tag:blogger.com,1999:blog-59943580668625446342024-03-17T11:00:08.607+01:00Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons<center>Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons</center>Enric H. Marchhttp://www.blogger.com/profile/13871833993655418659noreply@blogger.comBlogger675125tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-38801055361464021262024-03-13T10:54:00.000+01:002024-03-13T10:54:05.427+01:00La destrucció del barri de Sant Pere<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_oZIuf_eRK6O-oMuSIHtIJrYBiwR457HObbIoKKXk3pJox33254vVgKbIArg7PdoK8i79iiBZGuB-0xWgCjMZBOBy4F7XW311wWk8Ykg5gEOUcJDkJ8avBSUkkzqV-R-tcxOxSVSsVE68ql8Bs5zbjxvFrUQffjl7WaPdqVmO0AtFyWgTMg9H0PrNrQ/s847/Sant-Agusti-c1860-FSans-AHCB.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="847" height="330" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_oZIuf_eRK6O-oMuSIHtIJrYBiwR457HObbIoKKXk3pJox33254vVgKbIArg7PdoK8i79iiBZGuB-0xWgCjMZBOBy4F7XW311wWk8Ykg5gEOUcJDkJ8avBSUkkzqV-R-tcxOxSVSsVE68ql8Bs5zbjxvFrUQffjl7WaPdqVmO0AtFyWgTMg9H0PrNrQ/w400-h330/Sant-Agusti-c1860-FSans-AHCB.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Façana de l'antic convent de Sant Agustí, cap a 1860</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">F. Sans (AHCB)</span></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
El <i>Forat de la Vergonya</i> era un solar enorme al mig del barri de Sant Pere, conseqüència de les expropiacions, enderrocaments i abandonament del solar produïdes el 2000 pel PERI del sector oriental del Casc Antic (1984). Amb la requalificació d'àrea verda a pàrquing, el 2004 el veïnat va fer d’aquest solar un punt de trobada i de lleure, un parc popular i comunitari. El 2005 l’Ajuntament va endegar un pretès procés participatiu que culminés amb el seu propi projecte de remodelació de l’espai. Les fortes mobilitzacions veïnals foren l’únic mecanisme que aconseguiren aturar la culminació del projecte especulatiu i gentrificador.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaFVSMHhvzAYp7bdrvFnSmuCZcPBe7JDrNiee1u6oZhuaB8yOQ6CerFLYGUxLMjsg0xYK46RikDFa8LwSzFbDbnAUiu_vOXSAhf4uIU6-L8wyEvndHmWNViea_LF4Y48eD6C2TAjxFjIf0QnSa6MdyLF0Ij9uEsuTy2Akwu9voZ-YXKEZUiEDbx5sChg/s1000/jaume-giralt-c1980-MDC.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="695" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaFVSMHhvzAYp7bdrvFnSmuCZcPBe7JDrNiee1u6oZhuaB8yOQ6CerFLYGUxLMjsg0xYK46RikDFa8LwSzFbDbnAUiu_vOXSAhf4uIU6-L8wyEvndHmWNViea_LF4Y48eD6C2TAjxFjIf0QnSa6MdyLF0Ij9uEsuTy2Akwu9voZ-YXKEZUiEDbx5sChg/w444-h640/jaume-giralt-c1980-MDC.jpg" width="444" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">L'antic carrer de Jaume Giralt, cap a 1980</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Memòria Digital de Catalunya</span></div>
<br />
<br />
D'aquell procés de reforma dels barris de Sant Pere i de Santa Caterina el Forat de la Vergonya no va ser l'únic element que va marcar la vida del barri i la seva gent, sinó que cal sumar-hi la desaparició dels carrers Allada i Vermell, avui convertits en plaça; els carrers de Gatuelles i Pou de la Figuereta; i els carrers dels Metges i de Jaume Giralt el Pellisser, que conserven només una fila de cases que conformen, a més del Forat de la Vergonya, els jardins del Pou de la Figuera.<div><br /><div><br /></div><div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6FokNS8y26fedvCO3w6JU31sCdrzIx7RNtsPrksbyBdu8nVElcN1D0PcedkTQIrF8cFUv9SAVsYIi9KlzNy1RhafDjMqt7AZ_WUbvrhE6WPpZSA_LD3ABQGuPaTOthz7xgtq_6gvjfgFGiPiBX6SnGuoT18cfUCVOZOqSBSFJXhofDhbubLNMeRp4Zw/s1600/jaume-giralt-4-JoanMaragall.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1134" data-original-width="1600" height="454" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6FokNS8y26fedvCO3w6JU31sCdrzIx7RNtsPrksbyBdu8nVElcN1D0PcedkTQIrF8cFUv9SAVsYIi9KlzNy1RhafDjMqt7AZ_WUbvrhE6WPpZSA_LD3ABQGuPaTOthz7xgtq_6gvjfgFGiPiBX6SnGuoT18cfUCVOZOqSBSFJXhofDhbubLNMeRp4Zw/w640-h454/jaume-giralt-4-JoanMaragall.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-small;">El número 4 del carrer Jaume Giralt, palauet</span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-small;"><span>del segle </span><span>XVII on va néixer Joan Maragall</span></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><span><br /></span></span></div></div><div><br /></div><div><div>El número 4 de Jaume Giral hi havia un palauet del segle XVII on va instal·lar la residència i la fàbrica tèxtil Josep Maragall, pare del poeta Joan Maragall, que hi va néixer el 19 d'octubre del 1860. El poema "Sol, solet" (<i>Visions i cants</i>; 1900) descriu el carrer, estret i atapeït com gairebé tots els del barri de Sant Pere:</div><div><br /></div><blockquote><div style="text-align: center;"><i>Quan jo era petit / vivia arraulit / en un carrer negre: /</i></div><div style="text-align: center;"><i>el mur hi era humit / pro el sol hi era alegre.</i></div></blockquote><div></div><div><br /></div><div>En el número 36 hi va anar a viure amb vuit any l'actriu Margarida Xirgu, que després es traslladaria al passatge de Sant Benet, al mateix barri de Sant Pere. Anys més tard, diria que "tot l´essencial d´aquests drames podia succeir al carrer de la meva infantesa, al trist, dramàtic carrer de Jaume Giralt. I em sembla més a la vora de las tragèdies gregues, més espurnejades de sal mediterrània, que les nobles i compossades tragèdies de Corneille o de Racine” (<i>Margarita Xirgu y su teatro</i>, d'Antonina Rodrigo, p. 24).</div></div><div><br /></div><div>També va desaparèixer misteriosament <a href="http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2015/06/el-llibre-de-les-fonts-de-barcelona-del.html">la font gòtica de la plaça de Sant Agustí Vell</a> i nombrosos elements del mateix període. La font va ser desmuntada peça a peça amb l'objectiu de tornar-la muntar en el mateix lloc un cop acabades les obres, a la cantonada dels carrera Tantarantana i Carders. Però això no va passar mai, i es desconeix el parador de la font.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW0Au7q4Dqfht9JIP1ZnDcFdI3O9QD5_BOdsSyJTFDwrAbwbwmRiEO2r5yu-KWE-3bOm6oYPAbZzfhFQ2w6aw6SFcrFA4Am6VMH1O3RPWd04TwOaYLNneycrjOrjMuDA35vHblT2-NIkUWLqQ-OPDkCHAfdhxjLOPwnXU43SouMCs-QrHqTqx4nMo_rg/s1191/font-sant-agusti-vell-1957-RiberaColomer-AFB.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="809" data-original-width="1191" height="434" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW0Au7q4Dqfht9JIP1ZnDcFdI3O9QD5_BOdsSyJTFDwrAbwbwmRiEO2r5yu-KWE-3bOm6oYPAbZzfhFQ2w6aw6SFcrFA4Am6VMH1O3RPWd04TwOaYLNneycrjOrjMuDA35vHblT2-NIkUWLqQ-OPDkCHAfdhxjLOPwnXU43SouMCs-QrHqTqx4nMo_rg/w640-h434/font-sant-agusti-vell-1957-RiberaColomer-AFB.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">La font gòtica desapareguda de la plaça de Sant Agustí Vell,</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">entre Carders i Tantarantana, l'any 1957</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Autor: Francesc Ribera Colomer</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Arxiu Fotogràfic de Barcelona</span></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOWCUXIj_fKURv3jHFLkjEj8VQjDyg5haQkloh7fFj8hRcHkXiUfL_L3N6RtUTMHZI9U4KtVAOo9wBx9hqJpUigQJr19YmTeQhMWyz4STEonM-Cp4i3YGc-B3tnFhZ79E9mm_uQ_76pzDLkLequ2px6_sXVgLrroef07xTuIOMBrVffaRYFnrX4zyXUQ/s2048/carrer-vermell-1988-JoquimFranc%C3%A9s.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1548" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOWCUXIj_fKURv3jHFLkjEj8VQjDyg5haQkloh7fFj8hRcHkXiUfL_L3N6RtUTMHZI9U4KtVAOo9wBx9hqJpUigQJr19YmTeQhMWyz4STEonM-Cp4i3YGc-B3tnFhZ79E9mm_uQ_76pzDLkLequ2px6_sXVgLrroef07xTuIOMBrVffaRYFnrX4zyXUQ/w484-h640/carrer-vermell-1988-JoquimFranc%C3%A9s.jpg" width="484" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">El desaparegut carrer Vermell, l'any 1988,</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">pintat pintat per Joaquim Francés</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFW6pg5VG5jq5fKgb_UE1w_YQXKUFMcv-pGozM7Ogf5ntpPJNIMAAnD7X19B9ly6wwwuYPY-ZbyMB_A6SmcaPWLKAlBE2K_t2Ai7f3wYgwnIuN4TbXOsslg3mYhhAkeVWdXFmEDRi4MrzCZOxr7rOFzB7mvnICByVQv-YCmDztOcAJxRY0ddSEclSVLQ/s720/carrer-allada-1931-Ricart-AFB.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="524" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFW6pg5VG5jq5fKgb_UE1w_YQXKUFMcv-pGozM7Ogf5ntpPJNIMAAnD7X19B9ly6wwwuYPY-ZbyMB_A6SmcaPWLKAlBE2K_t2Ai7f3wYgwnIuN4TbXOsslg3mYhhAkeVWdXFmEDRi4MrzCZOxr7rOFzB7mvnICByVQv-YCmDztOcAJxRY0ddSEclSVLQ/w466-h640/carrer-allada-1931-Ricart-AFB.jpg" width="466" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">El carrer Allada, el 1931</div><div style="text-align: center;">Foto: Ricart (AFB)</div></span><div style="text-align: center;"><br /></div>
<br />
D'altres carrers van desaparèixer parcialment, amb la pèrdua de locals emblemàtics com l'antiga taverna i casa de menjars Max i Mont del carrer de Gatuelles amb la plaça de Marquilles, 1, on la Montserrat cuinava i el Maximilià cantava els plats amb noms peculiars que han deixat petja com les manetes de ministre (peus de porc), però també "metralla" al llegum, "menjar de condemnat" a les bledes o "tall mut" al bacallà. El Max i Mont ocupava una edificació del segle XVIII (aprofitant una construcció anterior, probablement del segle XVII) que feia de casa-fàbrica del fabricant d'indianes Salvador Abril. Es tractava d'una construcció de planta baixa i quatre pisos (de construcció posterior) estructurada al voltant d'un pati central, amb una "quadra" o nau a l'interior d'illa. El 1842 hi trobem l'adoberia d'Agustí Vila. A primers del segle XX, a les grans arcades dels baixos s'hi va instal·lar la casa de menjars Joan, que posteriorment canviaria de propietari i de nom en ser ocupat pel popular Max i Mont.</div><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM4MNIJOfb3YSIBvhMdFFFJmLR7x09qePYxoiJQ1V5ZymhPLBzg5eW3o5REyyN-WOLvWcf09sxFBF5UID-lqTYd7zgpk1_QqOKMWxQSKbOt5IrQFx9FxWV8N8eDmuAZYTM8LzqlwfIU4smCVKjpcc42KiSE65_DI8oIroSz27V2T-DU15TzU0TVFgIKA/s1040/max-i-mont-pla%C3%A7a-Marquilles-Paddy-Mc-Aloon.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="782" data-original-width="1040" height="482" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM4MNIJOfb3YSIBvhMdFFFJmLR7x09qePYxoiJQ1V5ZymhPLBzg5eW3o5REyyN-WOLvWcf09sxFBF5UID-lqTYd7zgpk1_QqOKMWxQSKbOt5IrQFx9FxWV8N8eDmuAZYTM8LzqlwfIU4smCVKjpcc42KiSE65_DI8oIroSz27V2T-DU15TzU0TVFgIKA/w640-h482/max-i-mont-pla%C3%A7a-Marquilles-Paddy-Mc-Aloon.jpg" width="640" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">El Max i Mont al número 1 de la plaça de Marquilles, a la dècada de 1980</div><div style="text-align: center;">Foto: Octavià Alexandre</div></span><div><div style="text-align: center;"><br /></div><div><br /></div><div>Es va destruir l'entramat medieval dels carrers i places del barri, i les cases que s'hi van construir de nova planta no respecten el context històric, quan es podia haver fet una reforma que respectés les façanes, els esgrafiats, molts elements, romànics, gòtics i barrocs, i alguns locals històrics com els safareigs del carrer Tantarantana, 4.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVf8yZHA9Vg2mDJ-ajgyKsbCI8wUOcHI3kiINSrU_y4CmBbkPQW7rgOWd70Ja38kIPDFAkrFuYp7FdOb0RG6K_jn081Ep_fnARDbQPlUeI5OGqx0ZvyVDYJUgY6ITi_hotapKdUYx_XCM_4G8UKjYsVR609N90L76qpxFWdkWumpg4u3f_uVOEj5uHdg/s512/safareig-tantarantana.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="348" data-original-width="512" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVf8yZHA9Vg2mDJ-ajgyKsbCI8wUOcHI3kiINSrU_y4CmBbkPQW7rgOWd70Ja38kIPDFAkrFuYp7FdOb0RG6K_jn081Ep_fnARDbQPlUeI5OGqx0ZvyVDYJUgY6ITi_hotapKdUYx_XCM_4G8UKjYsVR609N90L76qpxFWdkWumpg4u3f_uVOEj5uHdg/s16000/safareig-tantarantana.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"> <span>Els safareigs de Tantarantana, 4, el 1980, eliminats</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">per fer-hi un pàrquing particular</span></div>
<br />
<br />
Per la banda del carrer Álvarez de Castro i avinguda Cambó l'enderroc dels habitatges del costat de can Segura (desapareguda casa de menjars i orxateria del barri) va permetre la continuïtat de l'avinguda cal el Forat de la Vergonya, en un procés que ja s'havia iniciat la dècada de 1950 amb les construccions de davant del mercat de Santa Caterina (vegeu <i><a href="https://enarchenhologos.blogspot.com/2015/06/els-safareigs-de-santa-caterina.html">Els safareigs de santa Caterina</a></i>) i amb l'enderroc de les cases del <a href="http://plnova.cat/exposicions/el-barri-perdut/">barri de la Catedral</a>, al voltant de la plaça Nova, i la desaparició dels carrers Corríbia, Bou de la Plaça Nova i Infern, entre d'altres, per obrir l'avinguda de la Catedral.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjJVZCYvnwrr5MyU3uF9v1r7YezstPy3X1_XJVJwHKeso733Nf4VferCrDp9c5j92W_Y4rZlUZqrfmlDi6A0VEhCI5GutwIXS0wQOkwTHamQUHJYYNnED_2El32fcnNVBOzH2WzbNeIO7xc1jJ3wnHnZNcnJpBS0GjtagyIbiTqMFJtMSQqJMP95n9rg/s1024/%C2%A9Arxiu%20Foogr%C3%A0fic%20de%20Barcelona.%20Josep%20Gaspar.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="733" data-original-width="1024" height="458" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjJVZCYvnwrr5MyU3uF9v1r7YezstPy3X1_XJVJwHKeso733Nf4VferCrDp9c5j92W_Y4rZlUZqrfmlDi6A0VEhCI5GutwIXS0wQOkwTHamQUHJYYNnED_2El32fcnNVBOzH2WzbNeIO7xc1jJ3wnHnZNcnJpBS0GjtagyIbiTqMFJtMSQqJMP95n9rg/w640-h458/%C2%A9Arxiu%20Foogr%C3%A0fic%20de%20Barcelona.%20Josep%20Gaspar.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Vista aèria del barri de la Catedral i el de Sant i Santa</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><span>Caterina, </span><span>l'any 1925, abans de l'obertura de les</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">avingudes de la Catedral i Cambó</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Autor: Josep Gaspar i Serra</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Arxiu Fotogràfic de Barcelona</span></div>
<br />
<br />
A l'altre costat del barri, a tocar de l'Arc de Triomf, on hi va haver el baluard de Sant Pere i portal Nou de la muralla medieval, de primers dels 90 és l'enderrocat de l'edifici porxat de Rec Comtal amb el passeig de Lluís Companys per construir-hi un centre d'assistència primària d'arquitectura totalment asèptica. Sense cap caràcter és l'edifici d'habitatges proper del carrer Davant del Portal Nou, construït l'any 1984 després d'enderrocar el cinema <a href="http://barcelofilia.blogspot.com/2012/03/teatre-cine-triunfo-rec-comtal-20-1908.html">Teatro del Triunfo</a> (1908-1973), una peculiar construcció de l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol, amb l'estil de les antigues barraques de fusta dels locals d'espectacle de principis del segle XX, com hi havia al Paral·lel.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic3cNn-3hTnkSNByf_IyiOqp8YBFbt--pkdU8Wd_W1sz1omYS0xeEPOBQHSCHsbro11TFZetRrVgUm4lcSLH1kwvN5T3ntcUfLmzAfcHQg4spH0KFNeCT5UeoCWcVjygAz0lG96iXXTj_U18H-IN-I4rnK-ly8vuhKQa6aWrcp5Ilo0YVg3itCkOMMiQ/s548/cine-triunfo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="386" data-original-width="548" height="450" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic3cNn-3hTnkSNByf_IyiOqp8YBFbt--pkdU8Wd_W1sz1omYS0xeEPOBQHSCHsbro11TFZetRrVgUm4lcSLH1kwvN5T3ntcUfLmzAfcHQg4spH0KFNeCT5UeoCWcVjygAz0lG96iXXTj_U18H-IN-I4rnK-ly8vuhKQa6aWrcp5Ilo0YVg3itCkOMMiQ/w640-h450/cine-triunfo.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">El cinema Teatro del Triunfo del carrer del Rec Comtal, l'any 1909</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Davant per davant hi va haver el que es coneixia com a "economat dels militars", o directament "els militars", un mercat després obert al públic en general, amb preus més econòmics que a les botigues habituals i que tenia l'aspecte dels hipermercats actuals: dues naus plenes de lleixes amb productes diversos embassats i una barraqueta que feia de quiosc de begudes, amb una palmera envoltada d'una bassa amb plantes i granotes. L'edifici d'una sola planta que duia el nom de José Solchaga, un dels generals que es va revoltar el 1936, i va ser construït l'any 1936 com a petita caserna de cavalleria. Un cop enderrocat els anys 80, s'hi ha acabat construint un hotel inaugurat el gener de 2018 després d'una forta oposició veïnal. Una petita plaça permet la comunicació amb el passatge de Sant Benet i part del solar resta abandonat a l'espera de veure que es fa en un racó que és ple d'història (ara hi ha un hort urbà de gestió comunitària), amb restes del Rec Comtal, una necròpolis tardoantiga i un probable pany de muralla medieval, com explico en aquest <a href="https://enarchenhologos.blogspot.com/2014/11/el-solar-del-carrer-rec-comtal-un-raco.html">article</a> (cliqueu).<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOWUQJv-OGwpU-cFvEX5gWNRIfDIKTM6ynYx4VhIZ9LLqNLoEicLlqALMw1-CvXwPme1uKmi7HCqjoiYXUAiUYcvj64Mr7Zz8W9Ymh0niqkLG7jYzicp-YVNWu8VYha5iChNv0Bs-UVXlYIKf287rcdD9Q-7pvQV3tOC96sTEqEBJsIXWTRYbKYXnV_g/s720/rec-comtal-1965.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="507" data-original-width="720" height="450" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOWUQJv-OGwpU-cFvEX5gWNRIfDIKTM6ynYx4VhIZ9LLqNLoEicLlqALMw1-CvXwPme1uKmi7HCqjoiYXUAiUYcvj64Mr7Zz8W9Ymh0niqkLG7jYzicp-YVNWu8VYha5iChNv0Bs-UVXlYIKf287rcdD9Q-7pvQV3tOC96sTEqEBJsIXWTRYbKYXnV_g/w640-h450/rec-comtal-1965.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">El carrer del Rec Comtal, l'any 1970. Al fons es veu</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">la façana de l'economat dels militars</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPjyCYFmtLhoUEV9gLi9DxzU1EPumepSyCcWsr7fFPZiyodVmfqBiemUDPQ1hxarQKmkZlmx-n-7dnpvpUE_kkBTMiQ_nyTqPChALXWT_I9U1mc4p9c17rvoCcXUP2Jx1sMVMtxNwNmimxsMY1WwdJwe458WtVfQfIJnbjz5bDYQSGUMLGuEdNch5pPg/s464/89077916.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="334" data-original-width="464" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPjyCYFmtLhoUEV9gLi9DxzU1EPumepSyCcWsr7fFPZiyodVmfqBiemUDPQ1hxarQKmkZlmx-n-7dnpvpUE_kkBTMiQ_nyTqPChALXWT_I9U1mc4p9c17rvoCcXUP2Jx1sMVMtxNwNmimxsMY1WwdJwe458WtVfQfIJnbjz5bDYQSGUMLGuEdNch5pPg/w400-h288/89077916.jpg" width="400" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">Carnet de l'economat Solchaga, "els militars",</div><div style="text-align: center;">del carrer del Rec Comtal</div></span></div><div><div style="text-align: center;"><br /></div>
<br />
També és cert que es va poder recuperar algun element important, com la seu medieval del Gremi de Carders, situada en l'interior d'un edifici d'habitatges del número 45 del carrer dels Carders. Es pot veure el pati gòtic des del carrer però una reixa no deixa accedir-hi.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgQ147DjF_fSUoxHevuAdaqukdUp_d2OZZOUR1iZKEacJplhdxLVhg4eN_NYX07g8wvbmCTec-ysuW2d-yR1izUr3g9yeJwWKDKOTOXsozh87aWbEoetZo6_BRtoRLl66eGCTM-w_gJxLtKqbVy1GvAl0j9C5cPbYlQVpy7BNuah14W9HnxTbEu05fWw/s1353/gremi-carders-OscarMartinez-2021.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1017" data-original-width="1353" height="482" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgQ147DjF_fSUoxHevuAdaqukdUp_d2OZZOUR1iZKEacJplhdxLVhg4eN_NYX07g8wvbmCTec-ysuW2d-yR1izUr3g9yeJwWKDKOTOXsozh87aWbEoetZo6_BRtoRLl66eGCTM-w_gJxLtKqbVy1GvAl0j9C5cPbYlQVpy7BNuah14W9HnxTbEu05fWw/w640-h482/gremi-carders-OscarMartinez-2021.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Pati del Gremi de Carders</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Óscar Martínez</span></div>
<br />
<br />
I l'enderroc dels números parells del carrer d'en Tantarantana i la desaparició de les caixes de recluta de l'Exèrcit espanyol permetia la recuperació de les restes de l'antic convent de Sant Agustí, el claustre del qual el feien servir els militars com a pàrquing i avui és un espai acollidor.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL99Ha3NME4NhgQWyje6t4wBqj20y3uuXq6FfoVXx47phOX2w5itXWbsyKW1wS4z7Kyv9iIipzzrhc8-s_0YdSDxl1TrZslQIjglHwhlOGkWtRIzAsn6JLf5BHhkzKX0q2j1q1Vk1xCP6rhBsXMrksxgGyNfh7U-ctdAsAEOSmUmh8wEa2aJory3ppYA/s1190/carrero-academia-1945-Fazio-AFB.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="832" data-original-width="1190" height="448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL99Ha3NME4NhgQWyje6t4wBqj20y3uuXq6FfoVXx47phOX2w5itXWbsyKW1wS4z7Kyv9iIipzzrhc8-s_0YdSDxl1TrZslQIjglHwhlOGkWtRIzAsn6JLf5BHhkzKX0q2j1q1Vk1xCP6rhBsXMrksxgGyNfh7U-ctdAsAEOSmUmh8wEa2aJory3ppYA/w640-h448/carrero-academia-1945-Fazio-AFB.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">L'antic carreró de l'Acadèmia amb les restes del</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">convent de Sant Agustí, l'any 1945</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Autor: Francisco Fazio</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Arxiu Fotogràfic de Barcelona</span></div>
<br />
<br />
Instal·lats des de principis del segle XIV entre l'actual carrer del Comerç i el Rec Comtal (l'actual carrer d'en Tantarantana), els agustins inicien construcció del convent l'any 1349. La institució va ser durant molts anys la seu del Gremi de Flequers de Barcelona, entitat fundada el 1368, i va ser durant anys el forn de pa de la ciutat. Després del setge de 1713-1714, i amb la posterior construcció de la fortalesa de la Ciutadella, el convent es trasllada al carrer Hospital, raó per la qual l'antic convent rep en nom de "vell". Poc després, esdevindrà caserna i Acadèmia Militar de Barcelona. Avui, les dependències són ocupades per un centre cívic, l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i el Museu de la Xocolata.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio7cvgQYA62tGOwclZ4iVsXhDQNTNL-4ovXo6peRpad-HvD9ORX_mpM4LfPVI7wZElLcAuStC6ra71y1JRe50Y2pLCLnWyGNiSlhNZWtwXXgaDsc2DgODR6AnG-HMK4n-ACX-AC62vq1eQvefL954rFz8YgkxQFu3lZw_ipsmPfrvRXJgcOGrDpjsMyg/s847/Sant-Agusti-c1860-FSans-AHCB.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="847" height="528" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio7cvgQYA62tGOwclZ4iVsXhDQNTNL-4ovXo6peRpad-HvD9ORX_mpM4LfPVI7wZElLcAuStC6ra71y1JRe50Y2pLCLnWyGNiSlhNZWtwXXgaDsc2DgODR6AnG-HMK4n-ACX-AC62vq1eQvefL954rFz8YgkxQFu3lZw_ipsmPfrvRXJgcOGrDpjsMyg/w640-h528/Sant-Agusti-c1860-FSans-AHCB.jpg" width="640" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">Façana de l'antic convent de Sant Agustí, cap a 1860</div><div style="text-align: center;">F. Sans (AHCB)</div></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQB_bzEQZP8O3DkfHk_sHc7BQVVtZb5z1tZVy-fykuUP_ats-RvQjBA4jRIntI1F5xsvUufj5AbwPTOC9wfrrrwvglQGa3-50aakg-RX3zB4KDVydnDt0LC4OjeH4UNZvSwvrxCPKWpWRamhQ1UF7BBW7741qycsXj0c9wEI527okXS8GlaMBzBn4XTg/s734/claustre-sant-agusti-1924-Salvany-BC.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="734" height="610" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQB_bzEQZP8O3DkfHk_sHc7BQVVtZb5z1tZVy-fykuUP_ats-RvQjBA4jRIntI1F5xsvUufj5AbwPTOC9wfrrrwvglQGa3-50aakg-RX3zB4KDVydnDt0LC4OjeH4UNZvSwvrxCPKWpWRamhQ1UF7BBW7741qycsXj0c9wEI527okXS8GlaMBzBn4XTg/w640-h610/claustre-sant-agusti-1924-Salvany-BC.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Restes del claustre de Sant Agustí Vell, ocupat per</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">l'Exèrcit, a principis de la dècada de 1924</span></div>
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Fons Salvany (Biblioteca de Catalunya</span></div>
<br />
L'antiga església del convent, avui desapareguda, tenia a l'altar major el retaule de Sant Agustí (1462-1475), obra de Jaume Huguet i el seu taller per encàrrec del Gremi de Blanquers i que es conserva parcialment entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Museu Marès.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHDF0_AgSUmXRYB8DJYZ8HVaIkY0AYVF5eIpoId5Ju20mRDU_NCKNx6F8qmsWGYHUXwJ1meJqMXjgxIEbtr3-BMpGzEt1g6HO1HkDKaCmoJDKNdic_Z8XLKLE_PlE55JPCGf-TGcTMkfHLTCApqziQZoJJN_CDZzCtPi_XYrSfjXAzXyZe_vGw395BgQ/s1123/capella-sant-agusti-1945-Estorch-AFB.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="849" data-original-width="1123" height="484" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHDF0_AgSUmXRYB8DJYZ8HVaIkY0AYVF5eIpoId5Ju20mRDU_NCKNx6F8qmsWGYHUXwJ1meJqMXjgxIEbtr3-BMpGzEt1g6HO1HkDKaCmoJDKNdic_Z8XLKLE_PlE55JPCGf-TGcTMkfHLTCApqziQZoJJN_CDZzCtPi_XYrSfjXAzXyZe_vGw395BgQ/w640-h484/capella-sant-agusti-1945-Estorch-AFB.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Capella a les voltes superiors de Sant Agustí Vell, el 1954</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Autor: Joan Francés Estorch</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Arxiu Fotogràfic de Barcelona</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCRxdftr-Yrmv9NiAyXLpXDTuOCgjAyfVjbL4_mBqtEBpTU1hw_g_RTEbHcA5MIiMQHNmNcgGC4nU1ohty2SyHLKEUG7yU1nX69XmGLqxz6D9VG631ih_97c4njqCuI_FHZlG97rr0CeQE7qZuwSD6mylrwSEG-1pduiqDyMO6-DulWy7NWI1MyTxH-A/s806/cavallerisses-sant-agusti-1924-Genovart-AFB.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="806" height="556" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCRxdftr-Yrmv9NiAyXLpXDTuOCgjAyfVjbL4_mBqtEBpTU1hw_g_RTEbHcA5MIiMQHNmNcgGC4nU1ohty2SyHLKEUG7yU1nX69XmGLqxz6D9VG631ih_97c4njqCuI_FHZlG97rr0CeQE7qZuwSD6mylrwSEG-1pduiqDyMO6-DulWy7NWI1MyTxH-A/w640-h556/cavallerisses-sant-agusti-1924-Genovart-AFB.jpg" width="640" /></a></div><span style="font-size: x-small;">Les voltes del claustre fent funció de cavallerisses de l'Exèrcit, el 1924</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Manuel Genovart (AFCEC)<br /></span><span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<br />
Com explica <a href="http://www.veclus.cat/">Veclus</a> (que es dedica a la gestió del patrimoni arquitectònic i arqueològic i a l'assessorament per a la rehabilitació arquitectònica), els diferents treballs de documentació dels edificis afectats d'enderrocament va proporcionar algunes significatives sorpreses, entre elles les descobertes fetes als números 33, 35 i 37 del carrer Carders (2002), on les recerques van posar al descobert l'única galeria d’arcs romànica (llotja de planta pis) trobada a la ciutat. També es van descobrir dos dels pilars de la solana o galeria superior de la casa -desmuntats inexplicablement en el decurs de les obres del suposat arranjament i restauració de l'edifici: ara hi ha un bar i un equipament municipal- i una complexa configuració porticada d’arcs de la planta baixa (vegeu els plànols).<br />
<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNqETsLpzCaFx6QhIe08sg0gfAmYvpOci_V0pv2JB9LQB9SjqcZ0VMpZeXnkmzRutVQA-UjWpAtQqnrjWYgj57tupgGlqXtsyP3JxM9smfXbEcsof7zK8QjeUNRXodcYB4ThscNwb-RPe27ELw6TVdqvZCMVThD6p3eRyqZy7SrOEgZIqpre3daqQBAA/s1217/1Perspectiva%20planta%20baixa%20C.35-Veclus.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="795" data-original-width="1217" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNqETsLpzCaFx6QhIe08sg0gfAmYvpOci_V0pv2JB9LQB9SjqcZ0VMpZeXnkmzRutVQA-UjWpAtQqnrjWYgj57tupgGlqXtsyP3JxM9smfXbEcsof7zK8QjeUNRXodcYB4ThscNwb-RPe27ELw6TVdqvZCMVThD6p3eRyqZy7SrOEgZIqpre3daqQBAA/w400-h261/1Perspectiva%20planta%20baixa%20C.35-Veclus.png" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlq1hhbVEHVXrbRD0cNI-OyxXJt7C457Zruj-ZjlvBAELkzIuADmn0dt4vke0j-ceRrNXpD93EyICxzI_qNGahUfPEbmziogQkqfRU49G9O-CrJxd2JfTJNwUMyhVZBXUyIzr2X3j8GLakyfhZga2zW2ncjSfTEzFAeyGddpiO4AkmIyXDA5vRrlXH-w/s1217/2Perspectiva%20restituci%C3%B3%20Carder%20segle%20XIII-Veclus.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="795" data-original-width="1217" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlq1hhbVEHVXrbRD0cNI-OyxXJt7C457Zruj-ZjlvBAELkzIuADmn0dt4vke0j-ceRrNXpD93EyICxzI_qNGahUfPEbmziogQkqfRU49G9O-CrJxd2JfTJNwUMyhVZBXUyIzr2X3j8GLakyfhZga2zW2ncjSfTEzFAeyGddpiO4AkmIyXDA5vRrlXH-w/w400-h261/2Perspectiva%20restituci%C3%B3%20Carder%20segle%20XIII-Veclus.png" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Restes romàniques i reconstrucció hipotètica de la casa</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">del carrer de Carders 33-37</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Font: Veclus</span></div>
<br />
<br />
Es tracta, avui per avui, de l'edifici menestral (de treballadors amb ofici; no senyorial ni noble) més antic (segona meitat del segle XIII) trobat en alçat a la ciutat de Barcelona. Tot i que la important descoberta va deturar la seva desaparició total, l'edifici es va enderrocar parcialment i l'espai va ser sotmès a diferents i curioses propostes d’ús: des de lavabos públics, fins a l’actual restaurant i centre d’informació. Resulta entre sorprenent i inquietant que una de les construccions més antigues del barri i de la ciutat segueixi sent una perfecta desconegut.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvYSm1cWQdWEMbMJ_Pzq5XrH6uenmpTOBMuZa1cKRVcdUu8E_6n8SGmgzhPoG4sgcAGFv4is0dvm7OTATwYNNqJGN1Mt4-lrmEqp1H1P9YS6ChUalZPIQpVQOU_nEqGdc30RgqzcLYNAdmaQQuDdJ0HjExuFi-755_ARGHqy1qfMkX4d_51nDyyTPiIA/s640/carders%20restaurant%20buit%202010.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="480" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvYSm1cWQdWEMbMJ_Pzq5XrH6uenmpTOBMuZa1cKRVcdUu8E_6n8SGmgzhPoG4sgcAGFv4is0dvm7OTATwYNNqJGN1Mt4-lrmEqp1H1P9YS6ChUalZPIQpVQOU_nEqGdc30RgqzcLYNAdmaQQuDdJ0HjExuFi-755_ARGHqy1qfMkX4d_51nDyyTPiIA/w300-h400/carders%20restaurant%20buit%202010.jpg" width="300" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Reconstrucció actual de la galeria medieval</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Foto: Veclus</span></div>
<br />
<br />
El documental de Joan Mallarach que incorporo en aquest apunt ens mostra les imatges i els testimonis de la destrucció d'una part de la història de Barcelona just en el moment en què es produïa. Cases i llars plenes d'història desapareixien entre la runa dels segles.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/7xhb_vTSBH0" width="560"></iframe></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Més històries del barri de Sant Pere</b><br />
<b><br />
</b> <br />
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<i><a href="http://enarchenhologos.blogspot.com.es/search/label/Barri%20de%20Sant%20Pere">Bereshit. La reconstrucció de Barcelona i altres mons</a></i></div>
</div>
<br />
<a href="http://montse-mividaenbarcelona.blogspot.com.es/"><i>Los recuerdos de mi familia y mi barrio, Santa Caterina</i></a>, de Montse Mora</div></div></div></div>Anonymousnoreply@blogger.com27tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-7254345152543660042024-02-29T20:51:00.000+01:002024-02-29T20:51:43.151+01:00Salón Craywinckel: primera parada de tramvia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4SSuo1TI1ImxGH_Ed84ESD5CykIhPgZxGmOTQqDMZGS28V8YFvkcWl0BhjfKlcCgpzfY5IvNJL3C6JPuVOxRbDfnu6cFRBAeNws_dnpIwB0JHKlOlpuOMXeAcGEWWpaNiFo0i3xmvG2XA64LjKsmRKTzohYV1PSB3uHepcYAInTZB4NtNFp3mBfymOQ/s630/tramvia-craywinckel-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="630" data-original-width="630" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4SSuo1TI1ImxGH_Ed84ESD5CykIhPgZxGmOTQqDMZGS28V8YFvkcWl0BhjfKlcCgpzfY5IvNJL3C6JPuVOxRbDfnu6cFRBAeNws_dnpIwB0JHKlOlpuOMXeAcGEWWpaNiFo0i3xmvG2XA64LjKsmRKTzohYV1PSB3uHepcYAInTZB4NtNFp3mBfymOQ/s16000/tramvia-craywinckel-1.jpg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
Fins l’any 1905 els tramvies de Barcelona no tenien parades fixes. El servei era discrecional i s’aturaven segons les necessitats dels usuaris.<br />
<br />
Això va canviar el dia que a Ramon Querol, un industrial barceloní, se li va acudir la idea d’establir una parada a Sant Gervasi per als tramvies de la companyia belga <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los Tranvías de Barcelona</i>, que feien els trajectes entre la plaça Catalunya i la Bonanova, i entre les Drassanes i el Tibidabo.<br />
<br />
El lloc que Querol va triar va ser en els números 9-11 del carrer de Craywinckel, a tocar de l’avinguda de la República Argentina. En aquest local, proveït de quatre grans portes que donaven a l’exterior, hi va instal·lar una sala d’espera per als usuaris dels tramvies i la va anomenar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Salón Craywinckel</i>. Un acord amb la companyia de tramvies va permetre convertir-lo en parada fixa de les línies que passaven per aquell carrer.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG_6TnLsjsYAjxT4BdaSyAQRzzEEIu7wG59vwsJzrPDGVvM_CZafxYdiQDttZDFEt6gllQS4Z47C6Stb9z80GNdNO8VfQUpIv_ystwaZ3YEgE6GTpvBIFNhHgVM7msxwXm_qxEPcWafGD1C3SkVo0J-jJFiRW1op38tigtd0X37BarVgpuNHIrLOrbdg/s554/tramvia-craywinckel-cataleg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="554" data-original-width="365" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG_6TnLsjsYAjxT4BdaSyAQRzzEEIu7wG59vwsJzrPDGVvM_CZafxYdiQDttZDFEt6gllQS4Z47C6Stb9z80GNdNO8VfQUpIv_ystwaZ3YEgE6GTpvBIFNhHgVM7msxwXm_qxEPcWafGD1C3SkVo0J-jJFiRW1op38tigtd0X37BarVgpuNHIrLOrbdg/w264-h400/tramvia-craywinckel-cataleg.jpg" width="264" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Guia de carrers i serveis, amb un àlbum</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">de partitures musicals</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<br />
<br />
Perquè l’espera fos més agradable als usuaris la sala es va proveir de diversos serveis que van fer d’aquesta parada un lloc de referència en el barri. Tenia tota la premsa de Barcelona i de les principals capitals europees, revistes, catàlegs de les botigues més importants de la ciutat i guies. Disposava d’un estanc, d’un escriptori públic, venda de segells i servei de correus, amb dues recollides diàries. Quan a Barcelona encara eren pocs els propietaris de telèfons, oferia un servei telefònic que permetia comunicar-se amb les poblacions de la província i establir conferències amb Madrid i Tarragona.<br />
<br />
Gràcies a la publicitat i als contractes amb algunes empreses, en el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Salón Craywinckel</i> es podien fer reserves a hotels i restaurants de Vallvidrera i del Tibidabo, i s’acceptava l’enviament i la recollida de paquets i d’esqueles.<br />
<br />
I si l’espera era llarga o avorrida, hi havia a la disposició dels usuaris jocs d’escacs, de dames, música i un piano, que podia tocar-lo qualsevol usuari aficionat.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI2ziCDVrHdMnqLyC22XnUXLjbzXg_o31OJYHsDPXFZadnLZnyCm4FYj8XkjfIReCLsCdvUrzyrF_Fw8uj4iWKOERPmdjVro4tPUAvgbsARTIjuXvrlZ8OQVhCpYe3iMhe-xNP4NgGkaFmKnG3fFfhgJL0nBJ0iE1OUkTdyGPHmU-8dCLAHHISDQNeYg/s567/mapa-tramvia-rabassada-1911.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="404" data-original-width="567" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI2ziCDVrHdMnqLyC22XnUXLjbzXg_o31OJYHsDPXFZadnLZnyCm4FYj8XkjfIReCLsCdvUrzyrF_Fw8uj4iWKOERPmdjVro4tPUAvgbsARTIjuXvrlZ8OQVhCpYe3iMhe-xNP4NgGkaFmKnG3fFfhgJL0nBJ0iE1OUkTdyGPHmU-8dCLAHHISDQNeYg/w400-h285/mapa-tramvia-rabassada-1911.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Mapa del recorregut del Tramvia de la Rabassada, amb</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">sortida des de la parada de Craywinckel</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<br />
L’any 1911, a les dues línies existents s’hi va afegir el tramvia que feia el recorregut entre Barcelona i la Rabassada, propietat de la companyia <a href="http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2013/04/a-la-republica-en-tramvia.html">Tranvías de montaña SA</a>, i que va fer el primer recorregut de prova l'11 de juliol. Sortia del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Salón Craywinckel</i> i anava fins el <a href="http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2011/11/reliquies-urbanes-el-casino-de.html">Casino de la Rabassada</a>. Més tard la línia s’allargaria des de la plaça Catalunya, quan l’any 1913 va tancar el <i>Salón Craywinckel</i>.<br />
<br />
Amb posterioritat a la recerca i publicació d'aquest article, hem descobert una estació més antiga, la del <a href="http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2015/02/lestacio-del-tramvia-de-foc.html">tramvia de foc</a> (cliqueu l'enllaç per llegir-ne l'article). Construïda a la dècada de 1880, estava a la cantonada del carrer de Trafalgar amb el Saló de Sant Joan (passeig de Lluís Companys), i era el punt d'inici de la línia Barcelona-Clot-Sant Andreu. En sabem la localització però segurament no es tractava d'una estació amb les característiques de la de Craywinckel i tindria, probablement, funcions tècniques.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitAb9UnwYvGmpXjXQEeAF4uhtg7XmCIlwQaA7qCMUrs4aWJP8l3yF5rZxfxGihQddJ66HrN72tAtj459Mk4HRNjibqpRgviuagMZPCnKdxnfso86bwppDVtqt94JwF7pJHyUeDlhj7-DkfDlaS2WXrZ-zL0uJvE-EP3bgQWsVwBLfBLOS1IwuoZ4TjaA/s1024/salo_craywinckel-vanguardia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="537" data-original-width="1024" height="336" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitAb9UnwYvGmpXjXQEeAF4uhtg7XmCIlwQaA7qCMUrs4aWJP8l3yF5rZxfxGihQddJ66HrN72tAtj459Mk4HRNjibqpRgviuagMZPCnKdxnfso86bwppDVtqt94JwF7pJHyUeDlhj7-DkfDlaS2WXrZ-zL0uJvE-EP3bgQWsVwBLfBLOS1IwuoZ4TjaA/w640-h336/salo_craywinckel-vanguardia.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Font: <i>La Vanguardia</i></span></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>*</b></span></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Aquest i molts d'altres relats sobre la història</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>de </b><b>Barcelona </b><b>arran de carrer les trobareu a</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><i>Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat</i></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>Viena Edicions, 2018</b></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP9iv4jwXFLEhOSrjtoqt7lNH9lmg-l7Lj88ndIY_kGSQbqWZZgTvzvVl4tY07HMNqHCfA9NItiWtQ6TjV9PlizOPXVuaxg0cBcKUgQKOfrkUfqOLXgjBBxtmv7JnZRhSVw_steZ0sh54Yv7Q6ZYS6NvHo2bvKHChwacEsVjVcW0okXaAJ2nJsERqmrQ/s1600/Anatomia%20hist%C3%B2rica.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1324" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP9iv4jwXFLEhOSrjtoqt7lNH9lmg-l7Lj88ndIY_kGSQbqWZZgTvzvVl4tY07HMNqHCfA9NItiWtQ6TjV9PlizOPXVuaxg0cBcKUgQKOfrkUfqOLXgjBBxtmv7JnZRhSVw_steZ0sh54Yv7Q6ZYS6NvHo2bvKHChwacEsVjVcW0okXaAJ2nJsERqmrQ/w530-h640/Anatomia%20hist%C3%B2rica.jpg" width="530" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<br />Anonymousnoreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-61029464416269400732024-01-31T08:00:00.000+01:002024-01-31T10:04:59.015+01:00Temporal marítim a Barcelona<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDnloSztjCzm1ENSMGFAYYO0KZWBVMU9IYz4USKz0Ftk0XRJ0z55gU_yvGn6cSait_F4lDGmyW2Tek-DC2ZDY1xd_j3Tb_CsgoJQAHkmCDCtZEHLRiItcTRprDUFAq7u9PwtReQ7-vrc11IqviFByBraAYFqI0dweCoSQ8SIeYdzDmvos6hX41XgONOQ/s748/nit-terrible-1911-postal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="748" data-original-width="480" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDnloSztjCzm1ENSMGFAYYO0KZWBVMU9IYz4USKz0Ftk0XRJ0z55gU_yvGn6cSait_F4lDGmyW2Tek-DC2ZDY1xd_j3Tb_CsgoJQAHkmCDCtZEHLRiItcTRprDUFAq7u9PwtReQ7-vrc11IqviFByBraAYFqI0dweCoSQ8SIeYdzDmvos6hX41XgONOQ/w410-h640/nit-terrible-1911-postal.jpg" width="410" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Recordatori de les víctimes del temporal,</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">dibuixats per Xavier Dachs (Gabriel Vinyas)</span></div>
<br />
<br />
<b><i>Temporal a Barcelona</i></b> (1911) és una filmació d'autor anònim que mostra els efectes que els dies 31 de gener i 1 de febrer de 1911 va causar una apocalíptica tempesta sobre la façana marítima de Barcelona, i que va afectar tota la costa del llevant mediterrani. 140 persones mortes, entre elles quatre germans i el pare d'Hilari Salvadó (1899-1966), pescadors de la Barceloneta. Hilari, el més petit dels nois, aquell dia no anava a la barca perquè es va quedar a cada malalt. Més tard, seria el darrer alcalde republicà de Barcelona (1937-1939) (1).<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLj80BuyPaN7CPJ1GrLZa3awfG_3R16n48LW1-1Ab650DL0YCnX1Jbxq7sIf_ti800vATwUa_uWsbxUzv_7w-ODKxbalmTL4zZ-VkJZHOdABKzbp8sDW9Cejk8ci9b7S4m2DzZ0FqGmXz1EjZr7uoLTuNV94RxfJJMy83Ro7ESe87wLeqf7n1BUJri_Q/s960/nit-terrible-1911-CanTunis.Ballell.AFB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="598" data-original-width="960" height="398" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLj80BuyPaN7CPJ1GrLZa3awfG_3R16n48LW1-1Ab650DL0YCnX1Jbxq7sIf_ti800vATwUa_uWsbxUzv_7w-ODKxbalmTL4zZ-VkJZHOdABKzbp8sDW9Cejk8ci9b7S4m2DzZ0FqGmXz1EjZr7uoLTuNV94RxfJJMy83Ro7ESe87wLeqf7n1BUJri_Q/w640-h398/nit-terrible-1911-CanTunis.Ballell.AFB.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Després del temporal, a Can Tunis (1911)</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Frederic Ballell (AFB)</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">A sota, notícia de les destrosses del temporal,</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">amb fotos de Ballell</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDXEt9YrQLedLFA3bmyg3vE6kd41t5Y1-Cquj23hMWfxcz9fY7JfvJD7yTHrf5E4UHZYR62Ms4mjtog1a58oJUE_CnysjlJkrU5dJOAbc4pGOO_UuHlkI99Y88j3hIcZxaCe5ZQ6W3g7smkrIgB1Jg9dsXUqdp_XX2h_98FLyb3CRch5_OYzFTJ4ORLw/s691/nit-terrible-1911-noticia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="691" data-original-width="550" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDXEt9YrQLedLFA3bmyg3vE6kd41t5Y1-Cquj23hMWfxcz9fY7JfvJD7yTHrf5E4UHZYR62Ms4mjtog1a58oJUE_CnysjlJkrU5dJOAbc4pGOO_UuHlkI99Y88j3hIcZxaCe5ZQ6W3g7smkrIgB1Jg9dsXUqdp_XX2h_98FLyb3CRch5_OYzFTJ4ORLw/w510-h640/nit-terrible-1911-noticia.jpg" width="510" /></a></div><br /></div>
<br />
Malgrat la mala qualitat de la còpia (que està mal datada: no és 1910, sinó 1911), s'hi pot veure la gent que observa encuriosida i nens jugant. La còpia original està dipositada a la Filmoteca Espanyola de Madrid.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/DR1EJoK6aYk?rel=0" width="420"></iframe></div>
<br />
<br />
(1) Per a més informació podeu llegir la biografia d'<i><a href="https://irla.cat/publicacions/hilari-salvado-alcalde-barcelona-plovien-bombes/">Hilari Salvadó</a></i>, escrita per l'historiador Pau Vinyes. I la crònica de <i><a href="http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1911/02/01/LVG19110201-003.pdf?fbclid=IwAR3mMYM3gFHFLgswsbiOZ0cOFasEMEC7jZ8F8RdtT-blQD8UE_mGOoEKPpg">La Vanguardia</a></i> del dia 1 de febrer, on parla dels nàufrags que van anar a parar a la platja de Can Tunis.<br />
<br />
<br />
<b>[+]</b><br />
<br />
<a href="http://elmareselcami.blogspot.com.es/2011/01/1911-lany-de-les-desgracies.html">"1911, l'any de les desgràcies"</a>, <i>El mar és el camí</i>, de Joan Sol<br />
<br />
<a href="https://historiadeltemps.blogspot.com/2012/06/gener-de-1911-les-vides-que-el-mar.html">"Gener de 1911. Les vides que el mar s'endugué"</a>, <i>Barcelona: històries del temps</i>, de Joaquim IbáñezAnonymousnoreply@blogger.com32tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-10771860861046416522023-12-25T09:42:00.001+01:002023-12-25T21:01:02.531+01:00Sant Esteve: canelons i una nadala<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAf8lCzDVJA-ybkveztClvpoq6mqJdfl5yjNrzg5z_G8rdMOONZHOJQcns3vAQnT8w4HVEaN8I5ucE_GvaJmCcF_jQEyOx237lv_0K-HrlrCNe_txbJuCTkYBvWIMiJVAh7cLhS1cskYVPIzyvmyiklFiW4-Pp8Sye6X_9SIYymjwm0o9C6rXfcK3E4g/s288/pavo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="257" data-original-width="288" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAf8lCzDVJA-ybkveztClvpoq6mqJdfl5yjNrzg5z_G8rdMOONZHOJQcns3vAQnT8w4HVEaN8I5ucE_GvaJmCcF_jQEyOx237lv_0K-HrlrCNe_txbJuCTkYBvWIMiJVAh7cLhS1cskYVPIzyvmyiklFiW4-Pp8Sye6X_9SIYymjwm0o9C6rXfcK3E4g/s1600/pavo.jpg" width="288" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br />El 26 de desembre, per Sant Esteve, protomàrtir de l'Església catòlica, ens asseurem a taula per menjar canelons. L'anomenat segon dia de Nadal, celebrat als territoris de parla catalana però també en d'altres països centreeuropeus, permet compartir les festes amb la resta de família que no va poder ser a taula el dia de Nadal. La tradició ve d'antic. Diuen que del segle IX, quan els comtats catalans, lligats a l'imperi carolingi, depenien eclesiàsticament de Narbona i no pas de Toledo com la resta de cristians de comtats i regnes de la península. Els clans familiars eren extensos i per retrobar-se per celebrar el Nadal s'havien de desplaçar de lluny, cosa que obligava que la tornada s'allargués al dia següent i es va acabar establint com a festiu. D'aquí vindria el refrany "Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cadascú a casa seva". Per què dedicar-li el dia a Sant Esteve? Perquè diuen que les relíquies del protomàrtir, que va morir apedregat al voltant de l'any 35, van ser traslladades a Jerusalem un 26 de desembre de 415.<br />
<br />
Aquest costum del segon dia de festa per afavorir la mobilitat familiar sembla que també és darrere dels dilluns de Pasqua (Florida i Granada), que se celebren aquí i a altres indrets d'Europa però no a la resta de l'Estat. Però com que no hi ha certesa d'aquestes explicacions llegendàries, introduiré una altra explicació possible.<br />
<br />
Els jueus de la diàspora, és a dir, aquells que es van estendre pel món expulsats d'Israel després de la destrucció del segon Temple, l'any 70 de l'era comuna, també van establir el costum d'allargar un dia les festivitats importants perquè <span class="st">–</span>en uns temps en què no hi havia calendaris oficials i la Lluna obligava a comptatges peculiars, com passa amb la data mòbil de Setmana Santa<span class="st">–</span> mai hi hagués el dubte de quan era la festa, tenint en compte, a més, la dispersió de les famílies jueves i la dificultat de la comunicació. Fos quin fos l'origen d'aquest segon dia festiu, el que sí és certa és la coincidència entre el costum jueu i el cristià en uns territoris on la cultura jueva ha estat determinant. Ho veiem, també, en l'origen jueu de les celebracions cristianes, com ja vam veure a l'article <a href="http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2010/12/el-cicle-de-nadal-i-una-nadala.html">"El cicle de Nadal"</a>.<br />
<br />
Pel que fa a costums gastronòmics, aquelles primícies agrícoles i ramaderes que s'oferien a les divinitats a la fi de les collites ja no tenen déus a qui ser ofertes ni altars on sacrificar-les, amb la qual cosa, asseguts a la taula, ens mengem les ofrenes: no debades els cristians s'han guanyat la fe a través de l'estómac menjant Déu transsubstanciat. Si algunes cultures antigues tenien el costum de menjar el cor del guerrer vençut per obtenir-ne el seu valor, l'eucaristia, ritual de teofàgia, permet adquirir la fe que la raó és incapaç de pair.<br />
<br />
Com sol passar amb altres tradicions, culinàries o no, la ingesta de canelons per Sant Esteve, com l'escudella per Nadal, és un costum relativament recent (no apareixen en cap receptari català fins a principi del segle XX). Van ser introduïts durant la primera meitat del segle XIX pels cuiners d'origen italià que cuinaven per a les famílies de l'alta burgesia de Barcelona, amb tant d'èxit que el costum es va estendre i avui és inimaginable una taula sense aquest plat el 26 de desembre. L'escriptor i gastrònom Néstor Lujan afirma a <i>Vint segles de cuina a Barcelona</i> (1993) que els primers canelons servits en un establiment públic són de 1830, a la Fonda del Beco del Racó del barri de la Catedral, uns diuen que al carrer dels Capellans; d'altres, en el número 5 del carrer dels Boters, en cas que sigui la mateixa fonda de Ca l'Antonet. La fonda la va obrir l'italià Giovanni Antoni Ardizzi, l'any 1815. Els italians eren qui regentaven les cases de menjars en aquells temps i se'ls coneixia amb el nom de "becos", d'aquí el nom dels establiments.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbSawPoYqCCthmIbswJjR8nqG3QjcsdBisXy6B0acIqW_QLViEYxU9QhgV_tS-wDMXhzvxg7UiAn3yBOTzy4FVV-Dl8WcIBE0B_6jfCs13DcHUOssHnkZKlwnHTspEI5USf3kXruuK9ossSlHYaiiBTabiCXSEbwFsgFprinMTOeVEasYINMT-fADXzg/s1000/Cal%20Beco%20del%20Rac%C3%B3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="714" data-original-width="1000" height="457" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbSawPoYqCCthmIbswJjR8nqG3QjcsdBisXy6B0acIqW_QLViEYxU9QhgV_tS-wDMXhzvxg7UiAn3yBOTzy4FVV-Dl8WcIBE0B_6jfCs13DcHUOssHnkZKlwnHTspEI5USf3kXruuK9ossSlHYaiiBTabiCXSEbwFsgFprinMTOeVEasYINMT-fADXzg/w640-h457/Cal%20Beco%20del%20Rac%C3%B3.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">La fonda del Beco del Racó, al carrer dels Capellans, el 1857</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Dibuix de Lluís Rigalt (MUHBA)</span></div><br />
<br />
Segons el crític gastronòmic Jaume Fàbrega (doctor en Filosofia i Lletres), abans que els canelons no es popularitzessin, a moltes llars era costum menjar arròs a la cassola per Sant Esteve. Les receptes més típiques eren l’arròs de la catedral o l’arròs de colls-i-punys, que servien per aprofitar les restes del dinar de Nadal. Tots dos plats són fets amb menuts de pollastre (colls, puntes d’ala, pedrers i crestes) acompanyats de verdures; un arròs que, d'altra banda, continua vigent a la cuina barcelonina. El refranyer català ho confirma: L’endemà de Nadal, arròs catedral. En canvi, Fàbrega posa en dubte que els canelons siguin cuina de reaprofitament. Potser no ho eren com a norma, però sí que ho són el dia de Sant Esteve, festa que per a moltes generacions començava al matí amb tota la família col·laborant a trinxar la carn i estendre la pasta bullida sobre un llençol de cotó o de fil, a punt de ser farcida.<br />
<br />
En els primers temps, els canelons eren una recepta molt complicada de fer a casa perquè la pasta calia fer-la a mà. Però aquesta dificultat va acabar el 1911, quan l’empresari Ramon Flo, propietari de la marca de <a href="http://barcelofilia.blogspot.com.es/2012/03/pastas-alimenticias-ramon-flo-canalons.html">pasta El Pavo</a>, va comercialitzar-ne les primeres pastes seques per ser bullides.<br />
<br />
En un joc de virtuosisme culinari, i recuperant el símil religiós, els canelons permeten guarnir la taula amb les restes de les menges de Nadal sense que els comensals se sentin menystinguts, farcint-los amb la carn d'olla i el rostit sobrers, trinxats i transsubstanciats, si bé és cert que a bona part de les llars es fa un rostit específic per farcir els canelons (el popular <i>Carmencita o la buena cocinera</i>, publicat a Barcelona el 1911 en recull la recepta) i se solen preparar dies abans de la diada.<br />
<br />
<br /><b>Carol of the Drum, la nadala de Sant Esteve</b> <br />
<br />
Podem imaginar-nos els camins de Betlem, dos mil anys enrere, transitats per pagesos i pastors oferint els seus presents comestibles al nounat. Però algú s'imagina què tenen en comú cantants tan diversos com Neil Diamond, Whitney Houston, Johnny Cash, Ringo Starr, Bob Seger, John Denver, Bonnie M, Ray Conniff, Cranberries, The Supremes, Stevie Wonder, Bob Dylan, Jessica Simpson o la Família Trapp?<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMcGSZkWbF_I3L_m9iG9tPGx180mQy4ONgUDt4SxrOO1zdmcxm6wd9HSCBprUl3aRaniO4Ti2wlwbLm93ymywDKjMElFK0tqrv2F2ZDTjJggJTuTTkfPUsCOnqmK82uusGB8IPqHltSsHRGjkFUs6Qf7Crni8g86qVKb5EIXHXY8Crd_jlCYEr0iahzA/s1000/carol-drum-trapp-1955.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="726" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMcGSZkWbF_I3L_m9iG9tPGx180mQy4ONgUDt4SxrOO1zdmcxm6wd9HSCBprUl3aRaniO4Ti2wlwbLm93ymywDKjMElFK0tqrv2F2ZDTjJggJTuTTkfPUsCOnqmK82uusGB8IPqHltSsHRGjkFUs6Qf7Crni8g86qVKb5EIXHXY8Crd_jlCYEr0iahzA/w290-h400/carol-drum-trapp-1955.jpg" width="290" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Coberta del disc original interpretat per</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">The Trapp Family Singers (1955)</span></div><br />
<br />
Doncs tenen en comú haver cantat <b><i>Carol of the Drum</i></b>, també coneguda com <b><i>The Little Drummer Boy</i></b>, cançó que Katherine K. Davis va adaptar d'una cançó popular txeca, l'any 1941, i que va ser enregistrada per primer cop el 1955 per la <b>The Trapp Family Singers</b>, la famosa família Trapp protagonista de la pel·lícula <i>Sonrisas y lágrimas</i> (1965).<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRHsG2GhnCEdDZwYjX7GMQ3X7kf0SI4JaHtNLsPakm5JAam_AyJuERl2Yc5d3lIOVdOfEhmFodfudecJWoc0f7qxyoPfUqMiXS8i8yoYbjRnZdZLyexVtrIJSzhv0wkcc5i4iznz7rxV4FCw4xIYgXBgRvLtw5l6GniYzh1XX7ZCOqpISwwlyA_R6-0A/s614/carol-drum-1941.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="614" data-original-width="470" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRHsG2GhnCEdDZwYjX7GMQ3X7kf0SI4JaHtNLsPakm5JAam_AyJuERl2Yc5d3lIOVdOfEhmFodfudecJWoc0f7qxyoPfUqMiXS8i8yoYbjRnZdZLyexVtrIJSzhv0wkcc5i4iznz7rxV4FCw4xIYgXBgRvLtw5l6GniYzh1XX7ZCOqpISwwlyA_R6-0A/w306-h400/carol-drum-1941.jpg" width="306" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"> Partitura original de 1941</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Wellesley College Music Library</span></div><br />
<br />
Qui hagi fet l'esforç de traduir-la de l'anglès ja se n'haurà adonat que estic parlant d'una nadala que molta gent associa a la veu de <b>Raphael</b> i als anys del franquisme: <a href="http://www.youtube.com/watch?v=PfeYsjD0F3k"><i>El tamborilero</i></a>. Però la realitat i l'origen de la nadala són ben lluny d'aquest record, com hem pogut comprovar.<br />
<br />
N'he fet una selecció de les diferents versions que he anat trobant. Algunes per la seva qualitat; d'altres, per la seva peculiaritat. N'existeixen algunes versions catalanes, les enregistrades per la Coral de Cambra del Gran Teatre del Liceu (1966-1968) i un disc d'<b>Els de la Torre</b> (1967) amb quatre nadales, entre elles <i>El petit timbaler</i>, però no he trobat cap vídeo d'aquestes velles versions i n'enllaço la de 2013 de <a href="https://www.youtube.com/watch?v=afwukxQWIcc">Víctor Riera Gispert</a>. Us deixo alguns vincles i penjo els dos millors vídeos.<br />
<br />
<b>Al Bano i Romina Power</b>. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=oLglgN2DXo0"><i>Il piccolo tamburino</i></a> (1987)<br />
<b>Nana Mouskouri</b>. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=vklUhZZDk7Y"><i>L'enfant au tambour</i></a> (1965)<br />
<b>Plácido Domingo</b> i <b>Josep Carreras</b>. <a href="http://www.youtube.com/watch?v=PIXkH2MkWG8"><i>Carol of the Drum</i></a> (1999)<br />
<b>Marlene Dietrich</b>. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=QKr8MsRL2Kw"><i>Der Trommelmann</i></a> (1964)<br />
<b>Ray Charles</b>. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=mshJwa4aXrM"><i>The Little Drummer Boy</i></a> (1985)<br />
<b>The Jackson Five</b>. <a href="http://www.youtube.com/watch?v=FikFQz8NOpQ"><i>The Little Drummer Boy</i></a> (1979)<br />
<br />
<br /><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkvPJam9nMnwsOKU9178N2CBuakbOQbzFispcDawKEcAZ0S-3f-EzKg25HlvJli5eZ6QHRP19qRQfG8xqYXrMX8Js4gGWsGjzJqRJJaCm6ddj3X2dNML4r0SNAlZLYHH8H9GbYBmsRx1K-DB3gMaQGHzl3VjbT_NL1HW0UUU-RzHxkBi5O_R_yOCk0Cw/s1200/71vaEND0faL._SL1200_.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkvPJam9nMnwsOKU9178N2CBuakbOQbzFispcDawKEcAZ0S-3f-EzKg25HlvJli5eZ6QHRP19qRQfG8xqYXrMX8Js4gGWsGjzJqRJJaCm6ddj3X2dNML4r0SNAlZLYHH8H9GbYBmsRx1K-DB3gMaQGHzl3VjbT_NL1HW0UUU-RzHxkBi5O_R_yOCk0Cw/s320/71vaEND0faL._SL1200_.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<br />
El 1965 <b>Vince Guaraldi</b>, l'autor de les bandes sonores de les pel·lícules de Charlie Brown, va fer una curiosa adaptació a ritme de jazz per a l'àlbum A Charlie Brown Christmas, amb el títol de <a href="http://www.youtube.com/watch?v=v93PJ_qhV3M"><i>My little Drum</i></a>.<br />
<br />
El 1982, <b>Joan Jett & The Blackhearts</b> gravaven una versió punk rock amb el títol <i><a href="http://www.youtube.com/watch?v=I3Qwx8OTV-k">Little Drummer Boy</a></i>, el mateix any que aconseguia l'èxit amb una cançó que tots recordareu: <a href="https://www.youtube.com/watch?v=wMsazR6Tnf8"><i>I Love Rock & Roll</i></a>. No us deixeu enganyar pels primers minuts tradicionals de la nadala; escolteu-la fins el final.<br />
<br />
Del <i>petit timbaler</i> se n'han fet més de 200 versions, però és en aquests darrers anys que estan proliferant els cantants que l'afegeixen al seu repertori. Deixo per al final els dos vídeos de dues versions. La de <b>Bing Crosby</b> i <b>David Bowie</b>, que fan una deliciosa dramatització de <i>The Little Drummer Boy</i> i <i>Peace on Earth</i> cantades al mateix temps:<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/lCpXMy5GalI" title="YouTube video player" width="560"></iframe></div><br />
<br />
I la de <b>Grace Jones</b>, absolutament <i>kitsch</i>. La gravació pertany al show de <a href="http://www.peewee.com/">Pee-wee's Playhouse</a> (no us perdeu la pàgina web, perquè és per sucar-hi pa!), un programa que el còmic Paul Reubens tenia a la CBS, els anys 80, i que va merèixer un premi Emmy.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/98JrWm9IMMA" title="YouTube video player" width="560"></iframe></div>Anonymousnoreply@blogger.com23tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-14670959461829269662023-11-30T19:00:00.000+01:002023-12-14T19:01:28.077+01:00Santa Llúcia i les fires de desembre<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL3TJfoNUgSn8P59PI5fFfRl55Lw9Qvbq1zZbTgbgRSbLZf_sSIXP_Zr3D3woB427IhtikUA-q4KYxb6UoaD8JYmSTBE4BEosXr3OkYMqoKHxR-bNZMasxy6Y8Opc-qpDxrX43VdwCEeWyMrRO22qsDSTdLk4K5De3BjeBG630sF8o1vEdtGzAu2P5CQ/s403/01-santa-llucia-gravat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="403" data-original-width="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL3TJfoNUgSn8P59PI5fFfRl55Lw9Qvbq1zZbTgbgRSbLZf_sSIXP_Zr3D3woB427IhtikUA-q4KYxb6UoaD8JYmSTBE4BEosXr3OkYMqoKHxR-bNZMasxy6Y8Opc-qpDxrX43VdwCEeWyMrRO22qsDSTdLk4K5De3BjeBG630sF8o1vEdtGzAu2P5CQ/s16000/01-santa-llucia-gravat.jpg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
El dia 13 de desembre les llucietes es muden. Corren alegres en grups pels carrers vestides amb la millor roba. Abrics gruixuts i barrets. Fa fred i el somriure es glaça als llavis. Van cap el Parc de la Ciutadella, on hi fan festa perquè avui és el dia de la seva patrona. Als pobles també hi fan festa. Després de missa canten pels carrers goigs i cançons, i recullen diners per obres de caritat. Una d’elles va guarnida amb una corona de flors i es fa passar per santa Llúcia acompanyada de les “cardenales”. Són modistes i costureres. L’ofici de cosir s’ha anat perdent i la força dels gremis medievals que van fer gran el comerç barceloní s’ha anat diluint; però sembla que ara reviu el comerç menestral davant la dictadura industrial. Però ja no fan festa. Potser caldrà posar fil a l’agulla.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNcYL0mzHFrHwonWo0zspKoJYHx_0FpWios79T_kgVFOSmV2XRdLpJctOpO0xguZZoUKTWpL_MqajqlE_563YmVHv7CTUjpGSLVuxn1Lv95AaJLRwKM-a5_VoVGn8zkOBg9Kf9afn5-yRvCbszbSM57oUAWvJbr4tRMkRaRwJQHnMhQ3y3bVh4wcI51w/s982/02.santa-llucia-modistes-1946-rozas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="630" data-original-width="982" height="410" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNcYL0mzHFrHwonWo0zspKoJYHx_0FpWios79T_kgVFOSmV2XRdLpJctOpO0xguZZoUKTWpL_MqajqlE_563YmVHv7CTUjpGSLVuxn1Lv95AaJLRwKM-a5_VoVGn8zkOBg9Kf9afn5-yRvCbszbSM57oUAWvJbr4tRMkRaRwJQHnMhQ3y3bVh4wcI51w/w640-h410/02.santa-llucia-modistes-1946-rozas.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Grup de noies al parc de la Ciutadella durant la festa de</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">les modistes del dia de Santa Llúcia, l'any 1933</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Carlos Pérez de Rozas (AFB)</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<br />
<b>Per què Santa Llúcia?</b><br />
<br />
Segons les llegendes populars, Llúcia, que es venera a la capella i el carrer que duen el seu nom al costat de la catedral, des del segle XIII, va ser una màrtir de Siracusa (la Saragossa medieval de Sicília), durant les persecucions de l'emperador Dioclecià, el 304. El seu promès, un ciutadà pagà, la va denunciar i va ser torturada per no voler renegar de la seva fe cristiana: li van extreure els ulls (tot i que segons la llegenda va continuar veient-hi) i finalment va ser decapitada per tossuda, una característica compartida per tots els màrtirs cristians dels primers temps. La iconografia artística de la santa la representa amb els ulls en una safata de plata. Aquesta relació amb els ulls va ser el motiu que se la veneri com a patrona de les modistes i els oficis relacionats amb la vista: electricistes, xofers, esmoladors, dissenyadors gràfics i escriptors: des de 1951, la Nit de Santa Llúcia és la festa de les lletres catalanes i la data en què es lliuren els premis Sant Jordi de Novel·la i Carles Riba de poesia.<br />
<br />
Però on encara la santa mostra el seu ascendent popular és a la Fira de Santa Llúcia de pessebres i ornamentació nadalenca, que, des de 1786, i any rere any, se celebra a l’avinguda de la Catedral i a la plaça Nova, pels volts del 13 de desembre, diada de Santa Llúcia. La tria d’aquesta data per a la fira no és gratuïta, tot i que amb l’actual calendari se n’ha perdut la referència. En el calendari julià, l’anterior al gregorià que fem servir avui, instaurat l’any 1582 en els regnes hispànics, la data de celebració de la santa coincidia aproximadament amb els solstici d’hivern meteorològic perquè s’havia anat acumulant un error d’un dia cada 128 anys.<br />
<br />
Segur que recordeu el refrany que diu “Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal”. Vol dir que per Santa Llúcia començava a allargar-se el dia, quan, en realitat, encara s’escurça. Joan Amades ens ho explica al <i>Calendari de refranys</i> (1933):<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
“Mentre s’aplicà l’antic calendari julià, es va acumular un desfasament progressiu respecte del cicle solar, que feia que al segle XVI els solsticis i equinoccis esdevinguessin 10 dies abans del que correspondria. El 1582 es va dur a terme la reforma gregoriana. El papa Gregori XIII, institueix el calendari gregorià, que determina que aquell any s’eliminin 10 dies: del 4 d’octubre es va passar directament al 15, la qual cosa va servir per ressituar els equinoccis i els solsticis a partir d’aquell any, i mantenir-ho per la redistribució dels anys de traspàs.”</blockquote>
<br />
Joan Arimany (2) ens ho deixa una mica més clar: els folkloristes del segle XIX pensaven que Santa Llúcia se celebrava el 23 de desembre i que amb la reforma gregoriana del calendari va passar a celebrar-se el 13 de desembre. Però sempre havia estat el 13 de desembre, malgrat que abans de la reforma del calendari de 1582 meteorològicament s’esqueia després de l’equinocci d’hivern.<br />
<br />
Santa Llúcia és, doncs, la data tradicional d’inici de les festes nadalenques. Els interessos comercials, però, han avançat la data de la fira al penúltim cap de setmana de novembre i les parades són obertes fins la nit del 23 de desembre.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTJQLVjrArrUl7y2_20FQokGf-kcDyxrtqMyM0e7Mtbugz1LaqlUMrsaBIHtR0KffBlToYrb8js-mTINJjKbYH1rd2XXXxT7uvn7pDGjgidud1wQb8pW-9uUX10N4sCqeDosf-LhcQ4B42j_JDKo6lnjVNqOi01gR30zrCxU0U_0mjgc2PGnWz1vT4Kw/s1181/03.santa-llucia-FonsCuyas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="875" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTJQLVjrArrUl7y2_20FQokGf-kcDyxrtqMyM0e7Mtbugz1LaqlUMrsaBIHtR0KffBlToYrb8js-mTINJjKbYH1rd2XXXxT7uvn7pDGjgidud1wQb8pW-9uUX10N4sCqeDosf-LhcQ4B42j_JDKo6lnjVNqOi01gR30zrCxU0U_0mjgc2PGnWz1vT4Kw/w474-h640/03.santa-llucia-FonsCuyas.jpg" width="474" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Capella de Santa Llúcia, al carrer del mateix nom</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Fons Cuyàs</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<b>Només Santa Llúcia?</b><br />
<br />
Durant el segle XIX i principi del XX, el 8 de desembre, la Puríssima, també havia format part de l’inici del cicle nadalenc. Instaurada com a festa el 1390 pel Consell de Cent, coincidia amb la de celebració de la fira de torrons i neules de la plaça de Sant Jaume.<br />
<br />
Curiosament, pels volts de la Puríssima era també la data en què es començava a donar de menjar el Tió i se’l tapava amb una manta perquè no passes fred. El Tió és un ritual pagà d'origen rural relacionant amb l'abundància, que arriba a ciutat amb les primeres migracions vingudes de l'interior de Catalunya. Es representa amb un tronc vell, que ben alimentat augura el renaixement de la natura després de l'estació hivernal, i que és simbolitzat pels fruits secs i llaminadures que el Tió “caga” a cops de bastó. A pagès, un cop passat el Nadal, el Tió es cremava i les cendres servien per protegir la llar dels llamps, les cuques i altres perills.<br />
<br />
Continuant amb les coincidències de dates i rituals pagans al voltant d’aquesta data, entre el 5 i el 6 de desembre se celebra Sant Nicolau, un sant cristià del segle IV, probablement llegendari, molt estès al nord i centre d’Europa. El personatge recull atributs pagans diversos i existeixen moltes hipòtesis sobre el seu origen i evolució; amb tot, acabarà sent en símbol del Nadal a principi del segle XIX, convertit en el Santa Claus nord-americà; i, a mitjan d’aquest mateix segle, en Pare Noel després de fondre’s amb el Bonhomme Noël, un personatge francès d’origen medieval, que representa l’any que es consumeix i que busca l’escalf davant el foc de les llars i al qual se li ofereixen presents perquè es recuperi. Serà l’evolució del comerç burgès i urbà, amb els seus aparadors i reclams, el que transformarà els costums convertint el Pare Noel en qui ofereix regals als nens a la vora del mateix foc i dins d’un mitjó: primer, llaminadures, i després, les joguines dels aparadors.<div><br /><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3dWXJ4OkKeWlWlHp39GuM4ZF30kSHKOPxY40nefsOrYfCNE84SyR6lmt-46FEU8gKlvRs8KLxzuAs3S4AgoCDtXdJVgrRtngmv-d0XdBmSgtIv6tlv-a65P9g1F838K-bGZuiJlkJ1-xFBpmCTm_uSjXWpOiybh1gGj8aS1QYlVEJMWKZ1dkYGQ4x9Q/s710/krampus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="710" data-original-width="457" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3dWXJ4OkKeWlWlHp39GuM4ZF30kSHKOPxY40nefsOrYfCNE84SyR6lmt-46FEU8gKlvRs8KLxzuAs3S4AgoCDtXdJVgrRtngmv-d0XdBmSgtIv6tlv-a65P9g1F838K-bGZuiJlkJ1-xFBpmCTm_uSjXWpOiybh1gGj8aS1QYlVEJMWKZ1dkYGQ4x9Q/w412-h640/krampus.jpg" width="412" /></a></div><br /><div><br />
En les mateixes dates que Sant Nicolau, els països alpins celebren Krampus, un personatge també d’origen precristià que apareix en forma de dimoni la nit del 5 al 6 de desembre i recorre els carrers durant dues setmanes, uns cops sol i d’altres al costat de Sant Nicolau, fent sonar campanes i cadenes oxidades per espantar amb la seva presència els nens que s’han portat malament mentre Sant Nicolau premia els bons.</div><div><br /></div><div>I encara una altra tradició d'origen medieval (s. X) que consisteix a escollir i dotar de la màxima autoritat un escolanet el dia de Sant Nicolau. En el context de les festes d'hivern sorgien dignitats o autoritats efímeres, que en les esglésies catedrals o monacals donen lloc a l'elecció del Bisbetó, l'<i>Episcopellum</i> o <i>Episcopus puerorum</i> o <i>scholarium</i>, l'<i>Abatellum</i> o <i>Abbas parvulorum</i>, designat per la cúria juvenil. El "regnat" d'aquest personatge infantil durava fins al vespre del 27 de desembre i s'emparentava amb el dia dels Innocents.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBJ4X_s3E8MQ12Joo43pSzelYOy9Ypc6qEHHRXylA0CvV2esjqQjnmFregwgmAat7pgLyjjnxe9yrs_Nns8vAktzCYlh-e-yiyRGtY8cDa_XrqIoWaE4m3ogLjYEbwzWzM0PR6_oQb_VYCO6f3OJQzXXxbKDZGR2Te4GaxwI4JSpQ3C41G2HmdZ62asQ/s640/Bisbet%C3%B3-Montserrat-1927-AFB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="406" data-original-width="640" height="406" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBJ4X_s3E8MQ12Joo43pSzelYOy9Ypc6qEHHRXylA0CvV2esjqQjnmFregwgmAat7pgLyjjnxe9yrs_Nns8vAktzCYlh-e-yiyRGtY8cDa_XrqIoWaE4m3ogLjYEbwzWzM0PR6_oQb_VYCO6f3OJQzXXxbKDZGR2Te4GaxwI4JSpQ3C41G2HmdZ62asQ/w640-h406/Bisbet%C3%B3-Montserrat-1927-AFB.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">El Bisbetó de Montserrat, l'any 1927 (AFB)</span></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div><br /></div><div>Aquesta festa s’inscriu en el conjunt de celebracions prenadalenques que es caracteritzen per l’intercanvi de papers i es poden emparentar amb les saturnals romanes i les festes dels folls, en què es permetia la inversió dels rols (com al Carnaval). Prohibida per l'Església pels excessos que comportava, encara avui, i des de l’Edat Mitjana, el 6 de desembre l’Escolania de Montserrat celebra la festa del Bisbetó, en un format molt menys transgressor. El dia de Santa Cecilia un escolà de primer curs és triat bisbetó i per Sant Nicolau se'n fa la proclamació. La cerimònia d’investidura és de gran solemnitat, i el Pare Abat li atorga la representació de la màxima autoritat i li imposa les insígnies pròpies del càrrec. Durant tot el dia el Bisbetó fa de bisbe: vesteix una mitra, un pectoral, un anell i un bàcul i presideix totes les celebracions que es realitzen amb els familiars dels escolans.<br />
<br />
Totes aquestes coincidències en les dates estan relacionades tant amb la celebració del Nadal com en les tradicions paganes al voltant del solstici d’hivern mentre regia el calendari julià. A aquestes tradicions hi hem d’afegir les saturnals romanes, que ja hem esmentat abans; una festa carnavalesca que coincideix amb el començament de l'hivern i la fi de les feines agrícoles, i el culte a Mitra, el déu solar persa adoptat pels romans, el naixement del qual se celebrava també el 25 de desembre. Queda ben clar perquè es tria aquesta data per celebrar el Nadal: eliminar el rastre de les tradicions paganes que la gent continuava celebrant malgrat la imposició del cristianisme (vegeu <i><a href="http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2010/12/el-cicle-de-nadal-i-una-nadala.html">El cicle de Nadal i una nadala</a></i>).<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzJez4tqVwuqWsb-I1s1mwehvkah1IPas5P6JmDFnT3i32zOq2MIGPvtL63AZyKdkyxbND89Rrw-GqbOE38ZPaQeqzb-Vji3CN1z9yc9eShEKuoxwvaiezBa_rH32S28ZFnikdCNzLuByfNA8fQRI7czqTSD1MDKQUAcNV_y-_5jTC8HPHbRd7TZqAEA/s1961/04.santa-llucia-pessebres-catedral-Sagarra-1935-ANC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1305" data-original-width="1961" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzJez4tqVwuqWsb-I1s1mwehvkah1IPas5P6JmDFnT3i32zOq2MIGPvtL63AZyKdkyxbND89Rrw-GqbOE38ZPaQeqzb-Vji3CN1z9yc9eShEKuoxwvaiezBa_rH32S28ZFnikdCNzLuByfNA8fQRI7czqTSD1MDKQUAcNV_y-_5jTC8HPHbRd7TZqAEA/w640-h426/04.santa-llucia-pessebres-catedral-Sagarra-1935-ANC.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Parada de pessebres a la catedral, l'any 1935</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Josep Maria Sagarra (ANC)</span></div>
<br />
<br />
<b>Origen del pessebre</b><br />
<br />
Deixant l’origen del cicle de Nadal i tornant al pessebre, però sense voler-nos estendre en un tema que té grans especialistes, la representació del pessebre (on tant el naixement com el verd que el guarneix anuncien la regeneració de la natura) està molt arrelada a Catalunya i als antics territoris de la Corona d’Aragó, com per exemple a Nàpols, on s'exposen centenars de pessebres, alguns d'ells centenaris. Més enllà de la iconografia dels llocs de culte (on pretenia explicar amb imatges la vida de Jesús a una població analfabeta) i del pessebre vivent de Francesc d’Assís (la Nit de Nadal de 1223, a Greccio, Úmbria, avui al Laci italià), que representa el naixement en un estable al voltant d’una menjadora d’animals, l’origen del pessebre com a escenografia en l’espai de la llar és del segle XVI, com a reacció a la reforma protestant. A Catalunya, tot i que hi ha referències d’un pessebre d’influència franciscana, el 1300, les primers dades de pessebres familiars són de finals del XVI.<br />
<br />
A principis del segle XIX apareixen els primers pessebres amb moviment, amb titelles i ombres xineses, que es representen en els mateixos teatrets familiars (teatre d’alcova) on s’interpreten els sainets que acabaran donant origen al teatre català. Algunes fonts expliquen que, durant el segle XIX, a la fira de figures de pessebre hi havia venedors de ninots de cartró, que es movien estirant-los d’un cordill i que probablement estaven relacionats amb aquests titelles. Els venedors els feien moure a la parada i la canalla s’hi aturava embadalida.<br />
<br />
Pel que fa als pessebres vivents, n’hi ha constància durant la segona meitat del XIX, tot i que no serà fins la dècada de 1950 que es representen com a espectacle familiar tal i com els coneixem avui. El primer és de 1956, a Engordany (Andorra), i el segueixen el de Castell d’Aro (1959) i Corbera de Llobregat (1962), entre molts d’altres, que segueixen el relat d’<i>Els Pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús</i> (1916), de Folch i Torres, un dels textos més famós i representats.<br />
<br />
El costum de fer pessebres a la llar es va estendre ràpidament i va passar de les famílies benestants a les classes populars, fins a convertir-se en un espectacle que transcendeix durant els segles XIX i XX la intimitat d’esglésies i llars: era habitual anunciar a la premsa la presentació pública de pessebres en cases particulars i exposicions, com encara es fa ara. No és estrany, doncs, que l’any 1786 trobem esmentada la fira de Santa Llúcia per primera vegada al <i>Calaix de sastre</i>, el dietari que Rafael Amat i de Cortada (1746-1819), el baró de Maldà, va escriure des de l'any 1769 fins a la seva mort:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
“Dia 13 de desembre, Santa Llúcia, Verge i Màrtir. Hi hagué festa dins de la Catedral, en la capella i altar a on s'hi venera, a un costat, la imatge de bulto de Santa Llúcia (lo qual altar i capella és dels mestres de cases), amb alguna relíquia; i fora els claustres en la capella i altar de Santa Llúcia; amb fira al davant en son carrer, de moltes casetes de pessebre, cabretes, palàcios del Rei Herodes, figures de barro i cartó primoroses, d'imatges de sants i pastors, bous i mules i altres bèsties que portenh prou empentes de gent en tal carrer, dintre de la capella de Santa Llúcia, claustros, capella i altar de la Puríssima Concepció, a on s'hi canten oficis celebrats per Srs. Canonges en estos dies de la novena, dintre de la Seu per oir missa la gent i encomanar-se a la gloriosa Santa per a que los conservi la vista i la claretat.”</blockquote>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGa51b-fqdmdsZkwD2io6nh16jHC3J2PgpDqkXfZGwNa_tI_LwGwjqEOWopUqLIFEcscKyxCooR6jRGsMYTSXiZtT4TGvZ0CDpRg6x-KK6XJMG4AdBMzWpZ351yEBVRY0TjjsB8VMR7HWh6Cx1B0eVAZrBLTc7zdE-aklOsGol3ajEq7eS-Z8VksFgsg/s772/05.santa-llucia-pessebres-catedral-1945.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="526" data-original-width="772" height="436" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGa51b-fqdmdsZkwD2io6nh16jHC3J2PgpDqkXfZGwNa_tI_LwGwjqEOWopUqLIFEcscKyxCooR6jRGsMYTSXiZtT4TGvZ0CDpRg6x-KK6XJMG4AdBMzWpZ351yEBVRY0TjjsB8VMR7HWh6Cx1B0eVAZrBLTc7zdE-aklOsGol3ajEq7eS-Z8VksFgsg/w640-h436/05.santa-llucia-pessebres-catedral-1945.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">La fira de Santa Llúcia, el 1945, a les escales i el Pla de la Seu</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Arxiu de <i>La Vanguardia</i></span></div>
<br />
<br />
<b>Les fires de pessebres</b><br />
<br />
Recollint aquest testimoni, 1786 també és la data que dóna Joan Amades a <i>El pessebre</i> (1946) (1). Tenint en compte que el baró de Maldà escrivia el seu dietari des de 1769, no sembla probable que ja hi hagués fira anteriorment perquè n’hauria parlat; tot i així, no podem descartar que figures i casetes es venguessin a les fires de joguines, i el suro i la molsa es trobessin a les fires d’herbes.<br />
<br />
Però la Fira de Santa Llúcia no ha estat sempre com la coneixem. Avui ocupa només l’avinguda de la Catedral, però fins al tombant dels segles XX-XXI també ocupava les escales del Pla de la Seu, anys abans els carrers al voltant de la Catedral, fins a principi de la dècada de 1950 els carrers del “barri perdut”, i fins l’esclat de la Guerra Civil les places i carrers del barri de la Catedral, allò que avui du el malnom de barri Gòtic.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbXz95-5q-0IF1gb7t_vP_1AoKVsre2QzlCGMdpO7O6P55decSbwnB3JlHpbD5p1gFSfbHCTOivExhRUiwrT1maPVEWJc9VJfNLWdy7GST3w-Ygs_OpMwn7XxiOq8DHrvue1kBY_nWIsNMb3ydgwWhQiD46X3Q0j2VZ4TthFAnS9z1OngUkC327m0LZQ/s794/06.santa-llucia-pessebres-corribia-1912.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="529" data-original-width="794" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbXz95-5q-0IF1gb7t_vP_1AoKVsre2QzlCGMdpO7O6P55decSbwnB3JlHpbD5p1gFSfbHCTOivExhRUiwrT1maPVEWJc9VJfNLWdy7GST3w-Ygs_OpMwn7XxiOq8DHrvue1kBY_nWIsNMb3ydgwWhQiD46X3Q0j2VZ4TthFAnS9z1OngUkC327m0LZQ/w640-h426/06.santa-llucia-pessebres-corribia-1912.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">La fira de Santa Llúcia al carrer de la Corríbia,</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">davant les escales de la Catedral, l'any 1912</span></div>
<br />
<br />
Explica Amades que, durant el segle XIX es feia fira de pessebres en tres dates: per la Puríssima, a les places de Sant Jaume i Nova; per Santa Llúcia, a la plaça de la Catedral, els carrers del voltant i la plaça del Rei; i per Sant Tomàs (21 de desembre), a les places del Pi, de Sant Josep Oriol i del Born. En aquestes fires es venien figures, casetes i altres elements característics del pessebre, com ara ponts, fonts, molins, pous o pallers, que li donen a aquesta representació un típic caràcter teatral. El pessebre és de base popular, raó per la qual és ple d'anacronismes, d'elements que no es corresponen amb els temps que descriu l'escenificació i que s'han anat afegint i adaptant a les circumstàncies de cada època. Un pessebre és, per definició, heterodox, i té en el caganer la seva figura més emblemàtica a Catalunya i el País Valencià. Aquesta figura tan típica apareix a finals del segle XVII, i és probable que les seves deposicions simbolitzin la fertilitat de la terra i per extensió la prosperitat. També segueixen aquesta tradició escatològica a les Illes Canàries, Múrcia i Portugal.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTs51cWmSBw7RYmf-ATRMG0VAJa0hhlwr0Kqvca3sfamZaEJYyJ7TWWWJwtmFWFbjqCcrE8kS00NQ7cxWuzDKEYRUHLNLz9FKlLbnf1mbITiXjR1pLKkxWVc2jLUEoJSEFYdmUlaccboIsaXHWIaTjnLCVd0m5Osb0wSEmHCcPNBzK3P58B18QRasMMQ/s753/07.purissima-pla%C3%A7a-nova.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="526" data-original-width="753" height="448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTs51cWmSBw7RYmf-ATRMG0VAJa0hhlwr0Kqvca3sfamZaEJYyJ7TWWWJwtmFWFbjqCcrE8kS00NQ7cxWuzDKEYRUHLNLz9FKlLbnf1mbITiXjR1pLKkxWVc2jLUEoJSEFYdmUlaccboIsaXHWIaTjnLCVd0m5Osb0wSEmHCcPNBzK3P58B18QRasMMQ/w640-h448/07.purissima-pla%C3%A7a-nova.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Fira de la Puríssima a la plaça Nova </span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyCZ11nQNpu2nZ7L1v4mS2Xdvhawf69VbKRAJUAan28WBzgaIjHVl0OOBU4C-SVcLYGyb1qxNbIp_Ik_aubu7WNHI2blEnbL-jHMHvt7UBSuGl1uIvmQ4ispoEVAjCo-fSCaND-qstNmGuU3hcz8ZDpTaWDMFl8Cy_0JohWTkdQykW59aoJp2nSYgjUA/s960/08.purissima-sant-jaume-Ballell-1910.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="674" data-original-width="960" height="450" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyCZ11nQNpu2nZ7L1v4mS2Xdvhawf69VbKRAJUAan28WBzgaIjHVl0OOBU4C-SVcLYGyb1qxNbIp_Ik_aubu7WNHI2blEnbL-jHMHvt7UBSuGl1uIvmQ4ispoEVAjCo-fSCaND-qstNmGuU3hcz8ZDpTaWDMFl8Cy_0JohWTkdQykW59aoJp2nSYgjUA/w640-h450/08.purissima-sant-jaume-Ballell-1910.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Fira de la Puríssima a la plaça de Sant Jaume, el 1910</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Frederic Ballell (AFB)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
Pel que fa als elements propis per a la construcció del paisatge, com suro, molsa, murtra i herbam divers es venien a la fira situada a les escales de la Seu, on els graons permetien exposar un material que no necessitava la protecció d’una parada o caseta de fusta. Els nostres avis distingien perfectament ambdues fires: la de pessebres i la de l'herbei, que quedaven perfectament separades pels carrers de la Corríbia i del Bou de la Plaça Nova, malmesos amb els bombardeigs de la Guerra Civil i desapareguts amb els enderrocs de principi de la dècada de 1950 per obrir l’avinguda de la Catedral, que va acabar posant en contacte la Catedral amb la plaça Nova fins a confondre’s. De les altres fires, la postguerra només en va deixar el record en blanc i negre de les fotografies.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaVUuVoXFwusy-RZPfLroUWJSEkgSmLwHcd_GhiDzeasup8rzd64x7xBnTobbcGNFP9z_hfcCIKJ5A1VIs3AcLB8lcRTEVv-1vn6qICEkWa39uK_U7KGvHnNHgCtCCNDc1qq8dPzUcNyAd-WMhueCxFR94CVctqLzuXksU4J_qMe9D-saE22tzuOkO1A/s804/09.santa-llucia-pla%C3%A7a-rei-Branguli-anys20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="804" height="430" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaVUuVoXFwusy-RZPfLroUWJSEkgSmLwHcd_GhiDzeasup8rzd64x7xBnTobbcGNFP9z_hfcCIKJ5A1VIs3AcLB8lcRTEVv-1vn6qICEkWa39uK_U7KGvHnNHgCtCCNDc1qq8dPzUcNyAd-WMhueCxFR94CVctqLzuXksU4J_qMe9D-saE22tzuOkO1A/w640-h430/09.santa-llucia-pla%C3%A7a-rei-Branguli-anys20.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Fira de Santa Llúcia a la plaça del Rei, els anys 20</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Josep Brangulí (ANC)</span></div>
<br />
<br />
La Fira de Santa Llúcia ha canviat molt si es compara amb les que es feien abans. Aquestes fotos ens ho mostren: al principi, els venedors d'herbei (branques d'avet, molsa, grèvol) s'instal·laven a l'aire lliure, a les escales de pla de la Seu, aprofitant els graons per exhibir la mercaderia; els firaires muntaven les parades amb una estructura de fustes, amb taulons fent de prestatges i cobertes amb una vela impermeabilitzada amb oli de llinosa, i quan es feia fosc s’il·luminaven amb llums de petroli o acetilè.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdYi6tkIseuUGvQs9BAerZfUVh-CImIaIawgasKgmWpe8wFnuIx3hahKQ6xBhoPU_5-2O7ugMjzyF7I5p12gwgDrhWURG4q_Fpms-fircbO618ADyjFei1luM5z0zcufV2XfZvTVATrXa3vqzUxqOyk8ko7X9AmjkasYy-ny-71CgUdF0tt_n7HE_Xag/s277/10.santa-llucia-pietat-1928-ArxiuMas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="277" data-original-width="182" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdYi6tkIseuUGvQs9BAerZfUVh-CImIaIawgasKgmWpe8wFnuIx3hahKQ6xBhoPU_5-2O7ugMjzyF7I5p12gwgDrhWURG4q_Fpms-fircbO618ADyjFei1luM5z0zcufV2XfZvTVATrXa3vqzUxqOyk8ko7X9AmjkasYy-ny-71CgUdF0tt_n7HE_Xag/w263-h400/10.santa-llucia-pietat-1928-ArxiuMas.jpg" width="263" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Fira de Santa Llúcia al carrer de la Pietat,</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">rere la catedral, l'any 1928</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Arxiu Mas</span></div>
<br />
<br />
Als anys de la dècada de 1960 encara s'hi podia veure algun llum de petroli i de gas entre bombetes de 25 watts, que convertien les paradetes dels carrers dels Comtes, Pietat, Bisbe, Montjuïc del Bisbe i Santa Llúcia, foscos i estrets, en casetes d'un pessebre urbà, oníric i laberíntic que fascinaven la canalla que, com era costum, anaven a passejar per la fira, amb penellons a les mans, que amb una mica de sort s'escalfaven amb una paperina de castanyes calentes; o si la sort anava acompanyada d'una mica de diners, el passeig podia acabar en una granja del carrer Petritxol amb una bona tassa de xocolata desfeta ben calenta.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx7Z3XevfvsuH9jSOyZNaP8FxSddgfAC1Zj2fp8xlSzhbxKotP9DSWsNabUp7liFJMWPMbj9E_OU4i_heXf7Z_n-Y_4ww2sJoTpjFaVG1kbF55imMyFh0mmr4L4ytS3FGQZ31KnTLUGpZoxryd48VvVc_nJmdfvzppRisZLl7BqeirGRwng4xN6fe-NA/s640/11.fira-aviram-rambla-catalunya.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="640" height="512" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx7Z3XevfvsuH9jSOyZNaP8FxSddgfAC1Zj2fp8xlSzhbxKotP9DSWsNabUp7liFJMWPMbj9E_OU4i_heXf7Z_n-Y_4ww2sJoTpjFaVG1kbF55imMyFh0mmr4L4ytS3FGQZ31KnTLUGpZoxryd48VvVc_nJmdfvzppRisZLl7BqeirGRwng4xN6fe-NA/w640-h512/11.fira-aviram-rambla-catalunya.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Fira d'aviram a la Rambla de Catalunya, a principis del segle XX</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<b>I per Sant Tomàs...</b><br />
<br />
Per Sant Tomàs, el 21 de desembre, i fins el 24 al vespre, hi havia també les fires d'aviram i bestiar de la Rambla de Catalunya, dels passeigs de Sant Joan i de la Indústria (avui, Picasso) i del carrer de Pujades, on la darrera parada, al costat esquerre de l’entrada del passeig dels Til·lers, va desaparèixer l’any 1996 perquè ja no els sortia a compte mantenir-la perquè molt poca gent mantenia el costum de comprar l’aviram viu.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWB4kDCAYwmLT_HJHEl_8hVFUhcVzobmblVwa9q300p9IVv-PT2KrPBjOaR_oJGz8Emdm8-7CjrMOuPXBslM5bWEIIib12SIlcPrUjTOxzb11PuorMKK4L_L_xvQ9UTa1LmM3u1l14GNkTk6I_jwthVEhJSI8CkI-HT56iDWOvBuJ69TOeUNzKRpaokg/s640/12.fira-aviram-industria-picasso-1909-Ballell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="502" data-original-width="640" height="502" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWB4kDCAYwmLT_HJHEl_8hVFUhcVzobmblVwa9q300p9IVv-PT2KrPBjOaR_oJGz8Emdm8-7CjrMOuPXBslM5bWEIIib12SIlcPrUjTOxzb11PuorMKK4L_L_xvQ9UTa1LmM3u1l14GNkTk6I_jwthVEhJSI8CkI-HT56iDWOvBuJ69TOeUNzKRpaokg/w640-h502/12.fira-aviram-industria-picasso-1909-Ballell.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Fira d'aviram al passeig de la Indústria (avui, Picasso), el 1909</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Frederic Ballell (AFB)</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<br />
La de joguines era la darrera de les fires i, per descomptat, la que atreia més a la canalla. Les primeres fires del XIX eren modestes, tant per les paradetes com per la mena de joguines que s’hi podien trobar: nines de drap, fireta, ninots de fang, soldats de plom, rutlles... Es feien sobretot a l’estiu, a les places i racons propers a les parròquies que celebraven la diada del sant: Sant Joan, Sant Pere, Sant Jaume, Santa Anna... Però la primera que s’instal·la com a fira de Reis ho fa al carrer del Carme. Després vindria la que coneixem: la Fira de Sant Tomàs i de Reis. Originària de 1877, s’instal·lava les vigílies del dia de Reis al passeig de Colom i a la Gran Via, on la burgesia començava a ocupar l’Eixample, i on encara hi és avui.<br />
<br />
La fira comença pels volts de Sant Tomàs i resta oberta fins el mateix dia de Reis per si algun despistat necessita compra un regal de darrera hora abans de visitar la família. Avui les parades de joguines han perdut el pes que havien tingut anys enrere perquè les grans magatzems han segrestat la iniciativa ciutadana i els vells costums, i perquè l'oferta d'artesanies diverses s'han imposat amb el temps. Però unes quantes generacions encara recordem les parades de fusta de color verd i l'estesa de joguines, entre les quals sobresortia d'una manera especial la fireta i les llaminadures que reproduïen queviures, monedes gibrelletes amb caca de massapà i cigarretes de xocolata, que els nous costums han fet desaparèixer del mercat. Una cosa no ha canviat amb els anys: l'olor de xurros i xocolata desfeta, que és l'olor de la infantesa.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB_Hnya3GvupRPlU26e3wVmfg-P9pHDgnpC4L_hyZo5M_RjBoPA9THL-ZlvtLrxxDpnPv7sW-1A4wELmMYk0xrStP8sJzaETL7-jrZ-slAaKYp0r2Egq3oQeqnxD3kO_R8uEsfeIWhO4Dm2zl9_QEy8kAw9-iocQCWM0bc9YKkEI65UsISTTtJqeLTiQ/s818/13.santa-llucia-postal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="818" data-original-width="552" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB_Hnya3GvupRPlU26e3wVmfg-P9pHDgnpC4L_hyZo5M_RjBoPA9THL-ZlvtLrxxDpnPv7sW-1A4wELmMYk0xrStP8sJzaETL7-jrZ-slAaKYp0r2Egq3oQeqnxD3kO_R8uEsfeIWhO4Dm2zl9_QEy8kAw9-iocQCWM0bc9YKkEI65UsISTTtJqeLTiQ/w432-h640/13.santa-llucia-postal.jpg" width="432" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="text-align: right;"><b>Romanç de Santa Llúcia</b></span></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
Perquè avui és Santa Llúcia,</div>
<div style="text-align: center;">
dia de l’any gloriós,</div>
<div style="text-align: center;">
pels volts de la Plaça Nova</div>
<div style="text-align: center;">
rondava amb la meva amor.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Anem tots dos a la fira,</div>
<div style="text-align: center;">
amiga, anem-hi de jorn,</div>
<div style="text-align: center;">
que una mica de muntanya</div>
<div style="text-align: center;">
alegri nostra tristor.</div>
<div style="text-align: center;">
Comprarem grapats de molsa</div>
<div style="text-align: center;">
i una enramada d’arboç</div>
<div style="text-align: center;">
i una blanca molinera</div>
<div style="text-align: center;">
i una ovella i un pastor.</div>
<div style="text-align: center;">
Ho posarem, al migdia,</div>
<div style="text-align: center;">
dins el nostre menjador,</div>
<div style="text-align: center;">
i abans de seure a la taula</div>
<div style="text-align: center;">
ens ho mirarem tots dos:</div>
<div style="text-align: center;">
que una mica de muntanya</div>
<div style="text-align: center;">
ens faci el menjar més dolç.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Perquè avui és Santa Llúcia,</div>
<div style="text-align: center;">
dia de l’any gloriós,</div>
<div style="text-align: center;">
tals paraules m’acudien</div>
<div style="text-align: center;">
quan he vist la meva amor.</div>
<br />
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
Josep Maria de Sagarra</div>
<div style="text-align: right;">
Desembre de 1915</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>*</b></span></div>
<br />
<b>Notes</b><br />
<br />
(1) En el pròleg del llibre hi consta l’any 1935 com a data de publicació per justificar l’edició en català, prohibida l’any 1946 quan es publica el llibre. Vegeu <a href="http://librorum.piscolabis.cat/2008/12/el-pessebre-1946-de-joan-amades-una.html">"<i>El pessebre</i> (1946) de Joan Amades, una edició clandestina?"</a>, a <i>Piscolabis librorum</i>.<br />
<br />
(2) Joan Arimany, <i><a href="http://www.joanarimanyjuventeny.cat/tradicions/per-santa-llucia-un-pas-de-puca">Dulia</a></i> [web], 2015.<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div></div>Anonymousnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-79732202465087868212023-10-08T02:43:00.000+02:002023-12-20T11:41:02.185+01:00L'antijudaisme i els estatuts de puresa de sang<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdj3r05FOeKFcGDT0tGKbO8VnSD9zbESK7D88NQSABQI19hXC3JZHjWJ5dRwWw8Vbf2wkUESnhQhZ_DSDcG5kcRJLY9rsycYniWQhdmEaFEoyExdncXmUuNV7J_bSXErmfjMkVPjzN89dzKkXxv40Mg526Bcm2wNexqSUehC0h8gSD2r30Z2smy_ZGpCh3/s696/Assalt-call-BCN-1391-Segrelles-c1910.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="490" data-original-width="696" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdj3r05FOeKFcGDT0tGKbO8VnSD9zbESK7D88NQSABQI19hXC3JZHjWJ5dRwWw8Vbf2wkUESnhQhZ_DSDcG5kcRJLY9rsycYniWQhdmEaFEoyExdncXmUuNV7J_bSXErmfjMkVPjzN89dzKkXxv40Mg526Bcm2wNexqSUehC0h8gSD2r30Z2smy_ZGpCh3/w400-h281/Assalt-call-BCN-1391-Segrelles-c1910.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">L'assalt de 1391 al Call de Barcelona</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Josep Segrelles (ca. 1910)</span></div>
<br />
<br /><b><span style="color: #660000;">
[Article publicat el 20 de setembre de 2011]</span></b><div>
<br /><br />
Algú podria pensar que no deixa de ser una paradoxa que a Espanya hagi imperat un antijudaisme popular (el terme s'ajusta al sentiment de la gent més que no pas el d'antisemitisme) i tan arrelat fins als nostres dies (molts recordem encara quan per Setmana Santa es "mataven jueus" fent sonar les matraques) tenint en compte que la presència de jueus a la Península després del decret d'expulsió de 1492 (<i>Decret de l'Alhambra</i>, signat el 31 de març amb data límit de compliment el 31 de juliol) va ser aparentment residual i no va ser fins el segle XIX que algunes famílies d'industrials es van instal·lar a ciutats com Barcelona i Madrid al voltant de petites comunitats, que van augmentar durant la Gran Guerra quan fugien de l'Imperi Otomà i els anys 30 del XX amb la vinguda de famílies que fugien de la persecució nazi. Ja abans del decret d'expulsió, els calls, com el de Barcelona, no tornarien a ser el que eren després dels pogroms de 1391, quan les multituds cristianes embogides i atiades per les autoritats religioses van destruir els barris jueus de Sefarad i de les Terres d'Edom.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmDYF4ebEKHEqkHson2_Nh42IofPgMzSIJwb-4zL8h__RaOH3_JM0zx2Uiw8OL8b-JHOL9lJndRDOBsSbuO7HGMjqfRi6kpC67F0tQG3XvaivJwrhZ28TmBN3SP2pj6MnmUe9du0sSluiFdNOnac7EiNkhjfgPF_zvfKLJvVk8-Mtn0qZ6LkDj3hxKvgMw/s490/call-BCN.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="454" data-original-width="490" height="370" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmDYF4ebEKHEqkHson2_Nh42IofPgMzSIJwb-4zL8h__RaOH3_JM0zx2Uiw8OL8b-JHOL9lJndRDOBsSbuO7HGMjqfRi6kpC67F0tQG3XvaivJwrhZ28TmBN3SP2pj6MnmUe9du0sSluiFdNOnac7EiNkhjfgPF_zvfKLJvVk8-Mtn0qZ6LkDj3hxKvgMw/w400-h370/call-BCN.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Plànol del Call de Barcelona</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">MUHBA</span></div>
<br />
<br />
Dèiem que la presència de jueus després de l'expulsió era residual aparentment perquè, de fet, molts van optar per quedar-se acceptant la conversió o exercint de criptojueus, d'amagat de les autoritats. Amb els anys, però, la presència i la influència es va anar difuminant. Es pot entendre que la rivalitat, el menyspreu o l'odi cap un grup humà concret provingui de la convivència: l'ésser humà accepta malament la diferència. Però entre nosaltres aquest odi al jueu s'ha mantingut entre una població que durant generacions no va veure mai un jueu.<br />
<br />
Els tòpics medievals s'han mantingut vius i tots els tenim en el cap. Des de l'acusació de deïcides fins a la creença de la pràctica de ritus sagnants i sacrílegs ens han arribat a les nostres oïdes, a vegades amb la mateixa intensitat d'un conte infantil que busca dibuixar la frontera entre el bé i el mal: robatoris d'hòsties consagrades, enverinament de pous d'aigua, transmissió de malalties, assassinats de nadons... L'estigma, com si d'una estrella de David cosida al pit es tractés, marca el front d'un fantasma, el jueu errant, que recorre el món rebutjat per tothom.<br />
<br />
Si no es té un mínim coneixement de com ha evolucionat la religió, el catolicisme, dels Reis Catòlics ençà; de com l'Església es va fer forta a la Península i va tancar el pas a reformistes, humanistes i erasmistes (nodrits de conversos, com els germans Valdés i Lluís Vives); de com la Inquisició -més enllà d'alimentar fogueres amb bruixes i perseguir heretges, i sense oblidar que no va ser abolida fins 1834- va posar fre a l'entrada de qualsevol idea lliberal política i cultural, sumint el poble en la ignorància... Si no es té en compte com va fracassar la Il·lustració i tot intent revolucionari i modernitzador en benefici de l'obscurantisme i de l'absolutisme, i si oblidem les lluites intestines i fratricides del XIX, que culminen amb la Guerra Civil de 1936, no entendrem la mentalitat d'aquest país. Un país on la meitat dels ciutadans han estat (i estan!) enfrontats a l'altra meitat, com es demostra en els discursos polítics que diàriament ens arriben des de la dreta i des de grups que, sense ser exactament de dretes, s'enroquen en discursos identitaris que menyspreen la diversitat cultural de l'Estat. I sense oblidar, és clar, la deriva de l'esquerra cap a la ignorància històrica.<br />
<br />
Però tot plegat no s'explicaria si no hi hagués alguna idea, algun fet, que donés carta de naturalesa al rebuig sistemàtic del jueu. Ja no un tòpic que alimentés l'error i la mala fe, sinó una llei que ajudés a consolidar la bondat del pensament.<br />
<br />
No n'hi va haver prou amb expulsar els jueus de la Península. Ni amb la conversió a la fe catòlica dels qui van decidir quedar-se. Durant segles, els jueus conversos i els seus descendents van ser sistemàticament assenyalats, acusats de pràctiques criptojueves. No queda gaire clar quines van ser les causes que van dur les altes esferes polítiques i religioses a prendre la decisió d'expulsar-los. A l'antijudaisme d'arrel popular (alimentat per l'Església), segurament s'hi van afegir altres raons: una noblesa que es veia amenaçada per una incipient burgesia d'origen jueu (no oblidem que els jueus eren "patrimoni" dels reis, i reialesa i noblesa s'enfrontaven pel poder); una Església i una Inquisició que lluitaven contra les heretgies que suposadament naixien de les relacions socials entre jueus i cristians; la recerca de la cohesió social a través de la unitat en la fe; els guanys que s'obtenien confiscant les propietats de les famílies jueves expulsades.<br />
<br />
La qüestió és que aquesta marcada diferència entre la majoria cristiana i la minoria jueva es va veure ampliada en el moment en què la diferència no es va establir per la religió, sinó per la sang. En una societat ja sense jueus (aparentment), el classisme i la distinció es va establir entre cristians vells i cristians nous. Els cristians nous, amb ascendència jueva o morisca, eren identificats, assenyalats i menyspreats. Només cal que recordem l'exemple ben conegut dels atacs que Góngora, descendent de conversos, va rebre de Quevedo, cristià vell.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUi4CLVJV8IQwRMTrMagPNfrj2E9SgepQqpmpH3r-RVQVPQizO4G6c8U-No3OzTqVixPQoYQFESWAhW86HcoOO04dYB3Z5zEqbVnWdVrIFPWGfZxpD6k-2-l76mIItxeeAvB0uDO75Vxjf8cBxJTFOVQC-T92Ou17eGxC0AZMI7fHTAfa7QN0hl1AZzGla/s1029/Gongora-Velazquez.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1029" data-original-width="800" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUi4CLVJV8IQwRMTrMagPNfrj2E9SgepQqpmpH3r-RVQVPQizO4G6c8U-No3OzTqVixPQoYQFESWAhW86HcoOO04dYB3Z5zEqbVnWdVrIFPWGfZxpD6k-2-l76mIItxeeAvB0uDO75Vxjf8cBxJTFOVQC-T92Ou17eGxC0AZMI7fHTAfa7QN0hl1AZzGla/w311-h400/Gongora-Velazquez.jpg" width="311" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>Góngora</i> (1622), per Velázquez</span></div>
<br />
<br />
En què se sustentava aquest estat de coses? En els estatuts de puresa de sang, que restringien l'accés a les institucions només a aquelles persones que pugessin demostrar la seva ascendència purament cristiana. El primer estatut (<i>Sentencia-Estatuto</i>, Toledo 1449) és fins i tot anterior a l'expulsió. Si mai ningú va prendre la raó als qui acusaven als jueus d'indesitjable, ara, a sobre, unes lleis els emparaven.<br />
<br />
Si el tòpic no era suficient, ara la llei empenyia els cristians vells, o a aquells cristians que tenien la necessitat de demostrar que la seva sang no estava contaminada, a pràctiques per "desemmascarar" els heretges i els traïdors. La delació es convertia en un costum. S'espiava el veí per descobrir si consumia més espelmes de les habituals, si es tancava a casa en dissabte, si no consumia carn porc, si parlava en veu baixa... I quan el rastre del jueu va desaparèixer, sense ningú a qui assenyalar, l'atac es va convertir en insult cap a els cristians comuns a qui calia acusar de blasfem. La sang "pura" s'assimilava a la sang "espanyola"<br />
<br />
No podem oblidar, tampoc, que aquest estat de coses s'ha vist agreujat pel conflicte que Israel manté amb els seus veïns des de l'establiment de l'estat d'Israel el 1948. Un conflicte del qual ens arriba una informació molt parcial i perquè la gent identifica Israel amb el fort i els palestins amb el dèbil. I si a això hi afegim que la ignorància converteix el gentilici "israelià" en sinònim de "jueu", la confusió està servida.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMrkBJH1DRmOoTLSu606w6KIrDLdH1moXGgf2rdULPKYKuUBgA2uyrmLO2pAZyTXBY4d6eSmzIpww3Wggk3WvVY1fjpYq4wq6vQBwyPiB9AW11owPQ6S98Lz9nG6eWSgwTTmLt-DHIklGNHMmF6sf63KNbOsvRqkZgcC2Al036TEdgzRulIZOFP5BxTrO3/s1960/familia-xueta-mallorquina-c1930.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1103" data-original-width="1960" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMrkBJH1DRmOoTLSu606w6KIrDLdH1moXGgf2rdULPKYKuUBgA2uyrmLO2pAZyTXBY4d6eSmzIpww3Wggk3WvVY1fjpYq4wq6vQBwyPiB9AW11owPQ6S98Lz9nG6eWSgwTTmLt-DHIklGNHMmF6sf63KNbOsvRqkZgcC2Al036TEdgzRulIZOFP5BxTrO3/w400-h225/familia-xueta-mallorquina-c1930.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Família xueta mallorquina</span></div><div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Felanitx, dècada de 1930</span></div>
<br />
<br />
Una excepció a aquest "jueu desconegut" es manté fins els nostres dies: els xuetes mallorquins, descendents dels jueus conversos del segle XVI. Estigmatitzats, segregats i discriminats fins a mitjan segle XX, han mantingut una relació endogàmica entre ells i es calcula que al voltant d'uns 20.000 mallorquins conserven els seus cognoms conversos. Precisament, el juliol de 2011 un tribunal rabínic els va reconèixer la seva pertinença al poble d'Israel.<br />
<br />
No són gaires els estudis que ens aproximen a la història i a les causes que han fet que els ciutadans espanyols hagin mantingut aquesta bel·ligerància i aquest odi cap a la figura del jueu. I si hi són, no tenen els canals divulgatius que permetin acostar la informació als ciutadans. I com que no hi ha cultura del món jueu hispànic, el judaisme tampoc forma part dels estudis escolars, com no sigui la típica menció a la Toledo de les tres cultures i la imatge romàntica d'aquell paradís intel·lectual que permetia la convivència de jueus, musulmans i cristians.<br />
<br />
Amb tot, de tant en tant s'editen estudis molt interessants. El 2010 es va publicar <i>Vidas infames. Herejes y criptojudíos ante la Inquisición</i>, de Richard L. Kagan i Abigail Dyer (Donostia: Editorial Nerea, 2010). Una anàlisi de les confessions que de forma forçada van realitzar sis presoners davant del Sant Ofici. Cadascuna il·lustra una particular perspectiva social i planteja qüestions íntimes al voltant de la identitat religiosa, sexual, política o nacional dels reus. Entre ells hi ha un profeta incendiari, un pretès hermafrodita acusat de profanar el sagrament del matrimoni, una catòlica apòstata que actua com a rabina al Nou Món i un morisc que denuncia haver estat circumcidat contra la seva voluntat. Unes autobiografies forçades que suposen una mirada fascinant i poc habitual a la societat i la cultura dels segles XVI i XVII. Unes intimitats que ens permeten dibuixar i posar veu a personatges marginats i intuir quins eren el límits dels comportaments que es consideraven acceptables en aquella societat del Siglo de Oro castellà.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizH60wgRbRiMkuX-Q7fR-Soe0UWzT5NfX0iiVgIpR54N04WlAT0QOBKjB08xdOJAMxZKBYh15dM1RWICde82enCCk_Elc7uFCM3pFEabx4HWYIn2UZCAAzRiahYLeF_gr1S86T-NX7vNghZDjsBot8GriyJczZIi4hueqFQQXIU4YBeCAZt81Tnw84xXv-/s1000/Vidas-infames-Kagan.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="696" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizH60wgRbRiMkuX-Q7fR-Soe0UWzT5NfX0iiVgIpR54N04WlAT0QOBKjB08xdOJAMxZKBYh15dM1RWICde82enCCk_Elc7uFCM3pFEabx4HWYIn2UZCAAzRiahYLeF_gr1S86T-NX7vNghZDjsBot8GriyJczZIi4hueqFQQXIU4YBeCAZt81Tnw84xXv-/w279-h400/Vidas-infames-Kagan.jpg" width="279" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<br />
Un <a href="https://www.equintanilla.com/documentos/sefarad4/textos/P9_literatura_y_conversos.pdf">Siglo de Oro</a> que, d'altra banda, no s'entendria sense l'aportació cultural dels conversos; una herència que sense ser explícitament jueva, ho era per ser un col·lectiu que de feia segles sabien llegir i escriure, i estaven avesats al raonament, l'esperit crític i la ciència (la majoria de metges eren jueus). La nòmina d'escriptors i intel·lectuals conversos o fills de famílies converses és molt extensa: Juan de Mena, Hernando del Pulgar, Alonso de Palencia, Rodrigo de Cota, Álvarez Gato, Diego de San PedroFernando de Rojas, Juan i Alfonso Valdés, Fray Luis de León, Teresa d'Àvila, Joan de la Creu, Miguel de Cervantes, Luis de Góngora, Mateo Alemán, Luis Vélez de Guevara, Francisco Delicado, Juan del Encina, Torres Naharro, Gil Vicente, Juan Luis Vives, Jorge de Montemayor, Baltasar Gracián... Venjança literària. Justícia poètica.
<br /><br />
I directament relacionat amb els estatuts de puresa de què hem estat parlant, al febrer de 2011 Juan Hernández Franco, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de Múrcia, publicava <i>Sangre limpia, sangre española: la limpieza de sangre</i> (Madrid: Cátedra, 2011). En paraules de Xavier Casals, en aquest estudi Juan Hernández "exposa l'evolució de la 'neteja de sang' des dels seus orígens en el segle XV fins a la seva eradicació en el segle XIX. Mostra com van sorgir els seus estatuts i l'intens debat que van generar en el segle XVI i la seva llarga continuïtat en l'Espanya contemporània, que ha passat molt desapercebuda malgrat el seu important impacte en l'àmbit de les mentalitats". I precisament és aquest "àmbit de les mentalitats" el que resulta més interessant perquè és el que ha perdurat fins avui. Ha perdurat en les consciències i en els hàbits, en la historiografia, en el cànon i en la interpretació acadèmica de la literatura i, com ja hem dit, en el discurs polític. Sobre aquests temes n'ha parlat extensament al llarg de la seva vida professional Juan Goytisolo. N'és una bona aproximació l'article "<a href="http://letraslibres.com/revista/convivio/la-historiografia-espanola-y-la-herencia-de-sefarad">La historiografía española y la herencia de Sefarad</a>" (<i>Letras libres </i>[en línia], juliol, 2002).<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-r_V6YXPfCz8/UKwynwH43VI/AAAAAAAAC4M/lwKvKXti4jY/s1600/sefarad_goytisolo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://1.bp.blogspot.com/-r_V6YXPfCz8/UKwynwH43VI/AAAAAAAAC4M/lwKvKXti4jY/s16000/sefarad_goytisolo.jpg" /></a></div>
<br />
<br />
El fet és especialment dramàtic. D'una banda, pel que fa als jueus, perquè sent ciutadans amb els mateixos drets que la resta de ciutadans dels regnes peninsulars (o més, si ens acollim a l'antiguitat hispana, entenguem el que entenguem amb aquest adjectiu), van ser expulsats de casa seva, de la Sefarad que no han oblidat mai. De l'altra, pel que fa als ciutadans actuals, perquè continua havent-hi una part de la societat que s'atribueix el concepte de ciutadania basant-se en uns drets adquirits a través de Déu i d'un ranci privilegi biològic ancestral o de conquesta.<br />
<br />
Xavier Casals, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i expert en feixisme i ultradreta, va entrevistar Juan Hernández arran de la publicació del seu llibre, entrevista que molt amablement ha cedit a <i>Bereshit</i> per acabar d'il·lustrar aquest apunt. <br />
<br /><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJJy2al8dTncTPt5gPNO53gI1WprBpv9tMGAuzY7FhU-oyoz2fCgIQBaW1zZQxd2ySbZPCNsnOIMWJ1QyyAnlBEonLJFbgf9SK2CO35U9FyDbc7Vs0RFW6DZ-QkUPJ5_h9MT3s0_jQACJJai3NmkuOLqYA7tHPCAvrHo8ZxFF5xX2gsCIQwbQIu8po_ZJi/s1000/sangre-limpia-sangre-espa%C3%B1ola.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="650" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJJy2al8dTncTPt5gPNO53gI1WprBpv9tMGAuzY7FhU-oyoz2fCgIQBaW1zZQxd2ySbZPCNsnOIMWJ1QyyAnlBEonLJFbgf9SK2CO35U9FyDbc7Vs0RFW6DZ-QkUPJ5_h9MT3s0_jQACJJai3NmkuOLqYA7tHPCAvrHo8ZxFF5xX2gsCIQwbQIu8po_ZJi/w260-h400/sangre-limpia-sangre-espa%C3%B1ola.jpg" width="260" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>Sangre limpia, sangre española</i>, </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">de Juan Hernández Franco</span></div>
<br />
<b><span style="font-size: large;"><i style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span face=""verdana" , sans-serif">"</span></i></span>¿Qué era la llamada “limpieza de sangre” y cuándo se estableció?</b><br />
No es fácil responder exactamente qué es la limpieza de sangre, pues el concepto evoluciona a lo largo de su existencia. Comienza siendo un medio para excluir de instituciones políticas, religiosas, universitarias, laborales… a los descendientes de judíos convertidos al cristianismo –los cristianos nuevos o conversos– y de los que se dudaba de su sincera conversión. Pero conforme avanza la edad moderna, especialmente a partir del siglo XVIII, los estatutos lo que hacen es establecer una barrera para diferenciar a los cristianos con más honor y distinción social, de los que no la tienen –es decir, aquellos que desempeñan oficios viles o bajos.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1w5y8O7MMdLKKHficd_dataz5uLAIcXuVIgyKl6zsYakRFMgLxNtc04sRsScXYBD6DtyI345mK3rKTjSVr4VEfymg2-o6fbn3PE_ZAsRvG45B1C34b8JKMYGm8fvS7Y5tSdNHMSY9irN_QBpCjIPorh4z2C8c8Tn8eOR12BibWkS25GiwOI_nND1nDKWB/s3000/Juan-Siliceo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="2243" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1w5y8O7MMdLKKHficd_dataz5uLAIcXuVIgyKl6zsYakRFMgLxNtc04sRsScXYBD6DtyI345mK3rKTjSVr4VEfymg2-o6fbn3PE_ZAsRvG45B1C34b8JKMYGm8fvS7Y5tSdNHMSY9irN_QBpCjIPorh4z2C8c8Tn8eOR12BibWkS25GiwOI_nND1nDKWB/w299-h400/Juan-Siliceo.jpg" width="299" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">L'arquebisbe de Toledo, Juan Martínez</span></div><div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Siliceo, defensor dels estatuts (1794).</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">José Maea</span></div>
<br />
<br />
Sí sabemos cuándo se establece por vez primera. Fue el año 1449 en Toledo. Pedro Sarmiento, alcaide de su alcázar, y una parte mayoritaria del concejo, asesorados ideológicamente por el bachiller Marcos García de la Mora, promulgan una Sentencia-Estatuto, conforme a la cual “todos los dichos conversos descendientes del perverso linaje de los judíos, en cualquier guisa que sea (…) sean habidos e tenidos como el derecho los ha e tiene por infames, inhábiles, incapaces e indignos para haber todo oficio e beneficio público y privado en la dicha cibdad de Toledo”.<br />
<br />
Alcanzaron su momento cenital otra vez en la ciudad de Toledo, el año 1547, cuando el arzobispo de Toledo, Juan Martínez Siliceo y una parte de su cabildo catedralicio lo establecieron. Desde estas fechas, se puede decir que ésta es una de las cuestiones claves dentro de la historia de España y uno de los temas más vinculados a su “leyenda negra”.<br />
<br />
<b>¿Por qué se intentó erradicar en el siglo XVII y no se logró?</b><br />
Por los reparos y críticas a los excesos que suponía la aplicación de los estatutos, pues un único y lejano pariente manchado impedía a quien se le descubría –sin tener para nada en cuenta su virtud o preparación profesional– acceder a instituciones que habían establecido estatuto, es anterior al siglo XVII.<br />
<blockquote>
<div style="padding-left: 30px;">
<i>“Los estatutos de limpieza de sangre alcanzan su momento de apogeo en 1547 y serán uno de los temas más vinculados a la “leyenda negra” de España”. </i></div>
</blockquote>
Fue desde la segunda mitad del siglo anterior y especialmente en los cuarenta primeros años del seiscientos cuando con mas ahínco y esfuerzo intelectual se intentó minimizar los efectos negativos de los estatutos, reformándolos según una opinión extendida entre la intelectualidad y una parte importante de los gobernantes, especialmente los que servían durante el valimiento del Conde Duque de Olivares, o incluso suprimiéndolos.<br />
<br />
Las razones para hacerlo de intelectuales y políticos eran que los estatutos, además de ser contrarios al derecho natural y al verdadero espíritu de la religión católica, eran una de las causas que venía agravando la crisis política, económica y de valores que afectaba especialmente a la sociedad castellana.<br />
<br />
Si fracasó el impulso de religiosos, arbitristas, pensadores y políticos en este propósito fue porque otra parte importante de los mismos, como por ejemplo Francisco de Quevedo o el doctor y religioso Juan Espino, estuvieron en contra de la revisión de los estatutos y en su empeño se vieron favorecidos por un grupo social mayoritario, los cristianos viejos. Estos encontraron en el honor de su antigua limpieza, uno de los principales medios para poder situarse socialmente y hacer frente a un etapa de dificultades y crisis.<br />
<blockquote>
<div style="padding-left: 30px;">
<i>“Un único y lejano pariente manchado impedía a quien se le descubría –sin tener en cuenta su virtud o preparación profesional- acceder a instituciones que habían establecido estatuto de limpieza de sangre”.</i></div>
</blockquote>
<b>¿Por qué en las Cortes de Cádiz la “limpieza de sangre” aún tuvo defensores?</b><br />
El antijudaísmo, o <i>antijudería</i><a href="http://isegoria.revistas.csic.es/index.php/isegoria/article/viewArticle/540"> (como la ha llamado José Jiménez Lozano)</a>, convertida tras la expulsión de los judíos que no recibieron las aguas bautismales en fobia y discriminación de una parte mayoritaria de la sociedad hacia el cristiano nuevo o converso, era una ideología tan arraigada que su disolución no era fácil.<br />
<br />
No obstante escritos tan esclarecedores y divulgativos, como los del Padre Feijoo sobre la condición de auténtico cristiano del converso, o las medidas políticas tomadas por los gobiernos reformistas de Carlos III a favor de los descendientes de judíos, como es el caso de los <i>chuetas</i> mallorquines, fueron insuficientes para dar por concluido la discriminación de aquellos que remotamente procedían de judíos –la semilla u origen de su mala sangre siempre pervivía en opinión de sus detractores–, como para poder afirmar que a finales del siglo XVIII y comienzos del XIX, los estatutos de limpieza de sangre hubieran desaparecido.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<img alt="" height="400" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/Francisco_de_Quevedo.jpg/220px-Francisco_de_Quevedo.jpg" width="294" /><br />
<span style="font-size: x-small;"><span>Francisco de Quevedo es va oposar a la</span><br />
<span>revisió dels estatuts de puresa de sang</span></span></div>
<br />
<br />
Por el contrario, vemos como su auge crece en territorios en los que no habían tenido tanta influencia, como son los de la Corona de Aragón, aunque aplicados fundamentalmente en la exclusión de quienes ejercen oficios viles –relacionados con los trabajos que podían practicar los judíos o sus descendientes.<br />
<blockquote>
<i>“Las Cortes de Cádiz no pudieron acabar con los estatutos por la oposición de un conjunto de diputados que se identificaban con el Antiguo Régimen”.</i></blockquote>
Por todo ello no es extraño que aunque hubo una corriente “liberal” que en las Cortes de Cádiz intentó suprimir una de las “taras” del pasado, otros diputados participantes en ellas, integrados dentro del sector más tradicional y rigorista (como es el caso del padre Hermida, Iguanzo, Ostaloza, Terrero…) se mostraran contrarios a la “destrucción de los estatutos de limpieza de sangre”. Ello se debía a que aún en el seno de la sociedad había quienes eran cristianos viejos, seguros y fieles a un programa próximo a valores de las elites del antiguo régimen, y en cambio, otros eran poco fiables –relacionados con la axiología burguesa–, como los “manchados con la sospecha de raza judaica”.<br />
<br />
<b>¿Cuándo se acabó jurídicamente con estos estatutos?</b><br />
Los estatutos nunca fueron una norma en vigor para toda una Monarquía primero y el Estado después. Fueron adoptados por instituciones y en cada caso, dependiendo de su jurisdicción, pidieron y obtuvieron su aprobación definitiva por parte de la Monarquía o el Papado. En consecuencia, desde el Estado, ya en el siglo XIX, no se pudo dictar una ley que los suprimiera totalmente. Ello no fue un impedimento para que en las instituciones que dependían del mismo, fuera imponiendo su supresión.<br />
<br />
Por poner algunos ejemplos significativos, el año 1835 la reina gobernadora Maria Cristina decretó la supresión de las pruebas de limpieza para acceder a seminarios de nobles, o bien -a propuesta de la Sociedad Económica Matritense– también los suprimió en diversas carreras y profesiones. Podríamos seguir citando otros ejemplos que afectan al propio Estado, que toma sus últimas medidas el año 1865, cuando los declara nulos para poder acceder a algunas carreras en las que aún se seguían exigiendo probar que se tenía sangre limpia.<br />
<br />
Pero lo importante es la nueva ideología que comenzó a reinar a partir de 1840 aproximadamente, pues frente a la <i>antijudería</i>, ahora primó y venció que el origen, el pasado, la sangre y los ancestros no pueden ser un “castigo” para las generaciones presentes y que los estatutos eran un inútil obstáculo, que lo único que hacía era privar a la sociedad de hombres capacitados, relevantes, bien formados y necesarios para el desarrollo de la misma y que no se atrevían a acceder a una institución de estatuto por si en el proceso de averiguación de su limpieza apareciera un remoto antepasado que arruinase su honor, su prestigio y el de toda su familia.<br />
<blockquote>
<div style="padding-left: 30px;">
<i>“En 1865 el Estado toma sus últimas medidas sobre los estatutos, cuando los declara nulos para poder acceder a algunas carreras en las que aún seguían exigiendo probar que se tenía sangre limpia”.</i></div>
</blockquote>
Al final, tras cuatro siglos de ideología antijudía, se desvaneció el principio tan largamente arraigado de que la sangre manchada no se borraba y que bastaba una partícula o átomo para conducir a la anomia social –en una sociedad organizada y dirigida por quienes tenían su máximo honor en considerarse cristianos viejos– a quien la portase.<br />
<br />
<b> ¿Dejaron un legado que tuviera continuidad?</b><br />
Venimos relacionando la <i>antijudería</i> con los estatutos de limpieza de sangre, aunque hay que decir que esa <i>antijudería</i> en Europa y en los Reinos Hispánicos es anterior al establecimiento de los estatutos. Pero la ideología antijudía y en concreto los estatutos lo que hicieron, indudablemente mal y negativo, fue la exclusión social del que fuera tenido o fuese por descendencia judío dentro de una sociedad regulada por valores hidalgo-cristianos viejos. Hasta ahí la repercusión, volvemos a decir negativa, de los estatutos. Hechos posteriores, como el antisemitismo de naturaleza estrictamente racial y sus fatales consecuencias en el siglo XX, pueden tener algún lejano origen o influjo en las actitudes contrarias al judío, según algunos historiadores.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://xaviercasals.files.wordpress.com/2011/09/angel_pulido.jpg"><img alt="" class="aligncenter size-medium wp-image-5053" height="400" src="https://xaviercasals.files.wordpress.com/2011/09/angel_pulido.jpg?w=242&h=300" title="Angel_pulido" width="323" /></a><i> </i></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i>Á</i>ngel Pulido, que va afavorir una campanya </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">d'aproximació als sefardites</span></div>
<br />
<br />
Sin embargo y paradójicamente, en esos momentos que la persecución contra el judío en su forma más cruel tomó cuerpo en Europa, en España, una parte de su sociedad, movilizada por personas como Ángel Pulido (anteriormente lo habían hecho Adolfo de Castro, Amador de los Ríos, Pedro José Pidal, Juan de la Puerta…) desde comienzos del siglo XX y con respaldo de destacados intelectuales (como Cajal y Galdós), se mostró a favor del estrechamiento de relaciones entre España y los sefardíes dispersos por el mundo.<br />
<br />
Las consecuencias más inminentes de esta campaña fueron, en 1924, la concesión de pasaportes a sefarditas que lo solicitaron –fundamentalmente por motivos culturales y económicos-; y en el momento más álgido del holocausto judío, la eficaz acción de la diplomacia española salvando la vida de bastantes sefardíes –se calcula que sobre unos 15.000– en los Balcanes, Italia y Francia.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDM4uFqkL6eaG0c3OOZMSr2vEQmZkRr2WH3nZVQ3wJBrUZeOghDh-j8rtjWdp6tnFix68kON07wqZrGiyIWGBovvVBPMn0v_WW9Wj7bo4uIg6K8g4o9d7TLsUI2El2bn9zUPxww-hH63MgTJ_GIOgW-6kCv463KlfY2SE9TK9_HHnFb1wI8QMPxGW0XXnb/s1000/erasa-una-vez-espa%C3%B1a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="524" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDM4uFqkL6eaG0c3OOZMSr2vEQmZkRr2WH3nZVQ3wJBrUZeOghDh-j8rtjWdp6tnFix68kON07wqZrGiyIWGBovvVBPMn0v_WW9Wj7bo4uIg6K8g4o9d7TLsUI2El2bn9zUPxww-hH63MgTJ_GIOgW-6kCv463KlfY2SE9TK9_HHnFb1wI8QMPxGW0XXnb/w210-h400/erasa-una-vez-espa%C3%B1a.jpg" width="210" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><br /></div><br /><b><span style="color: #660000;">
[Afegit del 20 de desembre de 2023]</span></b></div><div><b><span style="color: #660000;"><br /></span></b><br />
José Luis Villacañas (Úbeda, Jaén, 1955), catedràtic de filosofia a la Universitat Complutense de Madrid, director de la Biblioteca Saavedra Fajardo de Pensament Polític Hispànic, resident a València, és l'autor d’<i>Érase una vez España. El mal radical de la españolez</i> (UnderWoord). L'assaig recull les tesis que hem apuntat i fa una història dels jueus sefardites i d’Espanya prenent com a punt de partida el tracte atorgat als jueus sefardites de la península. El llibre manté la tesi que la incapacitat espanyola d’entendre l’altre (els col·lectius que hem esmentat, però també catalans, bascos, rojos, anarquistes, etc.) i l’afany de reprimir-lo neixen de la incapacitat d’entendre els jueus de la península, cosa que té conseqüències encara ara. Us recomanem que llegiu l'entrevista de <i><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/jose-luis-villacanas-jaume-i-rei-sinagoga/">Vilaweb</a></i> (i el llibre, és clar).
</div>Anonymousnoreply@blogger.com37tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-48661254289336648092023-09-24T11:11:00.000+02:002023-09-24T11:11:02.932+02:00El Zoològic de Barcelona: d'Horta a la Ciutadella<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5nxQQYOMEkMeQN_qVJMF6JZ69deFRIyjiY0Nexa1XO8NF9f-mi43elgZvFRiqt9GcnvLKGeTmjONJdkr0cg0jetzRYEoN6HnckCGXZFtsdmjkrSGV8oUX1fcFZf2qNdWrvHF8Ks5D7TDY_7jsTvkxFEPoFv_NWItHv0X678i7RmKMNtvpxTyfINHz1u8o/s450/granja-vella-codolar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="306" data-original-width="450" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5nxQQYOMEkMeQN_qVJMF6JZ69deFRIyjiY0Nexa1XO8NF9f-mi43elgZvFRiqt9GcnvLKGeTmjONJdkr0cg0jetzRYEoN6HnckCGXZFtsdmjkrSGV8oUX1fcFZf2qNdWrvHF8Ks5D7TDY_7jsTvkxFEPoFv_NWItHv0X678i7RmKMNtvpxTyfINHz1u8o/s16000/granja-vella-codolar.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"> Martí i Codolar a la Granja Vella d'Horta</span></div>
<br />
<br />
El 1872, Lluís Martí-Codolar –banquer i fill d'un dels fundadors de l'antic Banc de Barcelona– va començar a reunir una col·lecció d’animals vius, el <i>Jardí Zoològic</i>, en aquells moments única en tot l’Estat. La va instal·lar en una finca de la seva propietat a la vila d’Horta, la <i>Granja Vella</i>, on avui hi ha els Jardins del Seminari Salesià Martí-Codolar. La fallida de l’empresa el va obligar a desprendre’s dels animals, moment en el qual <a href="http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2014/01/el-museu-darder-de-barcelona.html">Francesc Darder</a> en proposa la compra a l'Ajuntament per evitar que la col·lecció zoològica surti de Barcelona. Martí-Codolar disposava de 163 animals (41 mamífers, 120 aus i 2 rèptils) i l’Ajuntament va pagar 30.000 pessetes. Algunes gàbies buides i els abeuradors dels animals encara es poden veure en els jardins.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPll9_y9CcTnY3_E5z3nIUwTiTd7eQvR3FvInL-EB3VZPoDuYZ-Y6CYGxmAqa1Hq7Inypfob5jXa7YeMZTKmNzG2LEUQBwDN8GirU1kQGDL3VIYR_QdnWVl9Vqt99i1747L7pIXD1ZttwhO6p3beNfG66YtZl8vlRdtrGouiuCpccpuer1r3UNVAh5Q3ld/s1600/granja-vella-elefant%20collage.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPll9_y9CcTnY3_E5z3nIUwTiTd7eQvR3FvInL-EB3VZPoDuYZ-Y6CYGxmAqa1Hq7Inypfob5jXa7YeMZTKmNzG2LEUQBwDN8GirU1kQGDL3VIYR_QdnWVl9Vqt99i1747L7pIXD1ZttwhO6p3beNfG66YtZl8vlRdtrGouiuCpccpuer1r3UNVAh5Q3ld/w640-h480/granja-vella-elefant%20collage.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">A l'esquerra, l'elefant a la Granja Vella, quan encara era</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">conegut com a Baby. A la dreta, dues imatges de l'elefant,</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">dissecat i l'esquelet que es conserva en el Museu de Zoologia</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">(Font: <i>Memòria dels barris</i>)</span></div>
<br />
<br />
Aquest Jardí Zoològic acabarà sent l’embrió del Parc Zoològic actual, inaugurat, sota la direcció de Francesc Darder, el 24 de setembre de 1892 en els espais que havien quedat lliures després de l’Exposició Universal de 1888. L'estrella del parc era l'elefant Baby, que després de passar 10 anys a la Granja Vella, al zoològic va ser conegut amb el nom de l'Avi (resultat de la percepció auditiva del mot anglès "baby"). El nom va fer tanta fortuna que més d'una generació de Barcelonins anomena Avi l'estàtua del mamut del Parc de la Ciutadella. Els ossos de l'elefant es conserven en el Museu de Zoologia de la ciutat.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxKjHcvF5roJVc_WtVKGt_7krEC15Mx956rxzbz_DCV1PiNtMCGNCZF_iy_OVEPNLipl6NVx1QDW28mn1EshmTdhJzJU6khkspbuU1mw225vLJ8aOc2eYDXlgF_ovfRG7YL_ElfUC_kSkZbGaHUg-6DtaWm8SAeOzyQz5_B9r6wFuH8I-a4d6uNXamkkMu/s1023/avi-zoologic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="662" data-original-width="1023" height="414" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxKjHcvF5roJVc_WtVKGt_7krEC15Mx956rxzbz_DCV1PiNtMCGNCZF_iy_OVEPNLipl6NVx1QDW28mn1EshmTdhJzJU6khkspbuU1mw225vLJ8aOc2eYDXlgF_ovfRG7YL_ElfUC_kSkZbGaHUg-6DtaWm8SAeOzyQz5_B9r6wFuH8I-a4d6uNXamkkMu/w640-h414/avi-zoologic.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">L'Avi en el zoològic del Parc de la Ciutadella (ca. 1900)</span></div>
<br />
<br />
Dins del nou Parc de la Ciutadella, concebut com a parc científic de la ciutat, el Zoo es concep com l’espai urbà públic que té com a missió la conservació de la fauna silvestre, per això, la Junta Tècnica del Museu de Ciències Naturals i Jardins Zoològic i Botànic de Barcelona estableix com objectiu principal garantir el caràcter científic de la institució a més dels objectius d’entreteniment i esbarjo.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFc7_F64nwy_pAxTodQ1EirjlvrXehqpcRVF36sHVV7odvW3ADrIL-sMIs6l3smoEnZKYAit8iyRmd-U8FwznGZUOoZU9tiJ8acCDiZB2rZY57DTWBegcZ_vbuJ9v6XNNNNqSVjpHl0fpinHbshk3jzUkQC91Wo2CoWNzypJCElz2TQaHUuuSo2nK_Sxdg/s700/CatalegZoo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="474" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFc7_F64nwy_pAxTodQ1EirjlvrXehqpcRVF36sHVV7odvW3ADrIL-sMIs6l3smoEnZKYAit8iyRmd-U8FwznGZUOoZU9tiJ8acCDiZB2rZY57DTWBegcZ_vbuJ9v6XNNNNqSVjpHl0fpinHbshk3jzUkQC91Wo2CoWNzypJCElz2TQaHUuuSo2nK_Sxdg/s16000/CatalegZoo.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Portada del catàleg del Parc Zoològic (1897),</span></div><div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">un dels pocs exemplars que es conserven</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><span>(Col·lecció particular Enric H. March</span>)</span></div>
<br />
<br />
Un detall que només coneixen els especialistes és que per sufragar les despeses i el manteniment del zoològic es va editar aquest primer catàleg de 1897 que reproduïm, on es posen a la venda animals vius i ous, i s'ofereix a les universitats, instituts, seminaris i col·legis d'ensenyament secundari animals morts per disseccionar en els laboratoris de biologia, o esquelets i animals preparats per ser dissecats i exhibir en els gabinets d'història natural. El catàleg és un llistat de totes les espècies del zoològic i s'indiquen el nom comú, el nom científic de l'espècie, la procedència i els preus, amb distinció si es tracta de mascles o femelles (més cares), o cries. Els exemplars més cars, amb diferència, són l'elefant indi, 20.000 pessetes, i les lleones, 10.000 pessetes, per només 1 pesseta que costava una gallina.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpcGDj6_cby4PO64-koWsHJ4Q44Sx8yXVLRTLOVY7zdIpXNPdPUAiP8q0xyB8S4qb3cnEVErVYzyxCmRRUZ4mIjb8DqmTLzFxRGicYUKH21ZnZAkcIubOGdl_201MP4730L4wcJPx-sIXkI1iOoqE4XtlKJrbz9sw7v5i9mbrEcVP_5n8gTc1bfQTR7KT5/s3000/Fotos%20zool%C3%B2gic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="2317" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpcGDj6_cby4PO64-koWsHJ4Q44Sx8yXVLRTLOVY7zdIpXNPdPUAiP8q0xyB8S4qb3cnEVErVYzyxCmRRUZ4mIjb8DqmTLzFxRGicYUKH21ZnZAkcIubOGdl_201MP4730L4wcJPx-sIXkI1iOoqE4XtlKJrbz9sw7v5i9mbrEcVP_5n8gTc1bfQTR7KT5/w494-h640/Fotos%20zool%C3%B2gic.jpg" width="494" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Dues imatges de la Casa dels Lleons i de l'<a href="https://barcelofilia.blogspot.com/2017/11/gran-ocellera-parc-de-la-ciutadella.html">ocellera</a>, caimans i lleons (1894).</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Fotografies descobertes el 2005 al <a href="https://www.museusdebanyoles.cat/darder/el-museu/peca-destacada/ID/1201">Museu Darder de Banyoles</a></span></div>
Anonymousnoreply@blogger.com38tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-69234706712355354142023-08-11T08:00:00.000+02:002024-03-13T10:52:10.378+01:00Francesc Roca i el cinema: "Los averiados" (1933)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtJG9D9w0K82TrcB0hSFlnSr0FCmo1PcnByVc3CqsM-jq-XLSMOHeEy7FSdEDjxvSJJfpkjfaN58DpTKfE6bg9IOc3Rccr97nGfIw0Y9Kl6CPliZ9lNF_YZoLmqoEsV1ux3iHnaKFd52igDEu2cM8Ie4p5PSaw7nHXb2Wps4C4kNKlGnWsuPrPv4_E79sI/s1013/Cine%20Arte%20y%20cinematograf%C3%ADa%20(1933)%20(revista%20cine)%20kar54ma-page143.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1013" data-original-width="702" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtJG9D9w0K82TrcB0hSFlnSr0FCmo1PcnByVc3CqsM-jq-XLSMOHeEy7FSdEDjxvSJJfpkjfaN58DpTKfE6bg9IOc3Rccr97nGfIw0Y9Kl6CPliZ9lNF_YZoLmqoEsV1ux3iHnaKFd52igDEu2cM8Ie4p5PSaw7nHXb2Wps4C4kNKlGnWsuPrPv4_E79sI/w444-h640/Cine%20Arte%20y%20cinematograf%C3%ADa%20(1933)%20(revista%20cine)%20kar54ma-page143.jpg" width="444" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>Cine Arte y Cinematografía</i> (1933)</span></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
En els apunts <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2013/01/museu-roca-lespectacle-de-la-sifilis-i_17.html">Museu Roca: l’espectacle de la sífilis i el sexe</a></i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2013/02/el-redescobriment-del-museu-roca-de.html">El redescobriment del Museu Roca a Barcelona</a></i> ja hem fet una aproximació a la figura d’en Francesc Roca (Francisco Roca) i al seu museu de figures anatòmiques, un espectacle que emparat en la necessitat d’alliçonar el gran públic sobre les conseqüències de les malalties venèries que assolaven la població barcelonina dels barris pobres i dels baixos fons, mostrava amb cruesa els efectes d’aquestes malalties il·lustrant el personal amb l’exposició pública de figures de cera amb deformacions físiques i nafres purulentes.<br />
<br />
El Museu Roca tenia el permís de les autoritats gràcies al caràcter suposadament científic del material i l’aparent recolzament d’institucions públiques i sanitàries. La veritat és que, deixant de banda que sigui cert o no que entitats com la Creu Roja donessin el seu suport (la documentació és escassa i està per demostrar que no formés part de l’aparell propagandístic), la recepció que va tenir entre les masses àvides de novetats i rareses que freqüentaven el <a href="http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/11/calidoscopi-parallel-carrer-i-escena.html">Paral·lel</a> i els carrers del Barri Xino del primer terç del segle XX, va ser més morbosa que científica: més enllà de les malalties, era una oportunitat d’accedir a l’interior però sobretot a l’exterior del cos humà, la nuesa.<br />
<br />
Ja vam explicar que a més d’artista (mag, il·lusionista, músic, ventríloc...) Francesc Roca era un empresari de l’espectacle. Entre les seves activitats estava la de distribuïdor de pel·lícules. En una època en què el cinema formava part complementària d’altres espectacles a l’espera de convertir-se en l’art autònom que ha acabat sent, Roca acompanyava l’exposició anatòmica amb l’exhibició de pel·lícules que també duien l’etiqueta de “científiques” i que mostraven amb la mateixa cruesa les infeccions venèries o els secrets del sexe i la procreació.<br />
<br />
No ens ha de semblar estrany que la curiositat fos satisfeta a través d’aquesta mena d’espectacles i pel·lícules. No ens queda gaire lluny l’època en què els cinemes d’art i assaigs s’omplien tant de cinèfils com de curiosos que buscaven pell nua i temes vedats i censurats en les pel·lícules de les sales comercials.<br />
<br />
Així com la seva activitat en el món de l’espectacle està prou documentada (l’Institut del Teatre conserva tots els materials i objectes escènics), el Museu Roca i l’exhibició de pel·lícules està molt mal documentada. Sobre el museu anatòmic ja n’hem parlat en els altres apunts i la investigació segueix el seu lent camí. Sobre les pel·lícules tenim una part del material de propaganda generat (presumiblement) pel mateix Roca i unes poques notícies de diaris, que es fan ressò del contingut i de l’interès dels documentals.<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
Avui parlarem de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los averiados</i>, i en propers apunts analitzarem altres produccions similars. Sabem que no era el primer cop que la ciència mèdica era duta a la pantalla: l’any 1925, en el <a href="http://barcelofilia.blogspot.com.es/2012/10/teatro-circo-barcelones-c-montserrat.html">Teatro Circo Barcelonés</a> es va projectar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La ciencia quirúrgica</i>, una exposició d’operacions diverses, com es pot llegir en el sumari de l’anunci aparegut a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Vanguardia</i> de l’1 de juliol, i que era complementada “notables películas artísticas” que segurament servien d’esquer als “curiós”.<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
Quan va ser presentada en el Gran Teatre Espanyol, el de maig de 1933, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los averiados</i> era presentada a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Esquella de la Torratxa</i> (26 de maig de 1933) com “una valent demostració dels perills de la sífilis i la blenorràgia i de la gravetat de les seves conseqüències” (1). <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Papitu</i> (24 de maig de 1933), en canvi, publicava un anunci més bel·ligerant: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los averiados</i> és un tràgic grapat de veritats i un valent crit de guerra contra la vergonya de la prostitució i les seves fatals conseqüències. Per vostè i els seus fills, no deixi de veure-la”. Anava adreçada només als homes majors d’edat perquè com a clients de la prostitució se’ls volia alertar que implica satisfer les necessitats en condicions poc higièniques i sense precaucions profilàctiques.<br />
<br />
Més enllà d’aquests anuncis i d’unes poques cròniques, en cap lloc es fa esment de les dades tècniques de la pel·lícula. No s’anomena a Francesc Roca com a distribuïdor, ni tenim notícies de la direcció, la producció, la fotografia, el país d’origen, el lloc on van ser filmades les imatges... Les respostes es perden en el temps.<br />
<br />
Corria, això sí, una mena de programa de mà en format de diari i amb el títol de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Verdades</i>. Sota la màxima “La salud del pueblo es la suprema ley” el pamflet presentava la pel·lícula, la necessitat de la seva projecció, dades sobre les malalties venèries i testimonis que dibuixaven la cara seriosa del negoci.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLWuRSsO1Jar9RPvLdb4jtyatXj5OoyuCXyWiGbKK4TNgnt5JOrXV6FgkkwdaoG7qsCUEc-UhoXD_gih4cMqkIHBZ6gvWhfu7tFDSAL4ru8oH5iZp_EW6G5GgKWT9p6QqOUy-ZYeei57RSC6k9khboA51jJ1DtpWyjetv_akEtfxptVZm36S7fLtpKLPf2/s2064/1232-Verdades.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2064" data-original-width="1536" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLWuRSsO1Jar9RPvLdb4jtyatXj5OoyuCXyWiGbKK4TNgnt5JOrXV6FgkkwdaoG7qsCUEc-UhoXD_gih4cMqkIHBZ6gvWhfu7tFDSAL4ru8oH5iZp_EW6G5GgKWT9p6QqOUy-ZYeei57RSC6k9khboA51jJ1DtpWyjetv_akEtfxptVZm36S7fLtpKLPf2/w298-h400/1232-Verdades.jpg" width="298" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>Verdades</i>, programa de <i>Los averiados</i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie9XixUVpAinZXJil3U_25suI7CFxzpYqRgWwBIFQ1yIXJZlfsi_fp8-Vx5iPDXilSTpV9fgnllMfX6YuMs53Fw-X4a6kH-4a4TIZYwWRj0lsSGqUzenaAuNrHoo_Im2sldQQgHxHqn7PHCmIYRy2bVEPsOHgLVN2LVn8dojI29bhhuMeMjeHqwVIK0OIe/s435/verdades-2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="435" data-original-width="335" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie9XixUVpAinZXJil3U_25suI7CFxzpYqRgWwBIFQ1yIXJZlfsi_fp8-Vx5iPDXilSTpV9fgnllMfX6YuMs53Fw-X4a6kH-4a4TIZYwWRj0lsSGqUzenaAuNrHoo_Im2sldQQgHxHqn7PHCmIYRy2bVEPsOHgLVN2LVn8dojI29bhhuMeMjeHqwVIK0OIe/w308-h400/verdades-2.jpg" width="308" /></a></div><br /></span></div>
<br />
Pel que fa a les cròniques i les crítiques que el documental va tenir en el mitjans de l’època, el 24 de maig, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Papitu</i>, “Primera i única revista catalana de la vida alegre”, se'n feia ressò a l’article “Els tarats”, signat per Eufemi Rodríguez: “Amb el títol de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los averiados</i> en un local de Barcelona es projecta un documental posant al descobert aquelles enfermetats que fins avui la gent de bé en diem secretes i que fan les delícies dels especialistes de les vies urinàries”; i explica, amb l’humor característic d’aquesta publicació (llegiu tot l'article perquè paga la pena), la cruesa de les imatges:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
“Davant dels ulls atònits dels espectadors són presentats un bolets atacats per tots mena de malures i altres fruites carregades de nafres. Uns bolets oberts com paraigües amb tota mena de baixos relleus, inscripcions, sotracs, esborancs i tota mena de disbauxes, que uns homes coberts amb unes bates blanques manipulen retoquen, expremen i torturen, sense cap mena d’escrúpol, com uns clients de ‘La Criolla? en estat de descomposició.”</blockquote>
<br />
Entre d’altres humorades, l’autor de l’article demana que les senyores que es guanyen honradament la vida fent la carrera s’haurien de queixar al Govern Civil perquè exhibir pel·lícules d’aquesta mena por enfonsar el negoci, prou malmès per la crisi:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
“Si el film seguia projectant-se, serien moltes les cases que haurien de tancar i una infinitat les dones que restarien sense feina. També representaria la ruïna total dels fabricants d’irrigadors, dels de vaselina i el suïcidi de tots els especialistes.”</blockquote>
<br />
Després de descriure (amb més humor que realisme) la reacció del públic davant de les imatges (segons l’article a la sala hi ha dones, malgrat l’anunci que només és permesa l’entrada d’homes), l’autor es proclama partidari de l’amor lliure i de “projectar un documental boletaire, que ens ensenyin bolets, frescos, sans, sencers, i nosaltres serem els primers a patrocinar-lo. No dubtin que seria un dels èxits més grans que s’haurien registrat a Barcelona”.<div><br /><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuMCTMaoKnKa7dC7asZABFEBd8NUXecpSUe0SLAoaZn0MK6FkZvP10DT6c1i_xqcSCmhgX_jbBDP-X_Nk3P2N5Le39TIvidEkIumjRLKHo9BFCTKT9pkX3qwpT-GF2OnW_C-mNqx76PyBjWlRcbe6E0Wfs84kpgewexwrxlJ33ewquq-8ijMNW6hpiACKl/s1600/averiados-1933.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1093" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuMCTMaoKnKa7dC7asZABFEBd8NUXecpSUe0SLAoaZn0MK6FkZvP10DT6c1i_xqcSCmhgX_jbBDP-X_Nk3P2N5Le39TIvidEkIumjRLKHo9BFCTKT9pkX3qwpT-GF2OnW_C-mNqx76PyBjWlRcbe6E0Wfs84kpgewexwrxlJ33ewquq-8ijMNW6hpiACKl/w438-h640/averiados-1933.JPG" width="438" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Vegeu més publicitat a <i><a href="http://galeriadimatges-galderich-leblansky.blogspot.com/2014/05/verdades.html">Galeria d'Imatges</a></i></span></div><div style="text-align: center;"><br /></div>
<br />
La menció als paraigües per referir-se al penis torna a sortir a l’article quan s’esmenta que se’ls oferia als espectadors uns prospectes anunciadors d’uns “anillos de goma para llevar bien cerrado el paraguas”. L’expressió ve d’antic (la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cu-cut!</i> (2) ja l’esmenta l’any 1903),i així havia de ser en el prospecte perquè el dia abans, 23 de maig, la revista esportiva <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Xut!</i>, a la secció “Estrenes” diu (reproduïm la irònica crònica sencera):<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los averiados</i>. – Surt un senyor carregat d’eines i estres complicats i crida: ‘Adobo paraigües, estanyo paelles, etc.!’ I com que la humanitat sempre s’oblida dels anillos de goma para llevar bien cerrado el paraguas, resulta que el que no té una branilla rovellada, té la funda foradada i al que menys se li ha de canviar una borla.<br />
Els que hem portat una vida honesta i exemplar, sentim l’esgarrifança de les conseqüències que pot portar un moment de feblesa.<br />
En sortir de l’’Espanyol’, en Tifeta declarà que sentia una veritable vocació per fer-se frare.<br />
Pobret, estava impressionat.<br />
La fotografia és bona, els primers plans excel·lents i els detalls molt cuidats. Tan cuidats, que dues senyoretes solteres es varen desmaiar.”</blockquote>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
La ironia crítica continua estant present en un altre dels pocs escrits que hem pogut documentar. El setmanari satíric <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Bé Negre</i> publicava el 13 de juny de 1933 una crònica cinematogràfica signada per Gila Alpar, on per criticar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El expreso fantasma</i> es diu que aquest sí que és un film “instructiu” i no pas <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los averiados</i> “ni cap altra d’aquestes coses esgarrifoses que es projecten al Paral·lel i necessiten el permís i el patronatge de les autoritats”.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifnq4BF29odM8REhf9ZO8WBRrd0KFvOhtvagSHlV_UpwyqzJH0_7VdW2lmey4J3q8V9jPf5RRgZFnr2IwX7jmJnjzqXGA8CkGI313Lvcj2oN6pus93ErKZfwlYoQtkUfyDNmLi6PDgszpYGJRHSvUx2lvh7ivOiBcNGW5bHK8qHWwO0v5meYmWtkBMkekt/s1599/averiados-be-negre-1933.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1599" data-original-width="535" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifnq4BF29odM8REhf9ZO8WBRrd0KFvOhtvagSHlV_UpwyqzJH0_7VdW2lmey4J3q8V9jPf5RRgZFnr2IwX7jmJnjzqXGA8CkGI313Lvcj2oN6pus93ErKZfwlYoQtkUfyDNmLi6PDgszpYGJRHSvUx2lvh7ivOiBcNGW5bHK8qHWwO0v5meYmWtkBMkekt/w214-h640/averiados-be-negre-1933.png" width="214" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>El Bé Negre</i>, 13 de juny de 1933</span></div>
<br />
<br />
El setmanari <i>Mirador </i>publicava el 7 de setembre de 1933 l’article “La ràdio del Tercer Reich”, signat amb les sigles J. G. En un text que a estones resulta ambigu en la manera de tractar com els nazis ensinistren la població alemanya i fan servir la propaganda a través de la ràdio, quan es parla de les campanyes d’higiene social i de política biològica fent servir el ràdio-teatre i “conferències de vulgarització, no sols en format estrictament científic”, l’autor diu que “amb el cinema ja fa temps que també ací la gent s’empassa temes semblants, preferint la projecció de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los averiados</i> a les obres d’eugenèsia del doctor Marañón”.<br />
<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
El 9 de setembre, la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Baix Penedès</i> publica a la secció “Espectacles” un resum de la temporada teatral i cinematogràfica barcelonina firmat per Refran. Entre la queixa generalitzada per la decadència del teatre i la manca de produccions “de gran volada”, escriu:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
“En canvi, varen portar una pelícola de circumstàncies , amb mires a la ‘taquilla’, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los averiados</i>, sense mica de suc ni bruc; en les escenes presentades no hi ha emoció; ni adversió; tot en ella, és truncat; tot és gris. No és més que una Conferència dedicada a predicar al jovent que sigui molt caute en les seves expansions sexuals la qual va il·lustrada amb unes projeccions cinemàtiques, per a poguer posar en els prospectes l’incentiu de que no hi vagin els menors ni els dèbils d’esperit, però que hi vagi tothom: els de cor fort... i els que hi vagin amb esperit morbós.”</blockquote>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
En l’intent de posar ordre als pocs documents que tenim i de fer una mica de llum al contingut i la recepció de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los averiados</i>, hem deixat aquest petita ressenya de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Baix Penedès</i> gairebé per al final perquè sembla la més equilibrada i subratlla els interessos del públic. Però, sobretot, perquè contrasta (o potser no tant) amb la darrera.<br />
<br />
El 20 d’agost, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Tarr%C3%A9s_i_Claret">Pere Tarrés i Claret</a> (beat des de 2004) signava l’article “Los averiados” amb noms i cognoms a la columna “Glossa” de la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://www.bnc.cat/digital/arca/titols/flama.html">Flama</a></i>, publicació de la Federació de Joves Cristians. Tarrés es lamenta que els qui es preocupen per la salut sexual de la joventut potser se’n preocupen “massa... bé”. Pensa que no és pas la finalitat educativa el que es proposen els promotors d’aquesta pel·lícula, i està convençut que “és molt tèrbol, molt més del que els pobres incauts que hi ha assistit es poden imaginar”. És precisament el caràcter científic el que el fa pensar així, i fica dins del mateix sac la pseudociència, els interessos econòmics i els artistes fracassats; tot allò que no aspira al sublim i a la bellesa és menyspreable:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
"Els ‘pseudo-científics’, els desaprensius, els literats fracassats en la noble literatura, aprofitant-se del moment actual en què una gran part del món de la joventut, gira entorn dels problemes relacionats amb la sexualitat, s’han introduït en el gran mercat, amb títols suggestius i cridaners, per explicar a la seva manera, sota un drap més o menys apadeçat de ciència, tota mena d’immoralitats, que d’una forma més crua no els hauria estat permès publicar.”</blockquote>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
És molt interessant el punt de vista de Pere Tarrés perquè quan ens parla d’immoralitat ens està donant la clau de tot el que mentalment es gestiona entre els espectador d’aquest documental, d’altres com aquest i de tot espectacle que gira al voltant de l’exhibició de la sexualitat humana. Tarrés parteix de la idea que tot contacte amb la sexualitat, sigui des d’un vessant lúdic o mèdic, és pecaminós. Més endavant, l’autor afirma que els promotors d’aquests documentals són “mestres (?) en l’esperit de la luxúria, que utilitzen totes les meravelles de divulgació actual [es refereix al cinema] per exhibir procacitats repugnants i fastigoses”. Quan diu “procacitats” Tarrés, que sap utilitzar molt bé la llengua, no es refereix a les malalties sinó al context sexual. I queda ben clar quan afirma que de res serviran aquests documentals quan pregunta: “És que els que s’han contagiat una vegada i han experimentat en llur propi cos els efectes de la seva degradació moral s’han allunyat d’aquests llocs de vici i perdició?” Ja ho deia al principi de l’article (que cal que llegiu sencer) quan assenyalava que la plaga d’aquestes malalties eren “l’estigma de la contravenció del sisè manament del Decàleg".<br />
<br />
Es fa molt difícil extreure conclusions perquè no tenim prou documentació per fer-ho, però la poca de què disposem permet fer un esbós prou divers de la recepció que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los averiados</i> va tenir entre els barcelonins; unes pinzellades que van de la ironia al rebuig moral, passant per la vulgaritat. Ens faltaria la veu del ciutadà que sabia què anava a veure. No podem, tampoc, aporta gaire més informació a la relació que Francesc Roca, com a empresari, va tenir amb aquest documental.<br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: large;">*</span></b></div>
<br /></div><div style="text-align: center;"><b>La història del Museu Roca, dels museus anatòmics i les projeccions científiques</b></div><div style="text-align: center;"><b>les trobareu a <i><a href="https://enarchenhologos.blogspot.com/2021/12/presentacio-de-barcelona-freak-show-al.html">Barcelona Freak Show. Història de les barraques de fira</a></i></b></div><div style="text-align: center;"><b><i><a href="https://enarchenhologos.blogspot.com/2021/12/presentacio-de-barcelona-freak-show-al.html">i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939</a></i></b></div><div style="text-align: center;"><b>Viena Edicions - Ajuntament de Barcelona, 2021</b></div></div><div><br /></div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2udOoX1AsZi4g9t6dDT_bGDbIYD1uqTVcYDZ8ZSCBJjGrQwi00lqGJkiYqyaauGR_aKFWw9We_d1J5RM8DwP0rqNikIkVu9s9S7weSIc8V-Z1KQVgWslEdPUP7p1kgw6BEYIx8_YC947tqBboB5K_VsPN7-ZUPSvTCBUvb087ZllCZ65_JiThnOYdZZdE/s668/Barcelona%20Freak%20Show%201.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="668" data-original-width="422" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2udOoX1AsZi4g9t6dDT_bGDbIYD1uqTVcYDZ8ZSCBJjGrQwi00lqGJkiYqyaauGR_aKFWw9We_d1J5RM8DwP0rqNikIkVu9s9S7weSIc8V-Z1KQVgWslEdPUP7p1kgw6BEYIx8_YC947tqBboB5K_VsPN7-ZUPSvTCBUvb087ZllCZ65_JiThnOYdZZdE/w404-h640/Barcelona%20Freak%20Show%201.jpg" width="404" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-size: large;">*</span></b></div>
<br />
<br />
<span style="color: #783f04;"><b>Aquest article forma part d'un treball de recerca sobre els museus anatòmics de la ciutat de Barcelona. Per reproduir-lo parcialment o totalment és necessari citar la procedència:<br /><br />Enric H. March. "Francesc Roca i el cinema: "Los averiados" (1933)" [en línia], <i>Museus anatòmics de Barcelona</i>. Barcelona: Bereshit: reconstrucció de Barcelona i altres mons, 2013. <<a href="http://enarchenhologos.blogspot.com.es/search/label/museu%20anat%C3%B2mic">http://enarchenhologos.blogspot.com.es/search/label/museu%20anat%C3%B2mic</a>>.</b></span><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">*</span></b></div>
<b><br /></b>
<b>Notes:</b><br />
<br />
(1) Totes les citacions són literals i els errors lèxics i ortogràfics pertanyen als originals.<br />
<br />
(2) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cu-cut!</i>, núm. 98, 12 de novembre de 1903 <<a href="http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/cucut/id/1883/show/1873/rec/26">http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/cucut/id/1883/show/1873/rec/26</a>><br />
<br />
(3) "El subconcient" barreja esport i política fent servir el rètol de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los averiados</i> que ressalta al carrer Jaume I, al pas de la caravana de la XV Volta Ciclista a Catalunya<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mirador</i>, 15 de juny de 1933 <<a href="http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/mirador29/id/746/show/744/rec/73">http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/mirador29/id/746/show/744/rec/73</a>></div>Anonymousnoreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-72259502531862665012023-07-31T21:10:00.000+02:002023-08-02T09:12:22.221+02:00Metròpolis, de Fritz Lang<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUq-R2KYLwtuCDzElcgfzEDDiQpCSyzH4WdDAYmdxM5sE8tj_35Ns-ncEK4rvAb5CXMiAU4XvhuaURGCZx0xyL-520qCbgfuxoBH_hy4gpYQ9KpvwcfxjhLcXbQ_17L_dvxyCAIItYlKaGPmtA4zkQtwwu9s92kKbt8GOsBCYPiMWY35Oqa9_8DitzrQ/s1000/metropolis_poster.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="438" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUq-R2KYLwtuCDzElcgfzEDDiQpCSyzH4WdDAYmdxM5sE8tj_35Ns-ncEK4rvAb5CXMiAU4XvhuaURGCZx0xyL-520qCbgfuxoBH_hy4gpYQ9KpvwcfxjhLcXbQ_17L_dvxyCAIItYlKaGPmtA4zkQtwwu9s92kKbt8GOsBCYPiMWY35Oqa9_8DitzrQ/w280-h640/metropolis_poster.jpg" width="280" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
Cada 2 d'agost, data de la mort de Lang, ressona pels carrers la melodia de <i>A la cova del rei de la muntanya</i>, de la <i>Suite No. 1, Op.46</i> de <i>Peer Gynt</i> (Edvard Grieg, 1888). La sentiu? Veieu l'ombra de Peter Lorre dibuixada sobre el cartell que ofereix 10.000 marcs de recompensa per la captura d'un assassí?<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="236" src="https://www.youtube.com/embed/cIj3Bk0bhL8?rel=0" width="420"></iframe></div>
<br />
<br />
Hi ha escenes, instants, mirades, gestos que marquen la història del cinema, que marquen la nostra història. Abans que Fritz Lang trenqués el silenci de la pantalla amb <i>M, un assassí entre nosaltres</i> (1931) ja ens havia abduït amb <i>Metròpolis</i> (1926). No faré cap reivindicació del cinema mut, però segur que alguna cosa es va perdre quan els actors van expressar amb la veu el que només es podia expressar amb el gest i el que només la càmera ens podia ensenyar. L'expressionisme tal com ens el va mostrar el cinema alemany ja no és possible, però no només per la irrupció del sonor, sinó perquè Lang va fer un pas endavant. Va fer de l'expressionisme el decorat del nostre subconscient mentre ens feia creure que ens explicava un relat realista. Lang feia màgia.<br />
<br />
Fritz Lang (5 de desembre de 1890 - 2 d’agost de 1976), nascut austríac, abans de posar-se a dirigir va estudiar arts gràfiques i arquitectura, dues disciplines que es relacionen perfectament amb el seu treball cinematogràfic. Dirigeix <i>Hallblut </i>(1919) i <i>Les aranyes</i> (1920), i es casa amb Thea von Harbou, que serà la guionista d'algunes de les pel·lícules posteriors: <i>Das Wandernde Bild</i> (1920), <i>Der Müde Tod</i> (1921), <i>Dr. Mabuse, der Spieler</i> (1922), <i>Metròpolis</i> (1926), <i>Spione</i> (1927) i <i>Das testament des dr. Mabuse</i> (1933). Quan acaba aquesta darrera pel·lícula rep la proposta de Joseph Goebbels de fer-se càrrec de la direcció de la UFA. Lang era contrari a les idees nazis, i segurament el ministre de Propaganda del Reich no sabia que el director era fill de mare jueva. El mateix dia que va rebre la proposta Lang va fugir cap a França, deixant a Alemanya tot el seu patrimoni i la seva dona, que es va destapar com a filonazi. A París va rodar <i>Liliom </i>(1934), però contractat per la Metro-Goldwyn-Mayer, se'n va a Hollywood. Als Estats Units va néixer un altre Fritz Lang.<br />
<br />
Ara ens quedem amb el director europeu. Descrita sovint com la primera pel·lícula èpica de ciència-ficció de la història del cinema, l'acció de <i>Metròpolis</i> se situa en una gran ciutat del futur a l'any 2000, on la societat està dividida entre els treballadors oprimits i l'elit dirigent, cosa que no deixa de ser una trista premonició si mirem al nostre voltant.<br />
<br />
Una de les poques pel·lícules declarada patrimoni cultural del món per la Unesco (també hi són les pel·lícules dels germans Lumière, <i>Los olvidados</i> de Buñuel i <i>El mago de Oz</i>, i el documental de la Primera Guerra Mundial, <i>La batalla del Somme</i>), <i>Metròpolis</i> és un film d'un extraordinari poder visual, raó per la qual l'etiqueta de ciència-ficció li queda petita. No hem d'oblidar que ens trobem no només en plena efervescència de l'expressionisme de la República de Weimar, sinó que arreu del món les avantguardes estan obrint les portes –no exclusivament de l'art– a una nova forma d'expressió i d'entendre la vida. Sovint es col·loca el naixement de la cultura popular en dates posteriors a la Segona Guerra Mundial, que és el moment en què la cultura de l'oci i el poder adquisitiu occidental permeten l'explotació del consum de masses. Però algunes formes d'aquesta cultura popular cal anar-les a buscar en aquest primer terç del segle XX: les avantguardes, la música negra americana, el cinema, les novel·les gràfiques, entre d'altres fenòmens, començaven a canviar els paradigmes de l'entreteniment de la gent, fugint de l'elitisme.<br />
<br />
Més enllà del gènere i de l'argument, doncs, el poder visual de <i>Metròpolis</i> es fa patent en la combinació de decorats expressionistes, per un costat, però també en les escenes carregades d'una estranya modernitat. També la barreja brillant de fantasia i terror posada al servei d'una profunda anàlisi social i intel·lectual. Dos anys de feina on, a més de la direcció de Lang, cal tenir en compte el treball dels directors artístics Otto Hunte, Erich Kettelhut i Karl Vollbrecht, i la música de Gottfried Huppertz, convertida en una icona que ha inspirat més d'una generació de músics i que s'ha convertit en una de les bandes sonores de la nostra vida.<br />
<br />
Sense <i>Metròpolis</i> la vida seria diferent. Però no hi ha paraules suficients per descriure un món que va néixer sense paraules. Veiem-la un altre cop, en versió completa i restaurada! <br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/4axDeXct0T0" title="YouTube video player" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen></iframe></div>
<br />Anonymousnoreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-61636266961699016112023-06-30T18:56:00.000+02:002023-07-03T18:09:32.683+02:00El Gaudí de Ken Russell<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJHYAPgoaWsfBLYNkwhOSjvCo913QY8tZUvHrwCejLw54KR3ZvyL3zwsxDutRrxMfRma_KcM0Q6zKEZk5JTxwxsoTaHAaCoEuWVk7Ezr31VFiPmDcEesS9N2ukHLnoVvcfioC7EaqIRnditK8fby8UjssX3khdqc2moMuLgfokDVCLttD8lFv8hJKP6w/s750/ken-russell-gaudi-sagrada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="559" data-original-width="750" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJHYAPgoaWsfBLYNkwhOSjvCo913QY8tZUvHrwCejLw54KR3ZvyL3zwsxDutRrxMfRma_KcM0Q6zKEZk5JTxwxsoTaHAaCoEuWVk7Ezr31VFiPmDcEesS9N2ukHLnoVvcfioC7EaqIRnditK8fby8UjssX3khdqc2moMuLgfokDVCLttD8lFv8hJKP6w/w400-h299/ken-russell-gaudi-sagrada.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Fotograma del documental <i>Antonio Gaudí</i> (1961), de Ken Russell</span></div>
<br />
<br />
En la seva etapa de formació cinematogràfica, després d’haver-se dedicat a la fotografia (l’any 2007 es va fer a Londres l’exposició <i>Ken Russell's Lost London Rediscovered: 1951-1957</i>), el director de cinema britànic Ken Russell (3 de juliol de 1927 − 27 de novembre de 2011) va dirigir 21 curts documentals per a la sèrie <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Monitor</i> de la BBC, entre els anys 1959 i 1965, de la qual n’era editor Huw Wheldon.<br />
<br />
Un d’aquests documentals és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Antonio Gaudí</i> (títol original en castellà), rodat el 1961. Malgrat el control que Wheldon va exercir sobre Russell per evitar que se sortís dels paràmetres tradicionals del documental, el director britànic va aconseguir deixar la seva empremta introduint elements dramàtics i visuals que no eren gens corrents en aquella època. No hem d’oblidar que és entre finals dels 50 i principis de la dècada de 1960 que se situa el naixement del documental modern (Mario Ruspoli, un altre dels pares de les noves formes del documental, va començar a fer servir càmeres lleugeres i els primers magnetòfons sincrònics per acostar-se a la realitat de manera més viva i primària).<br />
<br />
Ken Russell mira Barcelona (que intentava sortir de la grisor franquista) i Antoni Gaudí amb ulls meravellats davant l’obra d’un home que, com ell en la ficció, res sap de límits. Límits que es desborden en el protagonisme de la Sagrada Família, un excés que avui, en mans d’impostors, no té cap sentit, i hauria estat preferible deixar-la com estava, sobreeixint enmig d’un jardí anglès que l’anés devorant. Segur que avui Russell no se la miraria amb els mateixos ulls. <br />
<br />
El documental, que s’obre amb imatges de la plaça de Catalunya, ens mostra la passió ciutadana per Gaudí en el multitudinari seguici de l'enterrament i, immediatament, ens passeja per l’obra de l’arquitecte.<br />
<br />
Ens ensenya la Casa Batlló i la relació amb el mite de sant Jordi, representant en les formes sinuoses de l’edifici, el drac i els ossos de les seves víctimes, i ens ensenya els interior i el mobiliari. Ens du al Col·legi de les Teresianes, i els arcs parabòlics, inspirats en la Trinitat, serveixen per parlar del Gaudí matemàtic i creient fervent.<br />
<br />
Des de Montserrat, el narrador ens parla de Catalunya, una regió amb forta personalitat pròpia, diferent d'Espanya, i ens explica com les formes muntanyoses van ser elements clau en la concepció de la seva obra, com es pot observar-se en l'arquitectura de la Sagrada Família. A continuació s’atura a la cripta de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, segons alguns, una de les millors obres gaudinianes.<br />
<br />
La segona part del documental <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>viatja al Park Güell, on s’assenyala la relació de Gaudí amb<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Picasso i amb els surrealistes, i remarca com, a diferència d'aquests, Gaudí porta a terme la seva obra en soledat i aïllament.<br />
<br />
De la Pedrera se'ns mostren els dos patis interiors, diferents entre si, i es fa referència a la figura de la Verge, que en el projecte original s'havia d'ubicar a la terrassa, encara que mai va arribar a instal·lar-la. S’aventura la hipòtesi que tota l'obra de Gaudí hauria tingut com a finalitat la Sagrada Família quan se’ns mostra el magnífic pla que l’emmarca des del terrat de la Casa Milà.<br />
<br />
El documental torna a la Sagrada família i ens ensenya el taller on gairebé hi va fer vida i on hi havia els plànols, els dibuixos i les maquetes, refetes contínuament, destruïts durant la Guerra Civil.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #660000;"><b>1a part</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="236" src="https://www.youtube.com/embed/dB75S0dlsOw?rel=0" width="420"></iframe></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #660000;"><b>2a part</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="236" src="https://www.youtube.com/embed/m20LeOGCQIc?rel=0" width="420"></iframe></div>
Anonymousnoreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-79982732418651108572023-05-30T20:55:00.001+02:002023-06-02T10:29:33.269+02:00Alex Steinweiss, l'inventor de les portades de disc<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge03RKFUqWC41ZCE7DzIA3xw_CLeDAEvUe5T2Q0MKP-7sBeXMuGyeX1TQyz8yKAJWoNU55MDJcI6KrnczaxzrwvYTXCwLhWe4fFZ38nFmb96mpx5Do9RxQ-i-rc40vAlSKz5m_9E7CO3znYd7io68g89120wz0oe6r9MxzYhR_11XkPgQjMGRuEKIGTA/s1046/Alex-Steinweiss-00.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1046" data-original-width="1000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge03RKFUqWC41ZCE7DzIA3xw_CLeDAEvUe5T2Q0MKP-7sBeXMuGyeX1TQyz8yKAJWoNU55MDJcI6KrnczaxzrwvYTXCwLhWe4fFZ38nFmb96mpx5Do9RxQ-i-rc40vAlSKz5m_9E7CO3znYd7io68g89120wz0oe6r9MxzYhR_11XkPgQjMGRuEKIGTA/w383-h400/Alex-Steinweiss-00.jpg" width="383" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Alex Steinweiss </span><span style="font-size: x-small;">en el seu estudi</span></div><div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">William P. Gottlieb (1947)</span></div>
<br />
<br />
Com el nom d'aquest bloc que teniu davant dels ulls (<i>Bereshit</i>, primera paraula de la Bíblia, en hebreu vol dir "en el principi"), tot en aquesta vida comença d'alguna manera. Aquest cop, malauradament, començarem pel final perquè hi ha noms que no arriben al públic fins que el personatge mor (i <i>Bereshit</i> té més tendència al mort que al viu). El 2011 moria Alex Steinweiss (24 de març de 1917 - 17 de juliol de 2011), l'inventor de les cobertes de discos il·lustrades. Aquest novaiorquès, fill d'emigrants jueus de l'Europa de l'Est (el pare era sabater a Varsòvia i la mare, cosidora a Riga, Letònia) estava cridat a revolucionar el disseny gràfic de les companyies discogràfiques.<div><br /><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEI3FKPHndfHkSWQqjCNrIaGpLsuflITSejx2SNNZGSFgGgXJ53oWwR5y_Pfd8NfrrZoLJzlrzQH-WreNVIGXy91AxsxYw6d2y564pibrgS3LgGKm3kqO_C5np6rHA093_law3xPuDjEv9lbtQRWHTpzqr5UjoZ-5ad115HE-dkkNbVdMMJCNnzGM2oA/s1000/Alex-Steinweiss-funda.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="983" data-original-width="1000" height="394" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEI3FKPHndfHkSWQqjCNrIaGpLsuflITSejx2SNNZGSFgGgXJ53oWwR5y_Pfd8NfrrZoLJzlrzQH-WreNVIGXy91AxsxYw6d2y564pibrgS3LgGKm3kqO_C5np6rHA093_law3xPuDjEv9lbtQRWHTpzqr5UjoZ-5ad115HE-dkkNbVdMMJCNnzGM2oA/w400-h394/Alex-Steinweiss-funda.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div>
<br />
Ara ens sembla la cosa més normal del món que un disc tingui una portada o una caràtula amb una imatge o un disseny que l'identifiqui amb el seu contingut, però això no va ser així fins que a Steinweiss se li acudí la idea: fins aleshores els discos duien una funda, normalment de color marró, feta amb paper d'estrassa amb una obertura rodona que deixava veure la part central del disc amb la inscripció de la companyia, l'autor i el nom de la peça musical. El paper podia dur algun dibuix (com el d'Al Jolson), però només era una funda, no un àlbum.</div><div><br /></div><div>Corria l'any 1939 quan Steinweiss va entrar a treballar com a publicista a la companyia Columbia, després d'haver-se format com a grafista amb un dels grans dissenyador de l'època: Joseph Binder, el mestre austríac del disseny gràfic aplicat a la publicitat, un artista que, el que són les coses, acabaria sent conegut pels anuncis de sabó Persil.<br />
<br />
L'any següent se li acudí una idea per promocionar el disc que tenia entre mans, <i>Smash Song Hits</i>, de Richard Rodgers y Lorenz Hart: es va presentar amb un fotògraf en el Imperial Theatre de Nova York i va demanar que posessin durant una estona els noms dels músics a la marquesina. Després de treballar en el seu estudi el disseny gràfic de la fotografia, naixia la primera coberta il·lustrada de disc.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir1dhOqyI80BNcWqhFWJbsIYYshsUl2ImykzlR1b_3hHKQGMWtV6jwbcZJF82sA14zEBvZIm7MlkQvexOToKecAo0jgf4OkEUPIAi6oa175huAzr2TPtgbiYyYzyqzW87IRrhC8IGZGI5DHLfuZFf2BYn64zPD-CPWITesUPosEfkmAu-7PofVcCS3sg/s524/Alex-Steinweiss-21.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="508" data-original-width="524" height="388" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir1dhOqyI80BNcWqhFWJbsIYYshsUl2ImykzlR1b_3hHKQGMWtV6jwbcZJF82sA14zEBvZIm7MlkQvexOToKecAo0jgf4OkEUPIAi6oa175huAzr2TPtgbiYyYzyqzW87IRrhC8IGZGI5DHLfuZFf2BYn64zPD-CPWITesUPosEfkmAu-7PofVcCS3sg/w400-h388/Alex-Steinweiss-21.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Primera coberta (1940)</span></div>
<br />
<br />
L'èxit va ser absolut, el disc es va vendre com cap altre i totes les companyies discogràfiques van imitar la idea. Durant els 25 anys que Steinweiss va treballar per a Columbia, com a dissenyador gràfic també va fer portades per a moltes altres companyies i es calcula que va dissenyar al voltant de 2.500 cobertes. És un volum ingent de material i, evidentment, no tota la seva obra té la genialitat de les il·lustracions més memorables, que són, sobretot, les dels anys de la dècada de 1940.<br />
<br />
Com a responsable del disseny i la publicitat, Steinweiss no es va dedicar només a il·lustrar cobertes de discos, sinó que va estar relacionat amb tot el procés de creació dels nous materials específics (unes noves fundes que no malmetessin els microsurcs) que havien de permetre la conservació dels vinils que ell va veure néixer l'any 1948, i va ser, a més, qui va donar el nom d'LP als nous discos de 33 rpm.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlFQQBbKXbsnxnhU5FONnnEoY6laJNT0mN4vvNGQCNlMoHe0LvrUI2BAw94TSKtMExTKg511e3UY5Qx-1wWWqzEaoecKBOSwCyEyFBj02dv28DgeXyRhk0h8NsLXq_EUe_1V_J0N4m4mGnSQt7p22PvEPmKd1xPBFTyA9RLAesCJJDAfakfZKlRaiDUQ/s886/Alex-Steinweiss-book.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="886" height="325" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlFQQBbKXbsnxnhU5FONnnEoY6laJNT0mN4vvNGQCNlMoHe0LvrUI2BAw94TSKtMExTKg511e3UY5Qx-1wWWqzEaoecKBOSwCyEyFBj02dv28DgeXyRhk0h8NsLXq_EUe_1V_J0N4m4mGnSQt7p22PvEPmKd1xPBFTyA9RLAesCJJDAfakfZKlRaiDUQ/w400-h325/Alex-Steinweiss-book.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
Malgrat tot, Stenweiss ha estat un desconegut excepte per als col·leccionistes de cobertes, i el recull i l'estudi de la seva obra ha tardat anys a arribar a les llibreries; ha calgut esperar que es morís: Steven Heller, <a href="http://www.taschen.com/pages/es/catalogue/design/all/06790/facts.alex_steinweiss_the_inventor_of_the_modern_album_cover.htm"><i>Alex Steinweiss. The inventor of the modern album cover</i></a>, Taschen Benedikt, 2011, en edició multilingüe alemany, anglès i francès.<br />
<br />
I mentre penseu si aneu o no a la llibreria a comprar aquesta meravella, aquí teniu alguns exemples de la seva obra.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEquLpaitil4M7HjZPgz4Strf49BgEbSivNvHBaPGq2BBAqlasW7thK7RZfIf6gGRUsPmSU34KOrQXI4wMSMpctDIL5Ej6W9fJ4oUrBGEJaRKgAAers3NnBzBxYnXHAZkpcehcdQgwS0Tp9OgnHPmkDfowgROyAPxuaekQ4IIiCRFVvJamilWMTPUqcA/s800/Alex-Steinweiss-covers.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEquLpaitil4M7HjZPgz4Strf49BgEbSivNvHBaPGq2BBAqlasW7thK7RZfIf6gGRUsPmSU34KOrQXI4wMSMpctDIL5Ej6W9fJ4oUrBGEJaRKgAAers3NnBzBxYnXHAZkpcehcdQgwS0Tp9OgnHPmkDfowgROyAPxuaekQ4IIiCRFVvJamilWMTPUqcA/w640-h640/Alex-Steinweiss-covers.jpg" width="640" /></a></div>
<br /><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/tmd_gGZwDXE" title="YouTube video player" width="560"></iframe></div>
<br />
<br />
<b>[+]</b><br />
<br />
Pàgina web oficial d'<a href="http://www.alexsteinweiss.com/">Alex Steinweiss</a><br />
<br />
<a href="http://jazztimes.com/articles/28200-alex-steinweiss-album-cover-art-pioneer-dead-at-94">Alex Steinweiss, album cover art pioneer, dead at 94</a>, <i>Jazz Times</i><br />
<br />
<a href="http://crean.es/musica-para-los-ojos-como-nacio-la-cubierta-de-disco-ilustrada/">Música para los ojos: cómo nació la cubierta de disco ilustrada</a>, <i>Crean</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /></div>Anonymousnoreply@blogger.com33tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-43086895455490636622023-04-10T10:44:00.000+02:002023-04-10T10:44:04.441+02:00Pasqua Florida: mones i ous pagans<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHLS-pge0IJmblNr8P4mdecprc8DfSCSbaT2eLWzkSao6NAS2A7nHvnWKt5HwMmvNKshqKM8_rOBrZIruIqjjcCDxscdzYywglWddCCU7zUiDAnDceqd2DY7UYp89qug1BY7gshcV0YoH0uyGptZoaSXHFPOecSYM6mlQI9TA3GRHvbksIasxxLKBAHA/s1157/mones-pasqua-1946-peres-rozas-AFB.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="858" data-original-width="1157" height="474" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHLS-pge0IJmblNr8P4mdecprc8DfSCSbaT2eLWzkSao6NAS2A7nHvnWKt5HwMmvNKshqKM8_rOBrZIruIqjjcCDxscdzYywglWddCCU7zUiDAnDceqd2DY7UYp89qug1BY7gshcV0YoH0uyGptZoaSXHFPOecSYM6mlQI9TA3GRHvbksIasxxLKBAHA/w640-h474/mones-pasqua-1946-peres-rozas-AFB.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Mones de Pasqua a l'aparador d'una pastisseria de Barcelona, el 1946</span></div><div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Pérez de Rozas (AFB</span>)</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<br />
El dia de la Pasqua de Resurrecció (diumenge de Setmana Santa) és tradició que el padrí o la padrina regalin al fillol o la fillola una mona de Pasqua, que tradicionalment es menja a l'endemà, el Dilluns de Pasqua Florida, darrer dia del cicle pasqual cristià. I aquesta és una discussió encara viva perquè hi ha qui la menja diumenge i qui ho fa dilluns. A Barcelona intramuralles sembla que s'imposa el diumenge.<br />
<br />
La mona té un origen incert. El nom, que no el trobem citat fins al segle XVI, podria provenir de <i>munus</i>, que significa "regal" en llatí, o de l'àrab<i> munna</i> (ma‘unah), que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors (i que si és cert, no serien pastissos, sinó probablement ous).</div><div><br /></div><div>D'altra banda, en el diccionari <i>Gazophylacivum Catalano-Latinum</i>, de Joan Lacavallería (Barcelona 1696), mona té una definició purament zoològica, l’Enciclopèdia només en dóna una definició descriptiva i l'Alcover-Moll en fa una descripció geogràfica, però no etimològica. El <i>Diccionario de la Lengua Española</i>, en l'edició de 1783, diu que a Catalunya, València i Múrcia és una coca o rosca que es cou al forn i s'adorna amb ous durs amb closca, que es menja per Pasqua Florida, i que en altres parts de la península Ibèrica rep el nom de <i>mono</i> o <i>hornazo</i>. Pastissos similars, però, els trobarem en molts altres països europeus, tant de l'arc mediterrani com de centreeuropeus, la qual cosa confirma que la tradició és pagana i ve de molt antic, i que la discussió sobre l'origen del nom és supèrflua.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-07BBtFktPCiKb5IwVcJnj4pf5iRlLsYF6tsDrseQH_KlCRwN1BQbALRc0jBsEDXMr7dcK-wLq8W9MYGcdHppU2fnxQjr9W3r5tzp2jnvegXCbpBs0LRPoXVgtJNY06I1ge8VmLOHYQ2Ej_-PpVkUtjxMImeWva0GA3KB36MxjNma1hJqrpGaJtYnSA/s700/mona.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="700" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-07BBtFktPCiKb5IwVcJnj4pf5iRlLsYF6tsDrseQH_KlCRwN1BQbALRc0jBsEDXMr7dcK-wLq8W9MYGcdHppU2fnxQjr9W3r5tzp2jnvegXCbpBs0LRPoXVgtJNY06I1ge8VmLOHYQ2Ej_-PpVkUtjxMImeWva0GA3KB36MxjNma1hJqrpGaJtYnSA/w400-h258/mona.jpg" width="400" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><br /></div>
L'elaboració de la mona parteix, doncs, d'un pastís molt senzill, un tortell o un pa de pessic, probablement d'origen àrab, o jueu com bona part de la pastisseria tradicional catalana, que arriba a la sofisticació moderna de les mones catalanes de forma tardana, segurament al segle XVIII, i probablement per influència de la pastisseria francesa. Els ous de Pasqua (Easter) són tradicionals a tota Europa com a símbol pagà de resurrecció primaveral (la vida que neix de dins l'ou), i en molts casos van acompanyats de la també tradicional figura de la llebre, símbol de fertilitat, que aquí hem substituït per un pollet. L'ou de les mones dels territoris de parla catalana comença sent un ou dur (i es manté la tradició de l'ou dur en força llocs), i acaba sent de xocolata. De fet, la xocolata és un dels ingredients principals, i amb aquest producte es confeccionen figures de tota mena, que amb l'esclat de la cultura de masses van acompanyades de figuretes de personatges de dibuixos animats.</div><div><br /></div><div>Com en tantes altres tradicions populars com les revetlles, el Dijous Gras o el Dimecres de Cendra, a Barcelona era costum celebrar la Pasqua Florida en família a la muntanya de Montjuïc, a l'aire lliure, aprofitant la bonança de la primavera, i reafirmant aquesta tradició catalana de les segones pasqües (Florida, Granada i Sant Esteve), que probablement té arrels jueves i carolíngies.</div><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGTPDLGFJJFc3JoXyq3LJXmexGeUGDQ8p8qMH7kSWZ01iChFdtknC9c8kvXEzQGMq2sVDfM2eXrgQho9ted38nRnQ4IAzvtYebl3XTALANgwP4r2rO7gPs2J-dYXxE-yNxkmEL6Gl8vnItrZTyjAcO2Yf0Jx4n4fB38QKZxjq19bD5TBosMjz9XUeO_g/s960/pasqua-florida-1915-ballell-AFB.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="665" data-original-width="960" height="444" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGTPDLGFJJFc3JoXyq3LJXmexGeUGDQ8p8qMH7kSWZ01iChFdtknC9c8kvXEzQGMq2sVDfM2eXrgQho9ted38nRnQ4IAzvtYebl3XTALANgwP4r2rO7gPs2J-dYXxE-yNxkmEL6Gl8vnItrZTyjAcO2Yf0Jx4n4fB38QKZxjq19bD5TBosMjz9XUeO_g/w640-h444/pasqua-florida-1915-ballell-AFB.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Barcelonins celebrant la Pasqua Florida a Montjuïc, el 1915</span></div><div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Frederic Ballell (AFB)</span></div><div><br /></div></div>Enric H. Marchhttp://www.blogger.com/profile/13871833993655418659noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-12849611010762758052023-03-25T11:16:00.002+01:002023-04-04T09:13:58.000+02:00La Reforma Interior i el naixement de la Via Laietana<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6llRvMDZjwH5YKwFvJlfNbM_F5KE40dR2HhpaUnUi0wD_7UiIeuDFpxZt7DKWZidJnM1bek9ebxWk3l4aaltjrZXOncrtLJahZ4TnJvFef5ULeS6upl_Brt8x0NDNWdj4D-rgwg1LHsa1Z0XQVbApqpaG8YtBV7t4Qf3zm7l3-WHk6bSTgX3RWGfyPg/s9300/1861-catalunya_1365_full.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6435" data-original-width="9300" height="442" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6llRvMDZjwH5YKwFvJlfNbM_F5KE40dR2HhpaUnUi0wD_7UiIeuDFpxZt7DKWZidJnM1bek9ebxWk3l4aaltjrZXOncrtLJahZ4TnJvFef5ULeS6upl_Brt8x0NDNWdj4D-rgwg1LHsa1Z0XQVbApqpaG8YtBV7t4Qf3zm7l3-WHk6bSTgX3RWGfyPg/w640-h442/1861-catalunya_1365_full.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona y proyecto de su reforma y ensanche</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Ildefons Cerdà (1861). </span><span style="font-size: x-small;"><a href="https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1804/">Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya</a></span></div>
<br /><br />
En el projecte d'Eixample d'Ildefons Cerdà, aprovat pel Govern espanyol el 9 de juny de 1859 (un segle exacte abans que nasqués qui us escriu aquesta ratlles) havia previst que calia esponjar Barcelona; és a dir, el que avui és Ciutat Vella i que havia estat reclosa dins muralles fins que s'aprova l'enderroc l'any 1854. Les muralles, i la prohibició d'expandir-la més enllà del recinte murat, havien ofegat la ciutat des de feia segles: massificada, densament poblada, sense un pam un construir nous habitatges (raó per la qual es van fer voltes sobre els carrers per construir-hi a sobre), Barcelona era un niu d'epidèmies com les febres <a href="https://enarchenhologos.blogspot.com/2015/03/la-ciutat-den-nyoca-barcelona-es.html">groga</a> i tifoide, o el còlera. Avui, potser, haurien buscat una solució més conservadora, però en aquell moment l'enderroc va ser un alliberament per als barcelonins.
<br /><br />
A banda de la retícula de l'Eixample, al plànol de reforma de Barcelona Cerdà va traçar tres grans vies (A, B i C) que creuaven verticalment i horitzontalment el nucli antic de la ciutat per unir l’Eixample amb el port. La Gran Via A acabaria sent la Via Laietana; la Gran Via B havia d'anar del Paral·lel a la plaça de la Universitat, i en són una realitat parcial l'avinguda de les Drassanes i la Rambla del Raval; i la Gran Via C, que havia d'anar des de la Ronda de Sant Pau fins al Parc de la Ciutadella, i de la qual en són fruit les avingudes de la Catedral i Cambó.<div><br /><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTPNB6sBey6g1Ym3HfwWQwkRywcXp6nwrCj0fPo0jAizAJEeGZ9FFQ-YklkiZlYoyf_qlz2bVKGcFNz6cZ1q5o_Qt-7cTUYORahEzB5v2aNN4z1pVH1laJ58hidEj3UTQ8lszswgwvw72RpziH6UxhmmV5c-Opk0fRDsD_rAVs7jpw7-8dtz78pnedWw/s5000/1907-catalunya_2282_full%20-%20c%C3%B2pia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3497" data-original-width="5000" height="448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTPNB6sBey6g1Ym3HfwWQwkRywcXp6nwrCj0fPo0jAizAJEeGZ9FFQ-YklkiZlYoyf_qlz2bVKGcFNz6cZ1q5o_Qt-7cTUYORahEzB5v2aNN4z1pVH1laJ58hidEj3UTQ8lszswgwvw72RpziH6UxhmmV5c-Opk0fRDsD_rAVs7jpw7-8dtz78pnedWw/w640-h448/1907-catalunya_2282_full%20-%20c%C3%B2pia.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Plano de situación y detalle de las tres grandes vías A, B y C de la reforma de </span><span style="font-size: x-small;">Barcelona,</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">hecho según los datos tomados de la Memoria y proyecto</span><span style="font-size: small;">de contrato con el Banco Hispano-Colonial</span></div></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Àngel Josep Baixeras (1907). <a href="https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/2282">Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya</a></span></div><div> <br /><br />
L'oposició dels veïns i la situació política i econòmica feien inviable el projecte, raó per la qual va caldre esperar vint anys, fins el gener del 1879, perquè l’Ajuntament aprovés la Llei d’expropiació forçosa perquè l’urbanista Àngel Josep Baixeras tirés endavant el projecte de Reforma Interior, que recuperava la proposta de Cerdà i afectava parcialment o totalment 3.671 finques i que esborrava del mapa de la ciutat bona part de l'estructura medieval i barroca. No només habitatges i el consegüent desplaçament de milers de barcelonins, sinó edificis destacats com l’església barroca de Santa Marta, que era al carrer de la Riera de Sant Joan (la portalada va ser cedida i reconstruïda en el nou Hospital de la Santa Creu); el Palau del Marquès de Sentmenat, a la cantonada de la Riera de Sant Joan amb el carrer del Pont de la Parra; la capella de Sant Cristòfol, situada al carrer de Sant Pere més Alt; el Palau del Marquès de Monistrol, a la Riera de Sant Joan, la casa propietat del Marquès de Monistrol al carrer Ample, o els del Marquès de Fortuny i de Serrallonga, al carrer de Basea.
<br /><br />
El projecte va estar en via morta fins que, el novembre del 1901, l’entrada de regidors republicans i de la Lliga Regionalista al consistori va dur al poder una nova classe política que prioritzava el sanejament del nucli antic i les obres projectades per Cerdà i Baixeras. Conscient de la magnitud del projecte, el nou ajuntament va buscar la complicitat del capital privat, el Banc Hispano Colonial, entitat financera vinculada als interessos de l’Estat en les possessions colonials, que després del desastre de la Guerra de Cuba contra els Estats Units d'Amèrica i la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les illes Filipines, Mariannes i Carolines, va reorientar els negocis cap a les inversions en obres públiques.
<br /><br />
El 1905 es va signar un primer conveni i el 1907, un segon: el banc faria de contractista i executaria l'obertura de la futura Via Laietana segons el projecte d’Àngel Josep Baixeras, actualitzat el mateix 1907 per l’arquitecte municipal Pere Falqués. Però si bé inicialment el projecte d'obertura de la Via Laietana estava associat a l’higienisme i la coherència urbanística, finalment es va imposar l'especulació econòmica, d'una burgesia que veia la possibilitat de convertir la nova via en la seu central dels seus negocis sense que importés gens el cost humà i patrimonial de la intervenció.
<br /><br />
Com que Barcelona ha estat sempre una ciutat "legalista i d'ordre" (tot ha de passar per cal notari), el relat de la demolició ha quedat força documentat gràcies al Concurs Artístic de la Vella Barcelona que l’Ajuntament va convocar el 1908 per preservar la memòria del passat a través de les fotografies d’autors com Josep Pons Escrigas, Miquel Matarrodona, Adolf Mas o Narcís Cuyàs, o dels dibuixos de Modest Urgell i Dionís Baixeras.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC-TL77WpwhooWWuW7Yb4u_MF80-iK8J5D6PCt3wO7U7PP76U_jPdilv_pafCd3hV1FJQyMA3Iht7DPaDeVzoWnSBHNweCUA0EXDjMRUi8bwdyYmbzahvdaHnuS_MDbCEyC2jab10_SfkpT2z6-7D-qYM_7SJjDdJYZB6vqdxnwdZA9aG8Z9dBtvvH-Q/s1808/pla%C3%A7a-reina-regent-inauguracio-1908-via-laietana.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1808" data-original-width="1329" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC-TL77WpwhooWWuW7Yb4u_MF80-iK8J5D6PCt3wO7U7PP76U_jPdilv_pafCd3hV1FJQyMA3Iht7DPaDeVzoWnSBHNweCUA0EXDjMRUi8bwdyYmbzahvdaHnuS_MDbCEyC2jab10_SfkpT2z6-7D-qYM_7SJjDdJYZB6vqdxnwdZA9aG8Z9dBtvvH-Q/w470-h640/pla%C3%A7a-reina-regent-inauguracio-1908-via-laietana.jpg" width="470" /></a></div><span style="font-size: x-small;">Inauguració oficial de les obres d'obertura de la Via Laietana amb Alfons XIII,</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><span>10 de març de 1908, a la plaça de la Reina Regent, entre el carrer Ample </span><span>–on</span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">està situat la primera casa que es va enderrocar, a l'esquerra de la foto–</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">i la placa de Sant Sebastià, al bell mig de l'actual Via Laietana</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Arxiu Fotogràfic de Barcelona</span><br /> </div><br />
Tots els qui estem acostumats a moure'ns pels arxius de la ciutat o a passejar-nos per les xarxes socials hem admirat i lamentat les imatges dels racons desapareguts de Ciutat Vella. Sovint, situar els vells carrers i edificis resulta complicat, sobretot perquè no s'ha fet una obra integral que reculli aquest meravellós material gràfic. Nosaltres no ho farem perquè la feina seria ingent, però us deixem tres plànols que ens ajudaran a fer-ho amb l'interès i la curiositat de l'arqueòleg urbà, i quan passegem per la ciutat intentarem situar aquelles imatges aturades en el temps, que és cert que provoquen una mena d'enyorança d'un temps no viscut i que, també massa sovint idealitzem de forma acrítica.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_APtPXf9suwGNk4tReTzCshGBARjSrAUhwJilje4WLeSuHRUXMXSUwMUFqoJjdSFNLSmIKewqmtgHSWpxdQu6mPZ10OYFN6fSU58bBp0ffQbUyNzwasB-w1Fh38wUUlYuBXKNhbsXaJJ5tJiNZOz_iQCuKAgZvDdd6GpIzSZ4F-_tFV1vRuRQ9UXZFA/s822/ViaLaietana-Branguli-ANC.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="518" data-original-width="822" height="403" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_APtPXf9suwGNk4tReTzCshGBARjSrAUhwJilje4WLeSuHRUXMXSUwMUFqoJjdSFNLSmIKewqmtgHSWpxdQu6mPZ10OYFN6fSU58bBp0ffQbUyNzwasB-w1Fh38wUUlYuBXKNhbsXaJJ5tJiNZOz_iQCuKAgZvDdd6GpIzSZ4F-_tFV1vRuRQ9UXZFA/w640-h403/ViaLaietana-Branguli-ANC.jpg" width="640" /></a></div><span style="font-size: x-small;">Aspecte de l'obertura de la Via Laietana entre la plaça de l'Àngel i la plaça d'Antoni Maura</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Brangulí Fotògrafs. Arxiu Nacional de Catalunya</span><br /> </div><br />
El primer plànol, numerat sobre l'entramat urbà abans de la reforma, ens permet situar els dibuixos de Dionís Baixeras que podeu trobar al blog <i><a href="https://abansvialaietana.blogspot.com/2014/11/barcelona-vista-per-dionis-baixeras.html">L'abans de Via Laietana</a></i>, on la Maite Mar porta anys mostrant-nos el material de la seva acurada recerca pels arxius digitalitzats de la ciutat, com l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, l'Arxiu Històric, els arxius de districte, l'Arxiu Nacional de Catalunya o l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, a més d'altres institucions privades com el Centre Excursionista de Catalunya, l'Arxiu Mas o l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya.</div><div><br /></div><div><div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF14skpgQ8d75lAfcevaPA0n_rp0jy4BhqTN1Rt1hLZgvLNYRfB33J5t7DPZ0lT4HWbyFk7f-z7Su0EI8P7lx8qA-xxcu7mAMV0qc3og4jpAqvgYzyOSKg1vPTvGZtMwdMbyn4MEzTnhyAoMKgXbFFE5fTeZKa8CmxUR-6tetPN_KerQMPv04JS_RquA/s2994/Reforma-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2994" data-original-width="1841" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF14skpgQ8d75lAfcevaPA0n_rp0jy4BhqTN1Rt1hLZgvLNYRfB33J5t7DPZ0lT4HWbyFk7f-z7Su0EI8P7lx8qA-xxcu7mAMV0qc3og4jpAqvgYzyOSKg1vPTvGZtMwdMbyn4MEzTnhyAoMKgXbFFE5fTeZKa8CmxUR-6tetPN_KerQMPv04JS_RquA/w394-h640/Reforma-1.jpg" width="394" /></a></div><br /></div><br />
El segon, ens mostra els carrera afectats i desapareguts totalment o parcialment (en gris), la zona demolida (en color morat) i el traçat de la Via Laietana i els nous carrers oberts o reformats (en groc).</div><div><br /></div><div><br /></div><div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDYNjGmQKly1XKEP1rLjWaSuhDDJMMhSW5Hi9J6ncojGUPUOyCfxcG8AK-Tx0WbT9i40MDJhTTIDiqxEaNAqgtL_99ZxdxTivqysm0QVPWyVAYhDdsK2C7NxNG1G7KoGrqe9705MBScoYzu2CzUVbchhT-l2W4XmBX9-40pc3jmnRNzWIt3_7tRYzaRw/s2980/Reforma-2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2980" data-original-width="1841" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDYNjGmQKly1XKEP1rLjWaSuhDDJMMhSW5Hi9J6ncojGUPUOyCfxcG8AK-Tx0WbT9i40MDJhTTIDiqxEaNAqgtL_99ZxdxTivqysm0QVPWyVAYhDdsK2C7NxNG1G7KoGrqe9705MBScoYzu2CzUVbchhT-l2W4XmBX9-40pc3jmnRNzWIt3_7tRYzaRw/w396-h640/Reforma-2.jpg" width="396" /></a></div><br /> </div><br />
El tercer, finalment, ens mostra la nova urbanització (en color marró) d'una Via Laietana convertida en una carretera que uneix el port amb l'Eixample, però que mica en mica s'anirà pacificant i fent-la més amable per als barcelonins que gaudeixen del passeig i de l'extens patrimoni que encara conservem, malgrat tot.
<br /><br /></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPh0dhneaG5MDEx4nCvmhfmiy8nznbaNSEg6R-wJzEl3I79KUoA9_g5pAQlEsFm4gNxYXqvuur6TIJgWUalmmCQNPvAx2pvPl-sw2NjZsBD8Ky3qyVgxONLP8S8boYfUGSPq1CKUzNAgZeRyyvRwxbOJ4f9AVq4LW_r_eq47ZWRVyyL8_7NfqPtWLeNw/s2980/Reforma-3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2980" data-original-width="1841" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPh0dhneaG5MDEx4nCvmhfmiy8nznbaNSEg6R-wJzEl3I79KUoA9_g5pAQlEsFm4gNxYXqvuur6TIJgWUalmmCQNPvAx2pvPl-sw2NjZsBD8Ky3qyVgxONLP8S8boYfUGSPq1CKUzNAgZeRyyvRwxbOJ4f9AVq4LW_r_eq47ZWRVyyL8_7NfqPtWLeNw/w396-h640/Reforma-3.jpg" width="396" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><br /></div>Enric H. Marchhttp://www.blogger.com/profile/13871833993655418659noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-75909883365678970892023-02-12T13:24:00.000+01:002023-05-12T13:33:15.372+02:00Ungüents, bàlsams i liniments: xarlatans i ciència popular<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7QmBcTDgC_Z8kZPkjEbPYYA9S8sQOx874JUQD-3dE3CKX812ZAb50573mfUA6PoaZcrgf46qlIMVMbk7U-8Ai2SQOIO47HFAP42LY-8DgcjUZKRabF_hSj17Y4qfPE9mj0SMHMZnPWITMuk0wCg3sHAnKAqQr4StBkT9Mp-yRLMBfBcZoVli59Iz6PA/s683/serptuga.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="515" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7QmBcTDgC_Z8kZPkjEbPYYA9S8sQOx874JUQD-3dE3CKX812ZAb50573mfUA6PoaZcrgf46qlIMVMbk7U-8Ai2SQOIO47HFAP42LY-8DgcjUZKRabF_hSj17Y4qfPE9mj0SMHMZnPWITMuk0wCg3sHAnKAqQr4StBkT9Mp-yRLMBfBcZoVli59Iz6PA/s16000/serptuga.jpg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
Segurament, molts barcelonins encara recorden les parades ambulants que venien <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ungüent de la Serp</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bálsamo el Tigre</i>, que s’instal·laven davant del Teatre Romea, a tocar de les reixes del pati de la capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu, un lloc adient on vendre pocions màgiques fetes d’olis essencials, plantes medicinals i alcohols; unes pastes llardoses que s’apliquen com emplastres i que suposadament curen tota mena d’afeccions: dolors musculars, cops, maldecap, migranyes, tos, picades d’insecte, ferides... Remeis miraculosos que venien els xarlatans al carrer i a les places atraient a cop de veu la gent, que se’ls escoltava encantats, com ens ho descriu Juli Vallmitjana a <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2013/04/un-migdia-al-portal-de-sant-antoni.html">Sota Montjuïc</a></i> (1908) parlant del Portal de Sant Antoni a Barcelona. Ara encara es venen, comercialitzats industrialment, a les fires ambulants i festives, com la de Sant Ponç, i en alguns herbolaris.<br />
<br />
Els més vells potser recorden encara el xarlatà que durant la postguerra, i fins ben entrats els anys 60, muntava la seva paradeta ambulant a la placeta de Sant Cugat, prop del mercat de Santa Caterina, per vendre un altre emplastre que es deia <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Serptuga</i>. La gràcia del firaire era que per atraure la gent tenia una tortuga i una serp vius i una mona que saltava i corria al voltant de la parada i era l’atracció de grans i menuts.<br />
<br />
Han estat segurament els darrers testimonis d’aquells xarlatans que aprofitaven els mercats i les fires per anunciar i vendre els seus productes a l’encant, o per arrencar queixals, envoltats d’atraccions, mags i fenòmens. Ara només ens queda el cinema per recuperar aquell món. Potser <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Medicine Man</i> (1930), de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Scott Pembroke, és la pel·lícula que millor retrata aquells escenaris: ambientada als anys 20, la filla d'un botiguer s’enamora d’un metge itinerant, que arriba a un poblet amb la seva caravana conduïda per indis americans. El show per vendre un tònic meravellós que ho cura tot va acompanyat d’espectacles de varietats amb actors amb la cara pintada de negre, ballarines hawaianes i còmics, en un escenari decorat amb làmines d'anatomia.<br />
<br />
En la filmografia espanyola podem trobar exemples a <i>La calle sin sol</i> (1948), de Rafael Gil, rodada a Barcelona i amb Manolo Morán fent de xarlatà; <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://www.circomelies.com/2009/12/viruta-y-capulina.html">Angelitos del trapecio</a></i> (1959), d’Agustín P. Delgado; i Edgar Neville amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Verbena</i> (1941) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://www.circomelies.com/2011/10/charlatanes-del-17.html">Domingo de Carnaval</a></i> (1945), on Neville fa un homenatge a dos pintors del Madrid popular: Goya i José Gutiérrez Solana. Prenent com a excusa argumental un crim en el barri de Lavapiés, en el Rastro i el Madrid de 1917, Neville pinta tipus i ambients d'aquells anys. Una xarlatana canta les virtuts de la seva medicina:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
“Miren, ¿saben lo que voy a regalarles? Un artículo que sirve para este público que tiene que estar la mayoría del tiempo que en vez de pensar en otra cosa tiene que estar tocando la guitarra por los picores y las erupciones. ¿Quieren ver cómo se quita esto? Muy fácil. Escuchen, que escuchando se aprende y el saber no estorba. Aunque soy una charlatana en estos momentos, termino mi trabajo y soy una persona decente. Y si no supiera que esto era bueno para ustedes, me pondría a arrancar piedras con los dientes en un camino. Porque tengo amor a mi trabajo lo mismo que un hijo a una madre pueda tener. ¿Tiene usted niños con costras? ¿Con pupas? Público culto que me está escuchando…” (1)</blockquote>
<br />
Aquestes escenes costumistes exposen la persistència d'una pràctica que es manté des dels inicis de la modernitat. Però el xarlatà és una figura que malgrat les aparences no forma part del folklore popular, sinó que forma part d’una tradició més antiga que lliga la medicina i les curacions al viatge i al poder de la paraula. Irina Podgorny explica (2) que en els diccionaris de la llengua toscana de finals del segle XVI el xarlatà apareix com un practicant pobre de la medicina, un traficant ambulant d'ungüents i altres remeis, que treia dents i publicitava els seus productes a la plaça, apel·lant a l'acrobàcia, la recitació, els jocs de màgia, la retòrica, el cant i la comicitat. Els seus productes no feien créixer el pèl ni tornaven els morts a la vida; no proporcionaven la joventut eterna ni d’altres miracles que eren pregonats per atraure un públic ignorant però necessitat d’esperança en una mesura pel cap baix igual a la necessitat de guarir malalties reals, sense importar quantes vegades s'hagués denunciat que els venedors de secrets venien, en realitat, mentides.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR47hsUvoakZ1Fr3-VVJQBRaBROK8ljRa7ZET7ujq_bTTN1EqJbj74gKlfqrBUsPWmjcPaQsiFDynqlZDiiDy2SPRPYzy3r3pyjogjbCunA6zr-IZaXbnbdI1etNBDr33wxv1OYQeQ9jBA8OswMgkqAM_7H4rVogxO50WcYo-QAXPvkqVVP9xNyAk8Vg/s3000/arrencaqueixals-IsidreNonell-1909-MNAC.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="2107" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR47hsUvoakZ1Fr3-VVJQBRaBROK8ljRa7ZET7ujq_bTTN1EqJbj74gKlfqrBUsPWmjcPaQsiFDynqlZDiiDy2SPRPYzy3r3pyjogjbCunA6zr-IZaXbnbdI1etNBDr33wxv1OYQeQ9jBA8OswMgkqAM_7H4rVogxO50WcYo-QAXPvkqVVP9xNyAk8Vg/w450-h640/arrencaqueixals-IsidreNonell-1909-MNAC.jpg" width="450" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="background-color: white; font-family: "Courier New", Courier, FreeMono, monospace; font-size: x-small;">Arrencaqueixals ambulant, d'Isidre Nonell (1909)</span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="background-color: white; clear: both; font-family: "Courier New", Courier, FreeMono, monospace;"><span style="font-size: x-small;">MNAC</span></div></div>
<div><br /></div><br />
Però la mentida també forma part de l’espectacle, de la posada en escena. Els espectacles dels xarlatans tenen moltes semblances amb el teatre popular: els xarlatans i els actors portaven el mateix tipus de vida errant i el seu èxit es vinculava a la capacitat de parlar en públic, a l’escenificació, al gest, a l’astúcia i als jocs de paraules, i sobretot a fer versemblant una bona història.<br />
<br />
Tampoc tenen una base científica els refranys i en canvi han gaudit d’un prestigi que arriba als nostres dies encara que sigui de forma fossilitzada en el llenguatge. I això és així perquè darrere d’allò que és pintoresc i popular s’hi amaga un fenomen perfectament imbricat amb la realitat des de fa segles. Els xarlatans, a vegades per atzar i a vegades per la capacitat per predir les expectatives dels pacients, van saber sobreviure en el temps i adaptar-se a les geografies humanes més diverses.<br />
<br />
Els xarlatans, unint les innovacions tècniques de la seva època amb savieses d’un suposat origen ancestral, es van enfrontar a problemes de salut reals i van ajudar indirectament a l’evolució de la indústria farmacològica. Molts productes de farmàcia tenen un origen popular: bàlsams i ungüents com el liniment <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sloan</i> (que funcionava com el Reflex d'ara), els <i>Parches Sor Virginia</i>, <i>Melisana</i>, <i>Agua del Carmen</i>, les pastilles <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Juanola</i> o el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vicks VapoRub</i> tenen orígens semblants als de la <i>Serp</i> o el del <i>Tigre</i>, però amb un èxit comercial diferent. La farmàcia ha format part de l’espectacle com molts invents del segle XIX: l’electricitat, la fotografia, el cinema, els raigs X, les projeccions lluminoses o el gas hilarant, i han acompanyat exhibicions de tota mena de museus, figures de cera i anatòmiques, autòmats, fantasmagories, espiritisme o magnetisme animal, que es barregen a la plaça, al mercat i a la fira amb acròbates africans, indis del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">far west</i>, faquirs “hindús” i mags “orientals”. I, en fer-ho, posaven la “ciència” al costat de la pietat cristiana, que col·locava l'esperança de salvació en els pobres. El xarlatà exerceix de profeta posant natura i ciència a l’abast dels desposseïts i busca, alhora, el benefici propi, com ho feia Francesc Roca a Barcelona amb el <a href="http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2013/01/museu-roca-lespectacle-de-la-sifilis-i_17.html">Museu Anatòmic Roca</a>: en una època, les dues primeres dècades del segle XX, en que les malalties de transmissió sexual segaven vides a milers, Roca mostrava reproduccions de malalties mentre comercialitzava productes per combatre la sífilis i la blennorràgia.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTJdXmZUer9Ur7_Hb3Zy7dYT-dsTlcF4YxHBpmmGWKEomD_CiVEHadwiKkb-xI45xT5XyubKvo8-YR65uKbx35tQqa-JVhXZ8mqRuVEjT9Z8kgfXB6A6H5rQfNUtZi8bgpqwivsHdnOA_kPLo2zRJWp4LyA1z_jw1io5CtNmM-rhkmHnWvFphaSJaWcQ/s567/linimentp-sloan.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="376" data-original-width="567" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTJdXmZUer9Ur7_Hb3Zy7dYT-dsTlcF4YxHBpmmGWKEomD_CiVEHadwiKkb-xI45xT5XyubKvo8-YR65uKbx35tQqa-JVhXZ8mqRuVEjT9Z8kgfXB6A6H5rQfNUtZi8bgpqwivsHdnOA_kPLo2zRJWp4LyA1z_jw1io5CtNmM-rhkmHnWvFphaSJaWcQ/s16000/linimentp-sloan.jpg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
Amb el pas del temps, però, l’espectacle és foragitat de l’espai públic i es tanca en un museu, en un teatre o en un hospital. I allò que l’evolució i el canvi de costums van rebutjar, va acabar oblidat.<br />
No és fàcil rastrejar les notícies sobre xarlatans i exhibidors de rareses: la seva “vulgaritat” els va apartar de diaris i revistes i dels entorns il·lustrats. No hi ha tampoc al país gaires especialistes que s’hagin ocupat del tema, ni en llengua catalana ni castellana.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7vcU5-VaecnBg9pbCqOYzT6_8nf5xAdSdQTaNuLgiR7Yo1ZIIUrjCofQTX90FChdWul00Aw5SCkHERmS90o2J-RyhRl85rVq0I6HCjkkcwsAjI16NawUvP531Vnwf0Y3ucM1bjSigOk6gG1IZQtK_M83fhitj4SZJORKthNZsPqZcDRHuIJBPawuZcw/s453/charlatanes-podgorny.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="453" data-original-width="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7vcU5-VaecnBg9pbCqOYzT6_8nf5xAdSdQTaNuLgiR7Yo1ZIIUrjCofQTX90FChdWul00Aw5SCkHERmS90o2J-RyhRl85rVq0I6HCjkkcwsAjI16NawUvP531Vnwf0Y3ucM1bjSigOk6gG1IZQtK_M83fhitj4SZJORKthNZsPqZcDRHuIJBPawuZcw/s16000/charlatanes-podgorny.png" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
En aquest context, és bo de senyalar la publicació de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Charlatanes. Crónicas de remedios incurables</i>, d’Irina Podgorny, que ha editat l’editorial argentina Eterna Cadencia (Buenos Aires, 2012). El llibre és una antologia de relíquies literàries, observacions de naturalistes, relats de viatgers, ardits de col·leccionistes i comerciants; un recull de relats i notícies de la premsa periòdica argentina del segle XIX.<br />
<br />
L’obra es llegeix gairebé com un llibre de relats que, per ser sud-americà, algú no iniciat podria pensar que es tracta d’històries de realisme màgic pel seu caràcter excèntric. Precisament, García Márquez, a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cien años de soledad</i>, parla del retorn en dates concretes del calendari dels gitanos amb els últims invents de la ciència. Entre ells n’hi ha un que sap tornar de la mort i que visita llocs desconeguts i llunyans. García Márquez defineix el xarlatà clàssic, el personatge itinerant que fa viatges estacionals i que apel·la a un coneixement suposadament adquirit en llocs llunyans, i que comercia i fa circular objectes i sabers obtinguts en altres contextos. A Macondo, un poble on els seus habitants desconeixen els camins per sortir o arribar-hi, són els gitanos els qui porten les novetats de la ciència i de la tècnica, i fan servir els imants i les lupes com a atraccions per atraure l’atenció de la gent. I vist així, és curiós adonar-se que la “màgia” dels gitanos beu d’una tradició totalment europea, que als europeus no ens arriba com a tal perquè hem trencat la tradició que ens lliga als xarlatans: uns “farsants” que no poden competir amb la “veritat” de la ciència quan, en veritat, el seu relat enllaça amb la circulació del coneixement de què hem parlat abans quan esmentàvem la farmacologia. Curiosament, hem convertit en llegendaris o en personatges de conte uns individus a quals neguem l’estatus social (com als mateixos gitanos o als venedors ambulants).<br />
<br />
Però que els textos seleccionats per Podgorny pertanyin a l’àmbit argentí no ens els fa gens llunyans ni estranys a la nostra cultura perquè els venedors de remeis, els fenòmens de la naturalesa, les fires i els museus de cera i anatòmics que descriu han passat per Europa i alguns per Barcelona. La majoria de relats són traslladables a aquest costat de l’Atlàntic. Però malgrat això, és necessari recuperar aquest món des d’aquí perquè potser hi sabrem reconèixer els venedors de fum que ens assetgen des del món de la política, de la televisió o de la publicitat.<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
¡Señores, pasen y vean en este libro al gran Doctor Meraulyock extrayendo una muela mientras, para distraer al paciente o tapar sus gritos, dispara con su pistola, el broche de la capa de Yocasta con que se sacó Edipo los ojos, una fotografía del alma humana tomada al microscopio! Descendientes de la bruja de Michelet, de los chamanes homeópatas de América, pioneros del médico trucho contemporáneo y de la sociedad del espectáculo, los charlatanes que han arrastrado sus gabinetes y museos por nuestras tierras son y no son culpables. Por eso aquí no hay una denuncia, mucho menos una sentencia: se registra cuánto hay en el charlatán viajero del saber laico y del empirismo triunfantes (claro que fundados a menudo en un tendal de cobayos humanos estafados, exhibidos o finados). Y se invita a sospechar cuánto de charlatana tiene la ciencia de un José Ingenieros o un José María Ramos Mejía: ¿acaso la revista dirigida por el primero, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Archivos de Psiquiatría y Criminología</i>, no contiene un artículo titulado ¿Cómo blanquear a un negro? y otro ¿Infanticidio entre los pájaros? Y al contrario, ¿no son los maestros charlatanes expertos en el uso de lo que los serios psicoanalistas contemporáneos llaman transferencia? (3)</blockquote>
<br />
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">*</span></b></div>
<br />
<b>Notes:</b><br />
<br />
(1) Circo Méliès, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://www.circomelies.com/2008/01/esencia-de-verbena.html">Verbena</a></i> (1941) <http: esencia-de-verbena.html="" www.circomelies.com="">i <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://www.circomelies.com/2011/10/charlatanes-del-17.html">Domingo de Carnaval</a></i> (1945).</http:><br />
<br />
(2) Irina Podgorny, “Origen y apogeu del charlatán”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Revista de cultura</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Clarín</i>, 18 d’abril de 2013.<br />
<br />
(3) Text de la contraportada de <i>Charlatanes</i>, d'Irina Podgorny.<br />
<br />Enric H. Marchhttp://www.blogger.com/profile/13871833993655418659noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-16778480881793773492023-01-31T13:03:00.001+01:002023-02-02T14:36:19.254+01:00La Rodalia de Corbera<div class="separator" style="background-color: white; clear: both; font-family: "Courier New", Courier, FreeMono, monospace; font-size: 16px; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaMfsaFIpnryQzfHU0QvF8h2u2djnXFMVONCE2_3v25zVPAWqBBvJOv0_IwrLpgOj8BCoS7FdhA9CszdoErJ9sY9JwDSbn2qMrWXS3ynW9t_6OH0rz8yGQWc7czAiikKE7H2WvRt3LLydUQm6dm-FWw_GjNLyTXwQGn5djSQpKIz8rRfGzBdYz59RJDg/s3000/el-born-vell-1866-RamonMartiAlsina-MNAC.jpg" style="color: #ff9900; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-decoration-line: none;"><img border="0" data-original-height="1656" data-original-width="3000" height="354" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaMfsaFIpnryQzfHU0QvF8h2u2djnXFMVONCE2_3v25zVPAWqBBvJOv0_IwrLpgOj8BCoS7FdhA9CszdoErJ9sY9JwDSbn2qMrWXS3ynW9t_6OH0rz8yGQWc7czAiikKE7H2WvRt3LLydUQm6dm-FWw_GjNLyTXwQGn5djSQpKIz8rRfGzBdYz59RJDg/w640-h354/el-born-vell-1866-RamonMartiAlsina-MNAC.jpg" style="background: transparent; border-radius: 0px; border: 1px solid rgb(120, 63, 4); box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.2) 0px 0px 0px; padding: 8px; position: relative;" width="640" /></a></div><div class="separator" style="background-color: white; clear: both; font-family: "Courier New", Courier, FreeMono, monospace; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-small;"><span><i>El Born Vell</i>, de Ramon Martí i Alsina (1866)</span><span>. MNAC</span></span></div><div style="font-size: 16px;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></div></div><br style="background-color: white; font-family: "Courier New", Courier, FreeMono, monospace; font-size: 16px;" /><div><b>Abans del barri de la Ribera i el Born</b></div><div><br /></div><div>El resum de la història d'aquest barri de la Barcelona antiga que ens ocupa es basa en la introducció de la memòria que l'arqueòloga Daria Calpena i Marcos va escriure per documentar la intervenció arqueològica feta durant la segona meitat de l'any 2001 a l'entorn del passeig del Born i del Fossar de les Moreres. Entrar en més detalls o ampliar-los no és l'objectiu d'aquest apunt i resum servirà per situar-nos en el passat.</div><div><br /></div>
No és fins a finals del segle X o inicis del segle XI que es comença a ocupar de manera més estable la zona fora muralles amb l’aparició de nous nuclis de poblament, anomenats burgs o vilanoves: enfront dels portals (els Arcs, davant de la plaça Nova; el Mercadal, davant del Portal Major), al voltant de les esglésies (el burgs del Pi, de Sant Pere, de Santa Maria) o ravals com els Còdols o a la vora del Rec Comtal. Un altre d’aquests nuclis és el conegut amb el nom de Vilanova del Mar, el qual estaria situat a l’entorn del camí (el camí del Mar romà) que anava des del Mercadal (a l’actual plaça de l’Àngel) fins als entorns de l’església de Santa Maria de les Arenes (998), la qual durant el segle XIV (1329-1383) va patir una important reforma que la transformaria en l’actual Santa Maria del Mar.
<br /><br />
A l’est d’aquesta àrea es troben els terrenys que la família Montcada rep, al segle XII, per la seva participació en la conquesta de Tortosa així com l’anomenada rodalia de Corbera, uns sorrals atorgats a aquesta família compresos entre els Puig de les Falzies (Llotja) i el Rec Comtal.
<br /><br />El carrer dels Montcada es va urbanitzar a partir de l’any 1418 i el 1509 es va pavimentar, i va ser el carrer noble per excel·lència i del qual n'ha fet un estudi detallat l'historiador Albert Garcia Espuche a <a href="https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonallibres/ca/publicacions/la-gent-del-carrer-montcada"><i>La gent del carrer Montcada. Una història de Barcelona (segles XIII a XVIII)</i></a>, editat per l'Ajuntament de Barcelona (2020). Mig segle abans s’havien eixamplat els dos extrems (placetes de Montcada i d’en Marcús) per permetre el gir dels passos de les processons del Diumenge de Rams i del Corpus. L'obertura va significar la unió del barri comercial de la Bòria amb l’antiga Vilanova del Mar.
<br /><br />
Entre la rodalia de Corbera i el carrer dels Montcada va néixer l’actual barri de la Ribera.
<br /><br />
Fins al segle XIV aquesta zona va créixer tant des del punt de vista urbanístic, econòmic com social, fins a configurar-se com una unitat administrativa, anomenada el Quarter de Mar, la més poblada de la ciutat. Es constitueix, doncs, un barri pescador i mariner que acabarà assimilant les principals funcions portuàries i es convertirà en l’autèntic motor de la ciutat. La importància i alhora la diversitat d’oficis que es concentren en aquest barri, són un reflex d’aquesta activitat gairebé febril. Segons un fogatge de l’any 1389, el 79% de l’activitat marinera es concentra en el barri, així com també el 57% de les activitats tèxtils i de confecció de la pell i un 44% dels mercaders de la ciutat.
<br /><br />
Més endavant, segons un fogatge de l’any 1516 es pot observar una lleugera disminució demogràfica del Quarter de Mar, tot i que encara conserva el protagonisme de la ciutat. Aquesta disminució ve donada en part per la crisi generalitzada del segle XV i també per la inutilització del primer port del segle XIV i la construcció del nou dic i les drassanes per part de Pere el Gran
<br /><br />
Cal destacar el gran canvi que va patir el barri a començaments del segle XVIII. Després de la Guerra de Successió, l’any 1714 i sota el regnat de Felip V, es decideix construir una fortalesa militar en els terrenys ocupats actualment pel Parc de la Ciutadella. La construcció de la fortalesa i la delimitació d’una zona de seguretat al voltant, va provocar la destrucció d’una part important del barri, concretament l’àrea situada a ponent de l’església de Santa Maria del Mar. Aquest enderroc es va efectuar entre el mes de juliol de l’any 1715 i finals de l’any 1718, i va comportar una densificació de la resta del barri, així com també un canvi definitiu del traçat del Rec Comtal pel carrer que actualment porta el seu nom.<div><br /><div><br /></div><div><b>La Rodalia de Corbera</b></div><div><br /></div><div><div>Rodalia de Corbera és el nom del llibre publicat per <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Sanpere_i_Miquel">Salvador Sanpere i Miquel</a> (Barcelona, 1840-1915), historiador, crític, publicista i polític català que amb aquesta obra va fer un detallat estudi de la història del nucli original del barri de la Ribera i el Born fins a la destrucció d'una part d'aquest barri, com hem dit abans, per a construir-hi la Ciutadella Militar per ordre de Felip V. Els plànols que veureu a continuació són extrets d'aquesta obra i pretenen reconstruir-ne amb detall l'evolució urbana. Alguns aspectes han estat superats per estudis posteriors, però tot i així us proposo que passegeu pels antics carrers, hi descobriu allò que ja no existeix i que reconegueu allò que encara es conserva.</div><div><br /></div><div>Els dos últims plànols ens ajuden a situar la Ciutadella Militar i el Mercat del Born sobre el traçat urbà anterior a la construcció de la Ciutadella.</div><div><br /></div><div>Trobareu més detall de la història d'aquest antic barri de la ciutat clicant l'enllaç <b><i><a href="https://enarchenhologos.blogspot.com/2013/05/cafes-i-tavernes-quan-barcelona-era-un.html">Cafès i tavernes: quan Barcelona era un mercat</a></i></b>, article que us portarà a descobrir quina era la plaça major de Barcelona.</div><div><br /></div> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOaqusbTW0Y2bORhCspR29siR6HIOaYLrwfY0xMqqJOHd8p0TDkXkrCSO1bWELf3MWfBc1vE1IQny6zyFf669PDRARlyaKuHVywOBQcbsBF2k4VRsyLFroyhBvFceKKIXhCo5TYDH03sqOi-tr14-oX4IDNbah_QrQ59ZUnCRiUefTutQYme6VeS4Bog/s4852/Ribera-1-segleXIII-SalvadorSanpereMiquel-catalunya_3003_full.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3858" data-original-width="4852" height="508" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOaqusbTW0Y2bORhCspR29siR6HIOaYLrwfY0xMqqJOHd8p0TDkXkrCSO1bWELf3MWfBc1vE1IQny6zyFf669PDRARlyaKuHVywOBQcbsBF2k4VRsyLFroyhBvFceKKIXhCo5TYDH03sqOi-tr14-oX4IDNbah_QrQ59ZUnCRiUefTutQYme6VeS4Bog/w640-h508/Ribera-1-segleXIII-SalvadorSanpereMiquel-catalunya_3003_full.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2EwlAVRl9pnfSi6bnHZTBUYDkEcxD1qL1lBBTPCqgQDXKT7ZJPcWQUnJAK_rkk-62hvraoLbw6y9PddPPuQ0rpG31HeNYoODg3h5LjLPmrYHwLpV3PYI-7uzUnm89rBfVRgW8YSAhfSCwKZfvV870tkFVkyozDKtQ5mXIfX5jTJbd6sUr193WgZodEw/s5220/Ribera-2-segleXIV-SalvadorSanpereMiquel-catalunya_2994_full.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3827" data-original-width="5220" height="470" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2EwlAVRl9pnfSi6bnHZTBUYDkEcxD1qL1lBBTPCqgQDXKT7ZJPcWQUnJAK_rkk-62hvraoLbw6y9PddPPuQ0rpG31HeNYoODg3h5LjLPmrYHwLpV3PYI-7uzUnm89rBfVRgW8YSAhfSCwKZfvV870tkFVkyozDKtQ5mXIfX5jTJbd6sUr193WgZodEw/w640-h470/Ribera-2-segleXIV-SalvadorSanpereMiquel-catalunya_2994_full.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnq9eB_L05DotGkcChIOqop-dKxVlyuRmY89KUwjoIyHkxD8vy34FYTev7vhPyc3I1V0jBcVfIThrFDyB-V3VHYAuuBRM8aix7mIBkGVf5jrpQfuI5oK_SmWyqtCwqsU9besvoDCpt66beJQLtRkl--puGYYL-_l8BdUBxuZGz9tFnEBrVrx3vOWeRCQ/s7049/Ribera-3-segleXV-SalvadorSanpereMiquel-catalunya_2987_full.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="7049" data-original-width="5377" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnq9eB_L05DotGkcChIOqop-dKxVlyuRmY89KUwjoIyHkxD8vy34FYTev7vhPyc3I1V0jBcVfIThrFDyB-V3VHYAuuBRM8aix7mIBkGVf5jrpQfuI5oK_SmWyqtCwqsU9besvoDCpt66beJQLtRkl--puGYYL-_l8BdUBxuZGz9tFnEBrVrx3vOWeRCQ/w488-h640/Ribera-3-segleXV-SalvadorSanpereMiquel-catalunya_2987_full.jpg" width="488" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOjOI4-rcN3cclTmvEpu3xIdXNbxbD0-xhkn2Ivfj3-0pw_ZVSCFfJgt_rGTxrfpigzbPLXjQEGLk9V2Ql84WRZCioXK5zRR5brFmY4vMOJHFtXnrTVk_lIuFr9YGRWZOI7JZwmSW2vd0RE_K4xBAaSnk7SUSznql5aamra0Delf7chOny6mH0kr8KiA/s7632/Ribera-4-segleXVI-SalvadorSanpereMiquel-catalunya_2996_full.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="5739" data-original-width="7632" height="482" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOjOI4-rcN3cclTmvEpu3xIdXNbxbD0-xhkn2Ivfj3-0pw_ZVSCFfJgt_rGTxrfpigzbPLXjQEGLk9V2Ql84WRZCioXK5zRR5brFmY4vMOJHFtXnrTVk_lIuFr9YGRWZOI7JZwmSW2vd0RE_K4xBAaSnk7SUSznql5aamra0Delf7chOny6mH0kr8KiA/w640-h482/Ribera-4-segleXVI-SalvadorSanpereMiquel-catalunya_2996_full.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJjOhyeHuF0VFdUnnTfwcl89Xw6kw14sY54QUO84J_s5r2HpOWA5BtZLudvVwklVjU4qW5EoJQ9eTPWLJXRxchXrwqaz_sDEFZ50IKvkVeEUzji6GUYpEuL_WJxh9zU-zfT_IOE-2oZMD6-TWd6AYKvua0CJKzmLebwJP2oaDFLXpYpDDfYm8Fa29sow/s5100/Ribera-5-segleXVII-SalvadorSanpereMiquel-catalunya_2993_full.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3847" data-original-width="5100" height="482" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJjOhyeHuF0VFdUnnTfwcl89Xw6kw14sY54QUO84J_s5r2HpOWA5BtZLudvVwklVjU4qW5EoJQ9eTPWLJXRxchXrwqaz_sDEFZ50IKvkVeEUzji6GUYpEuL_WJxh9zU-zfT_IOE-2oZMD6-TWd6AYKvua0CJKzmLebwJP2oaDFLXpYpDDfYm8Fa29sow/w640-h482/Ribera-5-segleXVII-SalvadorSanpereMiquel-catalunya_2993_full.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4u65gQULu-bXdEDy24r0UkfkP6-V2rRJ148CVCGdtR0pFFWCSwYfJUWWyHWcfoVRkA14Dd4bza84gXwWYKHWs2TzhYqrjSSBa5SuJuETa42Y-GhWvCtQOIqKaBZQ_QGrdGqFBT7DE8RXDqjkekUUKa60qIIj3ZizEHkAtMQjRJtK8-fEqUXXNSquBSw/s7774/Ribera-6-segleXVIII-SalvadorSanpereMiquel-catalunya_2998_full.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3892" data-original-width="7774" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4u65gQULu-bXdEDy24r0UkfkP6-V2rRJ148CVCGdtR0pFFWCSwYfJUWWyHWcfoVRkA14Dd4bza84gXwWYKHWs2TzhYqrjSSBa5SuJuETa42Y-GhWvCtQOIqKaBZQ_QGrdGqFBT7DE8RXDqjkekUUKa60qIIj3ZizEHkAtMQjRJtK8-fEqUXXNSquBSw/w640-h320/Ribera-6-segleXVIII-SalvadorSanpereMiquel-catalunya_2998_full.jpg" width="640" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: x-small;">Sanpere Miquel, Salvador. <i>Rodalia de Corbera</i>.</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: x-small;">Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1890</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: x-small;">Plànols extrets de l'Institut Cartogràfic</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: x-small;">i Geològic de Catalunya</span></b></div><div><br /></div><div><br /></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUd1RCVJrxzeaiXPMA35ztdHfhRvovp4kbBm1x9cyVWWnHkuvhDOVBc--bDj6LSyQqv_K6zEt_sxwSdMBd6NNbValEt59tDZ2jqftSVW6s4CPgBum0cjTS29nph9w02sWiZ776QrXOenV_qD3tDhda_sGy4urpGtzgoABQtNlAXvUfdvAQ6ITXVrODmQ/s1024/CiutadellaMilitar-1715-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="931" data-original-width="1024" height="582" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUd1RCVJrxzeaiXPMA35ztdHfhRvovp4kbBm1x9cyVWWnHkuvhDOVBc--bDj6LSyQqv_K6zEt_sxwSdMBd6NNbValEt59tDZ2jqftSVW6s4CPgBum0cjTS29nph9w02sWiZ776QrXOenV_qD3tDhda_sGy4urpGtzgoABQtNlAXvUfdvAQ6ITXVrODmQ/w640-h582/CiutadellaMilitar-1715-2.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: x-small;">En traç vermell, a l'esquerra el Mercat del Born i a la dreta la Ciutadella</span></b></div><div style="text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsSjOPtW_LpmdpFAB0lK0imUtAqqE-A7_TpAehHT64MKlYiJUkWHmD4MvU9VqOnJu106CY5R9yuaL-7Cj-pL5mNXTL2-osHHghgIf3OI0UNHlNnYXXpkoTQOqpcUMkI6xKyTHC2ANPSeVzwlM_esNcrXaodJFjxvHjZ4AE8hxu24ltFTK4V0REIV7ptg/s1605/CiutadellaMilitar-1715.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1127" data-original-width="1605" height="450" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsSjOPtW_LpmdpFAB0lK0imUtAqqE-A7_TpAehHT64MKlYiJUkWHmD4MvU9VqOnJu106CY5R9yuaL-7Cj-pL5mNXTL2-osHHghgIf3OI0UNHlNnYXXpkoTQOqpcUMkI6xKyTHC2ANPSeVzwlM_esNcrXaodJFjxvHjZ4AE8hxu24ltFTK4V0REIV7ptg/w640-h450/CiutadellaMilitar-1715.jpg" width="640" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: x-small;">Plànol de la Ciutadella fet per l'enginyer militar d'origen flamenc</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: x-small;">Joris Prosper van Verboom i aprovat per S. M.</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: x-small;">el desembre de 1715 (AMCB Q147)</span></b></div><div><br /></div></div>Enric H. Marchhttp://www.blogger.com/profile/13871833993655418659noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-85632214400298232902022-12-06T10:49:00.001+01:002023-05-13T09:47:12.244+02:00Barcelona Freak Show: l'home mico<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcOh5vCWmOWVwcUOeFhZ4kTm-iz8CUJDi38MA6xYml_1_tC1zN62SmnpFfhgmBBfg2RrSzkhnKYA64wjomhYftyqbKoglE0oKLb3XCaAE0ZCkSp8SgQ4JwwtE7ZnJ80soS7jfIY-UBnGAK-EQH54SsKapm-DVoGBP1WlB3In61q5o0UXkN_sU9crkasw/s816/tarzan-1918.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="816" data-original-width="430" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcOh5vCWmOWVwcUOeFhZ4kTm-iz8CUJDi38MA6xYml_1_tC1zN62SmnpFfhgmBBfg2RrSzkhnKYA64wjomhYftyqbKoglE0oKLb3XCaAE0ZCkSp8SgQ4JwwtE7ZnJ80soS7jfIY-UBnGAK-EQH54SsKapm-DVoGBP1WlB3In61q5o0UXkN_sU9crkasw/w338-h640/tarzan-1918.jpg" width="338" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
Edgar Rice Burroughs (1875-1950) començava a escriure la novel·la per entregues <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tarzan dels micos </i>l’any 1912 i va ser editada en llibre, per primer cop, el 1914. El gener de 1918 arribava a les pantalles americanes de cinema la primera versió muda de la pel·lícula, dirigida per Scott Sidney i interpretada per Elmo Lincoln. Els cinemes de Barcelona la projectaven l’any 1920.<br />
<br />
Des que Charles Darwin va revolucionar el món de la ciència amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’origen de les espècies</i> (1859), la imaginació popular ha jugat amb la idea de la relació entre els micos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i l’home. Primats intel·ligents, nens salvatges i suposades baules perdudes, meitat humà, meitat animal, portats de països exòtics, aprofitant-se de la ignorància i la curiositat de la gent, han nodrit les atraccions circenses i han omplert les barraques de fira durant el segle XIX i les primeres dècades del XX.<br />
<br />
Abans que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tarzan</i> arribés a Barcelona, la nostra ciutat ja havia passejat els seus homes-mico pels escenaris. Entre els mesos de juny i agost de 1882, Hauka (o Jauka), “el hombre mono”, actuava en el <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Circo Ecuestre Barcelonés</span> de Gil Vicente Alegría, en plena plaça Catalunya, en una funció encapçalada per l’habitual Compañía Ecuestre Gimnàstica, i compartint vetllada amb “los célebres Wilson”, germans saltimbanquis, “y los singulares Honrey”, també germans, acròbates i pallassos musicals i excèntrics.<div>
<br />
El mes de setembre del mateix any li va sortir, però, un competidor. El <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Teatro Circo Barcelonés</span> anunciava “el debut de la célebre compañía americana de Mis. Zaea y Pongorila el verdadero hombre mono”, en el local del carrer Montserrat 18-20.</div><div><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRcgB7j1D-uPnALHyMhiq7s4in84mOn4tgD_GENydJtkYTpQhQMePLdju4aM29wkc40KCJz0BXti_z8ySUr4hRwJP_5YExcnHkP7rrv1wDE_ZIO6nEUeHjXfRbFqa0pdnxBchNCUuxlSKVc8MPFP5BYXZ_bo3OHQTnE3m6pRlNqWDE1eB0fDCBpMiHow/s516/pongorila.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="516" data-original-width="506" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRcgB7j1D-uPnALHyMhiq7s4in84mOn4tgD_GENydJtkYTpQhQMePLdju4aM29wkc40KCJz0BXti_z8ySUr4hRwJP_5YExcnHkP7rrv1wDE_ZIO6nEUeHjXfRbFqa0pdnxBchNCUuxlSKVc8MPFP5BYXZ_bo3OHQTnE3m6pRlNqWDE1eB0fDCBpMiHow/s320/pongorila.jpg" width="314" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Font: Bibliothèque Nationale de France</span></div>
<div><br /></div><br />
Si hem de fer cas dels cartells i la publicitat, l’espectacle estava format per una parella d’acròbates (una dona i un home) i un mico, al qual feien actuar com a una persona, cosa que deuria sorprendre els espectadors d’aquella època. Tant és així que Pongorila va viatjar per tot el món: Bilbao (1888), Nova York (1893), Mèxic (1894) o Escòcia (1913), últim cop que apareix als diaris. A Barcelona hi torna l’any 1901 durant les Festes de la Mercè, ara en el <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Tívoli-Circo Ecuestre</span>, en el carrer Casp, on el circ de la família Alegría es va instal·lar durant un temps després que s’enderroqués el pavelló de la plaça Catalunya (1895).<br />
<br />
La dona apareix amb dos noms diferents segons les èpoques. A vegades com a Mis. Zaea i en d’altres com a Mantileni o Mantelini, com és el cas de l’anunci del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">New York Clipper</i> (1883): “Miss Florence Mantalini and The Original Pongorila”.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
Però Mr. Pongorila, que així és com se’l cita a vegades, no és el mico, sinó l’acròbata. És una dada que no s’explicita enlloc, però ho sabem per la crònica que l’any 1882 apareixia al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diario de San Sebastián</i>, abans que arribés a Barcelona per primer cop:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
“Anoche tuvo lugar en el Teatro Principal una función extraordinaria, en la cual se exhibió por primera vez la celebridad europea Mr. Pongorila, hombre mono [...]<br />
El <i style="mso-bidi-font-style: normal;">hombre mono</i>, al final de los arriesgadísimos ejercicios que ejecutó, fué llamado repetidas veces á escena, entre los aplausos del público, viéndose obligado á quitarse la careta.<br />
No dudamos que en las funciones en que tome parte esta notabilidad se verá lleno nuestro pequeño coliseo.”</blockquote>
<br />
L’atracció de Mr. Pongorila pertanyia, segons el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">New York Clipper</i> esmentat abans, al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gran Circo Pubillones</i>, una companyia circense de l’Havana creada per Antonio Pubillones Castaño, natural de Cangas de Onís (Astúries), però establert a Guantànamo, a l’ílla de Cuba, aleshores possessió espanyola. Un fill d’Antonio es va casar amb “La Bella Geraldine” (Geraldine Leopold), actriu, funàmbula, trapezista i ballarina, que a finals del segle XIX treballava en el <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Circo Ecuestre</span>, i la ufanosa i generosa bellesa de la qual va inspirar un elixir miraculós amb el seu nom, que els xarlatans venien a crits en aquell primer Paral·lel de barraques de fira.<br />
<br />
A mida que el públic es torna menys crèdul, la idea de l’home mico desapareix de les cartelleres i és substituït pel mico que entreté les criatures en els circs. Com Max, que el 1909 actuava al <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Tívoli</span>, i el 1913 ho feia en el <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Salón Doré</span> de la Rambla de Catalunya, ara amb el nom de Maxim. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Vanguardia</i> l’anunciava com a “mono hombre”, alterant l’ordre dels termes:<br />
<blockquote class="tr_bq">
<br />
“Debut del mono hombre, el Mono Max es el mono del universo. El mono con cerebro, fuma, bebe, come, se acuesta en su camita, juega á cartas, monta en bicicleta. Niñas y niños á ver al mono.”</blockquote>
<br />
En altres casos, es recuperava la idea de Mr. Pongorila, com passava l’any 1919, i es recorria a una pantomima. A vegades, la màscara i la disfressa ofereixen un efecte més realista que l’engany, com és el cas de Nathal, que va actuar al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Principal Palace</i> (1919; actual Teatre Principal de la Rambla) i a <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Eldorado</span> (1922):<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
“La Dirección Artística del Principal Palace, ha combinado para hoy viernes, un programa de atracciones notabilísimas. Últimamente acaba de obtener éxito en el Olimpia de París, Nathal, el hombre mono; se trata de una imitación tan perfecta y asombrosa que, en Barcelona, como acaba de ocurrir en París, el público la encontrará digna de los aplausos que ante todos los públicos de Europa ha obtenido.”</blockquote>
<br />
L’any 1924, el portuguès Néstor Lopes, “el hombre mono”, actuava en el <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Teatro Bosque</span> (on ara hi ha el cinema):<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
“Deseoso la empresa del teatro del Bosque de dar una constante variedad a la temporada de circo, a más de los extraordinarios números que forman el programa diario, hoy, en la sesión de la tarde, debutará el artista Néstor López, «El hombre mono», cuyos arriesgados trabajos presenciaron miles de espectadores desde la plaza de Cataluña. «El hombre mono» ejecutará, en el Bosque, lo más arriesgado de su repertorio.”</blockquote>
<br />
Més conegut com a "l'home aranya", ara l’home mico ja no fa referència a una disfressa o a una imitació simiesca, sinó a l’actuació d’un gimnasta que realitza exercicis arriscats com els que esmenta de la plaça Catalunya, quan va escalar la Casa Segura:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
“Turó Park. La dirección de estos espléndidos jardines, ha podido escriturar para dos únicas exhibiciones, al temerario atleta portugués Néstor Lopes. Es uno de los más fuertes acróbatas cinematográficos que hoy actúan en público, su serenidad, su audacia y su desprecio al peligro es verdaderamente admirable. Ejecuta sus temerarios trabajos con una simplicidad extraordinaria. Ha actuado en los principales centros de Europa, produciendo intensa emoción a todos los espectadores. El trabajo que ejecutará en la gran plaza de fiestas del Turó, es uno de los más sensacionales de su repertorio.<br />
Para demostrar sus condiciones atléticas, igual que en Madrid, escalará el viernes próximo a la una de la tarde, la fachada del monumental edificio, que hay en la plaza de Cataluña chaflán a la Puerta del Ángel.”</blockquote>
<br />
Però aquesta evolució no vol dir que el suposat engany hagi desaparegut com a espectacle. Les barraques i els espectacles ambulants, continuen oferint atraccions amb fenòmens. Hem passat per alt l’home salvatge que es va exhibir a la plaça Catalunya l’any 1895, poc abans que s’enderroquessin tots el barracots. És una història tragicòmica en què li va anar la vida, però que s’escapa a l’extensió d’aquest apunt. Guardarem els focs artificials per a altres ocasions.<br />
<br />
Sí que esmentarem, per acabar, l’home mico que va ser una de les atraccions del Paral·lel a partir de l’any 1925. Pertanyia a l’espectacle de la barraca de Francesc Roca, el del Museu Anatòmic que d’exhibició precària va fer el salt a un local del carrer Nou de la Rambla, com ja hem esmentat fins l’avorriment a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bereshit</i>.</div><div><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1DjZAG9ItKqZsil5THVk37ZSZCPh05WrNG7DiP4Uzbw8GzmpoUZKbqUTtnAL5RrfkdRqOqBF7sIGtVCbgMXN4J9OkCmxP54FzCcvvHEOf94TO9G-yE_6-_F_HYeXQ5_G9tn5zgGr1FxuE5YqPE5D8H7o_Ha-9MGGzLexe8z5UDYnp_NXxKSR_hBY1XA/s345/hombre-mono2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="345" data-original-width="146" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1DjZAG9ItKqZsil5THVk37ZSZCPh05WrNG7DiP4Uzbw8GzmpoUZKbqUTtnAL5RrfkdRqOqBF7sIGtVCbgMXN4J9OkCmxP54FzCcvvHEOf94TO9G-yE_6-_F_HYeXQ5_G9tn5zgGr1FxuE5YqPE5D8H7o_Ha-9MGGzLexe8z5UDYnp_NXxKSR_hBY1XA/w169-h400/hombre-mono2.jpg" width="169" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
Coneixíem aquest espectacle pel cartell on s’anuncia el museu anatòmic i “Los estragos del Barrio Chino”, i fenòmens de fira com “el hombre mono, la araña gigante del Japón, las hermanas siamesas, monstruos humanos, galería de curiosidades, fetos humanos auténticos...” Però encara tenim un full volant on s’anima el públic a anar a veure “El Hombre Mono” que s’exhibeix a la fira i s’augura un “gran éxito de risa”.</div><div><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2Qiy58F91wWGlTJkTOkSyXTWT-hj8hwqLUTM7vDgSSbqhG-lpbXSibPmjHwHcnnxjyVURKMJMp2LbGthyCfldnNiJWu4Q1Lo3YW4T6KLmpKcC7eZF6ztn8yuydGHWiYFb7HQYJgeB9O70ZZZqlUuSJar3Uho4zA2VCW9JlULjUmnNA7kxgYiFjYiLaA/s355/hombre-mono.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="142" data-original-width="355" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2Qiy58F91wWGlTJkTOkSyXTWT-hj8hwqLUTM7vDgSSbqhG-lpbXSibPmjHwHcnnxjyVURKMJMp2LbGthyCfldnNiJWu4Q1Lo3YW4T6KLmpKcC7eZF6ztn8yuydGHWiYFb7HQYJgeB9O70ZZZqlUuSJar3Uho4zA2VCW9JlULjUmnNA7kxgYiFjYiLaA/w400-h160/hombre-mono.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
Deixant de banda que aquest home mico fos algú amb una tara genètica o un engany que s’amaga rere una disfressa, l’autèntic fenomen és l’espectador. Aquell individu que va a les barraques de fira a buscar diversió encarant-se a la raresa o a la malaltia per obtenir un gaudi, una reafirmació de la seva personalitat o la convicció que la seva desafortunada existència és un paradís comparada amb la de qui de l’exhibició de la diferència o la tara en treu un benefici que no podria obtenir de cap altra manera. Res diferent dels “fenòmens” que mostren les seves misèries a la televisió o a les revistes a canvi d’una almoina després de posar en venda la seva dignitat.<br />
<br />
Tragicomèdia, deia abans. I perquè quedi clar, anem a tancar el cercle. Durant els dies que Hauka, el primer home mico que hem descrit, actuava en el <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Circo Ecuestre Barcelonés</span> de la plaça Catalunya, a l’estiu de 1882, en un pis del Raval es perpetrava una paròdia del conte d’Edgar Allan Poe, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els crims de la Rue Morgue<span style="font-style: normal;">.</span><span style="font-style: normal;"> Llegim la curiosa notícia que publicava </span>La Vanguardia</i> el juliol de l’any 1882:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
“En las habitaciones donde hay realquilados ocurren desde algún tiempo á esta parte hechos de distinta índole, que dan pasto á la crónica periódica.<br />
Ayer en la calle Poniente, mientras cenaba un inquilino que el parte oficial consigna con el nombre de “El hombre mono”, fuese la dueña á una de las estaciones de ferrocarriles de esta ciudad, y al regresar á su casa encontró la puerta abierta. Así que hubo penetrado en la habitación se le arrojó encima un joven tapándole la boca para que no pudiera gritar, y luego éste y una prójima que le acompañaba, tomaron las de Villadiego.<br />
Repuesta la dueña del susto, examino la habitación y halló un bastón perteneciente, según parece, al jóven caco. El inquilino encontró luego á faltar unas 200 pesetas que tenía colocadas en un cesto.<br />
No fué mala la perrada que le jugaron al “Hombre mono”.</blockquote>
<br />
Si a la denuncia oficial es feia constar “El hombre mono” cal pensar que l’autoritat competent es va avenir a reflectir-ho perquè aquell individu era, efectivament, “El hombre mono”, com indica l’article determinat, i no un home mico qualsevol.<br />
<br />
Si l’home mico del <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Circo Ecuestre</span> i el desgraciat del carrer Ponent (actual Joaquín Costa) són el mateix individu o de la mateixa espècie no ho podem assegurar. És un cas per a <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Auguste_Dupin">Auguste Dupin</a>.</div><div><br /></div><div>Aquest apunt reflecteix només una petita part dels espectacles tant de barraca de fira com de circ que van passar per Barcelona durant el segle XIX i principis del XX, amb homes o dones mico o salvatges. Si sentiu curiositat per aquesta mena d'atraccions, en trobareu més a <b><i>Barcelona Freak Show: història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939</i></b>, editat per Viena Edicions i l'Ajuntament de Barcelona.</div><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT-2yQGs7XP5hzYsFR-9d9Tj9eP0q2fc-UkYBasZEFGMdZFouvRUuttBNmA8Dn50DoyfXK5tPyjT_gUXSGyJl24RnQ4sUWwTd8BC9xFq4iuO9RgasRZqUqBtOTziVHyFNtwn0kWp0iMuX2Ik8JF7x0kgtRPplVR8oSYUAZEuPgT12c5jTJb5oWB6_kbw/s563/Barcelona%20Freak%20Show%202.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="563" data-original-width="344" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT-2yQGs7XP5hzYsFR-9d9Tj9eP0q2fc-UkYBasZEFGMdZFouvRUuttBNmA8Dn50DoyfXK5tPyjT_gUXSGyJl24RnQ4sUWwTd8BC9xFq4iuO9RgasRZqUqBtOTziVHyFNtwn0kWp0iMuX2Ik8JF7x0kgtRPplVR8oSYUAZEuPgT12c5jTJb5oWB6_kbw/w392-h640/Barcelona%20Freak%20Show%202.png" width="392" /></a></div><br /><div><br /><div style="mso-element: footnote-list;"><div id="ftn1" style="mso-element: footnote;"><div class="MsoFootnoteText"><br /></div></div><div id="ftn18" style="mso-element: footnote;">
</div>
</div>
<div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span>
<div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKN5i28gywYwVSoIaz8OA5gwGhmHfC_Tn733zFJZlX0qZ1a_8zNVkqiV3s_K76Vqth365GwBNJH9Vl3bABtW3qloaSbkdco5va3jDn4Cy682m9LcOVYdi_IWq0yFR7MU74GNJFQuc5adL4sdskUOv6VtPIrVcUuLDaD6S4QQ2n8Olwd4jDAdSvo2qCjg/s1000/jukebox.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKN5i28gywYwVSoIaz8OA5gwGhmHfC_Tn733zFJZlX0qZ1a_8zNVkqiV3s_K76Vqth365GwBNJH9Vl3bABtW3qloaSbkdco5va3jDn4Cy682m9LcOVYdi_IWq0yFR7MU74GNJFQuc5adL4sdskUOv6VtPIrVcUuLDaD6S4QQ2n8Olwd4jDAdSvo2qCjg/w320-h320/jukebox.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=JDSmPRQPWGw"></a></div><blockquote><div style="text-align: left;"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=JDSmPRQPWGw">"Monkey Man"</a> (1964), Baby Huey & The Baby Sitters</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=z-NcHysnNAA">"Monkey Man"</a> (1969), Toots and the Maytals</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=o8uVSzVY8kQ">"Monkey Man"</a> (1969), The Rolling Stones</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=medasoiCFiA">"Monkey Man"</a> (1979), Specials. Gentilesa de <a href="http://escapareatoronto.blogspot.com.es/"><i>Toronto</i></a>. Cançó original de Toots and the Maytals (1969), cantada per <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Monkey_Man_%28Toots_%26_the_Maytals_song%29">altres grups</a></div>
<div style="text-align: left;">
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=ReQsRgQXgQY"><br /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=PabG3nJRu3k">"Tweeter and the Monkey Man"</a> (1988), Travelling Wilburys (George Harrison, Jeff Lynne, Roy Orbison, Bob Dylan i Tom Petty)</div></blockquote><div style="text-align: left;"></div>
<br /></div></div>Enric H. Marchhttp://www.blogger.com/profile/13871833993655418659noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-38645143451781042672022-11-01T00:15:00.013+01:002022-12-10T09:57:38.231+01:00Tot això era un camp<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwEL1I9s0QtJ-G0vTixW3mJlptOJXLxfbrZZfuamk0gYW6JYE-3CTxDjBZmeJQ7GsNz5y2taQDe1hGbX0mXHITVVQzVtrCE-eGgaidUPeJQ5jPREDpR8z6CW9KW1VB_PVgAL-l5kSejaAHg7DPb0mqEnp_rvBkk72atz1NbapyHIDpXVyFCEAUB3Cm8g/s900/sant-pau-del-camp.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="636" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwEL1I9s0QtJ-G0vTixW3mJlptOJXLxfbrZZfuamk0gYW6JYE-3CTxDjBZmeJQ7GsNz5y2taQDe1hGbX0mXHITVVQzVtrCE-eGgaidUPeJQ5jPREDpR8z6CW9KW1VB_PVgAL-l5kSejaAHg7DPb0mqEnp_rvBkk72atz1NbapyHIDpXVyFCEAUB3Cm8g/w452-h640/sant-pau-del-camp.jpg" width="452" /></a></div><p><br /></p><blockquote>
Diumenge 6 de novembre es va inaugurar <b><a href="https://www.barcelona.cat/culturaviva/ca/accio/tot-aixo-era-un-camp-jornada-de-memoria-sobre-el-parallel-i-el-raval-del-segle-xx"><span style="color: #cc0000;">Tot això era un camp</span></a></b>, una jornada de memòria dels Jardins de Sant Pau, dins del programa de l'Arnau Itinerant, que inclou el mural "Per la memòria d'un Paral·lel oblidat", pintat per <a href="https://www.facebook.com/arnaugallery/">Sendys</a>; un recorregut teatral dels joves de <i>Xamfra Centre</i>, amb cinc posades en escena que recreen llocs emblemàtics dels carrers de les Tàpies, Nou de la Rambla, Paral·lel, Abat Safont i Sant Pau, alguns a partir de textos d'Enric H. March: El Tropezón, Barcelona de Noche, la Cueva del Gordito o les atraccions Caspolino, entre d'altres; la creació d'un gran mural sobre la memòria oblidada del Paral·lel, obra d'<i>Street Barcelona</i>; musica amb el grup <i>Paral·lelus,</i> i una petita exposició comissariada per Enric H. March, amb el suport de <i>LaLaberinta</i>, que repassa la història dels jardins des del paleolític fins avui.</blockquote><p></p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR4tC5lVDtjBxwKzFhJk9ytK_tUoyTxmWsSQ0wpIG_3B_jmBWFVaYIDWF_NcbsnS-IEXGsWU-pFYGOnaWjj9V093o2HdFjwZh_bcWo2Ty_HCsGqvWrK6Ifz8lLtAXFWXyynXg8BhuzcG6OcsDbtrknnDi937UUuLWzjB24wVyoB1ka4auDQWUHBVk2xA/s1050/sant-pau-camp-1933.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="673" data-original-width="1050" height="410" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR4tC5lVDtjBxwKzFhJk9ytK_tUoyTxmWsSQ0wpIG_3B_jmBWFVaYIDWF_NcbsnS-IEXGsWU-pFYGOnaWjj9V093o2HdFjwZh_bcWo2Ty_HCsGqvWrK6Ifz8lLtAXFWXyynXg8BhuzcG6OcsDbtrknnDi937UUuLWzjB24wVyoB1ka4auDQWUHBVk2xA/w640-h410/sant-pau-camp-1933.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p><blockquote>Tres plafons recorren alguns dels llocs emblemàtics dedicats a l'oci d'aquest espai de més de 8.000 anys d'història, un racó de Barcelona on van viure els primers barcelonins, envoltats de maresmes, aiguamolls i boscos, i que l'enderroc de les muralles a partir de 1854 i el naixement del Paral·lel van convertir en el rovell de l'ou de l'oci popular de la ciutat.</blockquote><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaJWZ109Ae0KB9F8mYzlJtub86FEvOyMS5K2Ry0-kROYgUDDRfzCmdiEQtfX9HpXZVxiBCfz2SKehS8mfu3fJZbwpDEp_svv6cyDokkAtqhhf8tsF63--rsQ3oDOJVtdM_EY7kgtb-cchqhGT5I5LA0Uuj5NZtseIqcF7IUImKAe1zp_K8GjWPwOLPtA/s1152/EXPO%20Mem%C3%B2ria%20Sant%20Pau_page-0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="1152" height="328" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaJWZ109Ae0KB9F8mYzlJtub86FEvOyMS5K2Ry0-kROYgUDDRfzCmdiEQtfX9HpXZVxiBCfz2SKehS8mfu3fJZbwpDEp_svv6cyDokkAtqhhf8tsF63--rsQ3oDOJVtdM_EY7kgtb-cchqhGT5I5LA0Uuj5NZtseIqcF7IUImKAe1zp_K8GjWPwOLPtA/w640-h328/EXPO%20Mem%C3%B2ria%20Sant%20Pau_page-0001.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ-etWRdZt1IK_AXxGQRwKpjQmycIKWPbH-iO2x6DPbtESpkng6RLWD-34uZiWxhsv4EJ5JQLlCc7pnpnsbM_jKxMpAxIRBxqSMsdrxfYBmLNn1N3PjxNqwi28VpQTw1zKkXIM9Ggff_DBcdIKaDz346Hu3nfpucmcuwWzIAm4JlXxRAZ751a-zgiLvw/s1152/EXPO%20Mem%C3%B2ria%20Sant%20Pau_page-0002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="1152" height="328" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ-etWRdZt1IK_AXxGQRwKpjQmycIKWPbH-iO2x6DPbtESpkng6RLWD-34uZiWxhsv4EJ5JQLlCc7pnpnsbM_jKxMpAxIRBxqSMsdrxfYBmLNn1N3PjxNqwi28VpQTw1zKkXIM9Ggff_DBcdIKaDz346Hu3nfpucmcuwWzIAm4JlXxRAZ751a-zgiLvw/w640-h328/EXPO%20Mem%C3%B2ria%20Sant%20Pau_page-0002.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX6Z6wKZVW8f3M2x08xEqnfM_Fq1fsbDHctwFz-U1a_DqgRjYRe0Ranuqb4yZQ2-8f1cEeeqk-fmC-8qKhkZenfuUz2yMPDit_V-gR475XhPErgKCjKch0SJnVIdXHyYiD3VI5VabUtta0lTceUfWT9A7lf041pL6ji7tOg2jBahoZwKI0_OQwlmehkA/s1152/EXPO%20Mem%C3%B2ria%20Sant%20Pau_page-0003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="1152" height="328" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX6Z6wKZVW8f3M2x08xEqnfM_Fq1fsbDHctwFz-U1a_DqgRjYRe0Ranuqb4yZQ2-8f1cEeeqk-fmC-8qKhkZenfuUz2yMPDit_V-gR475XhPErgKCjKch0SJnVIdXHyYiD3VI5VabUtta0lTceUfWT9A7lf041pL6ji7tOg2jBahoZwKI0_OQwlmehkA/w640-h328/EXPO%20Mem%C3%B2ria%20Sant%20Pau_page-0003.jpg" width="640" /></a></div><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsSXTSLCD9YjMLE_f1XDkDR_Z8QSxy8AbUFgTfMndBXIb3ZECCcXFV5h18wFqe35nA-phP9WkYgWfp7BmiyOCKjUFFatagli74j7Oov61GZVmvIZsHA4pgBMYWrprkPvbxdCIHx04p0I2FUoTdwnvF2TcW7VvIgDjHtEJBY7OPsA0Nu3Tjtm64YoOLHQ/s1169/ArnauItinerant-2022.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1169" data-original-width="826" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsSXTSLCD9YjMLE_f1XDkDR_Z8QSxy8AbUFgTfMndBXIb3ZECCcXFV5h18wFqe35nA-phP9WkYgWfp7BmiyOCKjUFFatagli74j7Oov61GZVmvIZsHA4pgBMYWrprkPvbxdCIHx04p0I2FUoTdwnvF2TcW7VvIgDjHtEJBY7OPsA0Nu3Tjtm64YoOLHQ/w453-h640/ArnauItinerant-2022.jpg" width="453" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3qAgJ8iot7s5tDUkvQiwjzMsfrHY6020kx3e2HowM4eZ0Wk6mLJEaE-ZBKHl7u6aR_phdGPn3x4GkYcLXTxiR2yX0qiFKFyWCGqQ3EHjODKWLlI9a9wyT0tokjRrzpDn_RIReuJPUTqzlrs24LSge9COa9bqCHOiS0vYMVq-nTjVRFquECNxYq-ilaA/s2048/EXPO%20Mem%C3%B2ria%20Sant%20Pau_page-0004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1153" data-original-width="2048" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3qAgJ8iot7s5tDUkvQiwjzMsfrHY6020kx3e2HowM4eZ0Wk6mLJEaE-ZBKHl7u6aR_phdGPn3x4GkYcLXTxiR2yX0qiFKFyWCGqQ3EHjODKWLlI9a9wyT0tokjRrzpDn_RIReuJPUTqzlrs24LSge9COa9bqCHOiS0vYMVq-nTjVRFquECNxYq-ilaA/w640-h360/EXPO%20Mem%C3%B2ria%20Sant%20Pau_page-0004.jpg" width="640" /></a></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwpNG7uN2FcfqmW0r_e-7xQL5moHNSteez9HA1RQNRzvDBlQrsI2dyViw8wfc1DZpkIox4CxSHiIGQyFaT8gkXP0VyHOmOPPzLbCgmkR8LYH2vcwKvx5-Th_nhZ4Lj5LA3Xbm3YLu1pkFCKERrPNlPPlUNxoIgEcgTCnDZCJN5tS1VlJWfMOmypJqWGg/s2047/ArnauGallery-7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1327" data-original-width="2047" height="414" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwpNG7uN2FcfqmW0r_e-7xQL5moHNSteez9HA1RQNRzvDBlQrsI2dyViw8wfc1DZpkIox4CxSHiIGQyFaT8gkXP0VyHOmOPPzLbCgmkR8LYH2vcwKvx5-Th_nhZ4Lj5LA3Xbm3YLu1pkFCKERrPNlPPlUNxoIgEcgTCnDZCJN5tS1VlJWfMOmypJqWGg/w640-h414/ArnauGallery-7.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9oMIWxHJ4t9HVK5n0byGb-CXL-tGwzoVpFfcrdcSpCk_b-CQTZyhV6NV-ZzkrRRdUBWyERgB-oI_a6NFinsL-yJBGoB0WUSo0PPzMDaTWGu9AsdES0RygsRvPXTzQvM2idNPTXzuMPC5llYuL4fTelpIHldGvRzgiJ6UHRNQSHi27EVVj5Uvrx5XrAQ/s1440/ArnauGallery-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="807" data-original-width="1440" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9oMIWxHJ4t9HVK5n0byGb-CXL-tGwzoVpFfcrdcSpCk_b-CQTZyhV6NV-ZzkrRRdUBWyERgB-oI_a6NFinsL-yJBGoB0WUSo0PPzMDaTWGu9AsdES0RygsRvPXTzQvM2idNPTXzuMPC5llYuL4fTelpIHldGvRzgiJ6UHRNQSHi27EVVj5Uvrx5XrAQ/w640-h358/ArnauGallery-1.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3CRK6kiARvcNaEnrkjTlmxGvfg5q6SLvV9A2mzcRddzAzRwe-Ww9bLRVECMnFdzt1Q-kG2qqXPXkExdB3HzUIjsGDPOOh8ee0izN1wCVuEvbegiL__i2ZD1_W8Sok7XRfsT7LhCAx9szAKlntUsdVAnY2eS34sJ54J3tBGSz1JqXBzAOGOTlktAYCrA/s1392/ArnauGallery-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="772" data-original-width="1392" height="354" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3CRK6kiARvcNaEnrkjTlmxGvfg5q6SLvV9A2mzcRddzAzRwe-Ww9bLRVECMnFdzt1Q-kG2qqXPXkExdB3HzUIjsGDPOOh8ee0izN1wCVuEvbegiL__i2ZD1_W8Sok7XRfsT7LhCAx9szAKlntUsdVAnY2eS34sJ54J3tBGSz1JqXBzAOGOTlktAYCrA/w640-h354/ArnauGallery-2.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfIh0i1-B6EicEAWdSyHADa6kiIfMroB2i7VQZEpwvt9dHeRbA3WQkd82qVsybglvD_gnn5yXYH2t1Q6vonV0ZgdYSjmNtUX1praQW1abh3pI36CdfFLipjCoz4B9fFF5QNVy_43fLl58KqpGwTwzlaRaLax4WYpNTjN0wUeFDrZSA8A7aSdG1uXWINw/s1440/ArnauGallery-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="810" data-original-width="1440" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfIh0i1-B6EicEAWdSyHADa6kiIfMroB2i7VQZEpwvt9dHeRbA3WQkd82qVsybglvD_gnn5yXYH2t1Q6vonV0ZgdYSjmNtUX1praQW1abh3pI36CdfFLipjCoz4B9fFF5QNVy_43fLl58KqpGwTwzlaRaLax4WYpNTjN0wUeFDrZSA8A7aSdG1uXWINw/w640-h360/ArnauGallery-3.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiktQNQHuyMz_8EzO71NlE4timgduK6u0H3qgmd_JaWuCOpFlOnWCF6bmKIefyLe29D1pABlj9f7taTN0dVbCJ09yREk_4N3q_HHJGhvM4lew6YcBuG9pW13Qo9wWpI0DuSVHn9DmLY1jBKlGwd4cBruQDlLm91SXyGWpV_LkzbQUs57c5U9xvPpHAtDQ/s1332/ArnauGallery-4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="680" data-original-width="1332" height="326" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiktQNQHuyMz_8EzO71NlE4timgduK6u0H3qgmd_JaWuCOpFlOnWCF6bmKIefyLe29D1pABlj9f7taTN0dVbCJ09yREk_4N3q_HHJGhvM4lew6YcBuG9pW13Qo9wWpI0DuSVHn9DmLY1jBKlGwd4cBruQDlLm91SXyGWpV_LkzbQUs57c5U9xvPpHAtDQ/w640-h326/ArnauGallery-4.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVQx421rrJvc89SSUK-O8rmqtNHf7QMgRFJyHbwy90AgwzF5CdRuOMcH1qBcSJTkF1S220pu70K8iOLMPRwp1jfAJSzRLQTOYhKxTrn_g3rUKtfaABzlUm0kUDST4hgar6CTKfco85GNkjl-eCfatnL4emwHL4LIwkcvBirhKhRV_OzQBHo4bsbThXmA/s1440/ArnauGallery-5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="810" data-original-width="1440" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVQx421rrJvc89SSUK-O8rmqtNHf7QMgRFJyHbwy90AgwzF5CdRuOMcH1qBcSJTkF1S220pu70K8iOLMPRwp1jfAJSzRLQTOYhKxTrn_g3rUKtfaABzlUm0kUDST4hgar6CTKfco85GNkjl-eCfatnL4emwHL4LIwkcvBirhKhRV_OzQBHo4bsbThXmA/w640-h360/ArnauGallery-5.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8t4a1wvCPwzgVNoxhJEk6O8IHyVXOQf2HDihi7PpYEi6Svr_JEMxMZdDLt5emygWz8JgzD0XUWMnpl6gwCTGxVJrmMRx70xKBA2j8Nab1LQd1ty2uTRXlXm9rODAUeT5_iKb6OXIJXHjuoEtksQms9wS1g2YCBw5iNFNNAF3kaR4tUfYFrOQKMxa3HA/s771/ArnauGallery-6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="515" data-original-width="771" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8t4a1wvCPwzgVNoxhJEk6O8IHyVXOQf2HDihi7PpYEi6Svr_JEMxMZdDLt5emygWz8JgzD0XUWMnpl6gwCTGxVJrmMRx70xKBA2j8Nab1LQd1ty2uTRXlXm9rODAUeT5_iKb6OXIJXHjuoEtksQms9wS1g2YCBw5iNFNNAF3kaR4tUfYFrOQKMxa3HA/w640-h428/ArnauGallery-6.jpg" width="640" /></a></div><br /><div><br /></div>Enric H. Marchhttp://www.blogger.com/profile/13871833993655418659noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-64976388786928686642022-10-07T13:45:00.002+02:002022-10-10T10:16:12.940+02:00Barcelona i l'antic Egipte<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfU-OfmQF8IEo4WuVXgwW0n5gdMMsmK5vWXiUjxnAlfDCQBThCIs1WUVMs2jBftwKAxft5ZhkUUN7i_Reng-jVaQmDDOsREdnrOZjvU2Q8sSJ5FOrGKwP05OFPIhcwwSXwbUHxtnY-E3f6uBGK04O_I-Xk7-sxPSkYK_lrgceF4alPGfbKGtnDCry83g/s680/barcelona%20i%20egipte-OriolPascual.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="680" data-original-width="445" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfU-OfmQF8IEo4WuVXgwW0n5gdMMsmK5vWXiUjxnAlfDCQBThCIs1WUVMs2jBftwKAxft5ZhkUUN7i_Reng-jVaQmDDOsREdnrOZjvU2Q8sSJ5FOrGKwP05OFPIhcwwSXwbUHxtnY-E3f6uBGK04O_I-Xk7-sxPSkYK_lrgceF4alPGfbKGtnDCry83g/w418-h640/barcelona%20i%20egipte-OriolPascual.jpg" width="418" /></a></div><div><br /></div><br /><div>Des del 6 d'octubre és a les llibreries <i>Barcelona i l'antic Egipte. Història d'una fascinació</i>, el darrer llibre de l'historiador i cap del departament de programes del Museu Etnològic i de Cultures del Món, el bon amic Oriol Pascual. Editat per <a href="https://vienaedicions.com/book/barcelona-i-lantic-egipte">Viena Edicions</a>, he tingut el plaer de fer-ne el pròleg, "Viatge sentimental entre Barcelona i l'antic Egipte", on m'aproximo a la relació que tantes generacions hem tingut amb el país dels faraons, no només a través de la història, sinó també, i especialment, a través de la cultura popular.</div><div><br /></div><div><div>L’antic Egipte evoca un món de ressonàncies màgiques, de dinasties llegendàries i de saviesa oculta darrere de jeroglífics incomprensibles. A Europa, després de les especulacions esotèriques de l’egiptomania al segle XVIII, durant el segle XIX les audiències s’hi a través de l’òpera i de visites al museu, on admiren els objectes arqueològics i el repertori d’imatges de l’estil neoegipci. Al segle xx l’interès per Egipte forma part de la cultura de masses i apel·la a un univers simbòlic que interpreta de manera nova i sorprenent les deïtats, els rituals funeraris o l’escriptura jeroglífica.</div><div><br /></div><div>Aquest llibre ens obre els ulls als nombrosos vestigis que l’atracció per Egipte ha deixat a Barcelona. En trobarem als cementiris de Montjuïc i el Poblenou; en edificis públics com l’observatori Fabra; en obeliscs commemoratius, com la coneguda estàtua del llapis; en arquitectures efímeres com <a href="https://enarchenhologos.blogspot.com/2014/05/barcelona-de-linfern-al-purgatori.html">l’Arca de l’Aliança de la basílica dels sants màrtirs Just i Pastor</a>; però també en objectes quotidians, en la literatura de viatges, en escenografies teatrals i en pel·lícules projectades a Barcelona. Tots aquests elements, expressió local d’un somni universal, van associats a noms com ara Josep Vilaseca, Francesc Soler i Rovirosa, Eduard Toda o Oleguer Junyent, inspiradors de l’egiptomania que encara es viu avui a Barcelona.</div></div><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikMvL9NPN0gHNOEej5Z7S6SW4CNBGm7DGO1xSsYq-D03yhD9uH5WiO3Hb5qgWEFELm9sFRM_MhW6i1TJ7SO3AKoDKxXiwifSKLi6A1rsJkH4dIg8ck-zVEVhGR96QZL6Dm4U52pO_L3-9KVO266XPrdogqkWxspQXZH_ZMnepDN-wGahwCmjMv7kYF8w/s1200/Arca-de-lAlian%C3%A7a.-Esgl%C3%A9sia-dels-Sants-M%C3%A0rtirs-Just-i-Pastor-de-Barcelona.-Josep-Vilaseca-i-Casanovas-1876.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1200" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikMvL9NPN0gHNOEej5Z7S6SW4CNBGm7DGO1xSsYq-D03yhD9uH5WiO3Hb5qgWEFELm9sFRM_MhW6i1TJ7SO3AKoDKxXiwifSKLi6A1rsJkH4dIg8ck-zVEVhGR96QZL6Dm4U52pO_L3-9KVO266XPrdogqkWxspQXZH_ZMnepDN-wGahwCmjMv7kYF8w/w400-h266/Arca-de-lAlian%C3%A7a.-Esgl%C3%A9sia-dels-Sants-M%C3%A0rtirs-Just-i-Pastor-de-Barcelona.-Josep-Vilaseca-i-Casanovas-1876.png" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">L'Arca de l'Aliança de Sant Just i Pastor</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Foto: Museu de Cultures del Món</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div><br /></div><div><br /></div><div style="text-align: left;">Precisament, serà a la <a href="https://enarchenhologos.blogspot.com/2014/05/barcelona-de-linfern-al-purgatori.html">basílica dels sants màrtirs Just i Pastor</a> on el dimecres 19, a les 18:30h, presentarem el llibre. Un marc que no només s'adiu amb el vincle entre Barcelona i Egipte, sinó que aporta l'espai i la màgia que el llibre ens inspira. Hi esteu tots convidats!</div></div>Enric H. Marchhttp://www.blogger.com/profile/13871833993655418659noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-83936417472844362002022-09-17T10:39:00.004+02:002022-09-19T23:46:37.112+02:00Les dues biografies de la Monyos<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc1nPaokoNd1hJ9dTJ8T8quOczrCXHDwjCTqxQItoM1Ber8DfnJhUZ2DxX-dyF_XS3P8C0HVPjYoI0D4sbaiObldMDpmpW-vjxUgfSq2v2BhBdZ19hE2Xkid1KTbubAYfkdKlINOfEzsXeBsl76ClwtCO7NSAZ9-nfOIx0JMj7Ft94Jj6vykPFs6Tynw/s411/la-monos.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="411" data-original-width="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc1nPaokoNd1hJ9dTJ8T8quOczrCXHDwjCTqxQItoM1Ber8DfnJhUZ2DxX-dyF_XS3P8C0HVPjYoI0D4sbaiObldMDpmpW-vjxUgfSq2v2BhBdZ19hE2Xkid1KTbubAYfkdKlINOfEzsXeBsl76ClwtCO7NSAZ9-nfOIx0JMj7Ft94Jj6vykPFs6Tynw/s16000/la-monos.jpg" /></a></div><br /><div><br /></div><div><br /></div>
Totes les societats tenen personatges que es diferencien de la resta dels individus per la intel<i><b>·</b></i>ligència, la força, el coneixement màgic del món o la bogeria. D’una manera o d’una altra, acaben excel·lint i són recoberts d’una capa de poder que els converteix en dirigents, sacerdots, bruixots, sanadors, bufons o actors. A vegades, aquestes persones esdevenen només personatges populars perquè les seves excentricitats, el seu estat mental o, simplement, el seu caràcter humà els fa simpàtics i familiars. Als pobles, les excentricitats no es perdonen i tot el que s’allunya de la “normalitat” es converteix en una tara. A les ciutats, on la cohesió social és menor i comparar resulta més difícil i arriscat, la frontera entre la normalitat i la bogeria és més difusa. L’artista seria qui governa aquesta frontera i a les vores hi trobarem una cort de personatges que sobreviuen marginalment aliens al món, per demència, per pobresa o perquè la desgràcia els ha apartat del camí. Aquests personatges populars van començar a proliferar a Barcelona durant el segle XIX degut al creixement industrial i l’augment de la població. La gran majoria passen per aquest món sense pena ni glòria; pocs són recordats, i una petita minoria reben alguna mena de tribut popular que els fa transcendir i els perpetua en els altars de la memòria i els monumentalitza.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-NCrAmSFbguo6znR2IoSYW6I-u8ou4dxFgyhEFV4wGD9rNqJF0X7-THQGcOS2eTglrMOJQvFPcjcQ4LzQIczs2TicNkHozN9PHS52EAa7b6nNFIdQDBryoaOQFn4KSBn4L4_QtKyP1fR_ZWsfLAchhVNOwg4ep2YUMQiSvqL56Ebqhp6GtMlHOLwKBA/s600/monyos-2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="347" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-NCrAmSFbguo6znR2IoSYW6I-u8ou4dxFgyhEFV4wGD9rNqJF0X7-THQGcOS2eTglrMOJQvFPcjcQ4LzQIczs2TicNkHozN9PHS52EAa7b6nNFIdQDBryoaOQFn4KSBn4L4_QtKyP1fR_ZWsfLAchhVNOwg4ep2YUMQiSvqL56Ebqhp6GtMlHOLwKBA/w231-h400/monyos-2.jpg" width="231" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Lola Bonella, <i>la Monyos</i></span></div>
<br />
<br />
<b>La Monyos</b><br />
<br />La llista de personatges excèntrics de Barcelona és llarga i arriben fins als nostres temps, i molts els hem conegut passejant per la Rambla i carrers adjacents. Si busquem un nom que sobresurti per damunt dels altres, a tots ens vindrà al cap la Monyos. Es movia per tot Ciutat Vella, però era a la Rambla on adquiria carta de naturalesa. Anava amb el cabell pentinat amb el monyo que li donava nom, adornat amb flors que li regalaven les floristes del passeig i vestida estrafolàriament. Deia d’ella Antonio R. Dalmau a <i>Tipos populares de Barcelona</i> (1945):<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
“Con su traje de colores chillones, con falda avolantada; con su peinado extravagante, pródigo en cintajos y coronado por un clavel u otra flor; con su andar incesante, de paso menudo y precipitado; con su léxico soez a veces, fino otras... Su vocecita atiplada... La Monyos, popularísma durante unos veinte años y desaparecida no ha mucho, llamaba la atención por su facha y por su proceder. Sobre su pasado se forjaron mil leyendas, desprovistas todas de fundamento. La verdad no se la pudo arrancar nadie, porque sus declaraciones estuvieron siempre plagadas de absurdos y contradicciones. Lo más probable, es que su pasado fuese el de tantas desgraciadas como en las ciudades abundan”.</blockquote>
<br />Repassem-ne la biografia coneguda i després ens endinsarem en alguns dels misteris que envolten la seva vida. Segons les fonts oficials, es deia Dolors Bonella Alcánzar, <i>Lola</i>, va néixer l’any 1851 i era veïna del desaparegut carrer de la Cadena, tot i que sembla que va néixer al barri de la Bordeta. Treballava de minyona i de modista. Un dia un carro de cavalls li va atropellar i matar la filla, i des d’aleshores la senyora Lola es va trastocar i anava per la ciutat absent i sense rumb. Al <i>Teatro Circo Barcelonés</i> s’hi va representar un melodrama on es desvirtuava i s’exagerava el personatge. Al final de les representacions feien pujar la senyora Lola a l’escenari per avalar la veracitat de l’obra. Va acabar acollida a la Casa de la Caritat i el 15 de setembre de 1940 moria a l’actual Hospital del Mar, amb 89 anys. Aquesta dada és important perquè en l'imaginari popular molta gent creu recordar haver vist la Monyos en anys posterior a la data de la seva mort. Segurament la memòria els traeix i fan reviure el seu fantasma en la persona d'algun altre personatge semblant.<br />
<br />
En tot cas, la Monyos sobreviu més enllà del record en el Museu d’Autòmats del Tibidabo, on es conserva un autòmat de fira amb la figura de la Monyos, i també està reproduïda en el Museu de Cera de Barcelona. Mereia Ros va dirigir la pel·lícula <i>La moños</i> l'any 1997, amb Julieta Serrano fent el paper protagonista. També en homenatge al personatge, la línia 91 dels autobusos de Barcelona és coneguda amb el malnom de "la Monyos" perquè uneix la Rambla amb el barri de la Bordeta.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim7ZJKvjo1uuWjOwKGMBIKouXrZ0hX_JUO8tic2soJ2PO6ULTMvJtiHfxeRfvyMdWf8-QGQ_e1Fk4nLc1p6bPVjATNkDcFpqqzs6rmeDU3WnLLs1v-LDFNHOnnv5LcV_znYn1OoX35hWiu5XY94_4C8tH8TKpuH5IBEKtVGJno4smakY93F6xLLH3fmQ/s2657/monyos-automat-tibidabo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2364" data-original-width="2657" height="356" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim7ZJKvjo1uuWjOwKGMBIKouXrZ0hX_JUO8tic2soJ2PO6ULTMvJtiHfxeRfvyMdWf8-QGQ_e1Fk4nLc1p6bPVjATNkDcFpqqzs6rmeDU3WnLLs1v-LDFNHOnnv5LcV_znYn1OoX35hWiu5XY94_4C8tH8TKpuH5IBEKtVGJno4smakY93F6xLLH3fmQ/w400-h356/monyos-automat-tibidabo.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Autòmat de la Monyos (1913)</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Museu d'Autòmats del Tibidabo</span></div>
<br />
<br />
<b>L'altra biografia de la Monyos</b><br />
<br />
A <i>Nueva Crónica de Barcelona</i> (1945-1946), del periodista Ricard Suñé –redactor d'El Correo Catalán, on va publicar una sèrie d’articles titulats <i>Estampas populares</i> (1943 i 1944)–, l'autor assegura que el nom i les dates de la mort de la Monyos provenen d'un article d'un diari de la ciutat i que estan falsejades. Suñé afirma que el nom autèntic era Dolors Vega Massana i que va morir el 17 d'octubre de 1940 als 73 anys d'edat i no pas als 89 (la qual cosa situaria la seva data de naixement en l'any 1867), i que la mort es va produir a l'Hospital Clínic de Barcelona després d'una breu estada a l'Hospital Marítim (del Mar) abans de ser traslladada. Suñé dóna fins i tot el nom d'unes infermeres i d'un metge del Clínic: Remedios Miret, la senyora Ricart i el doctor Mir. Afegeix Suñé que l'enterrament va ser el dia 18 d'octubre al cementiri de Sants.<br />
<br />
Referent a això, Patxi Juanicotena (que ja va descobrir un error relacionat amb Margarida Xirgu i el cementiri de Montjuïc) va investigar si Dolors havia estat enterrada a Sants o no. Va descobrir que en aquest cementiri, en el nínxol 1556, pis 2n, departament 2n, hi ha (o hi havia fins fa pocs anys) una làpida amb el nom "Família Pujol". I segons Serveis Funeraris (oh, sorpresa!) en aquest nínxol hi hauria enterrades dues dones: una anomenada Dolors Pujol Massana i l'altra, Casilda Vega Massana. Recordem que Suñé deia que el nom de la Monyos era Dolors Vega Massana, nom d'una de les dones enterrades i cognoms de l'altra.<div><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdm3IRswimvq2SjkAEczFyUA325ahi5xM4nRUiwYXzk_Vl3uU_bFqFZFsB8Gb4o2ha9wEVYv0yMe5V38GKm_SwUWNUmyBGrRBIpGedt4vmHGovbjJAY8b1FfFKIrsp5z_iM0jOwI4jeROdFODB4Kw34DvTent_ISMuJ9MVaBLYNRzjlqgbBvO8xEnOFg/s1600/monyos-born-c1930-sagarra-ANC.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1099" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdm3IRswimvq2SjkAEczFyUA325ahi5xM4nRUiwYXzk_Vl3uU_bFqFZFsB8Gb4o2ha9wEVYv0yMe5V38GKm_SwUWNUmyBGrRBIpGedt4vmHGovbjJAY8b1FfFKIrsp5z_iM0jOwI4jeROdFODB4Kw34DvTent_ISMuJ9MVaBLYNRzjlqgbBvO8xEnOFg/w440-h640/monyos-born-c1930-sagarra-ANC.jpg" width="440" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">La Monyos passejant pel Born (1929-1935)</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Foto: Josep Maria Segarra i Plana</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Arxiu Nacional de Catalunya</span></div>
<br />
<br />
Qui era aquesta família Pujol? No ho sabem, però aquestes dades ens porten a pensar que les històries que circulaven sobre la paternitat i la mort de la seva filla potser tinguin alguna cosa de veritat. Sempre s'havia comentat que el pare de la criatura procedia de bona família, precisament de la casa on treballava (segons l'àvia de Mercè Moreso Punter, l'hauria conegut al taller on feia de modista per als teatres de varietats), i que la mort de la filla, de la qual no n'hi ha cap dada, potser no havia estat accidental. Segons Teresa Amiguet, es comentava que s'havia vist la Lola barallant-se, davant del Liceu, amb el fill gran de la família, fet que va fer córrer la sospita que tenien una relació i va fer pensar a més d'un que la mort de la nena va ser provocada per allunyar el pare d'aquella dona de classe inferior (1). Altres versions, en canvi, afirmen que va ser el seu amant qui va morir i que la filla il·legítima va ser arrabassada de la seva mare i educada per la seva àvia aristocràtica (2).<br />
<br />
Per acabar, una problema que no ajuda a resoldre l'afer. En una entrevista publicada el 9 de setembre de 2010 al diari <i>Ara</i> (3), Mireia Ros, la directora de la pel·lícula <i>La Moños</i>, afirmava saber el veritable nom de la Monyos i el nom del pare de la criatura que va tenir Dolors. "El cognom és aristocràtic. El d'una família de Barcelona de renom", diu Mireia Ros. Aquestes dades, no publicades en cap mitjà, diu haver-les obtingut del mateix Ricard Suñé, cosa del tot impossible perquè Suñé va morir el 1952 i Mireia Ros va néixer el 1956, detall que a mi se m'havia passat per alt i que m'ha fet veure l'amic i historiador Enric Comas. D'on va treure aquesta informació?<br />
<br />
Com podem veure, la llegenda de la Monyos no s'ha acabat pas. La història és oberta per a qui tingui temps i ganes de continuar furgant i remenant papers i arxius. Però els mites es construeixen així, deixant en les ombres els detalls i repetint-ne d'altres fins a convertir-los en certs. En tot cas, les sospites sobre la veritat encara fan més tràgic el personatge i l'alimenten; i vulgui o no, jo hi estic contribuint.<br />
<br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">*</span></div><div><b>Notes:</b></div><div><br /></div><div>(1) Amiguet, Teresa, "Más famosa que ‘La Moños’", <i>La Vanguardia</i>, 16 de novembre de 2015.<br /><br />(2) Ros, Xon de; Hazbun, Geraldine. "Spanish women film-makers, masquerade and maternity". En: <i>A Companion to Spanish Women's Studies</i>. Martlesham: Boydell & Brewer, 2014.<br /><br />(3) <a href="http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/SE-HO-COGNOM-ARISTOCRATIC_0_770922919.html">"Mireia Ros: 'Se sap qui ho va fer, i el cognom és aristocràtic'"</a>, <i>Ara</i>, 9 de setembre de 2012.</div><div><br /></div>Enric H. Marchhttp://www.blogger.com/profile/13871833993655418659noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-92104790257112610392022-08-22T13:10:00.002+02:002022-08-23T21:08:19.723+02:00Rèquiem pels banys de Sant Sebastià<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRpz6r_3dUYV06DSGxiNLZPxYJrHD5cOqSFi8qUH6-6kKmXacviu8sv8q2UM5wz_i1J7IP5JED_PGnfkuUCD_8NFaeQn1a3dp2XdFmoaZo0gagVt9UUM6WSulzdz9pXYHyI5-hUgJZ-f3UzhoFh2zmsFLu70uuJF29oeANzJ_GGzaqU5ymSQq9KnfreA/s874/sant-sebastia-cartell.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="572" data-original-width="874" height="418" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRpz6r_3dUYV06DSGxiNLZPxYJrHD5cOqSFi8qUH6-6kKmXacviu8sv8q2UM5wz_i1J7IP5JED_PGnfkuUCD_8NFaeQn1a3dp2XdFmoaZo0gagVt9UUM6WSulzdz9pXYHyI5-hUgJZ-f3UzhoFh2zmsFLu70uuJF29oeANzJ_GGzaqU5ymSQq9KnfreA/w640-h418/sant-sebastia-cartell.jpg" width="640" /></a></div><br /><div><br /></div><div><div>Quan parlem del banys de Sant Sebastià ens venen al cap les grans instal·lacions del balneari que nosaltres hem conegut, inaugurat l'any 1928 i dissenyat per l'arquitecte modernista Antoni Millàs, amb l'imponent edifici del casino, que reproduïa el de San Sebastián al País Basc i construït pel mateix arquitecte. L'origen dels banys, però, és més antic. Cal anar-lo a buscar al 1910, quan a la platja de Sant Sebastià –que ja es feia servir de manera lliure a finals del segle XIX– s'hi col·loquen les primeres casetes i serveis per als banyistes.</div><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2qTDmXCqBpuoGQh9gl4POvKOGT832emz8ATE9onRRg7l26yTOVFcqme-pOIRg3FpY8cW10GL7gMfs8fIiiv1SJePCCsdJ9P3JtCiNNTtcCn9UlaXbnYUm81ZsVpAhA5_zlcDh3bmWLMNia_gQeewee7l45yrG1HR49spgy9UHp028E-m3n9UCTWDu5w/s715/casino-sant-sebastia-%20Roisin%20IEFC.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="427" data-original-width="715" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2qTDmXCqBpuoGQh9gl4POvKOGT832emz8ATE9onRRg7l26yTOVFcqme-pOIRg3FpY8cW10GL7gMfs8fIiiv1SJePCCsdJ9P3JtCiNNTtcCn9UlaXbnYUm81ZsVpAhA5_zlcDh3bmWLMNia_gQeewee7l45yrG1HR49spgy9UHp028E-m3n9UCTWDu5w/w400-h239/casino-sant-sebastia-%20Roisin%20IEFC.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Casino de Sant Sebastià, cap a 1928</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Lucien Roisin. IEFC</span></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div><br /></div><div>Cal destacar dels banys de Sant Sebastià de 1928 que van ser els primers a acceptar persones dels dos sexes al mateix recinte, seguint una tradició secular d'aquesta platja que ha gaudit d'una llibertat –segurament facilitada per ser la més allunyada de la ciutat– que arriba a avui: s'hi fa nudisme no perquè sigui una platja nudista, sinó perquè és una platja lliure.</div><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkReQDtTXHCPRB5rRH1f-mprdkJqIsqOsBxUVONXuVbBB_Sj6ffrG-8snJYYDwnlAC5WbqsJH0gSOLKNnC7laRCEyckVbGpZTBV5yCbfVBL2A_G551DWC3LJnDheUD5zOz-TvQAB-lCmQqk49wyN7OK3g1pKwRm-zT51-bchJdJ1jqUflCOMj5Tv92yg/s640/terrassa%20del%20casino%20de%20sant%20sebastia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="424" data-original-width="640" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkReQDtTXHCPRB5rRH1f-mprdkJqIsqOsBxUVONXuVbBB_Sj6ffrG-8snJYYDwnlAC5WbqsJH0gSOLKNnC7laRCEyckVbGpZTBV5yCbfVBL2A_G551DWC3LJnDheUD5zOz-TvQAB-lCmQqk49wyN7OK3g1pKwRm-zT51-bchJdJ1jqUflCOMj5Tv92yg/w400-h265/terrassa%20del%20casino%20de%20sant%20sebastia.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Terrassa del Casino de Sant Sebastià, a la dècada de 1930</span></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div><br /></div><div>A les instal·lacions hi havia set piscines: les tres infantils, amb les figuretes de foques i granotes als extrems que llançaven aigua per la boca; la familiar, interior i envoltada de castes, amb l'aigua molt freda perquè s'abastava d'uns pous; l'olímpica, amb trampolins i un tobogan de pedra, molt fonda, que quedava elevada sobre el terra i l'envoltaven uns ulls de bou que permetien veure-hi els nadadors que s'hi capbussaven i diverses botigues (perruqueria, accessoris de platja, bar); al costat de la familiar n'hi havia una de més petita, envoltada de gespa, reservada als socis del club; i a l'extrem nord, paret per paret amb els banys de Sant Miquel, hi havia la piscina de La Deliciosa, on s'hi concentrava el col·lectiu homosexual, però que també feien servir algunes famílies perquè era la més tranquil·la.</div><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHTLVH1Yd-IYbF8NCLzwJPh8GsvEUAWNefTWAksvOeLhJ30gXf0r38rUsmnwYBtYDnEIC_P1JU8Rbvtak9riTMHiFTz5M03CfiTxgXz_1bgeGe4EVDvzIFViNn7XZEdIISskcWrMksjhkaL1gNXDP_IIIZvNiJ3roeGlSqPJeIFjCk4_Bjj42LFknBvw/s1107/sant-sebastia-c1965-Cuyas-ICGC.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1061" data-original-width="1107" height="614" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHTLVH1Yd-IYbF8NCLzwJPh8GsvEUAWNefTWAksvOeLhJ30gXf0r38rUsmnwYBtYDnEIC_P1JU8Rbvtak9riTMHiFTz5M03CfiTxgXz_1bgeGe4EVDvzIFViNn7XZEdIISskcWrMksjhkaL1gNXDP_IIIZvNiJ3roeGlSqPJeIFjCk4_Bjj42LFknBvw/w640-h614/sant-sebastia-c1965-Cuyas-ICGC.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Piscina olímpica i terrassa del bar, cap a 1968</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Família Cuyàs. ICGC</span></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEMi6Zk7AZ0i3JROMcqWa9Da09LQmhgqnTCPRpq7H8T8SJDhMSBgFQNVr4VKJ5pL4NTrLnWR6EIlDb84ANKOdZjIlaRS9jkSrAZU6L_Vcz3cEzDFwdlXMUT2D-TpQ08e_IPk1HYZYcxDjIh8ye_7npShcWvoLcT6Lai8uzdpLweSuqDSxchgF5Z5BQ8Q/s693/sant-sebasti%C3%A0-bar.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="447" data-original-width="693" height="413" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEMi6Zk7AZ0i3JROMcqWa9Da09LQmhgqnTCPRpq7H8T8SJDhMSBgFQNVr4VKJ5pL4NTrLnWR6EIlDb84ANKOdZjIlaRS9jkSrAZU6L_Vcz3cEzDFwdlXMUT2D-TpQ08e_IPk1HYZYcxDjIh8ye_7npShcWvoLcT6Lai8uzdpLweSuqDSxchgF5Z5BQ8Q/w640-h413/sant-sebasti%C3%A0-bar.jpg" width="640" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">Bar dels banys de Sant Sebastià, cap a 1935</div><div style="text-align: center;">Arxiu General de l'Administració</div></span><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCa-tlI1d1eMbNJtBadPizJ5DLWNFqjL2hbwt6YMj5atl-omOzllMR8hdgJj6C5qlu0kOefaAdu3yOuFi8IDG-LZ48WN52iLIExhVQRv1cz53ivwwz9vaZBJnPzPyVLwh4odEld6yLd4PuoZ1RC_SYTdm1kJ_onXQf615wHzn8pk27WJliaCHRuGMoCw/s1024/sant-sebastia-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCa-tlI1d1eMbNJtBadPizJ5DLWNFqjL2hbwt6YMj5atl-omOzllMR8hdgJj6C5qlu0kOefaAdu3yOuFi8IDG-LZ48WN52iLIExhVQRv1cz53ivwwz9vaZBJnPzPyVLwh4odEld6yLd4PuoZ1RC_SYTdm1kJ_onXQf615wHzn8pk27WJliaCHRuGMoCw/w640-h360/sant-sebastia-1.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">La piscina familiar de Sant </span><span style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">Sebastià</span></span></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div><br /></div><div>La majoria de nosaltres ja no vam arribar a veure en funcionament el casino, però sí el restaurant i la perruqueria. A mitjan dècada de 1970, aquest espai ja estava abandonat i molt deteriorat per manca de manteniment, tot i que la canalla aprofitàvem per fer-hi excursions.</div><div><br /></div><div>La resta de l'espai estava ocupat per un immens entramat de casetes de bany, també molt atrotinades i plenes de forats, que eren aprofitades per als voyeurs per espiar les persones que es canviaven de roba. La zona de dutxes també era molt decadent, i sobretot les interiors, sota el casino i fora de tota vigilància, eren aprofitades per fer-hi contactes sexuals de tota mena.</div><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-3d6F0cUS8TRwcaW_r1OdGBNDLSksZsqxUee4W4bajsYwIPe0B2jlTSmOCts9kWckPHmU-T0-Jc0x9LhXB2cxtUxjxmdxN6tB1v0DxvkzFR8RQFk5_y4NyoWNs8mxIKzU8Yfo1MkIF-tOKlPK4n_pxGsOPOz5aYfXKfQFoGBau2Bywk878UyeC70v5w/s601/banys-barceloneta-c1968.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="601" data-original-width="422" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-3d6F0cUS8TRwcaW_r1OdGBNDLSksZsqxUee4W4bajsYwIPe0B2jlTSmOCts9kWckPHmU-T0-Jc0x9LhXB2cxtUxjxmdxN6tB1v0DxvkzFR8RQFk5_y4NyoWNs8mxIKzU8Yfo1MkIF-tOKlPK4n_pxGsOPOz5aYfXKfQFoGBau2Bywk878UyeC70v5w/w450-h640/banys-barceloneta-c1968.jpg" width="450" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">Vista aèria dels banys i els restaurants de platja de la Barceloneta</div></span><div style="text-align: center;"><br /></div><div><br /></div><div>A mitjan dècada de 1980, les instal·lacions van ser enderrocades i en el seu lloc s'hi van construir els nous banys públics, gestionats, des de 1995, pel Club Natació Atlètic-Barceloneta, nascut de la fusió dels clubs Atlètic i Barceloneta, que s'havien quedat sense instal·lacions quan es produeix l'enderroc de les instal·lacions vora mar, l'<a href="https://barcelofilia.blogspot.com/2011/11/aquari-de-la-barceloneta-1963-1987.html">aquàrium</a> (1963-1987), les parades de musclos i les muscleres, i els populars <a href="https://barcelofilia.blogspot.com/2012/06/restaurants-de-la-platja-barceloneta.html">restaurants de platja</a> (c. 1942-1994) de la Barceloneta.</div><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCfjQ0X2-ZUF41gsk-ij-iLHu531QvJB0hFK2eNlpaEhQxy3HqAAnMxHWU343BbOxGlf0j8jToYFaobguT7BPuLIZfmEFU-vEp7MIDoJWR567l8Iw5t_TbwSh1AJGnSSJZyDy2zArUo54fK4P4AIajs_aepyn9sHbt4qO1lEPHF7NytTv5k4sW8Z_l6A/s1193/restaurants-barceloneta-1989-OriolTarridas.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="802" data-original-width="1193" height="430" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCfjQ0X2-ZUF41gsk-ij-iLHu531QvJB0hFK2eNlpaEhQxy3HqAAnMxHWU343BbOxGlf0j8jToYFaobguT7BPuLIZfmEFU-vEp7MIDoJWR567l8Iw5t_TbwSh1AJGnSSJZyDy2zArUo54fK4P4AIajs_aepyn9sHbt4qO1lEPHF7NytTv5k4sW8Z_l6A/w640-h430/restaurants-barceloneta-1989-OriolTarridas.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Inici de l'enderroc dels restaurants de platja de la Barceloneta, el 1989</span></div></div><div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Oriol Tarrida. AFB</span></div><div><br /></div><div><br /></div><div>D'aquell ambient familiar i estiuenc en queden dues filmacions del NO-DO, que reproduïm a continuació. El primer és el <a href="https://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-607/1482873/">NOT N 607 B</a> del 23 d'agost de 1954 (a partir del minut 1'49") i el segon el <a href="https://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-659/1483015/">NOT N 659 B</a> del 22 d'agost del 1955 (a partir del minut 2'14"). Ambdós ofereixen imatges tant de Sant Sebastià com de <a href="http://barcelofilia.blogspot.com/2016/09/piscines-i-esportscarretera-de-sarria.html">Piscines i Esports</a> (1935-1987) de la carretera de Sarrià, inicialment més burgès però igualment popular.</div>
<br /><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div style="background: rgba(255, 255, 255, 0.9); border-bottom: 1px solid rgb(170, 170, 170); display: inline-block; padding-top: 64%; position: relative; width: 100%;"> <iframe allowfullscreen="allowfullscreen" name="NOT N 607 B" scrolling="no" src="https://secure-embed.rtve.es/drmn/embed/video/1482873" style="background-color: transparent; border: none; height: 90%; left: 0; overflow: hidden; position: absolute; top: 0; width: 100%;"></iframe> <div style="bottom: 0px; display: inline-block; font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: 12px; left: 0px; line-height: 1.833; padding: 5px 0px 5px 10px; position: absolute;"> <span style="float: left; margin-right: 10px;"> <img alt="" src="https://img2.rtve.es/css/rtve.commons/rtve.header.footer/i/logoRTVEes.png" style="background: transparent; height: 20px; margin: 0px; padding: 0px; width: auto;" /> </span> <a href="https://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-607/1482873/" style="color: #333333; font-weight: bold;" title="NOT N 607 B"> <strong>NOT N 607 B</strong> </a> </div></div></div>
<br /><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div style="background: rgba(255, 255, 255, 0.9); border-bottom: 1px solid rgb(170, 170, 170); display: inline-block; padding-top: 64%; position: relative; width: 100%;"> <iframe allowfullscreen="allowfullscreen" name="NOT N 659 B" scrolling="no" src="https://secure-embed.rtve.es/drmn/embed/video/1483015" style="background-color: transparent; border: none; height: 90%; left: 0; overflow: hidden; position: absolute; top: 0; width: 100%;"></iframe> <div style="bottom: 0px; display: inline-block; font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: 12px; left: 0px; line-height: 1.833; padding: 5px 0px 5px 10px; position: absolute;"> <span style="float: left; margin-right: 10px;"> <img alt="" src="https://img2.rtve.es/css/rtve.commons/rtve.header.footer/i/logoRTVEes.png" style="background: transparent; height: 20px; margin: 0px; padding: 0px; width: auto;" /> </span> <a href="https://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-659/1483015/" style="color: #333333; font-weight: bold;" title="NOT N 659 B"> <strong>NOT N 659 B</strong> </a> </div></div></div>
<br /><br />
<div>Dels últims dies dels antics banys el fotògraf <a href="https://www.manelubeda.com/Banys-de-Sant-Sebastia-1982">Manel Úbeda</a> en va fer un <a href="https://www.manelubeda.com/Banys-de-Sant-Sebastia-1982">reportatge fotogràfic</a> l'any 1982, quan les instal·lacions funcionaven sota mínims per als pocs usuaris que es resistien a abandonar un paisatge que els (ens) havia acompanyat tota una vida. En un altre lloc, en un altre país, els banys de Sant Sebastià s'haurien restaurat, com s'ha fet al països del centre d'Europa o dels mars Tirrè i Adriàtic; però aquí tenim tendència a "fer net", a polir fins que del passat només en queda el record, o la façana, com passa amb els edificis de l'Eixample.</div></div><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjacqANDHmZ0qT5AP5t-jBXlMO1-vpOFCgqzewxM5G7qka1F9uiWLgLnmk1vlv4xJas6-OGyoaLsc61Swsj6EcdiTKZBTdI6e294TftZJ5jNwJEeL0W4ogaU3poOsFAK908ykEaDw0ZIAY-FGDFo8VCqVHHoBggL-bHe8sjQ-U9030PIW8QXnUY8Tjhnw/s600/BanysSantSebatia01.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="594" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjacqANDHmZ0qT5AP5t-jBXlMO1-vpOFCgqzewxM5G7qka1F9uiWLgLnmk1vlv4xJas6-OGyoaLsc61Swsj6EcdiTKZBTdI6e294TftZJ5jNwJEeL0W4ogaU3poOsFAK908ykEaDw0ZIAY-FGDFo8VCqVHHoBggL-bHe8sjQ-U9030PIW8QXnUY8Tjhnw/w396-h400/BanysSantSebatia01.jpg" width="396" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Tobogan i casino</span></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz97XHG3g0KqEYBKLiw3eirtMo3rFRxE2kQ2Xrk_iKSCIYK0HqBWZmJxKIfgIIPJrS7K56lf5_8qNiH8FsVNAz_9Vd95w2bj7v7pUPhY3mVdm1UiLRMI6uM1icMBFDQSMPcVZTghhYuWQqO8sZ1QOctkBGtPXKx9HDGdejT1Y_LQgChXv80cmap3RtbQ/s600/BanysSantSebatia03.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="594" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz97XHG3g0KqEYBKLiw3eirtMo3rFRxE2kQ2Xrk_iKSCIYK0HqBWZmJxKIfgIIPJrS7K56lf5_8qNiH8FsVNAz_9Vd95w2bj7v7pUPhY3mVdm1UiLRMI6uM1icMBFDQSMPcVZTghhYuWQqO8sZ1QOctkBGtPXKx9HDGdejT1Y_LQgChXv80cmap3RtbQ/w396-h400/BanysSantSebatia03.jpg" width="396" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Tobogan i Torre de Sant Sebastià del Transbordador Aeri</span></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjklpn46uNHNTHgrg4xThSNi4gwrSu2EAjqxnuBGXvH4ESMo-DKedNJy3nSfceBP46A3LfsDTYwPl_5GIvfUtKpBZPSIXB1bMtGE-rQ3L3q8jwsbE0yQZCZcmj-6nP56TGqwFo0EO_JpMQBXmhd2-cjMZvSY61PREcLhP_UufdYcsCjXe01IJU6VOQCaw/s600/BanysSantSebatia06.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="594" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjklpn46uNHNTHgrg4xThSNi4gwrSu2EAjqxnuBGXvH4ESMo-DKedNJy3nSfceBP46A3LfsDTYwPl_5GIvfUtKpBZPSIXB1bMtGE-rQ3L3q8jwsbE0yQZCZcmj-6nP56TGqwFo0EO_JpMQBXmhd2-cjMZvSY61PREcLhP_UufdYcsCjXe01IJU6VOQCaw/w396-h400/BanysSantSebatia06.jpg" width="396" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Piscina dels socis</span></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOU9fWdgnmVvinLrO7X37YZOYkSru004WaMTHpNDDSIigW2WnUcWd83EWmsg_aK7CLE7eoU-GwHrQGLCJxbHMEW-xr2sL072QUxRVfbxWiGKAvAFYiiSO6gzIRm3ysV238XYVz-n3jNPPeDdCSs8ubWYdxtVZ_aalE00KjYzCOI88iPVlc8Zfxn5EE2A/s600/BanysSantSebatia08.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="595" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOU9fWdgnmVvinLrO7X37YZOYkSru004WaMTHpNDDSIigW2WnUcWd83EWmsg_aK7CLE7eoU-GwHrQGLCJxbHMEW-xr2sL072QUxRVfbxWiGKAvAFYiiSO6gzIRm3ysV238XYVz-n3jNPPeDdCSs8ubWYdxtVZ_aalE00KjYzCOI88iPVlc8Zfxn5EE2A/w396-h400/BanysSantSebatia08.jpg" width="396" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Vestidors a la planta baixa del casino</span></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8C9XzJCl-5AzIyEIZwL-zlKZzmr0o4BIVoaOg02LMG-OvTbAdopt4PP6eG-_g43CBNUX_Vu8MR0WxHGuzEChsRQVgV29DsO5Yzl0dag57GwO2wp7CDPaTtmu9D7RBnkY-Zq76LQhlvgtFvvBb62lCDlUc0pg-DPLGULUq9y1QNmor-t8xFa8vzUpLpA/s600/BanysSantSebatia09.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="593" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8C9XzJCl-5AzIyEIZwL-zlKZzmr0o4BIVoaOg02LMG-OvTbAdopt4PP6eG-_g43CBNUX_Vu8MR0WxHGuzEChsRQVgV29DsO5Yzl0dag57GwO2wp7CDPaTtmu9D7RBnkY-Zq76LQhlvgtFvvBb62lCDlUc0pg-DPLGULUq9y1QNmor-t8xFa8vzUpLpA/w395-h400/BanysSantSebatia09.jpg" width="395" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">Passadís central de la zona de casetes</div></span><div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigktyH50HW6ojW2bnkpbrRIgeAqAiWtYEnrIrslE91r3fvpxAWuj0lHKARo5Mcd8EPHncPDmnd6E9RXTmM2ZCord-sLjtsErFH12vVUYTAQk4vlyuBcgfYOxcgxEf9AgHS0NmO8RnyVD9go5vC7h2C7ci_BQE-5Zl2NMrmbPqUFm63-9cybaCJY2gyNA/s600/BanysSantSebatia10.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="594" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigktyH50HW6ojW2bnkpbrRIgeAqAiWtYEnrIrslE91r3fvpxAWuj0lHKARo5Mcd8EPHncPDmnd6E9RXTmM2ZCord-sLjtsErFH12vVUYTAQk4vlyuBcgfYOxcgxEf9AgHS0NmO8RnyVD9go5vC7h2C7ci_BQE-5Zl2NMrmbPqUFm63-9cybaCJY2gyNA/w396-h400/BanysSantSebatia10.jpg" width="396" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">Piscina de socis i casetes dels banys de Sant Miquel</div></span></div><div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGpQjX7ZEKV08cC5KCn4pe5MZM58N7p1q_Oz4aiEaYVFe2UG8uUkA0rj-dyDvdHGHfrwovUzoO2xJtNeWZ0QwlUIao-RohTPpMDHYu2zdO4XG3O1SAqb-3_pu-gVz1DS2v3_bEMROdorMP1w1tJa1blhbtv3Z0Tkw6VhCzswrpc_gbALq6rYlAqVAXdA/s600/BanysSantSebatia12.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="592" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGpQjX7ZEKV08cC5KCn4pe5MZM58N7p1q_Oz4aiEaYVFe2UG8uUkA0rj-dyDvdHGHfrwovUzoO2xJtNeWZ0QwlUIao-RohTPpMDHYu2zdO4XG3O1SAqb-3_pu-gVz1DS2v3_bEMROdorMP1w1tJa1blhbtv3Z0Tkw6VhCzswrpc_gbALq6rYlAqVAXdA/w395-h400/BanysSantSebatia12.jpg" width="395" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">Una de les piscines infantils</div></span></div><div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjavM5UKOrg6pTCGafrCpEC2VuwxKSNqDC-C9nnWfFw6NtsDYzY8epVmQ-OmXkcwKHfkX-K6eZ6qg45FqKr4kjH6GDzqlJMdimqvkwmdkEzJjEJOLhOaX5AlpPEgTBzra7iHmATxM2h0zK3lUzYCfrJtMM61O5pzDRXbGLCGJJusvFwfHrcv-qHxlOWTA/s600/BanysSantSebatia13.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="597" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjavM5UKOrg6pTCGafrCpEC2VuwxKSNqDC-C9nnWfFw6NtsDYzY8epVmQ-OmXkcwKHfkX-K6eZ6qg45FqKr4kjH6GDzqlJMdimqvkwmdkEzJjEJOLhOaX5AlpPEgTBzra7iHmATxM2h0zK3lUzYCfrJtMM61O5pzDRXbGLCGJJusvFwfHrcv-qHxlOWTA/w398-h400/BanysSantSebatia13.jpg" width="398" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">Botiga sota la piscina olímpica</div></span></div><div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWSqAA06BKij6PVmzezvklNRks1cjnP2iv8ZnXYzKjOKBSYYs3XS1kD6ILvULEcuZicXPKFK0uNL7z5ZHZ4-0n6vHzD3dwYNiLTomUJrSOvRfX04UqJk6bAfCP9EbZOQJ2MTSdX2g4jcjU1iWfO_wfSjh8yjplyQfmREWBANfEdRb6HOWR_lrdJiBWjA/s600/BanysSantSebatia14.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="598" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWSqAA06BKij6PVmzezvklNRks1cjnP2iv8ZnXYzKjOKBSYYs3XS1kD6ILvULEcuZicXPKFK0uNL7z5ZHZ4-0n6vHzD3dwYNiLTomUJrSOvRfX04UqJk6bAfCP9EbZOQJ2MTSdX2g4jcjU1iWfO_wfSjh8yjplyQfmREWBANfEdRb6HOWR_lrdJiBWjA/w399-h400/BanysSantSebatia14.jpg" width="399" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Piscina La Deliciosa</span></div></div><div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgspmbnX4lqjdhFXs07S4H59Vy6I40ZhfkwcFvmEKlkcAXpAvEOtPgJgHZIu2K_8AcGei1_DJeWPVFJHVCTiPbaDJ4aQxOUQBdC8GFUhOKBPoqK_lElR6MtYvBKNOOE5MhjiaLED1BIVlDrieXRPVrm8iyfZi5AmI5KZ02m876olesnyJ-zQhj8rpqeWw/s600/BanysSantSebatia16.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="594" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgspmbnX4lqjdhFXs07S4H59Vy6I40ZhfkwcFvmEKlkcAXpAvEOtPgJgHZIu2K_8AcGei1_DJeWPVFJHVCTiPbaDJ4aQxOUQBdC8GFUhOKBPoqK_lElR6MtYvBKNOOE5MhjiaLED1BIVlDrieXRPVrm8iyfZi5AmI5KZ02m876olesnyJ-zQhj8rpqeWw/w396-h400/BanysSantSebatia16.jpg" width="396" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">Piscina familiar</div></span></div><div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs8hzeoaCtXuzlRXm_S4fiP_5CKXbhTtUlOCN7h_-Fq1ILZGPfJQ4IkK8ZPUdoopPcKw7caDu0yGUDITqTgmhcCn9XZbCSk-cfT-QvVgc-AiZEbVpoxJfPvFS_1WZCiU44nxmaKeV8LV8e9MYH-NUd83pttMPpa-iko5fG7l6Wt-X7c_CllqbfN1JItw/s600/BanysSantSebatia17.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="592" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs8hzeoaCtXuzlRXm_S4fiP_5CKXbhTtUlOCN7h_-Fq1ILZGPfJQ4IkK8ZPUdoopPcKw7caDu0yGUDITqTgmhcCn9XZbCSk-cfT-QvVgc-AiZEbVpoxJfPvFS_1WZCiU44nxmaKeV8LV8e9MYH-NUd83pttMPpa-iko5fG7l6Wt-X7c_CllqbfN1JItw/w395-h400/BanysSantSebatia17.jpg" width="395" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">Interior del casino</div></span><div style="text-align: center;"><br /></div></div>Enric H. Marchhttp://www.blogger.com/profile/13871833993655418659noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-21529783234878534152022-07-08T20:04:00.001+02:002022-07-21T23:40:51.983+02:00Els dos Bogatells: un torrent i una riera<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb3wq-ZHqS4MpRFhXHCFxTPzqcpUJsmB-6zPtmnPWkffLbnHwA__C8WffQ8PX5tTJR6k1__bZE_yWgu0vE010jB0qtI10BwS-RLuSRhZsGz4f2dMT5TAMYB3bGLIYx8ikuQx5awhetIYvCR3ACgRSYGl8CyxD4pCZZ3Hd3vqPu8h_1VrcyHs4_cWGgTQ/s960/bogatell-1873-LluisRigalt-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="547" data-original-width="960" height="364" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb3wq-ZHqS4MpRFhXHCFxTPzqcpUJsmB-6zPtmnPWkffLbnHwA__C8WffQ8PX5tTJR6k1__bZE_yWgu0vE010jB0qtI10BwS-RLuSRhZsGz4f2dMT5TAMYB3bGLIYx8ikuQx5awhetIYvCR3ACgRSYGl8CyxD4pCZZ3Hd3vqPu8h_1VrcyHs4_cWGgTQ/w640-h364/bogatell-1873-LluisRigalt-1.jpg" width="640" /></a></div><div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">El Bogatell al Poblenou, el 1873</div></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Lluís Rigalt (AHCB)</span></div><div style="text-align: center;"><br /></div><br />
<b>Els dos Bogatells</b><br />
<br />
Molts barcelonins es van sorprendre quan vam parlar del torrent del Bogatell al barri del Clot, antic nom que rebia l'actual carrer de Rogent, perquè associem aquest nom amb l’avinguda del Bogatell que travessa el barri de la Vila Olímpica en direcció a mar des del carrer Marina, entre Pujades i Llull, fins a l’avinguda d’Icària (vegeu <i><a href="https://enarchenhologos.blogspot.com/2015/05/el-carrer-rogent-es-menja-la-sequia.html">Rogent, el Bogatell i la Sèquia Comtal</a></i>).<div><br /><div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzoW4T_ylz00USJmB2y6Immw20n7a5KxUToNZ9P46K25a9XeWvoBq0Xr3_ZDIqe5cPk_kQkLVrBOug4yisVptV-6eo1SwRIy9DtZUx1kFJo9JQaN-Ncv6zbJA47tk0yk9VLlAyqRBAA7P4IrAYNwg2rIteyjKNbSONltlud2pATauqIw5tdFuib_XYIg/s960/bogatell-1873-LluisRigalt-2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="575" data-original-width="960" height="384" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzoW4T_ylz00USJmB2y6Immw20n7a5KxUToNZ9P46K25a9XeWvoBq0Xr3_ZDIqe5cPk_kQkLVrBOug4yisVptV-6eo1SwRIy9DtZUx1kFJo9JQaN-Ncv6zbJA47tk0yk9VLlAyqRBAA7P4IrAYNwg2rIteyjKNbSONltlud2pATauqIw5tdFuib_XYIg/w640-h384/bogatell-1873-LluisRigalt-2.jpg" width="640" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">El Bogatell al Poblenou, el 1873</div></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Lluís Rigalt (AHCB)</span></div><div><br /><div><br /><div>Aquesta avinguda del Bogatell pren el nom de la claveguera a l’aire lliure que en el tram des d’Icària fins al mar va ser visible fins a finals dels anys 80 del segle XX (en parlem a <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2013/10/lultim-viatge-icaria-1987.html">L’últim viatge a Icària</a></i>), però que abans va ser una riera que transcorria per un Poblenou rural com ens mostren els dos dibuixos de Lluís Rigalt de 1873.</div><div><br /></div><div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2gwI_cOAy9lJPUZvpNUW21tA4mS-b4Y-39UdtOQdEgc6mly58OAIW4WrO_ONIwZBwJAw_Uyino2vNAjTPBEtP54sxpF1DD1Vxi8JOuiF9s7WkEWytTXjGWrDYfWep8XT-UOGGeoR5ePLxebLkMRzER-q0E2WuCnkdtmDeLMqiYwEVax7ZDY5rz6qx3w/s400/bogatell1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="295" data-original-width="400" height="295" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2gwI_cOAy9lJPUZvpNUW21tA4mS-b4Y-39UdtOQdEgc6mly58OAIW4WrO_ONIwZBwJAw_Uyino2vNAjTPBEtP54sxpF1DD1Vxi8JOuiF9s7WkEWytTXjGWrDYfWep8XT-UOGGeoR5ePLxebLkMRzER-q0E2WuCnkdtmDeLMqiYwEVax7ZDY5rz6qx3w/w400-h295/bogatell1.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">La desembocadura de la claveguera del Bogatell vista des</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">de la platja, poc abans del seu soterrament</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">(Martí Llorens, 1985)</span></div>
<br />
<br />Aquesta duplicitat ens l’explica en Pere Cowley a <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="https://pladebarcelona.wordpress.com/2014/11/27/bogatell-i-bugatell/">Pla de Barcelona</a></i>, on trobareu, a més l’explicació etimològica de l’alternança dels noms <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bogatell</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bugatell</i>, noms que també ens trobem a Sant Adrià del Besòs i a Montcada i Reixac. Però intentarem aportar alguna dada més.<br /><br />
Per trobar l’origen de tot plegat haurem d’anar a la plaça de Gal·la Placídia, on la riera de Cassoles (nom que prenia la riera de Vallcarca a partir de la plaça de Lesseps, tot baixant per l’avinguda Príncep d’Astúries) s'unia amb la riera de <a href="https://pladebarcelona.wordpress.com/2014/02/17/la-riera-de-sant-gervasi/">Sant Gervasi</a>. A partir de la Travessera de Gràcia es tornava a bifurcar: a la dreta, en direcció al mar, es convertia en la riera de Sant Miquel (avui carrer), i per l’esquerra prenia el nom de <a href="http://barcelofilia.blogspot.com.es/2011/05/riera-den-malla-gracia.html">riera d’en Malla</a>, que travessava l’Eixample fins a coincidir amb la part baixa de la rambla de Catalunya.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPBBxpO1rvj2kjhSSAElqRmkqiaa9IY9_1zs3r32bXsDvJjydzAuU_CkjU35Y7jPu0SuloP4WkS7fXbb8E9O6nwiTgBG-3DjVRx16pDlTWkUMCzxw2GQ1JCCf_u42bxQsK8vHGBCBB9ldzHfprmjQUFoQWwRkYjRJsfphLEcvtvBrg2Yk0V9ZZBt5OrQ/s1141/cassoles-gervasi-malla-1931-JordiLlacuna-ClubExcursionistaGr%C3%A0cia-AFB.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="699" data-original-width="1141" height="392" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPBBxpO1rvj2kjhSSAElqRmkqiaa9IY9_1zs3r32bXsDvJjydzAuU_CkjU35Y7jPu0SuloP4WkS7fXbb8E9O6nwiTgBG-3DjVRx16pDlTWkUMCzxw2GQ1JCCf_u42bxQsK8vHGBCBB9ldzHfprmjQUFoQWwRkYjRJsfphLEcvtvBrg2Yk0V9ZZBt5OrQ/w640-h392/cassoles-gervasi-malla-1931-JordiLlacuna-ClubExcursionistaGr%C3%A0cia-AFB.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div><span style="font-size: x-small;">Tram final de la riera de Cassoles (actual plaça de Gal·la Placídia), on s'unia amb</span></div><div><span style="font-size: x-small;">la riera </span><span style="font-size: small;">de Sant Gervasi per a continuar com a riera d'en Malla</span></div><div><span style="font-size: x-small;">Autor: Jordi Llacuna. Club Excursionista de Gràcia (AFB)</span></div><div style="text-align: center;"><br /></div></div>
<br />
Abans que el tercer recinte de muralla medieval del segle XIV envoltés el Raval, la riera d’en Malla baixava per l’actual Rambla camí del desguàs en el Cagalell o a mar, tot i que hi ha geòlegs que qüestionen que aquest passeig hagi estat mai la llera d’una riera, malgrat que l’etimologia de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">rambla</i> ens porta a la paraula <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ramla</i>, que en àrab significa “areny”.</div><div><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAId-_WxWEahbu1uxgb9wgAKK7foRcTxeFmAs3OJbbTz3gmVJAgeyQi9VKlSsvFCXMMtoy8rxZll_Rg_FVGPjs8V649IZTES3fhVb9i2ULc2OGIYoktPCyf8pLL0UUOps82dP46A3HJORWD3nCCP7RUAaTihW8eTU-tF90sdxHdeS3_cXmJL60jM4D9g/s816/rambla-1862.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="613" data-original-width="816" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAId-_WxWEahbu1uxgb9wgAKK7foRcTxeFmAs3OJbbTz3gmVJAgeyQi9VKlSsvFCXMMtoy8rxZll_Rg_FVGPjs8V649IZTES3fhVb9i2ULc2OGIYoktPCyf8pLL0UUOps82dP46A3HJORWD3nCCP7RUAaTihW8eTU-tF90sdxHdeS3_cXmJL60jM4D9g/w640-h480/rambla-1862.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">La inundació de la Rambla en un romanç de 1862</span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Arxiu Històric de la Ciutat</span></div><br /><br />
No insistirem en aquest punt perquè no és l’objectiu d’aquest apunt. En tot cas, quan les pluges provocaven avingudes violentes d’aigua representaven un perill per a la ciutat perquè es concentraven en els llocs de pas, els portals. Com va passar amb les terribles inundacions del 6 i el 15 de setembre de 1862. Ho descriu Hans Christian Andersen a <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://srabsenta.blogspot.com.es/2013/03/hans-christian-andersen-y-su-estancia.html">Viatge per Espanya</a></i>, que va viure els fets des de l’hotel Oriente (una placa a la façana ens recorda el fet) i va veure com l’aigua que va obrir una bretxa a Canaletes inundava la Rambla i els carrers adjacents.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-RfNJEvWRwOnqsXZaRsyd4MpJ5X1GD5DIRiTYzXIzmUvXhbm60Io_JfjPD-wRCsKBySbOZC6hHQu0edjJ7ZoVbdzX-BQLscZLc-D0yOL9LWNRiuZF8uHqvh5XjCjUvBt84-k9INAdRJ7ZcBeoC9b0nsXPHK0nwmoDk85c7mBer89GG40JR1vqMCJkMA/s743/riera-malla-passeig-gracia-1888-AHCB.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="526" data-original-width="743" height="453" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-RfNJEvWRwOnqsXZaRsyd4MpJ5X1GD5DIRiTYzXIzmUvXhbm60Io_JfjPD-wRCsKBySbOZC6hHQu0edjJ7ZoVbdzX-BQLscZLc-D0yOL9LWNRiuZF8uHqvh5XjCjUvBt84-k9INAdRJ7ZcBeoC9b0nsXPHK0nwmoDk85c7mBer89GG40JR1vqMCJkMA/w640-h453/riera-malla-passeig-gracia-1888-AHCB.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Pont sobre la riera d'en Malla a l'alçada del passeig de Gràcia (1888)</span></div></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
Aquesta va ser la raó definitiva –el capità general de Catalunya, comte de Lacy, ja havia encarregat un projecte l’any 1789– per la qual la riera d’en Malla va ser desviada des de la rambla Catalunya, a l’alçada del carrer Casp, en direcció al Portal Nou (actualment, Arc de Triomf). La canalització subterrània es va construir el segle XIX, però segurament ja se'n va fer un desviament el segle XVII aprofitant el vall de la muralla, alhora que es recollien les aigües dels torrents de l’Olla i d’en Vidalet, que dins de muralles es convertien en la <a href="http://barcelofilia.blogspot.com.es/2012/12/riera-de-sant-joan-s-xiii-1911.html">riera de Sant Joan</a>. Aquesta riera es va començar a urbanitzar el segle XIII, per tant és probable que ja es desviés també cap el Portal Nou aprofitant el mateix vall, on es trobaria també amb el torrent Pregon, o del Pecat, i amb el camí d’Horta, que també es convertia en riera quan els torrents procedents del turó de la Rovira baixaven plens.</div><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWd2haNukmttz8k99zFuFVQky7NrV_eVmADGuOBCak477oVg_3KcouL3HaGwlPhv_TTfeQSM2FHVxf_WTE1QdfbIk9Ht4J2ifgzcl2XTVbAND8oAx5F54ZUc6PeUMbxniCQgUnSH-r0xopPcV_bNN_q6Z8-yeAjxRx_yaveNGcwXvRVyxDnh37YhFJug/s2021/Casp-Ll%C3%BAria-Casp-Hist%C3%B2ric-c1890.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1341" data-original-width="2021" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWd2haNukmttz8k99zFuFVQky7NrV_eVmADGuOBCak477oVg_3KcouL3HaGwlPhv_TTfeQSM2FHVxf_WTE1QdfbIk9Ht4J2ifgzcl2XTVbAND8oAx5F54ZUc6PeUMbxniCQgUnSH-r0xopPcV_bNN_q6Z8-yeAjxRx_yaveNGcwXvRVyxDnh37YhFJug/w640-h424/Casp-Ll%C3%BAria-Casp-Hist%C3%B2ric-c1890.jpg" width="640" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">La riera d'en Malla al carrer Casp girant cap a Roger de Llúria, davant dels jesuïtes, cap a 1890</div></span></div><div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Arxiu Casp Històric</span></div><div><br /><br />
Tot aquest indret on avui convergeixen els passeigs de Sant Joan i de Lluís Companys, durant el segle XV era conegut com l’Areny o Rambla de Llevant (o de la Creu), i els seus sediments acabarien formant la Punta del Convent, una llengua de terra que s’endinsava mar endins on actualment hi ha el parc de la Ciutadella. Però posteriorment les aigües es van desviar aprofitant la depressió natural que paral·lela a la línia de costa encara es pot resseguir sota l’Estació del Nord, anava a buscar Pujades passat el Parc de la Ciutadella (a la cantonada de muntanya/Llobregat un espai de 80 cm entre mitgeres recorda l'<a href="https://pladebarcelona.wordpress.com/2014/09/17/els-vuitanta-centimetres-de-wellington/">antic pas de la riera</a>) i entre els actuals carrers de Llull i Ramon Turró travessava els aiguamolls de la Llacuna (topònim que persisteix al Poblenou) i desguassava al torrent del Bogatell que baixava des del Guinardó perpendicular al mar pel Taulat i darrere del Cementiri Vell (el passatge Transversal de la Llacuna en preserva el traçat), després d’haver passat pel Clot (vegeu <i><a href="https://enarchenhologos.blogspot.com/2015/05/el-carrer-rogent-es-menja-la-sequia.html">Rogent, el Bogatell i la Sèquia Comtal</a></i>).<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw7CRRfIwYY4Z4GSnMPO2IePaDDwP7N_EZ9QijDdfwi_x8PKplk_EtyeBgMlA3oidu_18x4p7kHvduvHdGa9lhCCmbfbZD0YbSW8Or4nADH_Gkdmn-x2RC0GWE1q7MiJdGTMnIzZWF1J4wTCK7VokNgcx6SgF0J1Ouid33r29pI3SjawTF5ozCz7lfOw/s2690/1855-catalunya_1803_full.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1897" data-original-width="2690" height="452" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw7CRRfIwYY4Z4GSnMPO2IePaDDwP7N_EZ9QijDdfwi_x8PKplk_EtyeBgMlA3oidu_18x4p7kHvduvHdGa9lhCCmbfbZD0YbSW8Or4nADH_Gkdmn-x2RC0GWE1q7MiJdGTMnIzZWF1J4wTCK7VokNgcx6SgF0J1Ouid33r29pI3SjawTF5ozCz7lfOw/w640-h452/1855-catalunya_1803_full.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: small;">Fragment del </span><i style="font-size: small;">Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona</i><span style="font-size: small;"> (1855),</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">d'Ildefons Cerdà, que permet veure el recorregut de la riera d'en Mallà</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">des de l'actual rambla de Catalunya, el desviament cap a Casp,</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">el recorregut pel vall de la muralla, les lleres del Bogatell Vell</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">i el Nou i el desguàs en el torrent del Bogatell</span></div>
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya</span></div>
<br />
<br />
Quan amb el temps acaba desapareixent el torrent original, la riera d’en Malla n’assumeix el nom (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bogatell Vell</i>) i com a únic rastre relacionat amb l’aigua ens queden el barri i el carrer de <a href="http://projecteicaria.blogspot.com.es/2012/05/la-llacuna.html">la Llacuna</a>. Posteriorment, amb la construcció de la Ciutadella militar se’n va rectificar lleugerament el recorregut fins que a mitjan segle XIX es va construir el tram artificial, anomenat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bogatell Nou</i>, que va acabar donant nom a l’avinguda del Bogatell alhora que oblidàvem el nom original de riera d'en Malla.</div><div><br /></div><div><br /></div><div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4YkNCRpTLZK8p869HHoAx2EqH6hG3uMM_0zlvt8s6SCM4cerK6dQdt2meftPtlo5bL4Twc-McBpXJ-IEomuEPp_6vFQ28JOtVU_YpIRlibLiZcjpJGH-z2elpvlBnQz5HH07d61Y6ww1sNxj_AlMr0VjmHuRhYyIKNVDwr-1bHUMrz8NqC47F3Kh7jg/s438/bogatell-ballell-c1915-AFB.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="438" data-original-width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4YkNCRpTLZK8p869HHoAx2EqH6hG3uMM_0zlvt8s6SCM4cerK6dQdt2meftPtlo5bL4Twc-McBpXJ-IEomuEPp_6vFQ28JOtVU_YpIRlibLiZcjpJGH-z2elpvlBnQz5HH07d61Y6ww1sNxj_AlMr0VjmHuRhYyIKNVDwr-1bHUMrz8NqC47F3Kh7jg/s16000/bogatell-ballell-c1915-AFB.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Desembocadura del Bogatell (1910-15)</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Frederic Ballell. AFB</span></div>
<div><br /></div><br />
D’històries com aquest la ciutat n’és plena. A partir de 1897 Barcelona es va agregar els pobles del Pla, i els camins i rieres, que moltes vegades feien de fronteres naturals, han quedat integrats en la trama urbana mentre l’Eixample cosia desnivells i orografies conformant un teixit que si en el mirem bé és molt menys homogeni que no pas sembla.</div><div><br /></div><div><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>*</b></span></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Aquesta història, amb més detalls (un tercer Bogatell) i il·lustracions, i moltes</b></div><div style="text-align: center;"><b>d'altres </b><b>sobre la ciutat </b><b>les podeu trobar en el meu últim llibre</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><i>Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat</i></b><br />
<b>Viena Edicions, 2018</b></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCqwNNhxY8hliXgC-L7rldNS9sbfoQ_bKvdjA5ZxIS_7DQ1MQUedlWmgk4twYN6VZPWVwzxlcCjdt4mRRRc4AfwYEAFV_j1JoZNmvhcih1Ebhd23UjNHn-yyldpnz6Sa7zlawW80tnLcmF6Wn7laAjPQM9q2vWQNfNiT9hLS4WHQ8jczmF2yN-flmz8A/s1600/Anatomia%20hist%C3%B2rica.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1324" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCqwNNhxY8hliXgC-L7rldNS9sbfoQ_bKvdjA5ZxIS_7DQ1MQUedlWmgk4twYN6VZPWVwzxlcCjdt4mRRRc4AfwYEAFV_j1JoZNmvhcih1Ebhd23UjNHn-yyldpnz6Sa7zlawW80tnLcmF6Wn7laAjPQM9q2vWQNfNiT9hLS4WHQ8jczmF2yN-flmz8A/w530-h640/Anatomia%20hist%C3%B2rica.jpg" width="530" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<br /></div></div></div></div>Enric H. Marchhttp://www.blogger.com/profile/13871833993655418659noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-1395029647711195502022-06-13T14:43:00.007+02:002022-10-20T17:21:03.425+02:00Barcelona Freak Show a la Setmana dels Arxius i El Born CCM<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifF3MKhypQMnH1g8_ioIUFFrpgiKxZTghicVp3eCjbAtHhERfdm4zA20SXSzqz7PIhE1HB6xP7k9kRV311n-rqID5nhmNpkHcR6A2ifBJVbQ0PsQSXWhp-rJAX-_CHfPpIulGtbXgaN-iRA5IgNTB_-JhBWdPqlz8LA3oytPB9SjG1ZoQ9q9NAzvHH5w/s555/Els%20espectacles%20marginals.%20Postal.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="312" data-original-width="555" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifF3MKhypQMnH1g8_ioIUFFrpgiKxZTghicVp3eCjbAtHhERfdm4zA20SXSzqz7PIhE1HB6xP7k9kRV311n-rqID5nhmNpkHcR6A2ifBJVbQ0PsQSXWhp-rJAX-_CHfPpIulGtbXgaN-iRA5IgNTB_-JhBWdPqlz8LA3oytPB9SjG1ZoQ9q9NAzvHH5w/w640-h360/Els%20espectacles%20marginals.%20Postal.jpg" width="640" /></a></div></div><div><br /></div><div><br /></div><b>Setmana dels Arxius. Recorregut d’autor: <i>Els espectacles marginals i els marges dels arxius</i>.
<br /></b><br /><div>
Dijous 16 de juny de 2022, a les 17:30h</div><div><br /></div><div><b><a href="https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiucontemporani/ca/noticia/gaudiu-de-les-tres-activitats-programades-a-larxiu-municipal-contemporani-de-barcelona-amb-motiu-de-la-setmana-internacional-dels-arxius-2022_1180523">Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona</a></b>, carrer del Bisbe Caçador, 4.<br /><br />
La història de les barraques de fira i els fenòmens de fira ens parlen d’atraccions excèntriques (dones barbudes, nans, museus anatòmics i de cera…), que s’exhibien al marge dels circuits habituals, al mateix temps que ens expliquen el desenvolupament urbà de la ciutat de Barcelona, des del Barri Gòtic fins més enllà de les antigues muralles i els pobles del Pla.
<br /><br /><blockquote>"Els arxius conserven grans quantitats de documents originals, ordenats i catalogats, però no sempre és fàcil trobar allò que es vol quan no se sap ben bé què es busca. Això que podria semblar un entrebanc és, de fet, un joc apassionant. Tens el mapa del tresor, però et falten els punts de referència que ens han de portar pel camí, i la recerca es converteix en una aventura, que seria impossible sense els experts exploradors que ens guien pels senders i els marges de les terres ignotes dels arxius.
Mai s’havia fet una recerca de les barraques de fira que entre el segle XVIII i 1939 van ocupar els espais marginals de la ciutat per exhibir-hi gegants, nans, dones tigre, museus de cera i anatòmics. Avui us convidem a fer-ho a l’arxiu. Passin i vegin!"</blockquote><br />Aforament limitat. Cal inscripció prèvia per correu electrònic: arxiucontemporani@bcn.cat<br /><br />
Aquesta activitat es retransmet també en <i>streaming </i>per <b><i><a href="https://youtu.be/s8jRqSGc4OI">YouTube</a></i></b><br /><br />
</div><div>També podeu llegir la crònica "El defecte com a espectacle", que Francesc Marquillas Masó ha fet per a la revista digital <i><b><a href="https://www.nuvol.com/arxipelag/el-defecte-com-a-espectacle-262036">Núvol</a></b></i>.</div><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRhQLCqpCABh6T5_3Ecf5CWM9g_Jcrgre04-17sPOKB_g4bHjFtfMu0_4HV_UsTDYXeEdjziEqZKWJTIAfVB3NvxDk_aHms0Q3LD7KLLl65Bv2ihRhOrK2-BbKRpLRQPNGwcrn73GRfI3DYgfIJNyiNXZj4l9vW1XTCsmJwwSROGsk_y9ZlGwTkiU5dA/s2048/setmana-arxius-2022-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1366" data-original-width="2048" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRhQLCqpCABh6T5_3Ecf5CWM9g_Jcrgre04-17sPOKB_g4bHjFtfMu0_4HV_UsTDYXeEdjziEqZKWJTIAfVB3NvxDk_aHms0Q3LD7KLLl65Bv2ihRhOrK2-BbKRpLRQPNGwcrn73GRfI3DYgfIJNyiNXZj4l9vW1XTCsmJwwSROGsk_y9ZlGwTkiU5dA/w640-h426/setmana-arxius-2022-1.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAQGkL8gLlVep0ShGyvW1QmwfxqLmo-EMS3KGIPrlPM0J4zpgDc2UxguMj8fgdtuEDJSJYwXbGtl3oYTh0QtRADxEYn4tQEkUK045gv1cHBpvB0_kU7_E17W7T2l_nYb_tsqGEl5dgUpJKq623CjgQFRIILRVli-N91VqAyLsp-Fksmh4EPm3i5gO2iA/s2048/setmana-arxius-2022-2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1364" data-original-width="2048" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAQGkL8gLlVep0ShGyvW1QmwfxqLmo-EMS3KGIPrlPM0J4zpgDc2UxguMj8fgdtuEDJSJYwXbGtl3oYTh0QtRADxEYn4tQEkUK045gv1cHBpvB0_kU7_E17W7T2l_nYb_tsqGEl5dgUpJKq623CjgQFRIILRVli-N91VqAyLsp-Fksmh4EPm3i5gO2iA/w640-h426/setmana-arxius-2022-2.jpg" width="640" /></a></div><br /><div><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhutItruM3yqpUMaQSVGwwLyqyOUZwgAu0UHrEzqhq_3qOJvdbuUP6lMqTeAgpNOMOPhXnt2CHiBqmE4_5kCmbO53thD3PXkkMqsi7pzdbmvzZqD-Nry7_o0-QoE2t4m279JcdIMg865o1T1vfGmVMmAyLQf6u9RfkVhLlvwQOEorA9FkMVAwrnqLT5Mw/s1920/born-llibres-2022.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1920" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhutItruM3yqpUMaQSVGwwLyqyOUZwgAu0UHrEzqhq_3qOJvdbuUP6lMqTeAgpNOMOPhXnt2CHiBqmE4_5kCmbO53thD3PXkkMqsi7pzdbmvzZqD-Nry7_o0-QoE2t4m279JcdIMg865o1T1vfGmVMmAyLQf6u9RfkVhLlvwQOEorA9FkMVAwrnqLT5Mw/w640-h360/born-llibres-2022.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div><b><a href="https://elbornculturaimemoria.barcelona.cat/activitat/presentacio-del-llibre-barcelona-freak-show/">El Born Centre de Cultura i Memòria</a>: presentació del llibre i conversa entre Enric H. March, autor, i Jordi Tomàs, antropòleg africanista.</b></div><div><br /></div><div>Dimarts 21 de juny, a les 18:30h. Aneu a l'<a href="https://elbornculturaimemoria.barcelona.cat/activitat/presentacio-del-llibre-barcelona-freak-show/">enllaç</a> per fer la vostra reserva.</div><div><br /></div><div><i><b>Barcelona Freak show. Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939</b></i> (Viena Edicions i Barcelona Llibres, 2021) és el retrat d’una Barcelona desapareguda, on l’exhibició de tota una galeria de personatges considerats curiosos, exòtics i que sovint vivien fora de la llei, esdevenia un espectacle i distracció per a les classes populars.
<br /><br /><blockquote>
El llibre és el punt de partida per parlar amb el seu autor, el filòleg i historiador Enric H. March, i l’antropòleg Jordi Tomàs sobre les implicacions i responsabilitats col·lectives que hi ha darrere aquestes pràctiques que convertien la diferència en espectacle.</blockquote></div>
<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUY8rcHNt1MuFvWmlbCNONvCLil6WaK42w2h4UtKvZADjPH2jpayVrCVxYHMNNbaZkBMf_rCYXsyOe3VSm75Xlw-xgj2W6MOzWesCdxCMUp04I7tsK1hHvvZ_1BYkjA7-daAyEA4-XHAxVuPndzv6pGlm8PjJugGFGw7LeQr9HNKAdj2RqbBCWT27QBA/s1739/born-llibres-2022-2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1145" data-original-width="1739" height="422" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUY8rcHNt1MuFvWmlbCNONvCLil6WaK42w2h4UtKvZADjPH2jpayVrCVxYHMNNbaZkBMf_rCYXsyOe3VSm75Xlw-xgj2W6MOzWesCdxCMUp04I7tsK1hHvvZ_1BYkjA7-daAyEA4-XHAxVuPndzv6pGlm8PjJugGFGw7LeQr9HNKAdj2RqbBCWT27QBA/w640-h422/born-llibres-2022-2.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRVgIVGogwz4K1wtowILckgZfNSiOs9Zheb82Dh7TaLaV6jIj1zM1gMFqdlyftg26ZOe-bHQLN8ij4A00A5Fv7BSehxkkF4_0hoXd0H9eNC793vaD5QmvkwPxmLeXw4p2_h5lQnWcGpT8bHfWZsoaeRsfh7UNBjxXp7IBUXIOA3VLCu4bQ4eEEJSB6Nw/s1882/born-llibres-2022-3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1146" data-original-width="1882" height="390" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRVgIVGogwz4K1wtowILckgZfNSiOs9Zheb82Dh7TaLaV6jIj1zM1gMFqdlyftg26ZOe-bHQLN8ij4A00A5Fv7BSehxkkF4_0hoXd0H9eNC793vaD5QmvkwPxmLeXw4p2_h5lQnWcGpT8bHfWZsoaeRsfh7UNBjxXp7IBUXIOA3VLCu4bQ4eEEJSB6Nw/w640-h390/born-llibres-2022-3.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div><b>
</b></div>Enric H. Marchhttp://www.blogger.com/profile/13871833993655418659noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-53675904900750229912022-05-31T09:49:00.002+02:002022-06-24T10:07:54.338+02:00El Gran Molist, del Raval a Nova York<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1SkutImBHHuCddeH67r-jy8aGl5BThBAUABnEI9k8K_Is3inlDW3rVoa7hKZigGAHzIHcCy9x2KRLXQ1ivaVlCNLhJa_V0OClo5Lvwe42Xl_hb1yOLIBOxM7D7LDREN1LP20YYKFKK6nBNWOmZBibLahA6DE5FDY_AutRv23f3DjDP8mKwjvMvDb26A/s725/molist.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="725" data-original-width="604" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1SkutImBHHuCddeH67r-jy8aGl5BThBAUABnEI9k8K_Is3inlDW3rVoa7hKZigGAHzIHcCy9x2KRLXQ1ivaVlCNLhJa_V0OClo5Lvwe42Xl_hb1yOLIBOxM7D7LDREN1LP20YYKFKK6nBNWOmZBibLahA6DE5FDY_AutRv23f3DjDP8mKwjvMvDb26A/w334-h400/molist.jpg" width="334" /></a></div>
<br /><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEmbqO2xLCi4lazwH2RbKH0pFpaF2LlsG3f-v4EgyD0_S-f7038e_CM-1LHtQoT-WsLgW-M1rfgz1hGGIVWkVI5fU73RWzpFx6OcjmoTPfu3-O_AwXSXzGbRrCjY4cYR9iE61yZSMF_avS5v7_-374LloDnP0b3LtZN3qEDKfzaIRHl5ZnX0vm_kRrLg/s4961/INVITACIO%20FREAK%20SHOW%20pati%20llimona.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2599" data-original-width="4961" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEmbqO2xLCi4lazwH2RbKH0pFpaF2LlsG3f-v4EgyD0_S-f7038e_CM-1LHtQoT-WsLgW-M1rfgz1hGGIVWkVI5fU73RWzpFx6OcjmoTPfu3-O_AwXSXzGbRrCjY4cYR9iE61yZSMF_avS5v7_-374LloDnP0b3LtZN3qEDKfzaIRHl5ZnX0vm_kRrLg/w400-h210/INVITACIO%20FREAK%20SHOW%20pati%20llimona.jpg" width="400" /></a></div><br /><div><br /></div><div><br /></div>
Dijous 9 de juny, a les 19h, faré la xerrada "El Gran Molist, del Raval a Nova York", dins del cicle de conferències <a href="https://tothistoria.cat/blog/curs-personatges-de-barcelona-del-27-dabril-a-9-de-juny-a-les-19h-al-pati-llimona/">"Personatges de Barcelona"</a>, organitzat per Tot Història. Associació Cultural, al Centre Cívic Pati Llimona, carrer de Regomir, 3.<div><br /></div><div>Coneixerem la vida d'aquest peculiar faquir, que ens servirà d'excusa per parlar del contingut del meu darrer llibre: <i>Barcelona Freak Show: història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939</i>, coeditat per Viena Edicions i l'Ajuntament de Barcelona.</div><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ki4GrTdlx-pLcOUXbDqYxMohsXz80Zh312QeIa5S9R_uq8QFFyxe3TJyx04b--jMS8kQgZ3uxDfTpv2Y2Y9bYe6ZUO4wNPc0XlnuW-fHYA5a3uaaPfaoG7Tjsd5FB5AWoOrdw8txf1jlUELVetjba5gmxz4i3csNDvrrZWlO7K5StwpK3T6gBOQU9w/s960/molist-pati-llimona.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ki4GrTdlx-pLcOUXbDqYxMohsXz80Zh312QeIa5S9R_uq8QFFyxe3TJyx04b--jMS8kQgZ3uxDfTpv2Y2Y9bYe6ZUO4wNPc0XlnuW-fHYA5a3uaaPfaoG7Tjsd5FB5AWoOrdw8txf1jlUELVetjba5gmxz4i3csNDvrrZWlO7K5StwpK3T6gBOQU9w/w640-h360/molist-pati-llimona.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Foto de Lluís Gelis</span></div><div style="text-align: center;"><br /></div><br />Enric H. Marchhttp://www.blogger.com/profile/13871833993655418659noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-36371779206041410422022-04-30T13:46:00.004+02:002022-07-08T17:48:37.309+02:00Barcelona Freak Show: la "discapacitat" i la diversitat funcional<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXm2VF0s7sHnRFmbf5gIei39xf-lF-TAF9JLk6ALMJQKc5gD6Wrnpk76HEVekx8f4psmbrirft6g_ZV297K130ICuLH2S8z7Q84kMcB0ORGRNucX-2R2lLenG8-vwBp1L7EBSFHRiL4kijgnmNzfAU05xQaarD7lW5BQwaUCDkhWp70weM21KyeBMJJQ/s1024/la-insolita-poblenou.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="1024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXm2VF0s7sHnRFmbf5gIei39xf-lF-TAF9JLk6ALMJQKc5gD6Wrnpk76HEVekx8f4psmbrirft6g_ZV297K130ICuLH2S8z7Q84kMcB0ORGRNucX-2R2lLenG8-vwBp1L7EBSFHRiL4kijgnmNzfAU05xQaarD7lW5BQwaUCDkhWp70weM21KyeBMJJQ/w400-h400/la-insolita-poblenou.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyfE_IIJSr8yhp3HvM3JPE8j-MlZifhf-aVvnoUU1c3yEMJWAprMwQvthoRaz86JLIRxIy232CSUEtkC1ul4DESLcv_7hSQg3h21F67KY48SHg_YECEYoxWvenS9cqPlq8Nz0qFPedT3l689T_oAJcuJWxUjVOKK0eRqjVEU9q8JIcv1kv6f0e4byKYw/s1654/INVITACIO%20FREAK%20SHOW%20insolita.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="945" data-original-width="1654" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyfE_IIJSr8yhp3HvM3JPE8j-MlZifhf-aVvnoUU1c3yEMJWAprMwQvthoRaz86JLIRxIy232CSUEtkC1ul4DESLcv_7hSQg3h21F67KY48SHg_YECEYoxWvenS9cqPlq8Nz0qFPedT3l689T_oAJcuJWxUjVOKK0eRqjVEU9q8JIcv1kv6f0e4byKYw/w400-h229/INVITACIO%20FREAK%20SHOW%20insolita.jpg" width="400" /></a></div><br /><div><br /></div><div>Presentació del llibre <b><i>Barcelona Freak Show: història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII a 1939</i></b>, editat per Viena Edicions i l'Ajuntament de Barcelona, i col·loqui amb Asun Pié, doctora en Pedagogia Social (UB), professora del Departament de Psicologia i Educació de la UOC i investigadora en estudis crítics de la <i>discapacitat</i>, i Antonio Centeno, matemàtic, activista per la diversitat funcional i membre del Moviment de Vida Independent (OVI).</div><div><br /></div><div>Conèixer la història dels fenòmens de fira en relació amb el desenvolupament urbà de Barcelona és imprescindible per entendre com es construeix el lloc de la diferència a la nostra societat.
De quan el <i>crip </i>i el <i>queer </i>eren espectacles morbosos a la rutilant ciutat de Barcelona.</div><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3lXH0GtqIPjDm7GJp3_Z_ZcuZvR5pzmXklioJKaBfDqWQp_-dDW9q6zTnswz78ltHiVxC-1Q2F7Z6BHIILG5AxUoxVxV8rZufY03CXq9EKX2uX2wjT0WYLzvBeC7w9UZLfBKmnzzeGmQM3B75Zrrf9iGPjSvlTm150Deocv7AvVNlqGOQE18c1fsh7Q/s2048/la-insolita.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="929" data-original-width="2048" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3lXH0GtqIPjDm7GJp3_Z_ZcuZvR5pzmXklioJKaBfDqWQp_-dDW9q6zTnswz78ltHiVxC-1Q2F7Z6BHIILG5AxUoxVxV8rZufY03CXq9EKX2uX2wjT0WYLzvBeC7w9UZLfBKmnzzeGmQM3B75Zrrf9iGPjSvlTm150Deocv7AvVNlqGOQE18c1fsh7Q/w640-h290/la-insolita.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">De dreta a esquerra, Asun Pié, Enric H. March i Antonio Centeno</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Llibreria La Insòlita. Foto de Sílvia Jané</span></div><div style="text-align: center;"><br /></div>Enric H. Marchhttp://www.blogger.com/profile/13871833993655418659noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-86767153569207382432022-03-31T14:06:00.003+02:002022-06-24T09:58:12.400+02:00Sant Jordi i primavera a la barraca de fira!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6nFZ3pwawoVXFOw9N359cpp6EC6RI4G-Pb0LSxPc98AVlKPHtyIpSa6f3jk54ijSMgRdRop7abokVSkvtXJyBFB6MfOq_JJpTFltmsZ5sP3woY1G6kk3U8lhKO6tUz7TAhoUqQ7a1rD46iC0CmUB_UMo7wo-IpS2JO0aXSAj1BeDBszml3pX07X5p6Q/s1024/freak-show-sant-jordi.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="1024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6nFZ3pwawoVXFOw9N359cpp6EC6RI4G-Pb0LSxPc98AVlKPHtyIpSa6f3jk54ijSMgRdRop7abokVSkvtXJyBFB6MfOq_JJpTFltmsZ5sP3woY1G6kk3U8lhKO6tUz7TAhoUqQ7a1rD46iC0CmUB_UMo7wo-IpS2JO0aXSAj1BeDBszml3pX07X5p6Q/w640-h320/freak-show-sant-jordi.jpg" width="640" /></a></div>
<br /><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhESEGTIISTO57NyrPqokcCTb8OKwlihuL3ZYm5DahC90Ho14psFZD7HpKNiFKTyo8hiO7y9ls4eJkzPm_1ZPll_d0IItavYxGj6HqFgDxfLDbUaG4Jeo0O3IOSv7GVjg-oZ7zt_QmUvuSx81fNyXM8UVa3KAUJN-lS94AyBQbk_10uUBpoOlUOyOYjBw/s1500/Invitacions-sant-Jordi-2022.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="713" data-original-width="1500" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhESEGTIISTO57NyrPqokcCTb8OKwlihuL3ZYm5DahC90Ho14psFZD7HpKNiFKTyo8hiO7y9ls4eJkzPm_1ZPll_d0IItavYxGj6HqFgDxfLDbUaG4Jeo0O3IOSv7GVjg-oZ7zt_QmUvuSx81fNyXM8UVa3KAUJN-lS94AyBQbk_10uUBpoOlUOyOYjBw/w400-h190/Invitacions-sant-Jordi-2022.jpg" width="400" /></a></div><br /><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjju1YDy8Lh5mYw862MyDj0IdkRTD0k5AR4VWUhPpt4bmULPdxdHrifaMymBSLNK9vSJ4DTe2ZQlWwaxcs5wwTVtlDv5Hd1ntX_tcH0jAYT_BaUkrefaYGr_NiSmRRhO2eyTZtXpFarynw5Hpl7BqXmEgoLIuPt5fezVuqNT_Gig3DmwVUbR3SmUBcCug/s1192/Mau-Mau-SantJordi-2022.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1192" data-original-width="848" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjju1YDy8Lh5mYw862MyDj0IdkRTD0k5AR4VWUhPpt4bmULPdxdHrifaMymBSLNK9vSJ4DTe2ZQlWwaxcs5wwTVtlDv5Hd1ntX_tcH0jAYT_BaUkrefaYGr_NiSmRRhO2eyTZtXpFarynw5Hpl7BqXmEgoLIuPt5fezVuqNT_Gig3DmwVUbR3SmUBcCug/w285-h400/Mau-Mau-SantJordi-2022.jpg" width="285" /></a></div><br /><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmtZLxmxh86FhFrW9EM2zqaBkD2nT7_MH8m_12tRzUxBTY0DtYmRzuacLE90NmYTlEUaNYghcC3_m-FXU74ZXLGAAfTovZaY_rqlYFAt3HaX09Kz6zZJPcjoRIZ2N9RbhnGhkuJtSXL5GOtuNvbnlJXG6bsUaUZ7oThQGFpZztRSfa2FJavpTzMPPyXg/s640/freak-show-agitat-gracia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="512" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmtZLxmxh86FhFrW9EM2zqaBkD2nT7_MH8m_12tRzUxBTY0DtYmRzuacLE90NmYTlEUaNYghcC3_m-FXU74ZXLGAAfTovZaY_rqlYFAt3HaX09Kz6zZJPcjoRIZ2N9RbhnGhkuJtSXL5GOtuNvbnlJXG6bsUaUZ7oThQGFpZztRSfa2FJavpTzMPPyXg/w320-h400/freak-show-agitat-gracia.jpg" width="320" /></a></div><br /><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJoB_vsQ9brlBfhibpbFrNtcDPkU6jQL9j8jurbvNGzhYBFE9VsA6oOwrWPV_MbMUFiCd_pMQWIL3f_escP-OpPkwJrmj7y0yJhHx9u02B2yb8TI9tFNkFr4_cPJzqyJ8AIZ76VJd4Ki5p_W7AUlaaPv_VDmE0D4OAKlNgfnH5UQX5fjJXVZa-ffalVA/s720/freak-show-heura.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="509" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJoB_vsQ9brlBfhibpbFrNtcDPkU6jQL9j8jurbvNGzhYBFE9VsA6oOwrWPV_MbMUFiCd_pMQWIL3f_escP-OpPkwJrmj7y0yJhHx9u02B2yb8TI9tFNkFr4_cPJzqyJ8AIZ76VJd4Ki5p_W7AUlaaPv_VDmE0D4OAKlNgfnH5UQX5fjJXVZa-ffalVA/w283-h400/freak-show-heura.jpg" width="283" /></a></div><br /><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiejhV1l4yAJBjg4jGSzvsVOGCfbJpPaDA0KvzSxGz1GRvBvy9ulDZmLlgCgUWcK0sW3yi0D1PafSjrNgW4OFBcppgxk4IX7BoRVBZzFPP0jciREoV2tf4oo7kt4OdWNdGrEV4pBtzo3cRGmnwP71jM1R1GhppF9zhF9Pba5DsG5glfW3Jx3Dey3TbBzg/s1241/freak-show-biblioteca-nou-barris.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1211" data-original-width="1241" height="390" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiejhV1l4yAJBjg4jGSzvsVOGCfbJpPaDA0KvzSxGz1GRvBvy9ulDZmLlgCgUWcK0sW3yi0D1PafSjrNgW4OFBcppgxk4IX7BoRVBZzFPP0jciREoV2tf4oo7kt4OdWNdGrEV4pBtzo3cRGmnwP71jM1R1GhppF9zhF9Pba5DsG5glfW3Jx3Dey3TbBzg/w400-h390/freak-show-biblioteca-nou-barris.jpg" width="400" /></a></div><br />Enric H. Marchhttp://www.blogger.com/profile/13871833993655418659noreply@blogger.com0