divendres, 18 de març de 2016

L'últim tramvia de Barcelona va ser un bar

Portada del número 3 de la revista de Transports de
Barcelona, dedicada al 10 aniversari de la supressió
dels tramvies (març-abril de 1981)
Autor: Josep M. Solé


El dia 18 de març de 1971 Barcelona va acomiadar les dues darreres línies de tramvies de la ciutat. No van arribar al segle d’existència: van ser 99 anys 3 mesos i 8 dies des d’aquell llunyà 27 de juny de 1872 en què Barcelona inaugurava la seva primera línia del Pla de la Boqueria fins als Josepets (plaça Lesseps), amb un cotxe de tracció de sang, és a dir, tirat per cavalls.


L'últim viatge del 51 (Pérez de Rozas)


Centenars de ciutadans van dir el darrer adéu a la línia 49, que anava de les Drassanes fins a Horta, i la 51, de les Drassanes fins a Via Júlia. Van ser acompanyats, de matinada, per una rua de vehicles històrics, entre ells una jardinera d'aquelles que et permetien anar a mar sota el sol de l'estiu amb la brisa entrant per la finestra i portant olor a sal, i flanquejats per la Banda Municipal de Barcelona, que a ritme de fanfàrria els va anar a enterrar a les cotxeres de l'avinguda de Borbó, com en un funeral negre de Nova Orleans.


L'últim viatge del 49


Durant el comiat ciutadà es van produir diversos aldarulls que van provocar que els tramvies arribessin molt malmesos a les cotxeres de Borbó. Però aquella mateixa matinada encara hi va d'altres unitats que van circular per la ciutat, tot i que no de forma oficial. Com explica Alfred Puig, van traslladar uns tramvies des de les cotxeres del carrer Casanova fins les cotxeres dels Quinze. En arribar a la plaça Maragall es van trobar amb la "comitiva" que tornava d'acomiadar els tramvies oficials i la gent va embogir i va fer bolcar un dels tramvies. Aquests actes no els va recollir la premsa de l'època, i es coneixen com la Nit Incívica.

A la gorja d'un dels carrils va quedar posada la falca que van fer servir per descarrilar el tramvia i va ser visible fins que es va renovar el passeig Maragall. Alfred Puig va demanar a uns operaris si li podien fer un tall del carril amb la falca per preservar-lo, però els carrils entre el carrer Indústria i la plaça Maragall no es van treure i encara resten sota l'asfalt amb la falca amagada fins que algú no la desenterri.


Destrosses en un dels tramvies que van circular la darrera nit
(Foto: J. Ibáñez)


Fins que Barcelona no va recuperar els tramvies l’any 2004 amb el TramBaix i el TramBesòs, el Tramvia Blau, que comunica l’avinguda del Tibidabo amb el funicular que du a les atraccions, va quedar com a relíquia testimonial. Deixàvem enrere la imatge de postguerra amb la canalla penjada dels estreps i aquell cel de ciutat centreeuropea enteranyinat de cables i catenàries, i de vies obrint-se pas entre les llambordes.




Curiosament, el mateix any 1971 s’inaugurava al barri de Torre Baró el grup escolar Font dels Eucaliptus que substituïa el Colegio San Juan, una escola formada per dotze tramvies que feien d’aula i que van ser instal·lats al berenador de la Font dels Eucaliptus. Una precària instal·lació escolar que segurament va fer les delícies dels nens assilvestrats.



 Els "escuelones" de Montjuïc


Aquells “escuelones”, com els va batejar Huertas Clavería a la revista Destino (1967), van servir per escolaritzar centenars de nens dels suburbis barcelonins a llocs com Montjuïc, el Turó de la Peira o l’esmentat Torre Baró, entre 1960 i 1971. Precisament en uns anys en què se’ns venia la modernització d’Espanya, la perifèria de la modernitat estava sense urbanitzar i eren milers les persones que vivien dignament en llocs indignes.




Però un cop desapareguts els tramvies i els “escuelones”, a Montjuïc es va mantenir durant uns quants anys un darrer testimoni tramviària. Els barcelonins que s’havien d’examinar del carnet de conduir recordaran de ben segur el Bar Tranvia, col·locat en el control número 7 del vell circuit de Montjuïc, límit i frontera d'aquella altra Barcelona que floria entre les barraques de Can Valero, Tres Pins o Les Banderes.




Ara, d’aquells vells tramvies només en queda el pal de l’antiga catenària de la ronda de Sant Pere, al costat del Bar Trole, i els suports encastats a les faces de moltes edificacions de la ciutat (alceu els ulls a carrers com Trafalgar o Nou de la Rambla) i, es clar, els documentals del No-Do, veritable llençol arnat on es projecten les imatges fantasmals d'un imaginari que sembla no haver existit mai.


"Los últimos tranvías de Barcelona"
No-Do núm. 1441A, 17/08/1970




33 comentaris :

  1. Y yo conocí esos colegios y me saqué el carnet de conducir tomándome un quinto en ese mismo bar...
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperava el teu comentari, Miquel, perquè si hi ha algú que pot parlar amb coneixement de causa ets tu.

      Recordes fins quin any va estar instal·lat el Bar Tranvia? I en quin lloc exacte estava? Jo també hi vaig estar quan em vaig treure el carnet, però tinc un record borrós.

      El que no recordo són les escoles-tranvia. On eren?

      Elimina
  2. Las aulas (tranvías), yo recuerdo tres), estaban donde se hacía la L en prácticas y el badem aquel de parar el 600 en la subida, creo que eran del modelo igual al 29, no se si se llamaban como la capital de EEUU. Recuerda que habían al menos 3 "eles", que era dar marcha atrás sin tirar los conos.

    El bar siguió mucho tiempo más , estaba en 1971, porque yo me saqué el carnet justo a los 18.. Sólo era un tranvía y era remolque porque no recuerdo el trole en el techo.
    Hoy aún está el recodo por donde se entraba, que es ese apartado del circuito, y que está también asfaltado, antes de entrar en las Picornell, que tiene entrada y salida y aparcan los autocares. Todo aquello era la zona de examen y allí estaban también las "aulas"
    Salut

    ResponElimina
  3. L'any 71, curiosament, va ser l'any de la meva primera visita a Barcelona. A a més del viatge en tren (en aquells trens!), recordo una ciutat enorme on la gent passava de pressa i sense saludar-se, cosa que se'm feia estranyíssima. Tinc el record de l'olor de flors que feia la Rambla (aquella Rambla!) i, sobretot, de les gràcies del Floquet de Neu, que em tenien embadalida.
    Ja sé que tot això no té res a veure amb la desaparició dels tramvies, però ha estat llegir Barcelona 1971, i se m'han desfermat un munt de records d'infantesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot text és un hipertext i un tramvia pot ser una excusa per anar a qualsevol lloc, Sícoris.

      Elimina
  4. Recordo que la mare m'havia de fer upa per a poder abastar aquella veta de cuir que recorria els tramvies de punta a punta i que feia sonar la campaneta de sol·licitar parada.
    Tant el 49 com el 51 compartien ruta fins a dividir-se als Quinze. El 49 es va convertir en el bus 45, i el 51 segueix arribant a Nou Barris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí senyor! Quants reords d'aquells vells tramvies! La campaneta, el pica, els seients de fusta i aquella estètica d'Orient Expres per a pobres.

      Elimina
  5. Formo part del vostre col.lectiu i tambē recordo la meva infantesa i joventut viatjant en tramvies, els preferia de totes totes als autobusos, perquè en ells no em marejava gens. Vaig viure el seu comiat des del balcó de casa (Via Favència/Via Júlia) amb certa pena. I el meu carnet de conduir també va remullar-se amb el Cacaolat del tramvia de Montjuïc.
    Evidentment no soc en Leb, li he pispat l'Ipad i no m'atraveixo a canviar-li el perfil..... ;)

    Carme J.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'estranya que fos el Leb!

      Ja veus de quines coses acabem parlant, Carme. Algú dirà que és enyorança. Però no. ës revisitar paisatges i estats d'ànim.

      Elimina
  6. Y ahora, después de las fotos que recibiste, ya puedes ubicar donde se encontraba.
    salut Enric.

    ResponElimina
  7. No sabia el destí que havia tingut el darrer tramvia. Per cert, jo tenia un bitllet del darrer dia del seu funcionament. Van dir que en farien un bitllet commemoratiu i, tot i que era una línia que jo mai no agafava, aquell dia hi vaig pujar expressament. Conservava el bitllet en una caixeta que deu estar per algun racó de casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, Mercè, la història petita és plena de curiositats. Avui, precisament, un lector del blog em passarà el bitlletatge que es va fer per al centenari i que no va arribar a circular mai.

      Ens veiem al sopar de l'Ateneuesfera?

      Elimina
  8. Un aclariment: "el Cartell anunciant l'últim dia de circulació dels tramvies", no era cap anunci de la supressió dels tramvies a Barcelona, simplement era la portada del núm. 3 de la revista que editava Transports de Barcelona, dedicat a la 10 aniversari de la supressió dels tramvies. Aquest número va sortir al mes de març-abril de 1981, poc temps després del 23 F i va ser censurat perquè la direcció de la revista va considerar que no es podia dir el que alguns articles explicaven, entre altres coses, que els tramvies varen desaparèixer per interessos d'una coneguda firma amb un cavall alat blanc. Ho dic perquè jo vaig ésser l'autor d'aquesta portada, el muntatge de la contra, on es veu un tramvia passant per la casa de les Punxes a la Diagonal, i part del seu interior.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bo és saber-ho, Josep M. Gràcies! M'agrada poder referenciar tot el material que faig servir. Certa o no la història del cavall alat, darrere de tota maniobra econòmica sempre hi ha interessos d'alguna de les parts.

      Elimina
  9. La Joana (meva dona) encara guarda un centenar de bitllets de tramvia, de tots els preus, i tots ells "cap i cua". Agafave el tramvia de Horta quatre cops al dia per anar al treball ;"Casa Bastida" Passeig de Gracia .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una magnífica col·lecció, Jaume. Em pregunto si una cosa tan habitual abans com col·leccionar capicues encara es deu fer.

      Elimina
  10. A 1979 el bar Tramvia encara hi era. Entre el que ara es la plaça Europa i l'INEFC.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la informació, pratinsky. Va bé per poder emmarcar el període.

      Elimina
  11. Jo l'any que van retirar l'ultim tramvia era a Londres, i quan vaig tornar cap a l'any 73 vaig anar a viure al carrer Greco cantonada pasaseig Maragall molt aprop de les cotxeres d'Avinguda Borbó. Sempre m'han agradat els tramvies i m'entristeix reconèixer-ho ja que malauradament el meu pare va morir atropellat per un tramvia a la Ronda de Sant Antoni a l'any 52.
    Salutacions Enric.
    Rosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rosa, em sap greu si t'he fet reviure aquest moment tan trist. Malgrat tot, és difícil sostreure's a una imatge tan emblemàtica de Barcelona com els tramvies. Una abraçada molt forta!

      Elimina
  12. Haw haw, sabia que el Leb no podia ser perque al 71 estava a Valencia...

    ResponElimina
  13. M enrecordo dels tramvies, els agafava a la plaça Espanya per anar a Universitat, deuria tindra set anys...per demanar parada tenis que estirar de la corda...i feien molt soroll pero eren molt xulos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho eren, Aris. No conec ningú que que havent-los viscut de petit no en guardi un bon record.

      Elimina
  14. Perdoneu, però no tots els tramvies de Barcelona van acabar com a bars. Un bon grapat d'ells van ser preservats per a un Museu en projecte que 45 anys més tard encara no s'ha fet, ni sabem quan es farà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar que no, J.G. Brill. El títol de l'apunt només volia captar l'atenció del lector per portar-lo a alguns dels usos peculiars que els tramvies van tenir fora del se ús normal. És una llàstima que que aquest museu que s'havia previst no s'hagi posat en marxa perquè la història de Barcelona li deu molt a aquest mitja de transport.

      Elimina
    2. M'has fet recordar els trolebusos que circulaven entre Tarragona i Reus.
      I això dels 'escuelones', encara en tenim: la nostra néta estudia en barracons on quan plou cau l'aigua a dolls... això pasa als Pallaresos, institut que recull alumnes d'uns quants pobles. No hem avançat gaire, no.

      Elimina
    3. Sembla ser que no, Olga. No hi ha curs que no comenci amb algun problema escolar; els casos de les intal·lacions n'és un (a Barcelona i altres llocs també passa), com ho és la poca estabilitat que tenen les escoles quan toca regular la quantitat d'alumnes i el nombre de cursos que es poden oferir.

      Jo vaig conèixer els troleibusos que circulaven entre Tarragona i Reus perquè els pares tenien uns amics a Reus. Em sembla recordar que eren de color blau. I m'has fet venir al cap (potser m'equivoco) que la carretera que unia les dues poblacions era d'aquelles flanquejades de plàtans d'ombra, que han desaparegut del mapa viari perquè deien que eren perilloses.

      Elimina
  15. l'any 1966 ,amb uns amics d'El Prat, teniem una mena de club que es deia Tranvías 66, i encara no sé perquè.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben curiós, Biblioaprenent. Que jo sàpiga al Prat no hi havia tramvies. El 66 deu fer referència a l'any de fundació del club, oi?

      Elimina
    2. Sí, crec que el 66 és per l'any. Hauré de preguntar als antics amics d'on ve la cosa. Si esbrino alguna cosa ja t'ho diré.

      Elimina
    3. El nom ve perquè en el restaurant La Pava a la Granvia de Castelldefels, en terrenys de Gavà, hi havia un Snack-Bar que era un tramvia de Barcelona reciclat com a bar.Si vols t'envio una foto.Però a Google buscant Tramvia- La Pava -Gavà surt.

      Elimina
    4. Ostres, que bo! A Google n'he trobades dues. Si la que tens tu és diferent i me la vols enviar, perfecte. Miraré de fer-ne un apunt amb les dades que trobi.

      Elimina