dilluns, 14 de setembre de 2015

Bon any 5777! Shanà tovà!

Felicitació del Cap d'Any jueu, de principis del segle XX
Col·lecció del Yeshiva University Museum de Nova York


ראש השנה
Rosh ha-Shanà 5777
Shanà tovà umetukà
Anyada buena i dulse
Feliç i dolç Any Nou


La felicitació que encapçala el Rosh Ha-Shanà d'aquest any presenta un rabí amb el gall que alguns jueus fan servir en el Kapparot, un ritual de la festa de Yom Kippur que consisteix a fer voltar l'animal tres vegades al voltant del cap de l'oficiant per transferir-li simbòlicament els pecats. En aquest cas, el cap del gall és substituït pel del tsar Nicolau de Rússia per les persecucions antisemites i els pogroms.

El Rosh ha-Shanà és l'Any Nou jueu. Se celebra el primer i el segon dia del mes hebreu de Tishrí, que en el calendari gregorià coincideix aquest 2016 amb els dies 2 (des del capvespre) i 3 d'octubre (per als jueus de la diàspora).

Som a l'any 5777 des de la creació del món i d'Adam i Eva, segons els números que s'extreuen de la Torà. I com cada any, ens repetim quan afirmem que, com totes les dades religioses aquest comptatge és aproximat: ara no ens barallarem amb la ciència per uns anys amunt o avall. Alguna data s'ha de triar per celebrar el Cap d'Any! Tanmateix, el temps i l'existència són relatius, i en això hi coincideixen els científics i la saviesa popular. Entre 5777 i 13.000 milions d'anys només hi va un pensament. A tot estirar, una vida: el món és món tant en quant som capaços de pensar-lo. Un cop morts, s'esborra tota consciència i tota evidència de l'existència de l'Univers.

La festa comença la vigília de l'1 de Tishrí quan apareix la primera estrella en el cel. És aleshores que es fa sonar el shofar, un instrument fet de banya d'animal kósher (pur; com la cabra, el marrà, l'antílop...), com el que es va fer servir per enderrocar les muralles de Jericó en temps de Josuè (Jos, 6).

Des del punt de vista religiós, no es diferencia gaire de l'Any Nou cristià ni de cap altre. Són dies de pregaria, de reflexió, de penediment, de record i de bons desitjos per l'any que s'enceta; i també se celebra si no s'és creient. Es mengen pomes i mel, que simbolitzen que l'any serà dolç, peix i mangranes. Entre els creients, les pregàries s'allarguen durant deu dies fins el Yom Kippur, el Dia del Perdó (10 de Tishrí, és a dir, al capvespre de l'11 d'octubre d'enguany).

L'Avinu Malkenu (Pare nostre), com el que interpreta Barbra Streisand en aquest vídeo, és un exemple de pregària per aquestes dates. I tant si s'és creient com si no, les pregàries, com els salms, fan de bon escoltar i li posen màgia a l'atzar estel·lar.





[+]

Rosh ha-Shanà 5772
Rosh ha-Shanà 5773
Rosh ha-Shanà 5774
Rosh ha-Shanà 5775 


16 comentaris :

  1. Feliç any nou, Enric! Per un 5776 ple de màgia i atzar estel·lar!
    M'ha encantat la postal! Als de la revista Mongolia ben segur que també els agradaria molt per fer-ne una adaptació als nostres dies, jueus, cristians, musulmans... o pagans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! Tota la imatgeria religiosa moderna és una joia. La reinterpretació popular dels mites i dels rituals (les targetes de primera comunió, per exemple) és un tresor menyspreat que caldria recuperar.

      Elimina
  2. Bon any ¡¡¡¡
    Bon any amic...bon any..de tot cor
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Miquel! Tota excusa és bona per abraçar els amics!

      Elimina
  3. Bon any nou i gràcies per aquestes píndoles anuals sobre tradició i cultura popular jueva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sícoris! És millor celebrar-lo vàries vegades i aconseguir que sigui realment nou i no un déjà vu de tints esperpèntics, que ja està bé que es mantinguin en les tradicions, però la "realitat" (allò que et permet tenir la certesa que quan trepitges una merda de gos és realment una merda de gos) no és dins d'una bola de vidre.

      Elimina
  4. Doncs, feliç any nou. Jo tambè el celebraré i espero que sigui un any de pau per jueus, gentils i qualsevol criatura amb bona voluntat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igualment, Amaltea! Anem-ho provant; potser algun cop l'encertem.

      Elimina
  5. Partint de la meva israelífilia vull dir que no hi entés mai el pogroms de la Rusia zarista. Els de França segles XVIII i XIX tampoc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Àngel, per molt que es vulguin buscar raons sempre serà impossible entendre allò que és irracional. Hi ha gent que no sap viure sense enfrontar-se a un enemic, real o imaginari. Igual que hi ha gent que no sap viure sense algú que governi les seves vides. Real o imaginari.

      Elimina
  6. Doncs el que cal és felicitar l'any nou. Felicitats!!!!

    ResponElimina
  7. Shaná Tová, Enric. Felicitación extensible a todos los amigos, gentiles y judíos.
    JL

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igualmente, José Luis. Renovemos viejas esperanzas.

      Elimina
  8. Ostres estic buscant una felicitació d'en Ferrándiz però no la trobo. Malgrat tot ho deixo estar perquè mai estarà -ni aquestes ni poques- a l'alçada de la que has publicat en aquest apunt i dels anteriors que has enllaçats. Bon Any!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva relació amb Ferrándiz és ambivalent (com en tantes altres elements del nostre imaginari). Vols dir que no es mereix una exposició acompanyada de records de la primera comunió, per exemple? Que sempre sigui bon any, Galderich. Per mites i oportunitats no serà.

      Elimina