diumenge, 15 de novembre de 2015

Cambres de meravelles: Salvadoriana

Cabinet de curiosités, Domenico Remps, 1690
Museo dell'Opificio delle Pietre Dure, Florència



L'exposició Salvadoria: el gabinet de curiositats de Barcelona, la cambra de meravelles de la família Salvador que ha estat oberta al públic durant dos anys, es converteix en exposició permanent en el Jardí Botànic de Barcelona a Montjuïc.


Les cambres de meravelles

Les cambres de meravelles o gabinets de curiositats van aparèixer entre els segles XVI i XVIII. Eren col·leccions particulars de membres de la noblesa i de l’alta burgesia, que sorgeixen impulsades per la curiositat que despertaven les novetats naturals, biològiques i antropològiques, i els objectes rars i exòtics descoberts durant les exploracions de les regions conquerides pels imperis europeus. Aquest interès no tenia només un afany col·leccionista, sinó que la manera com els objectes es disposaven a les cambres tenia la voluntat de classificar el coneixement i el món.

Malgrat la desaparició dels gabinets de curiositats i la creació dels museus d’Història Natural, les iniciatives particulars no es van aturar. Al voltant de l’interès creixent per la ciència i amb la col·laboració d’una burgesia nascuda de la revolució industrial, les exposicions universal es van convertir en el gran aparador de tota novetat, i la ciència va estar ben present com ja n’hem parlat algun altre cop al voltant de les figures de Francesc Darder, naturalista responsable de la creació del parc zoològic i del museu que du el seu nom, i de Lluís Soler, el taxidermista de la plaça Reial.


Cambra de meravelles
Portada del Fasiculus Rariorum (1616),
de Basilius Besler


Londres (1851) i París (1855) són considerades les dues primeres exposicions universals, i ambdues ciutats capitalitzaran durant molt de temps el progrés i l’exhibició del que en aquell moment era la modernitat. El comerç, la indústria i la ciència eren els protagonistes d’un món que s’expandia més enllà dels interessos nacionals i que permetia atraure milions de persones, que havien de pagar una entrada per accedir als recintes. Les exposicions eren una atracció i un espectacle que transcendia els interessos d’organitzadors i expositors per convertir-se en una fórmula que permetia a les ciutats en el seu conjunt transformar-se en un gran escenari.

Barcelona no va ser aliena a aquestes transformacions i també va entrar en aquella modernitat durant el període que va transcórrer entre les exposicions de 1888 i 1929, i que va tenir el seu punt àlgid durant la República, fins que la guerra i la dictadura van estroncar el camí que la ciència i la cultura havien endegat.




Salvadoriana

Salvadoriana, que ha estat oberta en el Jardí Botànic de Barcelona a Montjuïc durant dos anys, des del 20 de maig de 2014 fins l’abril de 2016, és una exposició que mostra el gabinet d’Història Natural de la família Salvador (1626-1855). Un cop finalitzada l’exposició, tant des de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB), com des del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) s’han unit esforços per mantenir el Gabinet obert al públic com a exposició permanent. Per això, s’ha adequat la sala i s’han col·locat uns vinils sobre els vidres on s’explica la col·lecció. El primer text tracta del Gabinet Salvador, el segon de la família Salvador, i el tercer parla de tot el procés d’adequació i restauració (2011-2016) de la col·lecció.

La col·lecció Salvador de curiositats naturals té força similituds amb les cambres de meravelles. Els Salvador, família d’apotecaris instal·lada a la ciutat, la va iniciar durant el segle XVII i la va mantenir a la farmàcia que tenia al carrer Ample de Barcelona cantonada amb Fusteria, davant de la plaça de Sant Sebastià (avui ocupada per l’edifici de Correus). En aquest emplaçament va estar activa fins que el 1855 va tancar les portes després de la mort del darrer dels Salvador naturalistes, Josep Salvador i Soler (1804-1855).

Segurament ignorat per la majoria de barcelonins, del record dels Salvador Barcelona només en guardava testimoni a través del nomenclàtor. El carrer dels Salvador, situat al Raval, prop del portal de Sant Antoni, fa honor a la família en un lloc no gens gratuït perquè va ser en aquest indret on aquests apotecaris tenien el jardí que els subministraven les plantes necessàries per a molt dels remeis que elaboraven en la seva oficina.


El jardí botànic dels Salvador estava situat entre la muralla i el
Portal de Sant Antoni (40) per sota del carrer de Sant Antoni Abat (39)
Fragment d'un plànol de 1806 (ICC, RM19425)


El gabinet, que compta amb una biblioteca de 1.346 volums, un herbari general de més de 4.000 exemplars, peces naturals i nombrosa documentació epistolar, va caure en l'oblit perdut en una masia del Penedès fins que el botànic Pius Font i Quer, llavors director de l'Institut Botànic de Barcelona, el va adquirir l'any 1937 i el va guardar en la institució que dirigia. L'any 1940 l'Ajuntament de Barcelona se’l va fer seu i l’ha mantingut fins a l'actualitat a l'Institut Botànic on, fins ara ha estat amagat del públic.

El Gabinet Salvador és una de les col·leccions naturals i científiques més importants d’Europa i una de les poques que ha arribat gairebé íntegres fins als nostres dies. La majoria van desaparèixer al ser integrades en els grans museus nacionals que es van començar a construir durant el segle XIX, com és el cas del Museu Martorell a Barcelona, inaugurat el 25 de setembre de 1882 en el mateix edifici del Parc de la Ciutadella de Barcelona que ocupa avui; o bé van acabar disperses pel pas del temps i la història. Creat amb finalitats professionals com a part de la feina que els Salvador desenvolupaven, el gabinet està considerat el primer museu obert al públic que va tenir Barcelona i és un tresor del patrimoni científic de la ciutat.


Reproducció del gabinet Salvador
Institut Botànic de Barcelona
Foto: Josep Maria Llobet


Salvadoriana ens posa en el camí de la recuperació d’aquell llegat com una manera més d’escriure el relat de Barcelona, de la seva història i la de tots els barcelonins. I ho fa des d’un lloc, el Jardí Botànic, allunyat aparentment del centre de la ciutat. Però això no és cert: Barcelona comença a tenir sentit vista des de Montjuïc; vista des de Laie, la Barcelona ibera que des de les alçades potser va somiar conquerir el pla i el mar.




Vitrinacuriosa

Vitrinacuriosa es un espai virtual que Salvadoriana posa a la disposició de tothom perquè cadascú creï el seu gabinet de curiositats particular amb objectes de naturalia i artificialia de la seva col·lecció. És una bona oportunitat de compartir una afició que continua viva: fòssils, herbaris, petxines, minerals, col·leccions entomològiques, peces anatòmiques, remeis antics, instrumental, santeria...

Bereshit ha fet la seva aportació amb un herbari artístic de flors i fulles seques procedent de Jerusalem, dels anys 30 del segle XX, enquadernat amb tapes de fusta: Herbari de Jerusalem.


Us hi animeu?




El Prodigi

Mentre el gabinet de ciències naturals de la família Salvador reneixia en el Jardí Botànic de Montjuïc, la sala d'exposicions Artur Ramon del carrer de la Palla, 23, ens va sorprendre durant la tardor de 2015 amb una actualització d'aquelles cambres de meravelles. El Prodigi, que és el nom de la mostra, recuperava el vell significat de la paraula un fet que no es pot explicar per les lleis de la natura i posava en diàleg peces antigues i obres modernes que permetien actualitzar el concepte de "meravella" buscant el límit entre la ciència i l'art.

Al costat d'un cocodril del Nil i del famós goril·la mascle que havia estat exhibit en el Museu Pedagògic de Ciències Naturals del taxidermista Lluís Soler, a la plaça Reial, s'hi podia veure el rellotge autòmat Els funambulistes, de Jean Eugène Robert-Houdin (1805-1871), considerat el pare de la màgia moderna i de qui Harry Houdini en va prendre el nom en honor seu;  amb gravats de Piranesi combinats amb peces de Fortuny, Dalí, Brossa, Miró, Ponç, amb obres contemporànies dels artistes Pablo Milicua (comissari de l'exposició amb Artur Ramon), Yolanda Tabanera, Carlos Pazos, Evru (abans conegut com a Zush) i Marcel·lí Antúnez (fundador de la Fura del Baus), que juguen amb la transgressió de la natura i les formes.


Cap arrencat (1993)
Marcel·lí Antúnez


El goril·la

Segurament molts recordareu el goril·la del taxidermista de la plaça Reial. Anàvem a la botiga de Lluís Soler amb l'esperit de qui visita una cambra de meravelles: conèixer els misteris del món, amb l'esperança de trobar una mòmia, sang de drac, banya d'unicorn o alguna sirena de Fiji com aquelles deformitats que s'havien exhibit a les barraques de monstres de fira. Però les rareses no anaven mai més enllà d'alguna bèstia de dos caps i sortíem de la botiga amb un mineral per a la col·lecció, i la visió de l'imponent goril·la, és clar.

Aquest gran simi mascle adquirit al Camerun l'any 1910 i portava originalment un indígena dissecat agafat sota el braç (el podeu veure a l'article El museu de les bèsties), que va ser retirat per no ferir sensibilitats. El mascle va ser adquirit l'any 1994 i va marxar de la ciutat per servir de decoració en una exposició. Havia estat acompanyat d'una femella, que va acabar al Japó, i una cria que es va acabar trencant.


Els goril·les mascle i femella quan encara eren en el
Museu Pedagògic de Ciències Naturals


El que són les coses, abans que el goril·la arribés al carrer de la Palla em va ser ofert per comprar-lo (a un preu relativament assequible, i en tinc el certificat d'autenticitat) o per fer d'intermediari davant la impossibilitat del propietari de trobar un comprador més adequat, com hauria estat el Museu de Ciències Naturals. Però ningú l'ha volgut, com ja va passar amb el museu anatòmic de Francesc Roca, que va volar a Bèlgica. No negaré que m'hauria fet gràcia tenir-lo de company en el meu despatx, però aquestes bèsties són un niu de pols.

29 comentaris :

  1. Como siempre....No defraudas.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, ves a veure l'exposició, que és una meravella.

      Elimina
  2. Fonamental el teu post. Evidentment, hi anirem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Val molt la pena, Leb. És un tresor ocult des de fa 160 anys.

      Elimina
  3. Fa pena que Barcelona s'hagi convertit (amb honroses excepcions) en el parc temàtic de la millor botiga del món.
    Sort d'iniciatives com aquesta Salvadoriana i dels apunts de Bereshit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sícoris. Sort que Barcelona té molts aspectes que compensen la pèrdua d'espai i identitat.

      Elimina
  4. Engrescat pel teu post, Enric, no me'l perdrè.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, ja veuràs com t'agradarà.

      M'alegra veure't per aquí. Espero que estiguis bé. Estic tan desconnectat del món del córrer que estic deixant de banda bons amics com tu. A veure si m'animo i ens veiem.

      Una abraçada!

      Elimina
  5. Genial!
    Lo he leido hoy en el periódico.
    Comparto tu artículo en Facebook y Twitter. Un saludo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És impressionant, Andrés. No te la perdis.
      Gràcies!

      Elimina
  6. Una meravella de recomanació que no em penso perdre, Enric!
    Tenim fins al 2015, però el primer dissabte de sol, cap a Montjuïc Chipi Chipi Chipi!!!!

    http://www.youtube.com/watch?v=ACt7rm_iD80

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has alegrat la matinada, Toronto! Genial la Terremoto i el Gabinet dels Salvador!

      Elimina
  7. De l'exposició se surt amb ganes de més. Això és positiu i negatiu però amb la pàgina virtual veig que hi haurà una bona continuïtat. Fantàstica exposició!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, jo ja estic preparant el meu petit gabinet de curiositats per presentar-lo!

      Elimina
  8. Boníssim. D'enorme interès Associació Talia Olympia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, companys! Paga la pena pujar Montjuïc.

      Elimina
  9. El Font i Quer es mereix, molt més que d'altres, una bona avinguda!
    Ja que dius de Laie, ¿saps perquè durant l'olimpíada no es va aprofitar per a recuperar l'encara soterrat poblat ibèric; o el Castell de Port dels Berenguer?
    És una curiositat... I recordo el rar gabinet de curiositats del col·le del Pare Claret -el museu, li'n deien-; amb unes vitrines de roure plenes d'exotismes naturals provinents de les missions i un inesborrable olor a formol. La costella de balena n'era l'estrella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que se la mereix, Girbén! És una pena que el jardí botànic de Barcelona i el seu impulsor i primer director no siguin més coneguts. Ara, amb la Salvadoriana, serà una bona ocasió perquè els barcelonins facin el cim.

      En els nostres temps totes les escoles de nom i els instituts tenien el seu gabinet d'història natural. Recordo el del Jaume Balmes, amb unes magnífiques vitrines i cartells d'en Paluzie.

      Elimina
  10. Per si no estaves al cas:
    Al CCCB, Metamorfosis vista per... Visites comentades a l'exposició :
    29 de maig, a les 19.30 h
    Pepe Pardo, comissari de l'exposició «Salvadoriana» al Jardí Botànic de Barcelona, parlarà sobre gabinets de curiositats.

    http://newsletter.cccb.org/ca_ES/c/journal/view_article_content?groupId=10311&articleId=3416553&version=3.4

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, gràcies, Toronto. Amb en Pepe Pardo treballem plegats en temes d'aquests i estic al cas.

      Elimina
  11. L'altre dia parlava amb la meva parella d'anar al jardí botanic, a veure si millora el temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pasejada i el jardí ja mereixen una visita. L'exposició és una petita meravella, un tresor. Us agradarà, Javier.

      Elimina
  12. Gràcies, no penso faltar-ahi, així em distrec una mica de les desaparicions del Vinçon, El Indio i El ingenio... pobra Barcelona!
    Salut.
    Borgo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, t'agradarà molt. A banda que és una excusa per fugir i enfilar-se a la muntanya de Montjuïc.

      Elimina
  13. Fa quatre dies llegia un article sobre els Salvador, curiositats la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Javier, deuen ser els aires de nostàlgia de la tardor que ens porten l'aroma de les coses magnífiques que tenim a la ciutat.

      Elimina
  14. Bestial l'anècdota del goril·la, Enric! Malgrat la pols... quina llàstima no haver heretat un castell per poder fer-nos un gabinet particular!

    ResponElimina
  15. Aprofitant les vacances de nadal, he pujat al Botànic per veure Salvadoriana.
    L'exposició temporal m'ha agradat molt, des del vídeo inicial a tot el recorregut cronològic-genealògic, la recreació de l'espai, les peces seleccionades i exposades i la documentació escrita, amb inventaris i cartes brutals... però a l'altra banda, on es conserva i estudia la major part del llegat original... m'ha fet molta pena veure el mal estat en que els va arribar tot! I no em convenç la forma en que està disposat, les quatre cambres darrera d'una paret de vidre. Potser es deu a que encara queda molt per restaurar, es veia molta cosa en caixes de plàstic i etiquetes... però des del punt de vista expositiu no és gens accessible ni atractiu. Optaria per una recreació del gabinet, tal com es fa en una part de l'exposició temporal, però amb tots els elements i mobles originals, ben restaurats. Tot i que no lligaria gens dins el pavelló de formigó, vidre i metall de Ferrater.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Conec el comissari i sé que s'ha fet tot el que era possible pel moment i el lloc. Efectivament, hi ha molt de material que ha quedat fora de l'exposició. L'última tongada va arribar quan l'exposició ja era en marxa.

      Està pendent trobar-li un lloc estable, que podria ser el Museu Martorell del Parc de la Ciutadella.

      Elimina