Facultat de Ciències de la Universitat va ser desmuntat. La Junta del Museu de Ciències Naturals, que s’encarregava de la gestió del Museu Martorell, s’interessa per part del material (l’esquelet de la balena i alguns altres exemplars. Un fuster, Francesc Arasa, desmunta la balena a la Universitat i la trasllada al Museu Martorell, on tornarà a ser muntada sobre una tarima gran i dues columnes de ferro, com es pot veure a la fotografia de 1922.

A partir de 1923, el Museu Martorell trasllada la col·lecció de zoologia al Castell dels Tres Dragons, que a partir d’aquest moment serà el nou Museu de Zoologia. L’any 1986 el Museu va renovar la sala de la planta baixa, moment en el qual la balena va ser subjectada al sostre, lloc on va restar fins l’accidentat trasllat al Fòrum: durant el desmuntatge va caure la mandíbula i es van trencar els ossos nasals.

A Barcelona van ser força habituals les exposicions en barraques de fira i salons dels animals marins capturats per pescadors o que quedaven varats a les platges de la ciutat. Els diaris n’informaven puntualment i la seva presència atreia la curiositat dels barcelonins. L'atracció del mar, de l'abisme, la recerca del monstre, del Leviatan. Si la balena després d'empassar-se'l, va vomitar Jonàs a la sorra de la platja, ara és ella que s'autoimmola, i sobre l'altar de la barraca s'ofereix en sacrifici a la curiositat humana.


La barraca del peix, L’Esquella de la Torratxa,
1 d’octubre de 1897 (Foto: Rus)


Durant les festes de la Mercè de 1897 va ser exhibit en una barraca del Portal de la Pau un cetaci, juntament amb dos exemplars més no tan “monstruosos”, en paraules del Diario de Barcelona, al preu de 15 cèntims l’entrada. La Publicidad en feia una crònica:

“En aguas de la rada, cerca la boya del Llobregat, fue cogido ayer al mediodía y de la manera más inesperada uno de los temibles escualos que, según dijimos hace días, habían sido vistos por varias personas. […] La noticia de la extraña pesca se propagó en seguida por los muelles y la Barceloneta, afluyendo al indicado sitio considerable gentío, que á duras penas podían contener los agentes de policía. Allí se le abrió el buche, habiéndosele encontrado un trozo de caimán, la cabeza y las patas. También se le extrajo el hígado, el cual pesó siete quintales. Según opinión de personas peritas que vieron al escualo, dicen que es una llama de la costa SO de África, animal tanto ó más temible que el tiburón y la tintorera. Tiene la cabeza mucho mayor que los tiburones y el hocico más achatado que aquéllos. La boca es enorme, pues pueden pasar por ella dos personas a la vez; está armada con dos hileras de dientes triangulares de filo inclinado como la guillotina. El gran alote del lomo y las aletas laterales son iguales a los de los tiburones y la cola difiere algo de las de aquéllos. Además tiene unos ojazos verdes y fosforescentes como los animales de raza felina y su piel forma un granito sumamente duro. Fue vendido públicamente por ochenta duros con objeto de exponerlo hoy al público en un barracón.”

L’Esquella de la Torratxa no va desaprofitar l’ocasió de fer-ne escarni, sobretot a causa de l’olor. Pocs dies després, l’animal va ser dissecat perquè la descomposició feia perillar el negoci. Aquell mateix any, la balena va ser exhibida a Saragossa durant les festes del Pilar, i a finals d’octubre s’instal·lava la barraca a Badalona.

La barraca del peix, L’Esquella de la Torratxa, 1 d’octubre de 1897


El mes de setembre de 1898, un altre cop durant les festes de la Mercè, es va instal·lar a la Rambla del Centre 36, on va estar el Café Colón, una exposició de peixos rars i d’altres animals marins, on va ser possible tornar a contemplar el cetaci dissecat que l’any anterior va estar en una barraca en el Portal de la Pau. En torna a informar el Diario de Barcelona:

“En el local de la Rambla del Centro donde estuvo instalado el Café Colón, se inauguró anteanoche una exposición de peces raros, crustáceos y algas marinas recogidas por D. Juan Soler, conocido por Xicás. La exposición ha sido instalada con bastante gusto y figuran en ella la llama que se exhibió el año anterior, varios tiburones, tintoreras, llunadas, delfines, peces-emperador y espada, culebras de mar, otros peces raros y una numerosa colección de crustáceos, madréporas y algas marinas muy curiosas.”

L'aquàrium de la Barceloneta (1966)


Més enllà d’aquestes exhibicions en barraques de fira amb animals morts, ja vam veure a La Ciutadella, el primer parc científic de Barcelona que el parc va tenir un aquàrium al pis superior de la cascada de la font monumental, i fins que el Parc Zoològic –inaugurat el 24 de setembre de 1892– no va disposar d’instal·lacions per a peixos, Francesc Darder va construir basses d’aclimatació i una piscifactoria. L’any 1963, Franco inaugurava l’aquàrium de l’Instituto de Investigaciones Pesqueras a la Barceloneta, davant dels Banys de Sant Sebastià, amb quaranta-quatre tancs d’aigua i un terrari amb tortugues centenàries. Va tancar el 1987, quan ja feia anys que lluïa una atractiva decadència. I no va ser fins 1995 que va obrir l’actual Aquàrium del moll d’Espanya al Port Vell.



L’any 1983 arribava al zoològic de Barcelona l’orca Ulisses procedent del Rioleón Safari d’Albinyana (Baix Penedès). Va estar a l’Aquarama del parc fins l’any 1994, en què va ser traslladada al Sea World de San Diego (Califòrnia, Estats Units) perquè la piscina se li havia fet petita.

El 1983 és l'any en què una altra balena va ser trobada morta a la platja del Prat de Llobregat, davant del Club Nàutic. Un altre rorqual  comú, de 19 metres de llargada. L'esquelet va ser cedit l'any 1985 per l'Ajuntament del Prat al zoològic de Barcelona i des aleshores està exposat en el seu recinte. Hi ha hagut altres casos posteriors, com el de 1986, en què la balena va morir al topar amb un petrolier, però en cap d'ells se n'ha conservat l'esquelet.

Esquelet de la balena del zoològic de Barcelona
(Foto: Zoo BCN - Ajuntament de Barcelona)


Abans, però, de la inauguració de l’aquàrium de la Barceloneta –que havia estat una iniciativa nascuda l’any 1953 de la mà de l’alcalde Simarro– es va produir una curiosa coincidència. El 30 de desembre de 1954 s’efectuava a Las Palmas de Gran Canària l’avarada de la Balena Blanca, la maqueta a mida real de la balena Moby Dick, que havia de servir per al rodatge de la pel·lícula que John Huston va dirigir basant-se en la novel·la de Herman Melville. La Vanguardia ho explica així:

“En el varadero de 1a Compañía Carbonera se procedió esta tarde a botar al agua la “Ballena Blanca”, construida para rodar las escenas finales de la película Moby Dick. Esta “ballena” pesa con lastre unas 100 toneladas aproximadamente y mide 24 metros de largo. Ha sido construida sobre el casco de una embarcación aljibe con la que se suministraba agua a los buques. Un público numeroso acudió a presenciar la botadura que revistió los honores de gran acontecimiento, rompiendo en la cabeza de la “ballena” la clásica botella de champaña, la hija del gobernador civil, Amalia Guillén.”

Fotograma del No-Do núm, 599B del 28 de juny de 1954


Aprofitant l’expectació que el rodatge de la pel·lícula va despertar, l’estiu de 1954 es va muntar un espectacle com aquell de 1897, amb una balena que havia estat caçada a l’Atlàntic el 14 d’abril (data significativa per caçar un “monstre”). Sota el títol “Exposición cultural y científica de la Ballena Gigante" (la mateixa retòrica de les barraques de fira i dels museus antòmics: el "científicament comprovat" de la publicitat moderna), el cetaci va estar exposat a Madrid (el No-Do en va deixar constància), fins que va viatjar a Barcelona, probablement després d'haver fet una gira per Europa, si fem cas de la publicitat.

L’exposició a la nostra ciutat va ser inaugurada el 28 de desembre de 1954, el dia dels Sants Innocents, al Portal de la Pau, al final de la Rambla, al costat del monument a Colom, casualment a pocs metres d’on va estar situada la Barraca del Peix de 1897. L'espectacle va coincidir amb un intent de comercialitzar la carn de balena als mercats de la ciutat. Després d'un conclave administratiu per decidir si era carn o peix, es va optar per fer-la passar com a vianda malgrat que el peix pagava menys impostos. Era una qüestió de màrqueting: avui encara es venen algunes espècies de tauró amb noms camuflats per evitar el rebuig dels clients. L'invent va durar fins a mitjans de la dècada de 1960.




La relació de Barcelona amb les balenes acaba convertint-se en una marca turística quan l'any 1963 s'inaugura el càmping La Ballena Alegre en el terme municipal de Viladecans. En aquells anys d'expansió l'autovia de Castelldefels es converteix en un zoològic de noms d'animals per aquells càmpings que colonitzen la costa i les pinedes: Toro Bravo, Albatros, Tortuga Ligera... L'oci popular no es deslliure mai de la imatge dels jardins d'aclimatació, animals o humans.




*

Agraïments a Jorge Ordaz, que ens ha posat sobre la pista de Moby Dick a Barcelona; a Francisco Arauz, que ens ha ajudat amb la documentació gràfica; i a Joanot Pasqual, que ens ha fet veure l'oblit de la balena del zoològic.

Experiències baleneres des de Toronto: "Jo no vull ser arponer".

24 comentaris :

  1. Muy bueno.
    Para ahorrarte búsquedas hay en Tot , al lateral, un enlace para los Nodos.
    Muchas veces son necesarios para alguna filmación o información.
    Un abrazo. Me ha gustado, como siempre, la información.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Miquel. Tinc present el teu enllaç.

      Elimina
  2. "L'aigua i la meditació resten unides per sempre" -deia, també per sempre, l'Ismael. Si n'és de persistent la Moby Dick! Els reis li van portar la de Proa al nostre fill. I ara veig que la mateixa Proa està a punt de treure "Dins el cor del mar" de Nathaniel Philbrick; amb el relat dels fets reals que van inspirar al Melville, una d'aquelles proeses nàutiques de supervivència al límit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I la fascinació del mar, l'atracció de l'abisme i l'amor al monstre. No tenia notícia d'aquest llibre, Girbén. En prenc nota.

      Elimina
  3. Una curiosa historia mes de la ciutat per incloure en el teu llibre ,molt interessant Enric , Parabens !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, Jaume, quina llarga relació de Barcelona amb les balenes.

      Elimina
  4. Te felicito, Enric, por la magnífica entrada.
    Por cierto, el esqueleto de la ballena del Museo de Zoología viene mencionado en "Las ballenas de las costas oceánicas de España", del Dr. Mariano de la Paz Graells (Mem. Real Acad. de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, tomo XIII, Parte 3ª, 1889). En efecto, se trata de un rorcual del Mediterráneo (Balaenoptera musculus, Lacepède), pero la fecha dada del varamiento no coincide, dice: "... fue encontrada en la costa, cerca de Llansá, el 11 de junio de 1863". A tenor de lo que dice Serinyana, parece un error de Graells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Jorge, sobretodo por la información original. He consultado los datos que me das sobre Graells, y aunque se menciona esta fecha, se insiste que los documentos originales encontrados dan como bueno el año 1862.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Ha, ha, ha! I en aquest cas el mèrit no és meu!

      Elimina
  6. Jo era petita i recordo el muntatge que ja aleshores em va semblar 'cutre' tot i que la paraula no formava part del meu vocabulari, feia molta pudor, devia ser a prop de les Drassanes, crec, més aviat em va fer por i angúnia i em temo que al meu pare, també...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, si la de 1954 feia pudor, no vull imaginar-me la que feia la de 1897... quan estava sense dissecar!

      Elimina
  7. Fantástic post! M'hen recordo del Aquarium de la Barceloneta. Anys després vaig voler portar als meus fills i ja no existía. M'ha fet gracia lo de "ojazos verdes", com si parlesin d'una vedette! O potser sí que ho era!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo això de la vedette, Montse. Jo me'ls imagino igual d'emocionats observant les intimitats d'una i altra. L'aquàrium de la Barceloneta m'encantava. De fet m'encantava tot, de la Barceloneta: els banys, els restaurants de la platja, l'escullera, les muscleres...

      Elimina
  8. Fantàstic!
    Sempre m'havia preguntat el perquè de noms tan peculiars com "La ballena alegre". Ara ja m'ho has aclarit del tot: ens segueixen fascinant les mateixes coses que al públic de les barraques; hem canviat ben poc!
    Hi trobo, en tot plegat, mena d'ironia còsmica. Tant si parlem del "monstre" republicà del 54 com de l'accidentat trasllat de la balena antiga al Fòrum (com si fos el brontosaure d'aquella pel·lícula tan esbojarrada, "La fiera de mi niña"), les metàfores no són gratuïtes.
    No sé què n'haurien dit Melville i el profeta Jonàs...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris, a mi em fa feliç i m'inspira pensar que res és gratuït. I en cas que no sigui veritat, tots els que escrivim ens encarreguem de convertir l'aparença en realitat aparent. Melville me l'imagino davant la pàgina en blanc del primer capítol de la continuació de "Moby Dick", en plena crisi de creativitat. Jonàs, com a bon xarlatà, perdó profeta, me l'imagino maleint no haver convençut la balena perquè l'acompanyés a la plaça del mercat.

      Elimina
  9. El teu apunt m'encanta i, a més, m'ha transportat a la infantesa, quan a una petita cala de Roses, ben aprop de Llançà (però molts anys després del que expliques és clar! ... no t'escric des d'un pot de formol!), a l'hivern va venir a morir una balena i va revolucionar als nens del poble: http://escapareatoronto.blogspot.com.es/2011/06/jo-no-vull-ser-arponer.html.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una experiència que marca, Toronto. La balena té alguna cosa que transporta al més enllà. És el monstre en el sentit més vital. He afegit l'enllaç al teu apunt.

      Elimina
  10. Ostras...he vuelto a releer la entrada. Me gusta cantidad.
    Un abrazo

    ResponElimina
  11. Enric,
    Sensacional aquest altre element digne de les fires més antigues i més properes. Avui he vist una vista de Barcelona àrea del 1887 litografiada on surt l'aquari. Te la passo per a veure si en pots dir alguna cosa més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, és tan difícil trobar material gràfic de fires ambulants que trobar aquesta del Portal de la Pau és una alegria immensa.

      Elimina
  12. Res mai és per casualitat, tot té una raó, com ara l'origen d'aquesta "Ballena alegre" amb un cartell extraordinari, digne també, el cartell, de tota una època.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que ho vegis així, Xavier. Potser no cal buscar una relació de causa efecte en els esdeveniments, però és segur que tot el que ens toca de prop, sigui per pròpia experiència o perquè el relat familiar i social, l'imaginari, ens hi porta, imprimeixen caràcter i ens marca; i moltes vegades sense saber-ho.

      Elimina