dimecres, 13 de maig de 2015

El carrer Rogent es menja la Sèquia Comtal

El carrer del Bogatell, a l'alçada de Núria (esquerra) i Mallorca (dreta),
en una postal de principis del segle XX


Rogent vs Sèquia Comtal

El carrer de la Sèquia Comtal rep el nom del Rec Comtal, que tallava aquesta via a l’alçada de Can Paloma, uns metres abans del carrer del Clot, i on la disposició de les cases encara ens permet veure quin era el traçat de la conducció d’aigua. Si fem cas del Nomenclàtor de Barcelona, el nom és anterior a 1900, sense documentació que ens permeti esbrinar l’any exacte en què és batejat amb aquest nom, sense cap referència a un nom anterior i suggerint que segueix parcialment l'antic traçat de la Sèquia Comtal, cosa que no és certa perquè ambdós traçats es trobaven perpendicularment just després que les aigües deixessin el molí del Clot. Sobre aquest molí i la seva conversió en cinema i posterior substitució per uns banys, llegiu El misteri del cinematògraf que va ser un molí.

Els límits del carrer de la Sèquia Comtal –que no s’ha de confondre amb el carrer de la Sèquia del barri de Sant Pere a Ciutat Vella– se situen entre l’avinguda de la Meridiana i el carrer del Clot, just abans de la plaça Font i Sagué. Però això no ha estat sempre així.

Si mirem sobre plànol veurem que el carrer té continuïtat en direcció muntanya amb el de Rogent. Això és així perquè abans que carrer aquest traçat va ser el del torrent del Bogatell, cosa gens estranya perquè al Pla de Barcelona l’intercanvi entre rieres convertides en camí i camins que esdevenien rieres quan plovia ha estat constant degut a la configuració del territori. El Collserola –com el Llobregat i el Besòs– exerceix de frontera natural de la comarca del Barcelonès i les avingudes d’aigua, estacionals i torrencials (és un fenomen típic de la franja litoral del llevant peninsular) envaïen els camins del Pla, molts d’ells anteriors a la colonització romana.

El torrent del Bogatell naixia a la muntanya del Guinardó amb el nom de torrent d’en Melis. Baixava aproximadament pel carrer de Sant Quintí i a l’alçada de la Via Francisca (carrer de Sant Antoni Maria Claret) passava pel costat de la masia de Can Miralletes i buscava el Camp de l’Arpa entre el passatge Catalunya i el carrer Conca, i era a partir de la camí d’Horta (carrer Freser) que prenia el nom de Bogatell. Seguia el traçat de l’actual carrer Rogent, travessava el nucli del Clot per anar a buscar el carrer de Sant Joan de Malta, i entre l’actual Rambla del Poblenou i el carrer de la Llacuna, on alimentava els aiguamolls.

El torrent del Bogatell, els aiguamolls i la Llacuna, en un fragment
del Plano de Barcelona sitiada por las armas de Francia el dia 12
de iunio y defendida asta 5 de agosto del año 1697 [...], de
D. Iuan Gianola ing. delit. Fran. Gazan sculp. Bar. 1699
(Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, RM 139830)


El torrent del Bogatell esdevé carrer en el moment en que s’urbanitzen les vores de la llera, i com a tal apareix en el Plano industrial y comercial de San Martín de Provensals de 1882. No passarà a dir-se Rogent, en honor a l’arquitecte Elies Rogent, fins el 18 de juny de 1916, nom que mantindrà fins avui, excepte el període que va del 16 de setembre de 1937 al final de la Guerra Civil, que va ser batejat amb el nom de Benito Pasanau (1900-1936), fill del Clot i carreter de la fàbrica de cerveses Damm. Militant de la CNT, Pasanau va ser ferit en el front d’Aragó enrolar a la Columna Durruti i va morir a la clínica de l’Aliança de Barcelona.


En aquest fragment del Plano industrial y comercial de San Martín
de Provensals de 1882 es distingeix perfectament el torrent del
Bogatell (121) només està urbanitzat entre el camí d'Horta
(Freser) i el camí de Sant Sever (Institut Cartogràfic i
Geològic de Catalunya, RM 272493)


Però quan l’any 1916 es va canviar el nom al torrent del Bogatell pel de Rogent, quin tram del carrer va ser anomenat així? La resposta sembla prou òbvia: només podia dir-se Rogent allò que pogués ser identificat com a carrer. Només cal mirar un plànol de l’època per veure que el carrer Rogent anava des del camí d’Horta (Freser) davant del forn Elias, que encara existeix avui, fins el camí de Sant Sever (desaparegut a l’obrir el carrer València), continuació del camí dels Enamorats i tots dos hereus de la Via Molinària, el camí que seguia de prop el recorregut del Rec Comtal i que comunicava els diversos molins, com el seu nom indica.

Originalment, doncs, el carrer Rogent és només el tram urbanitzat entre els dos camins importants del barri de muntanya del Clot, anomenat més tard el Camp de l’Arpa. Per tant, desaparegut el topònim del torrent del Bogatell el tram entre Sant Sever (València) i el Rec Comtal es va quedar amb el nom de Sèquia Comtal (anterior a 1900, segons el Nomenclàtor), que ja era com s’anomenava el camí que duia al molí del Clot i al pont que permetia accedir a la plaça del Mercat existent abans que s’hi construís l’edifici modernista (Pere Falqués, 1889).

Així consta en el Plano de Barcelona y sus alrededores, de 1916. Què ha fet, doncs, que el carrer de la Sèquia Comtal hagi perdut un tram en benefici del carrer Rogent? La pura distribució urbanística. Al desaparèixer el camí de Sant Sever es va perdre una referència limítrofa que va passar a la Meridiana, que mai ho va ser. No era un camí, sinó una immensa esplanada que va servir per fer-hi passar el tren, per acabar convertida en una autopista urbana i, per tant, en una frontera que va partir el barri del Clot.


El carrer de la Sèquia Comtal, entre el camí de Sant Sever i el Rec Comtal,
en un fragment del Plano de Barcelona y sus alrededores, de 1916,
el mateix anys en què el Bogatell canvia el nom pel de Rogent
(Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, RM 41127)


Però la prova definitiva que el tram inferior de l'actual carrer Rogent tenia unha vida al marge del tram superior en l'aporta Eugeni Renom, veí d'aquesta via, que ens fa veure que el plànol Martorell de 1933 li dona una numeració independent tant de Rogent com de la Sèquia Comtal. Entre la Meridiana i Enamorats el números parells van del 2 al 28, per tornar a començar pel 2 a les casetes de planta i pis que van ser enderrocades quan es va obrir el carrer de València.


Fragment del plànol Martorell de 1933
(Institut Cartogràfic i Geològic de
Catalunya, RM 99149, full E4)


Els dos Bogatells

Molts barcelonins s’hauran sorprès que parlem del Bogatell al barri del Clot perquè associen aquest nom amb l’avinguda del Bogatell que travessa el barri de la Vila Olímpica en direcció a mar des del carrer Marina, entre Pujades i Llull, fins a l’avinguda d’Icària. Aquesta avinguda del Bogatell pren el nom de la claveguera a l’aire lliure que en el tram des d’Icària fins al mar va ser visible fins a finals dels anys 80 del segle XX (en parlem a L’últim viatge a Icària), però que abans va ser una riera. Aquesta duplicitat ens l’explica en Pere Cowley a Pla de Barcelona, on trobareu, a més l’explicació etimològica de l’alternança dels noms Bogatell i Bugatell, noms que també ens trobem a Sant Adrià del Besòs i a Montcada i Reixac. Però intentarem aportar alguna dada més.


La desembocadura de la claveguera del Bogatell vista des
de la platja, poc abans del seu soterrament
(Martí Llorens, 1985)


Per trobar l’origen de tot plegat haurem d’anar a la plaça de Gal·la Placídia, on la riera de Cassoles (nom que prenia la riera de Vallcarca a partir de la plaça de Lesseps, tot baixant per l’avinguda Príncep d’Astúries) s'unia amb la riera de Sant Gervasi. A partir de la Travessera de Gràcia es tornava a bifurcar: a la dreta, en direcció al mar, es convertia en la riera de Sant Miquel (avui carrer), i per l’esquerra prenia el nom de riera d’en Malla, que travessava l’Eixample fins a coincidir amb la part baixa de la rambla de Catalunya.

Abans que el tercer recinte de muralla medieval del segle XIV envoltés el Raval, la riera d’en Malla baixava per l’actual Rambla camí del desguàs en el Cagalell o a mar, tot i que hi ha geòlegs que qüestionen que aquest passeig hagi estat mai la llera d’una riera, malgrat que l’etimologia de rambla ens porta a la paraula ramla, que en àrab significa “areny”.

No insistirem en aquest punt perquè no és l’objectiu d’aquest apunt. En tot cas, quan les pluges provocaven avingudes violentes d’aigua representaven un perill per a la ciutat perquè es concentraven en els llocs de pas, els portals. Com va passar amb les terribles inundacions del 6 i el 15 de setembre de 1862. Ho descriu Hans Christian Andersen a Viatge per Espanya, que va viure els fets des de l’hotel Oriente (una placa a la façana ens recorda el fet) i va veure com l’aigua que va obrir una bretxa a Canaletes inundava la Rambla i els carrers adjacents.


La inundació de la Rambla en un romanç de 1862
(Arxiu Històric de la Ciutat)


Aquesta va ser la raó definitiva –el capità general de Catalunya, comte de Lacy, ja havia encarregat un projecte l’any 1789– per la qual la riera d’en Malla va ser desviada des de la rambla Catalunya, a l’alçada del carrer Casp, en direcció al Portal Nou (actualment, Arc de Triomf). La canalització subterrània es va construir el segle XIX, però segurament ja es va fer un desviament el segle XVII aprofitant el vall de la muralla, alhora que es recollien les aigües dels torrents de l’Olla i d’en Vidalet, que dins de muralles es convertien en la riera de Sant Joan. Aquesta riera es va començar a urbanitzar el segle XIII, per tant és probable que ja es desviés també cap el Portal Nou aprofitant el mateix vall, on es trobaria també amb el torrent Pregon, o del Pecat, i amb el camí d’Horta, que també es convertia en riera quan els torrents procedents del turó de la Rovira baixaven plens.

Tot aquest indret on avui convergeixen els passeigs de Sant Joan i de Lluís Companys, durant el segle XV era conegut com l’Areny o Rambla de Llevant (o de la Creu), i els seus sediments acabarien formant la Punta del Convent, una llengua de terra que s’endinsava mar endins on actualment hi ha el parc de la Ciutadella. Però posteriorment les aigües es van desviar aprofitant la depressió natural que paral·lela a la línea de costa encara es pot resseguir sota l’Estació del Nord, i entre els actuals carrers de Llull i Ramon Turró travessava els aiguamolls de la Llacuna (topònim que persisteix al Poblenou) i desguassava al torrent del Bogatell que baixava des del Guinardó perpendicular al mar pel Taulat i darrere del Cementiri Vell, després d’haver passat pel Clot.


Fragment del Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona (1855),
d'Ildefons Cerdà, que permet veure el recorregut de la riera d'en Mallà
des de l'actual rambla de Catalunya, el desviament cap a Casp,
el recorregut pel vall de la muralla, les lleres del Bogatell Vell
i el Nou i el desguàs en el torrent del Bogatell
(Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
RM 267959)


Quan amb el temps acaba desapareixent el torrent original, la riera d’en Malla n’assumeix el nom (Bogatell Vell) i com a únic rastre relacionat amb l’aigua ens queden el barri i el carrer de la Llacuna. Posteriorment, amb la construcció de la Ciutadella militar se’n va rectificar lleugerament el recorregut fins que a mitjan segle XIX es va construir el tram artificial, anomenat Bogatell Nou, que ha acabat donant nom a l’avinguda del Bogatell.

D’històries com aquest la ciutat n’és plena. A partir de 1897 Barcelona es va agregar els pobles del Pla, i els camins i rieres, que moltes vegades feien de fronteres naturals, han quedat integrats en la trama urbana mentre l’Eixample cosia desnivells i orografies conformant un teixit que si en el mirem bé és molt menys homogeni que no pas sembla.


 El Bogatell (riera d'en Malla) dibuixat per Lluís Rigalt l'any 1873 (MUHBA)


Desembocadura del Bogatell (1910-15)
Frederic Ballell. AFB

27 comentaris :

  1. Qué bueno. Te aseguro que el 90% de lo que explicas no lo sabía
    Gracias.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre és un plaer sorprendre el lector, Miquel! ;)

      Elimina
  2. Amic Enric, estás parlant d'indrets entranyables per a mí. Jo vivia al carrer Sant Joan de Malta, comprava les llibretes i el primer diccionari a Can Paloma i anava a l'escola al Colegio Academia Cataluña al carrer Sèquia Comtal, 1 i el primer treball el vaig tenir al carrer Rogent.
    No tinc evidencies documentals però per el que recordo quasi asseguraria que el Rec, al baixar per el carrer Sèquia Comtal, no entrengava perpendicularment amb el carrer de Clot, feia un gir darrera de Can Paloma, allí hi havia un conjunt de petits magatzems, obradors, tallers als que s'hi accedia per un passatge particular que anomenàvem "pasaje Atómico" podria pensar que aquells tallers es localitzaven allí des d'èpoques anteriors, potser aprofitant les aigües del Rec.
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sabia que t'agradaria, Francesc! El que dius del Rec és com ho explico a l'apunt. El Rec travessava la Meridiana davant de l'església del Clot i des d'allà passava el avui és carrer Aragó per creuar-se amb el carrer de la Sèquia Comtal pel mig d'on van estar els Baños Populares. Abans dels banys i va haver el Cinematógrafo Recreo Martinense que es va instal·lar en un antic molí. A l'altre costat de la Sèquia Comtal, el Rec passava entre el carrer del Clot i la Meridiana.

      M'hauràs d'explicar això del "pasaje atómico" i d'on venia aquest nom.

      Elimina
    2. Amic Enric, no sé d'on venía el nom de "pasaje Atómico", et diré que el passatge seguia una corba que anava de Sèquia Comtal fins la Meridiana Aragó, estaba tancat amb una porta a cada extrem i a la porta que donava a la Sèquia Comtal hi havia un lletrero pintat a má que deia "pasaje Atómico" tots l'anomenavem així.
      Francesc Cornadó

      Elimina
  3. Un pou de saviesa (per variar), Devoro amb devoció les teves il·lustrades descripcions de com era aquella Barcelona que el vent s'endugué. Jo havia sentit a parlar del Rec Comtal o de Regomir, però no l'hauria sabut pas ubicar al mapa, ni sabia res del Bogatell (a part de l'estació de metro) ni de la riera d'en Malla... Sempre aprenc de tu, Enric, i dels teus comentaristes no menys savis: docere et delectare! Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ramon!

      Del Rec Comtal en sentiràs parlar molt en els propers anys. Si tens curiositat, tinc un blog dedicat exclusivament al Rec:

      http://el-rec-comtal.blogspot.com

      Elimina
  4. Enhorabona Enric, Em ratifico en que ets la persona idònia en fer un llibre del Rec Comtal. Tinc de dir-te que el Clot, per mi és un barri ple de vincles.
    Moltes gràcies pel teu treball ens enriqueix a tots, fa que estimem una mica més el nostre petit racó de mon.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Jaume, per l'interès i la confiança. A veure si m'acosto al taller i t'explico com està el futur projecte.

      Elimina
  5. Hola Enric, sóc una seguidora de la teva feina i la lectura d´aquesta post del carrer Rogent m´ha portat fins al teu blog exclusiu del Rec Comtal, allà m´ha interessat especialment l´entrada que fas sobre el tram ocult del Rec doncs hi vaig viure al costat tota la infantesa, per aixó voldria dir-te que crec que no és correcte quan identifiques la foto antiga del carrer Joan I amb l´actual: el Rec passava entre el nº. 8 i la casa més baixa que feia cantonada a on hi havia un colmado, de fet fins que no la van enderrocar i van construir la mole que ara hi ha, el descampat de la llera arribava fins Joan I, la meva mare que ja va neixer en aquest edifici l'any 1939 m´ho ha confirmat, crec que si compares la foto antiga amb la façana que hi surt a la dreta (el nº. 8) veuràs que son la mateixa.
    Vull aprofitar per felicitar-te per la tasca que fas, gràcies a tu sovint he tornar a reviure imatges i històries que creia perdudes, com aquesta del Rec: qui m´anava a dir que aquell descampat ple de males herbes i bruticia que veia des de la galería de casa tenia darrera una història com aquesta. Moltes gràcies!
    Dolors Quelart.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Dolors. Ho hauria d'haver canviat, però no ho he fet. Si mires el plànol de 1933 que hi ha en aquest mateix apunt sobre el Bogatell, es veu com el Rec passava just al costat del número 8 de Joan I.

      M'alegro molt que t'agradin els meu articles, i m'agrada escriure'ls amb la confiança que trobaré algú a qui li faré reviure records. Sense els lectors no tindria sentit la meva feina.

      Estic acabant un llibre que l'Ajuntament publicarà aquest proper setembre l'Ajuntament, amb moltes d'aquestes històries i d'altres de noves.

      Gràcies, Dolors!

      Elimina
  6. Tindré que tornar a llegir-lo, aquest cop m'he perdut. Per altra banda, sembla que hi ha bones notícies des de Montcada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són tres històries que conflueixen, Javier: dos torrents amb el mateix nom i un carrer que pert part del seu nom.

      Elimina
  7. Segons en Pau Vila, la Riera d'en Malla (i per extensió, la Rambla) no era del tot un curs d'aigua natural, sinó el resultat del desviament de diverses rieres al llarg dels segles.

    Tanmateix, els autors contemporanis discrepen d'aquesta interpetació, per exemple Oriol Riba i Ferran Colombo (2009): Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana. http://scg.iec.cat/Scg9/Scg91/S9103663.htm

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, Octavià Alexandre. El pobre Pau Vila s'ha quedat molt sol en les seves teories sobre la riera d'en Malla i la Rambla. El llibre de Riba i Colombo és excel·lent; fins i tot entretingut tenint en compte que parla de geologia. Jo penso (i en sóc un profà) que no està tot dit sobre aquest tema i que la realitat podria ser una barreja de tot plegat. Si la Rambla ha estat una riera algun cop, és més que probable que ho deixés de ser a partir del tancament de les muralles del XIV, malgrat que sovint captés les crescudes quan hi havia pluges intenses. La riera d'en Malla va ser desviada ben aviat i seguint la muralla en sentit nord-est, captant les aigües de tots els torrents que es trobava al pas.
      A banda d'això, trobo que hi ha una certa confusió en els traçats de la riera de la Creu d'en Malla, la riera d'en Malla i el que pogués baixar pel camí de Gràcia. A vegades s'explica com si el sistema hidrològic fos estàtic quan la veritat és que ha anat canviant amb els segles.

      Elimina
  8. Voldria saber alguna cosa mes sobre els molins del Clot. Segons sembla n'hi va haber dos; el superior i l'inferior. El de la partg baixa sembla que tot-hom esta d'acord en que es el que va sobreviure mes anys, i que estaba en part en lo que despres va ser el cine i els banys populars de la compañía d'aigues. Es posible que la seva bassa arribés a ocupar part de la Meridiana?.
    Sobre el molí de dalt no sen diu mai gairebé res. Hi ha una noticia de que de la seva bassa en sortia el sangrador del Clot, cap a Barcelona per camí de Sat Sever o camí dels Enamorats. Això hauria de ser pel carrer Sibelius o la plaça del doctor Serrat ?

    Jo recordso que quan van urbvanitzar la Meridiana a principis dels 60, va apareixer les restes d'un pont a la plaça del doctor Serrat, creuant el carrer Bufarull. El meu pare sempre m'ha dit qyue recorda que al carrer Sibelius hi havia un "xuclador" (hauria de ser un sifo) per on el rec s'amagava. Jo suposoi que per a crear per sota, o per sobre del túnel de la via del tren del Nord. Ara be, per on continuava? Joi tinc una teoría que dona sentit a les estranyes pujades i baixades de les escales del metro, quan hi entres per las part de mar del carrer Aragó. Baixada principal, petita baixada per pasar sota un calaix rectangular (que jo pensó que es exactament el rec) seguida de petita pujada per recuperar el nivell normal del passadis. Quan van fer el metro, les escales estaven a Meridiana, i no havien de crear el rec, ja que el "xuclador" deuria de sortir prop de l'esglèsia. Ara jo pregunto; no hi deu d'haver planols de totes aquestes obres, sobre tot les del Nord i les del Metro, en que aparegui el rec?

    Atentament

    Jordi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Jordi. Per seguir tot el recorregut del Rec Comtal, els vestigis que encara es poden identificar i dades sobre els molins del Clot, et remeto al meu blog El Rec Comtal. Si segueixes el relat de la pàgina principal, quan arribis al Clot veuràs que hi ha un enllaç a una altra pàgina on parla específicament del Clot.

      De tota manera, efectivament, hi havia dos molins. El de Dalt, a la cantonada d'Aragó i Meridiana, i el de Baix, on hi havia primer el cinema i després els banys. La bassa no ocupava part de la Meridiana, sinó que era a l'interior de l'illa dels banys.

      El sangrador que tu dius, suposo que et refereixes a la fibla construïda el 1704 per portar l'aigua a la Rambla. No sé d'on sortia exactament però no crec que fos de la bassa, però sí d'algun lloc proper a la plaça del Doctor Serrat. Em pots passar la referència que parla del molí de Dalt, siusplau?

      Efectivament, com podràs llegir al blog, en aquesta plaça hi havia un pont; i el xuclador que recordava el teu pare al carrer Sibèlius era la conducció subterrània que feia passar el Rec per sota de la Meridiana i anava a parar directament on hi havia hagut el molí de Dalt.

      Quan es va soterrat el tren i es va construir el tram del metro Transversal des de Marina a Fabra i Puig ja estàvem als anys 50 i el Rec no portava aigua, per tant, no crec que es fes cap estructura per salvar-lo. Segur que hi ha d'haver plànols de les dues construccions. No hi havia pensat, i ara que ho dius miraré de trobar-los perquè ens podríem trobar amb alguna sorpresa com la del accés de passatgers a l'estació d'Arc de Triomf (antigament Triunfo-Norte). Et deixo l'article que vaig fer perquè et quedaràs parat: Caminant sota terra entre recs, camins i trens.

      Jordi, espero haver-te pogut ajudar i et convido a dir la teva sobre aquesta reconstrucció del Rec que tinc en marxa en el blog. Està obert a noves dades i als records de qui, directament o indirectament, ha viscut el Rec Comtal.

      Una abraçada,

      Enric

      Elimina

  9. Abans de res et felicito per l'article al que em remets, "Caminant sota terra, entre recs camins i trens", que jo ja coneixia i recomanat a altres amics interessats.

    Responent a la teva invitació et remeto la font d'informació d'on he tret lo de la bassa del molí superior del Clot. Es tracta del llibre :"La revolucion del agua en Barcelona" editat pel Museu d'Historia i l'Ajuntament de Barcelona l'any 2011 - ISBN 978-84-9850-366-1.

    A la pagina 42, es diu "... caudal que se determinaba por un agujero redondo de cuarto y medio de palmo situado por encima del molino superior del Clot, probablemente en algun punto de la balsa..."

    A la pagina 43, hi ha el plano del sangrador del Clot, on es veu que comença a la corba que feia en l'actual cantonada Bufarull/Sibelius.

    D'acord amb el full E4 del plano del 1933 a escala 1:5.000 del Servei Topogràfic de l'Ajuntament de Barcelona, la cantonada Bufarull/Sibelius està a 20'7 metros d'alçada, el carrer Aragó entre Meridiana i passatge de la Mel a 16'7, i la cantonada Sèquia Comtal/Clot a 14'2 metros. Hi ha dons un desnivell total de de 6'5 metros. Primer un salt de 4 metros entre Bufarull i Aragó, i 2'5 entre Aragó i Sèquia Comtal.

    Per això jo he suposat que la bassa del molí superior hauria d'estar a la part mes alta de la sèquia, en la part de dalt del desnivell, al carrer Bufarull.

    L'actual carrer de l'Arc de Sant Sever (entre Sibelius i Rogent), i concretament l'espai que queda entre dos cases al carrer Sibelius, pot donar idea d'aquest punt per on podria anar la fibla cap a Barcelona. El
    meu pare (de 95 anys) recorda el reguerot que també seguia pel costat mar del carrer Enamorats, que ell sortejava cada dia anant a l'escola Ramon Llull, i que podria ser l'ús final per a regar els horts, al que es va destinar la fibla.

    Atentament, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Jordi. El que és inaudit és que de tot plegat només en puguem especular, oi? Que no hi hagui un plànol prou exacte on situar cada element del Rec Comtal.

      El que tu apuntes és més que probable. A banda l'altimetria del plànol de 1933, m'he fixat que en el plànol general del Rec a l'alçada de Sibelius la canalització es desdobla i cada tram va un dels dos molins perquè l'aigua i la pressió quedin repartides. Resulta raonable, també, que la bassa estigués en aquest punt, just abans del molí de Dalt.

      Miraré de trobar la llegenda amb l'explicació de tots els números que apareixen en el plànol general de 1911 a veure si ens donen alguna pista.

      En el cas del reguerot que anava als horts de Sant Sever el problema encara és més gran perquè cap plànol que jo conegui indica els que hi havia. Sort del record del teu pare perquè quan jo explico l'existència d'aquests horts i afirmo que eren regats pel Rec Comtal ho faig per pura intuïció.

      Tinc el contacte d'una senyora de més de 90 anys que recorda tots aquests detalls i la situació de tots els ponts del Clot. Al setembre hi parlaré.

      Gràcies per totes les teves explicacions.Seguim en contacte, Jordi.

      Elimina
  10. Molt interessant, gràcies. Alguna vegada he buscat informació de com es van desviar definitivament les rieres del Pla de Barcelona, crec que es va construir un gran col·lector recol·lector de rieres que passa per la Diagonal. Aquí es cita que van haver de salvar un gran col·lector http://www.granmetro.es/historia/las-obras/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Lluís. Efectivament, per desviar les rieres del Pla es va construir el gran col·lector de la Diagonal. Una obra faraònica que, com expliquen a Gran Metropolitano de Barcelona, va condicionar les obres del metro de la línia 3. Aquesta és la raó que les estacions de Diagonal i Fontana siguin tan profundes. El col·lector es podria recórrer amb barca.

      Elimina
    2. Si no s'ha repetit lo de 1862 sembla que ho van fer força bé. També he llegit que es va fer un sifó enorme per a que el col.lector passes per sota de les vies de MZA. Gràcies.

      Elimina
    3. He sentit parlar del sifó. Qui en sap molt de tot això són l'Álex Reyes i l'Alfred Puig, que pots trobar a Facebook.

      Elimina
  11. Bona tarda Sr. Enric. Com sempre, gràcies.
    Em dic Sergi i sóc seguidor del seu blog. Pel que fa al traçat a la zona de les Glòries, darrerament estic llegint el llibre Els Encants i la Fira de Bellcaire, editat per l'Ajuntament de Barcelona. Interessantíssim. En ell a la pàgina 143, 151, i 152 parla dels records del Sr. Barberà i diu que quan van anar a l'estiu de 1928 al Camp del Sidral (al mig de les Glòries) tot estava ple d'horts i pous i que hi havien dos camps de futbol dibuixats al terra (es veuen a la pàgina 158). Després, a l'any 30 o 31, els Encants van anar on han estat fins fa poc i a la part "Llobregat" del carrer Dos de Maig li deien el Camp de l'insecticida. Al carrer Dos de Maig el Rec hi travessava i havia una clau per regular i que possiblement sigui aquella "mitja" barraqueta antiga d'obra bona que encara es veu. Un cop travessat el carrer seguia pel costat de la fàbrica de paraigües de Pius Rupert Laporta (al llibre trobareu fotos a les pàgines 90, 161, 167 i 176), seguint aquell carreró d'antiguitats que hi havia al costat del despatx i oficines dels encants. Després passava per darrera o entre els edificis de la fàbrica d'insecticides Caubet (a lapàgina 153 trobareu un anunci del producte) i seguia cap a la Monumental. Comenta que des de la carretera de Ribes fins a la façana de les oficines de Can Caubet i havia un tram de camí amb palmeres, suposo que per donar un toc de distinció, i que aquestes van ser tallades cap a finals de la guerra i només en queda una (deu ser La Palmera de tota la vida del meu record). Darrerament en aquest edifici recordo un rètol de "Tostadero de café" o quelcom semblant. A la pàgina 172 parla de 2 farineres de la zona: la San Jaime i la Mercedes. La segona potser devia ser fins a les olimpiades aquella fàbrica de metalurgia que es deia algo així com Catalana de Perfiles y Laminados, em sembla i no estic segur. A la 173 parla d'un sifó dels rec per passar per sota del tren entre la Carretera de Ribes i la Diagonal. De moment és el que he trobat, per si us pot servir d'alguna cosa o potser ja en tenieu coneixement, cosa que no m'extranyaria pas. En tot cas rebeu la meva enhorabona per la vostra feina i treball. Atentament, Sergi Tort

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Sergi, moltes gràcies pel vostre comentari. Efectivament, la caseta de la clau de pas és la mitja barraqueta del carrer del Dos de Maig, caseta que serà restaurada així com el pont que hi ha sota el carrer i els 400 metres de Rec Comtal que han estat excavats i documentats a principis d'any pel Servei d'Arqueologia de Barcelona, i que són precisament els trams que descriviu.
      La farinera Mercedes estava on ara hi ha el nou edifici dels Encants. A més de la San Jaime també hi havia l'Hongaresa, on després es va instal·lar el cinema Empòrium del carrer de la Independència.
      Si en tinc coneixement perquè, tot i que no hi vaig col·laborar, els autors del llibre dels Encants són els companys del Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa, al qual pertanyo.
      El llibre que sí he escrit jo és 'El Rec Comtal. 1000 anys d'història', que vam presentar el passat 20 d'octubre en el Museu d'Història de Barcelona. Si us vingués de gust anar-hi, aquest proper dimecres 26, a les 19h, el presentem a la Biblioteca del Poblenou-Manuel Arranz, del carrer del Joncar, 35.

      Moltes gràcies un cop més pel vostre interès i no dubteu a fer-me arribar qualsevol informació sobre el Rec Comtal, el Clot o d'allò que considereu d'interès.

      Us passo l'enllaç amb la informació de la presentació del llibre:

      http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2016/10/el-rec-comtal-1000-anys-dhistoria.html

      Cordialment,

      Enric

      Elimina
  12. Sóc el Sergi un altre cop. Novament gràcies. Em vendria la boina per tal de poder assistir-hi, però amb 3 nens petits (el darrer de mesos) m'és totalment impossible. Em sap greu. Desconec els detalls del projecte de recuperació d'aquell tram. Que bé que també deixin la "mitja" barraqueta. Tot un encert i segurament un cas únic en tot el traçat, oi. Ahir a la nit, quan els tinc a tots dormits, vaig estar pensant que a la pàgina 164 es comenta la necessitat de fer un lavabo i s'adjunta un petit croquis que bàsicament és el "camp de l'insecticida" on darrerament encara s'expoosaven els lots subastats al terra per que la gent els comprés. Doncs bé, aquesta plaça es veu partida (de mar a muntanya) per un reguerot d'aigües brutes que neix del propi rec i marxa cap a la carretera de Ribes. Més o menys on darrerament hi havia hagut el bar, lavabos i alguna construcció d'obra més, es va fer aquest primer lavabo que feia ús del petit corrent d'aigua que pogués venir del mateix Rec. On anava a parar tot plegat després no ho sé però segur que no feia gràcia. Possiblement es tracti d'un antic sistema per regar els camps agrícoles primitius d'aquell lloc i que després va quedar com a reguerot d'aigües brutes. A la pàgina 176 surt una fotografia de la plaça amb un reguerot al bell mig, que podria ser aquests que us comento. Es extrany que es digui que al "Camp del Sidral" hi haguessin tants pous havent-hi el Rec a quatre passes per tal de poder regar. també en algun lloc es parla que al mateix camp hi havia una gran bassa o llac i possiblement s'alimentava de tot el que capp allà anava a parar. Crec que ho he llegit al mateix llibre. Per descomptat que en quan em sigui possible adquiriré el seu. Moltes gràcies i segueixi així.
    Salutacions i abraçades.
    Sergi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Sergi. El de la caseta de la clau de pas no és l'únic cas. A Vallbona, on el Rec encara circula a l'aire lliure, n'hi ha una altra que ha estat restaurada recentment.

      Efectivament, des del Rec sortien reguerons que anaven en direcció a mar i regaven els horts de la zona. Alguns d'aquests horts es van mantenir fins principis dels 80 i vaig estar a temps de fer-ne un reportatge fotogràfic. Algunes d'aquestes fotos surten a l'Abans del Clot-Camp de l'Arpa, que vaig escriure amb els companys del Taller d'Història del barri.

      De pous n'hi ha a tot el Pla de Barcelona, producte de les aigües freàtiques dels torrents que baixen de Collserola. De la bassa n'hem sentit parlar però malauradament no en tenim cap imatge.

      Una abraçada,

      Enric

      Elimina