dimarts, 27 de setembre de 2016

L'últim dia del Parc d'Atraccions de Montjuïc



El parc d'atraccions de Montjuïc va ser inaugurat el juny del 1966 i va estar en actiu fins el 27 de setembre del 1998. Estava situat on avui hi ha els jardins Joan Brossa, prop del castell de Montjuïc, en uns terrenys que havien estat ocupats pel destacament militar d'artilleria de costa "Álvarez de Castro" (1897); l'antic parc d'atraccions Maricel (1930-1936), hereu del de la Foixarda de l'Exposició de 1929 i del qual se'n van aprofitar algunes atraccions; i les barriades de barraques de Maricel i Tres Pins. Abans de totes aquestes construccions, però, aquests terrenys i els que ocupava el Tiro Pichón havien estat el cementiri jueu de Barcelona (raó per la qual la muntanya es diu Montjuïc: muntanya dels jueus), clausurat entre l'assalt al Call de 1391 i el decret d'expulsió de 1492. Les restes d'aquest cementiri forma part d'un jaciment arqueològic que encara espera ser dignificat i monumentalitzat.


El cementiri jueu de Montjuïc, en color blau, s'estenia de Miramar
als terrenys del Tiro Pichón i del parc d'atraccions
Font: Dominique Tomasov


La proximitat i el fàcil accés des de la ciutat, les més de 40 atraccions i el teatre-auditori a l'aire lliure, per on van passar els grups i els cantants més populars d'aquelles dècades, van ser els tres motius principals del seu èxit entre els barcelonins i els qui visitaven la ciutat, en uns anys en què el Tibidabo havia envellit, tot i que el seu encant residia, precisament, en la seva decadència.

A les modernes atraccions mecàniques com la Coctelera, la Gran Muntanya Russa, el Loco Ratón, el Zig-Zag o els mítics Zepelins, s'hi van afegir, després de la remodelació de 1973, noves atraccions com el Pulpo, Amor Express, El Barco Mississippi o Noriavisión, la roda més alta de l'Estat i un dels símbols del parc, que il·luminada de nit era una imponent imatge visible des de diversos punts de la ciutat.

A la dècada de 1990, l'aparició dels nous parcs d'atraccions i l'aparició de nous models d'oci i turisme (Port Aventura va ser inaugurat el 1995), van acabar amb un parc d'atraccions al qual se li acabava la concessió prorrogada de trenta anys i que, de tota manera, hauria necessitat una forta inversió poc compatible amb alguns interessos econòmics que volien rellançar el Tibidabo.

El parc tancava les portes el 27 de setembre de 1998 i va ser desmantellat. Algunes atraccions van ser aprofitades per altres parcs, com El Barco Mississippi, que es troba actualment a Platja d'Aro. En els jardins Joan Brossa, que s'hi van construir posteriorment, s'hi van deixar alguns elements, com el quiosc de la Damm i l'edifici Para-sol, així com les escultures de Carmen Amaya, Charlie Rivel, Charles Chaplin i Joaquim Blume.

Per als amants dels misteris, els túnels del Tren Fantasma continuen existint, avui tapiats, fent companyia al polvorí i les dependències subterrànies de l'antic destacament d'artilleria, i afegint-se a una llarga llista de llegendes que expliquen que la muntanya es travessada per diversos túnels, com la famosa Cova d'Alí Babà de la Punta del Morrot, un túnel de cent vint metres, set ramals i dos pisos que havia d'haver estat un dipòsit de benzina durant la Guerra Civil i que amb el nom irònic d'Hotel Montecarlo va ser refugi de desheretats i gent de l'hampa, que ja havien habitat durant el segle XIX i principis del XX les coves i amagatalls, com descriu Juli Vallmitjana a la novel·la Sota Montjuïc.

Per als nostàlgics, us deixo la guia oficial de 1968 i un vídeo de Ramon Maria Martín amb una filmació del darrer dia d'activitat del parc d'atraccions.


Guia oficial de 1968
Arxiu Enric H. March ©

















27 de setembre de 1998,
últim dia del Parc d'Atraccions de Montjuïc

© Ramon Maria Martín

39 comentaris :

  1. El tancament, precedit de decadència, del Parc, és una història negra lligada a interessos, em sembla, a l'entorn del rellançament del Tibidabo, amb suports institucionals i l'inefable senyor de la Rosa al darrere, era un parc massa 'popular', aquest.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així ho tinc entès, Júlia. Els parcs d'atraccions a Montjuïc no acabem d'arrelar.

      Elimina
  2. Por cierto, la primera vez que vi a Miguel Rios fue allí, en el teatro al aire libre, y me ha parecdio escucharlo como telón de fondo en la filmación.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, doncs jo hi vaig veure el Duo Dinàmico i Raphael. Toma ya!

      Elimina
    2. Hola, una de las primera actuaciones fueron Manolo, y Ramón (Dúo Dinámico, José Luis Perales, Los Chichos…He escrito el libro: Dúo Dinámico; ayer fan, hoy amig@…Parto de mis vivencias; recojo testimonios de las fans, Felipe (hermano de Manolo), Ricard Ardévol, Leslie…

      Elimina
    3. Antonio, haurem de fer un cop d'ull al teu llibre per conèixer de primera mà aquell ambient tan peculiar.

      Elimina
  3. Hi vaig anar només dues vegades, de vailet. Em va semblar un indret gratament salvatge; una versió desmarxada però festiva del parc del Tibidabo. Ho ha dit la Júlia, era un lloc "popular", en el sentit més noble i extens de la paraula. Per això m'estranya que, ateses aquestes circumstàncies, no sigui un espai més evocat de la Barcelona desapareguda.
    Jo, en canvi, al llarg dels anys, hi he somniat varies vegades. En la mesura que perdut, és un espai més adient per a les projeccions fantàstiques

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alexandre, no sé quina raó hi deu haver per aquesta manca d'evocació popular, però certament és així. Potser era massa modern: va néixer el 1966, per tant, els records més vius entre els nens haurien de ser de quan la mort de Franco o poc abans. Vull dir que potser es van imposar altres fenòmens. I en canvi, el Tibidabo arrossegava una llarga tradició.

      Elimina
  4. Barcelona es una ciutat que per una banda es torna boixa amb les novetats i per un altre banda deixa morir elements molt emblemàtics de la seva historia. Especulació, desídia, tot junt un còctel mortal, desprès venen els plors i la remembrança d'allò que es va perdre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els barcelonins som estranys; tenim una relació peculiar amb la nostra ciutat, oi Javier? Com tu dius, tendim a la desídia i la marginació i després ens lamentem quan ja no hi ha remei.

      Elimina
  5. Lo conoceréis más que sobradamente, pero me agrada (molt) recordarlo: "Ferias y atracciones", de Juan-Eduardo Cirlot.
    JL

    ResponElimina
    Respostes
    1. José Luis, "Ferias y atracciones" es casi un libro de cabecera. Y Cirlot un maestro. Precisament, el pasado 20 de noviembre publicamos la portada en nuestro blog "Galeria d'imatges"

      http://galeriadimatges-galderich-leblansky.blogspot.com.es/2013/11/ferias-y-atracciones.html

      Elimina
    2. Preciosa portada. Se me había pasado vuestra recuperación de la misma.
      La conocía pues me la enseñó Victoria Cirlot hace años, ya que algo tuve que ver en la recuperación editorial de ese libro impagable.
      Por cierto, a Victoria habría que pedirle, incluso rogarle, que publicara aquella novela surrealista de Juan-Eduardo Cirlot, tachada con lápiz rojo por la censura, en su día, de la primera a la última página.
      JL

      Elimina
  6. Quin bloc més interessant que tens, Enric, me'l emporto com a preferit al meu per poder-te seguir millor.Felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montserrat! M'alegra molt que t'agradi el blog. Vosaltres, els lectors, sou qui li doneu sentit.

      Elimina
  7. Respostes
    1. Salut, Miquel! No sé si has explicat mai la teva experiència personal amb les atraccions, tu que les tenies tan a prop.

      Elimina
  8. Jo havia anat a les atraccions del Tibidabo quan era petita, no hi havien moltes atraccions però suficients per passar una tarda molt divertida i fins i tot quedaven cansats sense pujar a tot arreu. En les atraccions de Munjuic i vaig anar de mes gran, eren unes atraccions no comparables amb les del Tibidabo, sempre vaig creure que estaven pensades per gent mes adulta. Mes tard quan tenia els meus fills, vaig tornar al Tibidado, on ells, que no havien vist res mes, s'ho passaven d'allò mes be! M'agradat el vídeo de Montjuïc, sempre queden records, sobretot de tot allò que ja ha desaparegut! Un post genial com tots els teus!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, Rosa, tots dos parcs eren ben diferents. El Tibidabo tenia l'encant que el pòsit dels anys hi havia anat deixant; l'encant de la memòria i la tradició; màgic. En canvi, Montjuïc neix com un parc modern i, certament, enfocat a atraure un públic jove i adult. Però, és clar, els nens que van créixer amb Montjuïc el tenen com a referent.

      Elimina
  9. Va ser un mes dels multiples parcs d'atraccions que hem tingut a la ciutat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, Jordi. En total 12: Camps Elisis, Tibidabo, Saturno Park, Gran Casino de la Rabassada, Turó Park, American Park, Foixarda, Maricel Park, Atracciones Apolo, els Caspolino de la plaça Gal·la Placídia i del Paral·lel i Parc d’Atraccions de Montjuïc, a més del Lake Valley del pantà de Vallvidrera, que no va arribar a funcionar com a tal. També hi ha hagut altres llocs que complementaven la seva funció amb atraccions, com l'Iris Park i l'Sportmen's Park, i un altre de desconegut del qual ja en parlaré algun dia.

      Elimina
  10. He retrocedit en el temps mentre veia les pàgines d'aquesta guia del 1968. Jo sempre havia preferit l'antiguitat i l'esperit decadent del Tibidabo, però saber que els túnels del Tren Fantasma comparteixen espai amb altres túnels llegendaris de la muntanya de Montjuïch, confesso que em fa feliç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Afortunadament, mai res desapareix del tot, Sícoris, i els fantasmes habiten per tot arreu. Jo també preferia el Tibidabo. El vivies des de dins; Montjuïc des de fora.

      Elimina
  11. Jo diria que el Tibidabo o Montjuïc... cadascú tenia la seva preferència, com el Tintin o l'Astèrix. Depenia molt de a on et portaven de petit. Jo crec que si senties de debò el parc que preferies, deixaves de banda les emocions més fortes de Montjuïc contra l'agradable ambient carrincló del Tibidabo.
    Excel.lent article!
    Jaume Susany

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense cap mena de dubte, Jaume! Posats a triar, em quedo amb el Tibidabo d'abans de la reforma.

      Elimina
  12. Quins records porten aquestes imatges!

    Va ser un lloc on vaig anar moltes vegades quan era petita i també adolescent.

    Gràcies,

    ResponElimina
    Respostes
    1. El gran poder evocador de les imatges, que diuen més que no pas mostren, oi Amaltea?

      Elimina
  13. nosaltres havíem anat molt sovint al Parc, l'enyorem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Predileccions a banda, segur que l'enyorem tots els que el vam viure.

      Elimina
  14. He de confessar que el meu parc d'atraccions sempre ha estat el del Tibidabo i que el castell de la bruixa sempre romandrà mig amagat en algun racó del meu cervell. Però el de Montjuïc el veia des de casa de la meva avia al Paral·lel i molt bones tardes hi vaig passar d'adolescent. Com bé dius, predileccions a banda, jo també l'enyoro.

    Això dels túnel té el seu què, recoi!!

    Ah! el Duo dinámico i el Raphael uns grans artistes, i no ho dic amb ironia. Uns grans artistes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem d'acord, Xavier. El Tibidabo tenia un encant (en part el conserva) diferent, que potser lligava molt més amb una tradició que ens era més propera a unes determinades generacions, sobretot a les que vam jugar amb joguines de llauna.

      Elimina
  15. Jo havia anat als dos parcs de petita. Però sens dubte recordo Montjuïc. Allà passaven nits de dissabte veien actuacions. Amb bocata inclós.Es un gran record,llavors vivien els pares. També m'agradaven els autòmates del Tibidabo ...més aviat...em feien por!!!! Jajaja.
    Quina infància més sencilla i bonica!!!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Venus. La infància d'aquells anys era ben senzilla. Passejar, llegir i el carrer per a nosaltres. Avui tot és més dispers.
      És veritat que els autòmats feien una mica de por, però jo els trobava tan misteriosos que m'atreien molt.

      Elimina
  16. Aquest era el "meu" parc, com a veí de la Zona Franca. Allà vaig veure per primera i única vegada en viu al... FARY!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc capaç d'imaginar-m'ho, C. Rancio! Tot un espectacle! Pocs escenaris tenen un currículum pel que fa a la música popular com el de les atraccions de Montjuïc.

      Elimina
  17. Una cosa que potser no se sap és que algunes de les atraccions de Montjuic són ara al petit parc d'atraccions de Platja d'Aro (almenys el vaixell fluvial i estic gairebé segur que també les muntanyes russes, anomenades "Ratón loco" a l'època). I d'altres elements molt interessants són al Museu de la joguina de Sant Feliu de Guíxols, com ara un drac enorme i una sala del terror (anomenada "Sala de les nines").

    ResponElimina
  18. Ja ho veieu, el Parc de Montjuic no ha desaparegut del tot!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies. A l'article menciono el cas del vaixell que es conserva a Platja d'Aro.

      Elimina