tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post7049030402903671032..comments2024-03-28T10:39:57.346+01:00Comments on Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons: Illes intel·lectuals: Camus contra SartreEnric H. Marchhttp://www.blogger.com/profile/13871833993655418659noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-9726997854369663242018-01-05T22:13:42.152+01:002018-01-05T22:13:42.152+01:00Sens dubte, Pasolini és un cas extrem, Xavier. El ...Sens dubte, Pasolini és un cas extrem, Xavier. El còctel entre l'obra i la vida de Pasolini és d'una potència que difícilment trobem en altres autors. També és cert que en l'autor italià la càrrega simbòlica és molt més gran. Potser d'aquí la seva grandesa perquè acaba superant la realitat subjectiva.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-61763472070510236892018-01-05T20:09:43.493+01:002018-01-05T20:09:43.493+01:00"Prendre les seves idees com un catecisme és ..."Prendre les seves idees com un catecisme és no entendre per a què serveix la filosofia. Pensar és un continu; i en el moment que convertim una idea en un dogma hem deixat de pensar per passar a tenir fe."<br /><br />Només Pasolini es va posar a la seva alçada, potser d'una manera menys sofisticada i molt més canalla, i, sens dubte també, més arriscada i perillosa. Només els valents trien la seva mort.El peleterohttps://www.blogger.com/profile/05411689200386953651noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-90930023161819170922013-11-07T21:32:27.118+01:002013-11-07T21:32:27.118+01:00Exacte, Sícoris. Per aquesta raó he presentat Camu...Exacte, Sícoris. Per aquesta raó he presentat Camus i Sartre en l'extrem, ja no entre ells, sinó respecte el seu propi pensament. Els intel·lectuals de veritat són agitadors socials, polítics. Prendre les seves idees com un catecisme és no entendre per a què serveix la filosofia. Pensar és un continu; i en el moment que convertim una idea en un dogma hem deixat de pensar per passar a tenir fe.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-54131053569534009442013-11-07T20:18:29.240+01:002013-11-07T20:18:29.240+01:00M'agrada molt aquesta imatge de les illes que ...M'agrada molt aquesta imatge de les illes que configuren l'arixipèlag personal de cadascú.<br /><br />Més enllà de lluites intestines que sempre cal contextualitzar en un moment històric i filosòfic determinats, és vital no quedar-se a la superfície. Si ho fem, una interpretació poc aprofondida de les idees pot donar pas a eslògans purs i durs, susceptibles de ser emmotllats a qualsevol interès espuri, sempre amb la coartada de la "intelectualitat" com a cara visible del reduccionisme. Naturalment, simplificar les coses fins a l'extrem d'autodefinir-se com "del Barça o del Madrid", "del blanc o del negre", així, sense més, els proporciona uns grans rèdits a tots aquells interessats a defugir la intel·ligència i el coratge inherents al pensament.Sícorishttps://www.blogger.com/profile/14563827580384332169noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-2933951205402980822013-03-17T18:36:07.443+01:002013-03-17T18:36:07.443+01:00Gràcies, Rafael. Felicitats també pel teu. M'e...Gràcies, Rafael. Felicitats també pel teu. M'encanten les reflexions sobre l'espai urbà, sobretot de Barcelona.<br /><br />Tens raó amb el que dius de Camus. Fixa't que passa el mateix amb la religió que De André pren com a metàfora: una reflexió, una idea de caràcter espiritual pot ser estimulant, però la teologia, la interpretació i el proselitisme la poden convertir en una arma de domini social, com així passa, tant en la religió com en la política.<br /><br />I la reducció que fa De André a través de les figures de Jesús i Maria, i la reflexió final que només l'amor de mare pot salvar el món em posa els pèls de punta! M'imagino l'individu reclòs en el claustre matern, que és, en certa manera, un no-individu. Però aquí entrem en el terreny de la psicoanàlisi.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-3600117725573603802013-03-17T17:38:33.472+01:002013-03-17T17:38:33.472+01:00Llegint la teva entrada em venen al cap les lletre...Llegint la teva entrada em venen al cap les lletres de les cançons de Fabrizio de André. Utilitzant la religió com a metáfora vol ser tan pur i tan individualista que la figura de Jesús ja li sembla massa sistematitzadora i només veu en la verge la virtud y la veritat. Al final de André sembla pensar que només l'amor de mare pot salvar el món, si es que aquest es pot salvar (això ens recorda Camús, no?). Personalment, m'interessen molt aquests "herois" transgressors pero només quan la seva activitat es queda en el terreny de la reflexió estimulant. En canvi quan aquest "rebutjar qualsevol compromís que no passes per l’individu" de Camús es pretén entendre com a base d'una doctrina social considero que entrem en un terreny perillós; el de la llei del més fort. No m'extranya el que comentes de que alguns republicans americans están encantats amb les idees de Camús. Felicitats pel blogAnonymoushttps://www.blogger.com/profile/10540885157121560183noreply@blogger.com