diumenge, 10 d’abril de 2016

Hermes i la fundació mítica de Barcelona

Les columnes del temple d'August de Barcino
en una postal de principis del segle XX,
on encara s'atribueix a Hèrcules (ATV)


Els components del grup Caçadors d'Hermes acaben de publicar el llibre La Barcelona d'Hermes (Albertí Editor, 2016), on recullen una part de l'àmplia imagineria d'aquest déu relacionat amb la fundació mítica de la ciutat. Per saber d'on ve aquesta passió divina, haurem de començar pel principi, i de l'origen històric anirem al desplegament monumental del segle XIX, tot passant per l'Edat Mitjana, mare de totes les llegendes.


Els orígens històrics de Barcelona

Barcelona va ser fundada al voltant de dos turons, el Tàber i el que ocupa actualment la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor per l’emperador Octavi August, cap a l’any 10 aec, amb el nom de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Des de temps anteriors, però, el pla i els turons que el delimiten ja estaven habitat per tribus ibèriques, com ho testimonien les restes arqueològiques dels turons de la Rovira i el Putxet, darrere de l’Hospital de Sant Pau, a la Sagrera, a la plaça de la Gardunya, al carrer d’en Ripoll i, sobretot a la Muntanya de Montjuïc, zona on es concentra una gran part de les restes d’època ibèrica de Barcelona.


COL[ONIA] · IVL[IA] · AVG[VSTA] · FAV[ENTIA] · PAT[ERNA]
BARCIN[O]
Museu d'Història de Barcelona (fragment)


La historiografia parla de dos possibles ciutats ibèriques, Barkeno i Laie, a partir de troballes numismàtiques, que es van identificar amb dos poblats situats respectivament al mont Tàber i a Montjuïc.

La inscripció Barkeno (interpretada com a topònim) apareix en dues dracmes de plata datades el segle III aec. Una va ser adquirida a un antiquari parisenc l’any 1847, i es conserva al Museu de Copenhaguen a Dinamarca. L’altra va desaparèixer l’any 1936 mentre es trobava dipositada al Gabinet Numismàtic de Catalunya, al Museu Nacional d’Art de Catalunya.


Dracma de plata amb la inscripció BARKENO
Museu de Copenhaguen


D’altra banda, les monedes de bronze, l’as i els seus derivats, encunyades al segle II aec, amb la llegenda Laiesken van fer pensar en una Laie, però no es va tenir en compte que no feia referència a un poblat, sinó a una tribu i s’hauria de traduir com “moneda dels laietans”, ja que el sufix -sken fa la funció de genitiu plural. De la mateixa manera, no es pot provar que les monedes fossin encunyades a Barcelona, sinó que podien provenir d’una seca situada a qualsevol altre dels poblats de l’àrea laietana.


Els orígens mítics

Explica una llegenda que Barcelona va ser fundada pel cartaginès Amílcar Barca cap a l’any 230 aec amb el nom de Barkeno, topònim que es fa derivar del cognom Barca, i del qual vindria el romà Barcino. Aquesta llegenda no té cap fonament ni historiogràfic ni arqueològic i és fruit de la imaginació d’historiadors medievals del segle XV com Pere Tomic (Bagà, segle XV-abans del 1481), autor de la crònica Històries e conquestes dels reis d’Aragó, acabada el 1438 i que és un intent d’història general des de la creació del món fins al començament del regnat d’Alfons el Magnànim; o Jeroni Pau (Barcelona, segle XV-1497), autor de Barcino (1491).

Una altra llegenda, situa la fundació molt més enllà en el temps de la mà d’Hèrcules (Hèracles, en grec), 400 anys abans de la fundació de Roma. En aquesta versió, Hèrcules, després del quart dels dotze treballs imposats a l’heroi com a penitència per haver matat els seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera, s'uneix als argonautes liderats per Jàson a la recerca del velló d'or (la llana d’un moltó alat), creuant la Mediterrània mitjançant nou vaixells. Una tempesta dispersa la flota prop de la costa catalana i es perd la novena nau. Jàson n'encarrega la recerca a Hèrcules, que la troba al costat d'un suau turó que s’identifica amb Montjuïc, lloc on, de fet, els romans van construir el primer port barceloní. Als tripulants els va agradar tant el lloc que amb l'ajuda d'Hèrcules i Hermes hi van fundar una ciutat amb el nom de Barcanona (barca novena), que ens acosta al Barchinona medieval però no pas al Barcino romà que és més fàcil identificar amb Barkeno.

El nom d’Hèrcules persisteix a la toponímia barcelonina donant nom al carrer que va des de la plaça de Sant Just al carrer de la Ciutat, precisament en un dels turons fundacionals de la colònia romana i al costat de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, que tants misteris i sorpreses amaga, com podeu veure a l'article De l'Infern al Purgatori: la basílica dels Sants Just i Pastor.

La presència d’Hermes (Mercuri per als romans) al costat d’Hèrcules no és gratuïta. Hermes, el dels peus lleugers, el missatger dels déus, que coneixem representat amb unes sandàlies alades (talàries), coronat amb un barret d’ala ampla i plana (pétasos), i amb un bastó d’herald o caduceu, també alat i amb dues serps enroscades, és el déu civilitzador i simbolitza, entre moltes altres coses el comerç. La ciutat es construeix i s'administra mitjançant les arts transmeses pel déu Hermes.

Però entre el conscient i l’inconscient la relació entre el déu i Barcelona s’ha manifestat al llarg dels temps d’una manera especialment palpable a la nostra ciutat tot i que sovint ens passa desapercebuda. La Barcelona del segle XV que va estendre la llegenda fundacional veia en Hermes el símbol d’aquell comerç que havia fet gran la ciutat i havia dut les seves naus a escampar-ne el poder a través de la Mediterrània. Però el creixement industrial i comercial de Barcelona durant el segle XIX va dur a recuperar la figura del déu i a escampar-lo pels carrers i les façanes dels edificis de la ciutat.




Els caçadors d’Hermes

Aquesta relació mitològica que situa Barcelona en un lloc privilegiat de l’Olimp ha dut a un grup de bloguers a constituir-se en Caçadors d’Hermes, associació que, com el seu nom indica, van sortir de safari per la ciutat a la cacera de les representacions d’aquest déu. Els anys d’aventura dels onze components han donat com a resultat l’edició d’un llibre, La Barcelona d’Hermes (Albertí Editor, 2016),  il·lustrat amb 193 imatges d’Hermes localitzades en llocs emblemàtics de la ciutat com a façana marítima, el Barri Gòtic, la Rambla, la plaça de Catalunya, la rambla de Catalunya, el passeig de Gràcia, el Born i la Ciutadella, la Via Laietana o els cementiris. Les imatges van acompanyades d’entrevistes amb personalitats de diversos camps de la vida cultural barcelonina: Xavier Theros, Mireia Valls, Max, Guillem Martínez, Ricard Martínez, Dani Cortijo, Aureli Vázquez, Imma Santos, Daniel Venteo, José Pardo i Carme Grandas.

I per descomptat, dels onze caçadors autors del llibre (i els seus respectius blogs), amics i companys en l’aventura de divulgar la història de la ciutat, sobretot aquella que no sempre és evident a la mirada profana dels vianants:

Enrique Camós i Ángeles Durán, Milerenda
Jordi Casadevall, Instantsbarna
Mariana Estallés, A las andadas
Núria Manchado, BCN last call
Roser Messa, Cosas de Absenta
Andrés Paredes, VeoDigital
Neus Prats i Albert Muñoz, La meva Barcelona
Xavi Soro, Las crónicas de Thot
Alba Vendrell, La BCN que me gusta


L'Hermes que no va poder ser

No vull acabar aquesta crònica sense aportar-hi un granet de sorra. Segurament queden encara moltes representacions d’Hermes amagades pels racons de la ciutat i, per tant, auguro una llarga vida als caçadors.

L’any 1873, en plena febre industrial, l’Ajuntament de Barcelona va encarregar un grup escultòric monumental que representés la Ciència, la Indústria i el Comerç, i que havia de ser col·locat davant de la Llotja, l’edifici gòtic i neoclàssic que millor representa l’evolució expansiva del comerç barceloní i la puixança industrial i artística de la burgesia: llotja de contracció, Consulat del Mar, acadèmia de Belles Arts i borsa.


La Ciència, el Comerç i la Indústria, Tenes (1873)
Imatge cedida per Palau Antiguitats


El projecte no es va dur a terme mai i en el seu lloc hi ha el monument (1884) al navilier i negrer Antonio López y López, marquès de Comillas. Sí que es conserva, però, un gravat de 1873, signat per un desconegut Tenes, amb les tres al·legories abans esmentades, amb un Hermes nu. El gravat pertany a una col·lecció privada però avui el comparteixo amb tots vosaltres i a la salut dels caçadors d’Hermes.

20 comentaris :

  1. Moltes gràcies Enric. Enllaço aquesta entrada al meu blog :)

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res, Jordi. Era el menys que podia fer per vosaltres.

      Elimina
  2. Moltes gràcies per aquest post, Enrich!
    Ens veiem demà.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res, Xavi. El meu blog no estaria complet sense la vostra feina. Fins demà!

      Elimina
  3. Molt bon article i aportació documental Enric, fins demà

    ResponElimina
  4. Enric, gràcies per l'excel·lent article que ens dediques.
    Ens veiem demà en la presentació del llibre.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Molt interesant, jo pensava que era alguna companyia de segurs que marcava els edificis amb el símbol d'Hermes. Es pot convertir en moda això

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser moda durant el segle XIX i ja sabem que tot torna, Aris.

      Elimina
  6. Podríem suggerir que l'Ajuntament substituís el monument al negrer López pel d'Hermes i anomenar així a la plaça.
    Per cert, a la part més antiga del poble de Falset, sota el castell, hi ha un carrer que es diu Pere Botero...
    Gràcies pel post.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, Joa.net. Se li hauria de treure protagonisme al negrer. No l'eliminaria del tot, però. Penso que cal preservar, explicant-ho com cal, tots aquells elements que formen part de la història de la ciutat; com els noms dels carrers, per exemple. Estaria molt bé que com a mínim al principi i al final de cada via s'expliquessin tots els noms que ha tingut i en quins contextos històrics.

      Molt curiós que hi hagi un carrer Pere Botero a Falset. No sabràs si s'hi amaga cap llegenda? També hi va haver un carrer Pere Botero a Barcelona; l'antic carrer de l'Infern, avui desaparegut. I n'hi ha un altre a Tordera que té una història lligada a aquest de Barcelona. Ho explico a "De l'Infern al Purgatori":

      http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2014/05/barcelona-de-linfern-al-purgatori.html

      Elimina
  7. Como siempre....un acierto lo tuyo
    Salut

    ResponElimina
  8. Molt instructiu, aquest recorregut per Barcelona des de la vessant mitològica. I amb gravat inèdit inclòs, perquè no hi falti res!
    La iniciativa dels caçadors d'Hermes és fantàstica, i així ha quedat plasmat al llibre. Vaig anar a la presentació de dilluns passat a la Setba, que estava plena de gom a gom. Segur que la d'avui a Jaimes també serà un èxit. Enhorabona a tots ells i també a tu, Enric, per aquest article.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sícoris. Últimament se m'està imposant la vena didàctica per manca de temps. A veure si trobo un moment per fer coses de més fons.

      Elimina
  9. Molt interessant el teu article, com sempre, intentaré trobar aquest llibre que m'està fent falta llegir-lo i gaudir de les imatges, segur que el trobaré a Granollers, sinó quan vagi a Barcelona.
    Fins aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rosa. Segur que a la Gralla el trobes.

      Elimina
  10. Diu la Viquipèdia que Hermes era en la mitologia grega, el missatger dels déus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders. És curiós com a totes les primeres virtuts corresponen també les de robar i mentir, més o menys sempre associades als artistes i als comerciants.

    Amb les primeres segur que els barcelonins ens veiem reflectits, però no pas en les segones. En tot cas, tant és, Hermes és una de les millors figures que hom pot triar per representar el nostre mite fundacional que, com tots el altres també té ombres i foscor. Pitjor seria no tenir-ne cap ni res que ens emparentés amb els Olímpics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest Hermes és un acaparador, Xavier! No era difícil que en alguna cosa coincidís en les virtuts i els tòpics dels barcelonins. Benvingut sia, tot i que va tardar catorze segles a ser-ne proclamat fundador. Hi ha les seves raons, però ho deixarem per a un altre dia.

      Elimina