tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post6080281313538749525..comments2024-03-28T10:39:57.346+01:00Comments on Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons: 1959: la televisió i el control de les imatgesEnric H. Marchhttp://www.blogger.com/profile/13871833993655418659noreply@blogger.comBlogger51125tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-23102362553079679402023-07-18T03:21:54.005+02:002023-07-18T03:21:54.005+02:00Enhorabona per l´article. He rememorat aquestes vi...Enhorabona per l´article. He rememorat aquestes vivencies. Voldria aportar que Amigos del Martes es va emetre mes enlla del 1960 donç quan les riuades del Septembre de 1962 en Franz Joham va dir que com Barcelona (el pais) estava de dol, aquell dia el programa no seria de varietats sino de interpretacions musicals de caire solemne. Es van interpretar peces classiques de musica, solos de violi, piano i d´altres que van transmetre a l´audiencia afectada per les catastrofiques conseqüencies de les inundacions, serenor i consol dintre del possible. <br />Recordo els interesantissims programes de divulgació cientifica del professor Miravitlles. Alli ens va mostrar, per exemple, filmacions amb les seqüencies de la divisió de les cel.lules, els entrenaments dels astronautes, les estructures dels átoms, etc, etc. Un programa impactant va ser quan va advertir de que la Humanitat estava abusant del recursos del nostre planeta i dels perills de la contaminació ambiental. Va ser un primer toc a la consciencia ecologica.<br /><br /><br />Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-69360557152216143102021-02-16T08:49:48.711+01:002021-02-16T08:49:48.711+01:00Moltes gràcies a tu, Victòria!Moltes gràcies a tu, Victòria!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-49556666245097362482021-02-15T14:44:03.257+01:002021-02-15T14:44:03.257+01:00Quats records m han vingut en llegir el teu text, ...Quats records m han vingut en llegir el teu text, l estabilitzador, la frase " es d ells", noche del martes, jo era una fan de "reina por un dia" en fi quins temps aquells...Gràcies per fer nos memòria!!Victòriahttps://www.blogger.com/profile/11182769482999286494noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-44112798316515717592020-07-19T20:53:46.237+02:002020-07-19T20:53:46.237+02:00Gràcies, Josep Oriol. Sens dubte, aquell aparell i...Gràcies, Josep Oriol. Sens dubte, aquell aparell intrús que se'ns va instal·lar a casa ens va canviar la vida.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-26365244062284608852020-07-19T19:22:10.666+02:002020-07-19T19:22:10.666+02:00Renoi, quina ressenya més neta del que tenim -els ...Renoi, quina ressenya més neta del que tenim -els que ho tenim- borrós. Per ser una família de classe mitja deu ni do l'aviat que ens vam adherir a la "caixa màgica"(1963). Les pantalles eren lleugerament ovalades dins un marc, no pas com ara, i feien una mica de "panxa". De moment una cadena, per bé que quan arribà la segona ens la van poder instal·lar al mateix aparell. I el primer que recordo, els dibuixos d'en "Bugs Bunny", que el pare assegurà que, en arribar, ens va trobar paralitzats als tres. Els dos menuts... i la mare. Moltes gràcies Enric. Josep Oriol Vacahttps://www.blogger.com/profile/02071622977212370149noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-70883195155233453532020-07-15T01:54:35.280+02:002020-07-15T01:54:35.280+02:00Josep,a casa nostre teníem dos contadors, el de la...Josep,a casa nostre teníem dos contadors, el de la llum que anava a 125v. i el de la força a 220v on s'endollava la nevera, l'aspirador, la T.V...i també van comprar un un estabilitzador de corrent pel televisor Philips, que per cert tenia una fondaria i...ncreibleDolors Mallafrénoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-76982303708017500232020-07-14T18:01:37.815+02:002020-07-14T18:01:37.815+02:00Moltes gràcies pels teus comentaris. Els ploms de ...Moltes gràcies pels teus comentaris. Els ploms de casa eren de coure o aram. Com que el meu pare havia tingut relació amb el món de l'electrònica, aviat vam tenir tele a casa i eren els veïns els qui venien a casa. Avui, als qui han viscut sempre amb tele i sense talls de llum, els deu semblar que parlem de la prehistòria.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-33689935512554371882020-07-14T15:42:07.892+02:002020-07-14T15:42:07.892+02:00Gràcies pel resum! Recordo tant el "és d'...Gràcies pel resum! Recordo tant el "és d'ells", dit pels veins que tenien tele quan jo era petit (a vegades anava a casa d'algun dels dos veins de l'escala que tenien tele, despres de fer els deures d'escola)... Lo de "fondre els ploms", dons n'hi havia que erem amb un fil de plom (estany-plom? no en tinc cap tros, ara...), comprats a electricistes, anaven enroscats amb una rosca tipus bombeta. A casa, els "ploms" que tenien un fil prim de coure (el meu pare en deia aram) eren els que ell preparava quan es fonia algun dels de "fil de plom", segons el veí possava un fil dels mes prims o dos, o tres per qui tenia "força" (seria l'amperatge, el corrent que tenia cadescú segons la potència. "Força" en sentit més modern era tenir 220 V). El meu pare havia seguit els cursos de Radio Maymó, ocasionalment arreglava alguns aparells elèctrics i ràdios de veins, mai per diners (a canvi de favors?) era l'economia que jo en dic "pre-iva"...Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/14602534451719993626noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-41343425766391091262020-02-15T18:45:16.547+01:002020-02-15T18:45:16.547+01:00Pepemari, a mi també m'agradaven molt. Malaura...Pepemari, a mi també m'agradaven molt. Malauradament, no hi ha manera de trobar episodis doblats. A YouTube en pots trobar algun en versió original.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-71546175176280320272020-02-15T12:00:58.306+01:002020-02-15T12:00:58.306+01:00Jo m'enrecordo que eran uns capitols molt bons...Jo m'enrecordo que eran uns capitols molt bons i em quedava extasiat. M'agradaria tenir algun capitol per enrecordarme.pepemarihttps://www.blogger.com/profile/05755272767556238072noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-59417057140395112302018-10-28T14:22:39.319+01:002018-10-28T14:22:39.319+01:00Moltes gràcies, Selvin! No sabia que 'La ferid...Moltes gràcies, Selvin! No sabia que 'La ferida lluminosa' s'hagués emès subtitulada a tot l'estat. Molt bona dada. Pel que fa a la ventrilòquia, és una llàstima que ja no tingui la presència que havia tingut temps enrere, tant la infantil com l'adulta Era una bona eina per fer no només humor, sinó també crítica social.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-46445933974932845382018-10-28T08:16:32.703+01:002018-10-28T08:16:32.703+01:00Grans records i com sempre, molt ben explicats. El...Grans records i com sempre, molt ben explicats. Els meus ninots de ventriloquia (i jo ��) tot i no ser els primers en emetre, com el ninot anglés o els Ninots de la gran ventrilocua Rosie Barón, que van actuar al primer programa de varietats de TVE, també vam actuar moltes vegades a Miramar, amb els estimats amics i presentadors José Luis Barcelona i Silvia Tortosa. Del que expliques, molta gent no sap, que La ferida lluminosa, va tenir tant d'èxit, que més endavant la va passar tve per tot Espanya, EN CATALÀ i subtitulada en castellàAnonymoushttps://www.blogger.com/profile/11132846434689714496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-84442683130771796472017-08-08T12:04:36.966+02:002017-08-08T12:04:36.966+02:00Perdó: l'Any Geofísic Internacional.Perdó: l'Any Geofísic Internacional.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-26772105238971079942017-08-08T12:03:06.286+02:002017-08-08T12:03:06.286+02:00És inevitable, Román, tenir uns records especials ...És inevitable, Román, tenir uns records especials d'aquells anys en què la televisió envaïa per primer cop les nostres llars: va ser tot un fenomen. L'Any Físic Internacional no va ser entre 1957 i 1958, abans que arribés la tele a Barcelona?Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-38264785873331556832017-08-07T08:23:11.347+02:002017-08-07T08:23:11.347+02:00Perdó. M'ha traït la memòria. em referia a Cés...Perdó. M'ha traït la memòria. em referia a César González Ruano (no Pérez Ruano) També el llegia a la barberia mentre em tallaven el cabell.<br />Románhttps://www.blogger.com/profile/14590162920468325204noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-75764277209125666262017-08-07T08:19:51.115+02:002017-08-07T08:19:51.115+02:00Doncs jo recordo amb nostàlgia la TV d'aquella...Doncs jo recordo amb nostàlgia la TV d'aquella època. Tenia 15 anys i en feia un que treballava havent hagut de deixar els estudis per motiu econòmic i d'malaltia a casa. Recordo l'any geofísic internacional malgrat sentir pel celobert als qui a poc a poc aconsseguiren portar-nos al "Sálvame"dir "Nena tanca la tele que surten els paparres! També m'agradava molt i molt sentir a escriptors com a Pérez Ruano, series com "El investigador submarino", i els inefables vienesos als quals veia pel barri perquè vivien a dos passes de casa fer el "Don Pacón Traria" Bons temps, com hi ha Déu! Viva el Sacatrón!!!!Románhttps://www.blogger.com/profile/14590162920468325204noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-53639675760215945052017-06-16T13:00:07.498+02:002017-06-16T13:00:07.498+02:00Gracias a ti por tus comentarios. M'alegra que...Gracias a ti por tus comentarios. M'alegra que mi artículo te haya permitido recuperar viejos y agradables recuerdos.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-31991524649288407092017-06-16T11:15:31.189+02:002017-06-16T11:15:31.189+02:00Muchas Gracias, como siempre articulos, interesant...Muchas Gracias, como siempre articulos, interesantisimos. Yo hice de extra en Miramar, en el Programa Reina por un Dia, era niño, e hice de Enanito, grandes recuerdos, de Pili-Mili, Jose Luis Barcelona. Tambien hice una aparicion en una corto de pelicula, grabado en Miramar, lo emitieron en la "segunda cadena", pero no recuerdo el nombre. en fin que me e retrotransportado al pasado. Gracias, he pasado un rato feliz, y muy agradable. <br />Unknownhttps://www.blogger.com/profile/03443357422824198245noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-78894887741160668942016-10-07T11:33:02.194+02:002016-10-07T11:33:02.194+02:00Gràcies, Roser! El millor d'escriure és saber ...Gràcies, Roser! El millor d'escriure és saber que pots despertar records i emocions. És un luxe que agraeixo.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-29679643804035124352016-10-06T20:49:23.217+02:002016-10-06T20:49:23.217+02:00Molt bo recordar els primers anys de la TV, m'...Molt bo recordar els primers anys de la TV, m'has fet passar una bona estona. Certament els meus fills no entenien quand la meva mare deia " a aquest se li han fos els ploms" ells ja van néixer amb la tele en colors. He rigut molt Enric recordant que quand la pantalla es posava negra, algú s'aixecava per comprovar si hi havia llum, i un munt de vegades sortia la típica frase " es d'ells" Tot plegat ha sigut fantàstic llegir-te!Rosa Suñéhttps://www.blogger.com/profile/12499710224658765286noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-4236426641707469082014-12-19T12:39:13.461+01:002014-12-19T12:39:13.461+01:00Josep, una mica és com el que comentes en el teu b...Josep, una mica és com el que comentes en el teu blog recuperant el "la calle es mía" de Fraga. Som en un país en el qual les rèmores del passat són una constant.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-6838875874582149282014-12-19T12:36:11.962+01:002014-12-19T12:36:11.962+01:00Tot el contrari, Josep! Gràcies per l'explicac...Tot el contrari, Josep! Gràcies per l'explicació perquè, a més, ens ajuda a situar-nos en el context històric i social. Estem parlant dels anys 60 i en canvi en molts aspectes estàvem encara en plena postguerra.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-32260274114915415792014-12-19T12:20:05.341+01:002014-12-19T12:20:05.341+01:00Exactament, Enric, era això mateix. Mestres l'...Exactament, Enric, era això mateix. Mestres l'entrada de tensió era de 100 o 110 volts, la sortida a la televisió era els 125volts, però si baixava a 90 o 95, a causa del que dic dels motors de les fàbriques, o que els finals de línia havien caigudes de tensió, aquí estava el drama, perquè la Companyia la feia pujar, i per altra banda les empreses engegaven els alternadors (la gent els hi deien burres) llavors la tensió era més o menys 130 vols, i es feia malbé la tele. Dispensa la extensió del comentari, i encara em deixo el problema que tenien alguns sectors de Barcelona amb el corrent continua. Com si fos una gran "pila"<br /><br />Gràcies per tot.Josephttps://www.blogger.com/profile/05538556804146339099noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-22426588345359411492014-12-18T17:21:23.109+01:002014-12-18T17:21:23.109+01:00Ara que ho dius, Josep, em sembla recordar uns apa...Ara que ho dius, Josep, em sembla recordar uns aparells amb forma de maleta i amb nansa que segurament eren aquest estabilitzadors. Suposo que aquestes variacions de tensió no afectaven les bombetes, però en un receptor de televisió feia que es distorsionés la imatge o que s'apagués, oi?<br /><br />Bones festes, Josep!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-76566599885336379032014-12-18T15:48:01.602+01:002014-12-18T15:48:01.602+01:00En aquells temps hi havia uns estabilitzadors de t...En aquells temps hi havia uns estabilitzadors de tensió, per la televisió. Era fonamentalment un aparell que rep a l'entrada una tensió que pot variar entre un valor mínim i un valor màxim i donant a la sortida un tensió estabilitzada que teòricament era 125 volts, suposant que l'entrada fos entre 100 i 110 volts. Però gairebé mai no era així, almenys al meu barri (Poblenou) pel fet que les fàbriques feien caure la tensió en posar en funcionament algun motor gran. El que no recordo molt bé és si encara hi havia alguna zona de Barcelona que tenia Corrent Continua.<br /><br />Que passis unes bones FestesJosephttps://www.blogger.com/profile/05538556804146339099noreply@blogger.com