divendres, 1 de maig de 2015

La demostración sindical del 1º de mayo

III Demostración sindical del 1º de Mayo
Barcelona, Camp Nou, 1960


La III Demostración Sindical del 1º de Mayo es va fer l'any 1960 en el Camp Nou del F. C. Barcelona, però el lloc habitual era l'estadi Santiago Bernabéu, presidida pel Generalísimo. Agrupacions sindicals (el sindicat vertical únic), Educación y Descanso, la Falange Española i els Coros y Danzas de la Sección Femenina, entre d'altres, executaven exercicis gimnàstics i balls tradicionals i folklòrics per celebrar el dia de San José Obrero, després anomenat Día del Trabajo, imitant les posades en escena habituals dels feixismes europeus del segle XX: disciplina i harmonia com a sinònims de cohesió i pàtria.

Com que el dilluns només es publicava La hoja del lunes, la crònica de La Vanguardia va aparèixer dimarts 3 de maig de 1960, on se subratllava que "la presencia de Franco suscitó entusiasticas manifestaciones de adhesión en todo el trayecto desde el Palacio de Pedralbes".

Fa quatre dies mal comptats. Miro enrere i se'm fa un buit a l'estómac, com amb les processons de Setmana Santa, o la desfilada de la Guàrdia Mora. Miro endavant... i se'm fa un buit a l'estómac.






1a Demostración sindical de 1958 a l'estadi Santiago Bernabéu




24 comentaris :

  1. Fa esgarrifar... sí, quatre dies mal comptats. Ja comencem a comptar la nostra vida d'aquesta manera, a l'engròs. Avui he vist horroritzat que hem estrenat el conquè mes de l'any. Em sento com un avionet de paper acabat de llençar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, molt bona aquesta imatge de de l'avionet de paper: quanta fragilitat!

      El pas del temps és cada cop més amorf. La mirada al passat s'encongeix malgrat que cada cop és més lluny; perdo la noció del temps més proper: els dies, les setmanes, els mesos cada cop són més curts... i no sé si el futur és urgent o senzillament no existeix.

      Elimina
  2. Es curiós com van adoptar una festa comunista i li varen donar la volta...com el sindicat vertical

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, li van donar la volta i ens van ben revolcar pel fang!

      Elimina
  3. m'ha fet gràcia això de la fiesta cristiana del trabajo i quines pintes els del cos diplomàtic, Dios! com devien ser els de la Seat si els de la Renfe eren tan perfectes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. kalamar, la dialèctica que es fa servir és diabòlica. Quin mal a fet tot plegat. Encara ara es nota.

      Elimina
  4. Enric, no donis idees al sinistre binomi Fernández Diaz – Felip Puig que en la meva bola de vidre veig un 1 de maig entre festes de balls «regionals» i el sindicat dels mossos d’esquadra com a únic sindicat present.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Missatger, jo no ho veig gens improbable. Si encara funciona el Día de las Fuerzas Armadas i les desfilades...

      Elimina
  5. Coros y Danzas... gran expressió però que continua sent actual amb algunes organitzacions d'actes però amb un toc de "modernitat". El que espanta és el fons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Galderich. Però espantar és poc: a mi encara se'm fa un nus a l'estómac.

      Elimina
    2. L'he tornat a mirar i remirar, com cal en el teu blog. Hem de reconèixer que els comunistes en sabien més que els feixistes:
      https://www.youtube.com/watch?v=r9xbVr8qq5A
      Val la pena veure'l fins al final ja que l'expressió i la gestualitat és brutal!

      Elimina
    3. Això és rebre un cap d'estat i la resta són punyetes! Quines coreografies! Quins colors! El Conducator riu, segurament amb els baixos humits.

      Elimina
  6. Tot plegat era una parafernàlia sense límits. Presidia l'acte Su Excelencia el Jefe del Estado, vestit de militar amb la senyora dels collarets a la vora, mentre don Santiago, -que al capdavall era l'amfitrió- dormitava unes cadires més enllà. El "carnicerito de Málaga" amb el seu bigotet esquifit propi del Tercer Reich tampoc hi faltava en els seus gloriosos anys d'alcalde la de la Villa y Corte. Recordo que els ultims anys del franquisme l'akelarre feixista aquest ja anava de baixa i a algún "espavilat aperturista" se li va ocòrrer que les noietes dansaires dels Coros y Danzas ensenyessin cuixa "a tocateja" traspassant la línea roja de la permissivitat. L'escàndol al diaris més fatxes no es va fer esperar i fou d'allò més sonat, mentre que altres rotatius parlaven d'una "modernización y puesta al día del acto patriótico de exaltación del trabajo".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els règims dictatorials sempre organitzen parafernàlies com aquesta, oi Miquel? Es tracta d'aconseguir la catarsi de les masses, per això funcionen tan bé els grans espectacles esportius.

      Tots aquests personatges han acabat els seus dies sense ser jutjats; alguns encara cuegen...

      Recordo les noies aquestes que esmentes, vestides si no m'equivoco amb uns pantalons shorts.

      Elimina
  7. Deu ser que el temps i l'espai són entelèquies, i només és real el maleït buit a l'estómac.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, una visió absolutament tràgica, Sícoris! Un món que no arribarà a ser mai nostre.

      Elimina
  8. San José Obrero, he, he, recordo el veïnat de l'escala davant de la tele emocionadíssim pel fet que es va ballar la Santa Espina, es va adaptar una festa comunista i els comunistes van santificar una festa treballadora fins a extremes terribles, només cal llegir el llibre que ressenyo avui, el cas és que els poders tot ho fagociten.

    ResponElimina
  9. no només els règims dictatorials, tots fan piràmides i olimpíades, tothom vol fer la seva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Júlia. Tota manifestació és una comunió i una processó de fe.

      Elimina
  10. "La III Demostración Sindical del 1º de Mayo es va fer l'any 1960 en el Camp Nou del F. C. Barcelona..." Jo hi era. Tenia 12 anys i ens hi varen fer anar, a tots els alumnes del col·legi. Per cert, de catarsi ben poca: un solemne avorriment!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Papitu, no sé si alegrar-me de tenir un testimoni de primera mà. Als 12 anys, ja m'imagino que la catarsi era poc probable a no ser que haguessis estat ensinistrat. A mi més que avorriment, que també, em produïa desassossec existencial.

      Elimina
  11. Ufffff, encara em recordo d'aquestes coses, encara que hi ha coses que millor deixar oblidades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Javier, jo no estaria segur que no puguin tornar. Han començat amb la religió a les escoles i qualsevol dia torna la Formación del Espíritu Nacional.

      Elimina
  12. Confirmo que Franco va estar a Barcelona el 2 de Maig de 1960, una de les poques vegades que va venir. Un servidor feia la mili i no ens van deixar sortir de la caserna del Bruch. Se suposava que era per si de cas.

    ResponElimina