dilluns, 7 de setembre de 2015

Santa Anna: capellans, verdulaires, cecs, meuques i una creu de terme


L'església de Santa Anna i la creu de terme
a principis del segle XX


L'església de Santa Anna va ser un antic monestir vinculat a l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, del qual se'n conserva el claustre i la sala capitular. L'església va ser iniciada a mitjan segle XII i va anar adquirint l’aspecte actual durant els tres segles següents, ja en ple període gòtic. Conserva l'estructura romànica original, amb planta de creu i absis quadrat, coberts al segle XIII amb volta de canó apuntada. La porta gòtica és del 1300. Durant el segle XIV es va allargar la nau, coberta amb volta gòtica de creueria, i al segle següent es va construir el cimbori, refet en obra vista després de la Guerra Civil.


Ruïnes de l'església del Sant Sepulcre (1862), de Ramon Martí Alsina
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona


Al segle XIX es conservava encara l’edifici del monestir, conegut com el noviciat i situat uns metres més alt que l’església i al mateix nivell de la plaça de Catalunya. Original del segle XIV, estava en molt mal estat (com es pot veure en la pintura de Martí Alsina) quan va ser derruït a la dècada de 1860 aprofitant l’enderroc de les muralles, que va començar l’any 1854.

Amb l’aprovació del bisbe Urquinaona, l'any 1887 es va començar a construir l'església nova al fons del carrer de Rivadeneyra i al costat de la vella, on ara hi ha una entitat bancària. Va ser inaugurada el 1914 sense acabar, però va ser enderrocada el 1938 després de quedar afectada per la Guerra Civil i sense que mai es construís l’imponent cimbori de 75 metres que havia estat projectat.


Aquarel·la  del projecte (1927) de la nova seu del Banco de Vizcaya,
amb l'església nova de Santa Anna tal com havia de ser



Santa Anna està situada en l'illa delimitada per la plaça Catalunya, el Portal de l'Àngel, el carrer de Santa Anna i la Rambla, i té accés pel carrer de Rivadeneyra i per una volta que del carrer de Santa Anna porta a la placeta de Ramon Amadeu, presidida per la façana, l’entrada al claustre i una estranya creu de terme, que és la raó d’aquest apunt.

El monestir va ser construït fora de les muralles romanes i abans que es bastissin les del segle XIII, en un fondal entre la riera que baixava per la Rambla, la riera del Pi (primer Portal dels Orbs i avui Portal de l’Àngel), el graó barceloní (un talús que deixa la plaça Catalunya uns metres per sobre del terreny inferior i raó per la qual cal baixar uns esglaons per accedir a la placeta), i un antic camí medieval que ha acabat sent el carrer de Santa Anna i que tenia continuïtat cap a Tallers després de sortir pel Portal de Santa Anna.

Al voltant de Santa Anna s’hi va anar bastint un burg, un dels ravals que van créixer fora de les muralles romanes a partir del segle XI, com va passar amb els barris de la Bòria, de la Vilanova dels Arcs o de Santa Maria del Pi.

La placeta, que aleshores no quedava tancada i on el segle XVII hi havia molins de vent, s’havia dit de Santa Anna quan el tram final del carrer del Portal de l’Àngel, tocant a la font gòtica, va deixar de ser considerada una plaça. Abans, però, havia estat la placeta del Safareig, nom que prenia de la bassa alimentada per una sínia dels horts del monestir (que encara es poden veure en el quarteró de Garriga i Roca, i que quedarien al mig del carrer de Rivadeneyra). El límit cap a la Rambla era el carrer de na Salabardenya, que baixava des de la plaça de Catalunya i va desaparèixer quan el 1926 es va construir el cinema Capitol. Era un carreró sense sortida tancat amb una reixa, vestigi del pas de ronda de la muralla de la Rambla, on es guardaven les taules i els estris del mercat de fruita que es feia a la placeta, on havia hagut unes carnisseries que despatxaven en barraques de fusta. Tenia la mateixa funció dels altres carrerons de què vam esmentar tot parlant dels mercats d’origen medieval. A l’altra extrem de l’illa, a la banda del Portal de l’Àngel, hi va haver un altre carreró, el de Tripó, del qual en queda una resta com vam veure a l’article dels diversos carrers de Barcelona que van dur aquest nom.


En el plànol es poden identificar l'església, el claustre, la placeta,
el monestir enderrocat, els horts, el safareig, la sínia i el carrer
de na Salabardenya, amb un requadre vermell
Quarterons (1856-1862) de Garriga i Roca
Arxiu Històric de Barcelona


L’actual carrer de Santa Anna s’anomenava carrer Major. Pel fet de ser el barri més extrem, a finals de l’Edat Mitjana s’hi van establir alguns prostíbuls i les barraques dels orbs (cecs) que van donar nom al portal, on s’hi van instal·lar perquè era l’entrada principal de mercaderies a la ciutat des del Pla de Barcelona i el darrer portal a tancar de nit, la qual cosa afavoria la presència de captaires. A partir de 1466 el Portal dels Orbs passa a dir-se de l’Àngel per l’Àngel que la llegenda diu que se li va aparèixer a Vicenç Ferrer quan va visitar Barcelona l’any 1419. L’estàtua d’un Àngel custodi va adornar el portal fins que va ser traslladat primer a Santa Anna i després a Hostafrancs, on va ser destruït durant la Guerra Civil.

La placeta de Ramon Amadeu, a banda de ser un dels racons més encisadors de la ciutat, té una curiositat: l’estranya creu de terme que hem esmentat més a munt. Si hi pensem, no té cap sentit que hi sigui perquè l’indret mai ha estat terme ni frontera. I certament res té a veure ni amb Santa Anna ni amb Barcelona. És la creu de terme d'Almatret (Segrià), feta l’any 1608 en estil gòtic. Durant la Guerra Civil l'escultor Apel·les Fenosa la va retirar de la població lleidatana perquè no fos malmesa i la va dipositar al monestir de Sant Cugat. Acabada la guerra, va ser instal·la a la placeta de Ramon Amadeu, on va romandre fins que el 2005 va ser retornada al seu emplaçament original. La que contemplem avui hi és des de 2005, i no només no té res a veure amb Barcelona sinó que és una rèplica de la d’Almatret.

Fa bonic i ja estem acostumats a veure-la. Esperem que els amants de les impostures i de buscar falsedats on no toca no en facin cap campanya de desprestigi ni n’escriguin una tesi. Que serveixi aquesta creu per les tres que hi va haver en el camí del Raval de Jesús, actual passeig de Gràcia.


La creu de terme original, a la plaça Major d'Almatret
Foto: Enric Brunet, per a Panoramio


18 comentaris :

  1. Hay imágenes que no me hubiera podido encontrar.
    Una belleza
    Gracias por ponerlas porque no hay museos para tanto recuerdo.
    Gracies
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, gràcies. He procurat buscar imatges poc conegudes.

      Elimina
  2. Ha, ha... finalment algú explica aquest caos que és Santa Anna. Gràcies una vegada més i la teva frase final és punyalera, punyalera... punyetero!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Galderich! Santa Anna és un lloc peculiar de Barcelona, al qual no se li dóna la mateixa importància que a d'altres esglésies semblants. I pel que fa al final de l'apunt, millor no deixar res a l'atzar ni als carronyaires.

      Elimina
  3. Enric, ¿es veritat que el barri de Jesus, era un cau de lladragots ? i la gent deia ; lliberans Jesus de els de jesus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no en tinc cap notícia, i l'Amades, que podria ser font de dites com aquesta, tampoc ho esmenta. No sé si has llegit el meu article dedicat al Raval de Jesús (tens el vincle al final de l'apunt). Veurà que, epidèmies a banda, el raval, amb la seva font i els jardins, era un lloc on els barcelonins hi anaven a passejar sovint. Podria ser que al llarg del camí hi haguessin incidents i robatoris, però no n'he sentit parlar. Aquesta dita la saps perquè t'ha arribat oralment o l'has trobada escrita en algun lloc?

      Elimina
  4. Excel·lent treball!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep! M'alegro que t'hagi agradat. Una abraçada!

      Elimina
  5. m'ha agradat molt coneixer mes coses de la esglesia de la meva santa , durant 20 anys treballant al portal de l'ngel hi tenia bastant contacte

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Anna! Ara te la miraràs amb uns altres ulls, i si els tanques, podràs recrear aquell paisatge medieval.

      Elimina
  6. Ui, no donis idees, que els amants de les impostures encara s'empescaran alguna teoria estrambòtica sobre l'origen d'aquesta creu de terme.
    La llàstima és que hi hagi qui prefereixi creure's qualsevol bajanada sense fonament (fins i tot publicada) en detriment d'informacions documentades i rigoroses com les teves.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només és qüestió de temps, Sícoris. Per parlar de fets històrics només cal que hagi passat el temps necessari per haver-ne perdut la memòria. Fixa't que ja es manipula el record d'allò que ha viscut la nostra generació (la creació d'informació és tan ràpida que acabarà fagocitant el futur) i hi assistim perplexos.

      Elimina
  7. Excelent, Enric. Sorpren com hi ha tantes coses, petits detalls com l'explicació del perquè hi ha uns graons que delaten cert desnivell, que ens poden explicar com van ser les coses en el passat. Felicitacions pel teu treball, sintètic, directe i a l'hora tant ple d'informació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi! M'alegro d'haver sabut fer arribar el que pretenia: que siguem capaços d'aturar-nos en un lloc i interrogar-nos sobre qualsevol detall. Tot parla i ens explica una història.

      Elimina
  8. Me gustan las continuaciones.
    Todo de esta página me encanta.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les continuacions són com entrar per una porta secreta, oi, Miquel?

      Elimina
  9. Un presios treball, com tots els teu,Enric , gracies noi !!

    ResponElimina