Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

diumenge, 27 de febrer del 2011

Pista d'atletisme [02] i natura: Tussols-Basil


La pista d'atletisme de Tussols-Basil (1991-2002), als afores de la ciutat d'Olot, és un projecte realitzat pel despatx d'arquitectes, també olotí, RCR Aranda, Pigem i Vilalta arquitectes.

En aquest cas és un exemple d'arquitectura que s'acosta i s'integra a la natura, respectant-la i fent-la participar del nou ús de l'emplaçament. El conjunt està format per l'estadi d'atletisme (amb grades i pavelló d'accés), amb una zona boscosa en la zona central, que no impedeix la competició de concursos de llançaments, grades i pavelló d'accés; un camp de futbol, amb zona d'escalfament i zona complementària de llançaments; el Pavelló del Bany; Pavelló 2x1 (bar i magatzem) i aparcament.


La pista s'inscriu, de forma molt acurada, en la zona rural i de cultiu on és enclavada i la topografia, encaixant-la en el terreny de tal manera que els roures albars centenaris queden inscrits en la zona central, amb els carrers de tartan abraçant el bosc, i sense impedir-ne la visió. L'atleta i l'espectador tenen la impressió d'estar corrent entre els arbres.


Deia el crític d'arquitectura Josep Maria Montaner, en el seu article "Proteica esencia zen" del suplement Cultura|s de La Vanguardia (14 desembre 2005), que "es recrea l'atmosfera catàrtica i primigènia dels jocs en la planícia d'Olímpia. Com si fos un teatre grec, es revel·la l'origen de l'espai esportiu enmig d'un clar del bosc".



Però no és només l'aspecte més purament arquitectònic, la distribució de l'espai, encaix amb l'entorn el que fa particularment atractiu el disseny de les pistes de Tussols-Basil, sinó l'ús de materials com el vidre, la fusta, la runa volcànica i el ferro, que ja són marca de la casa d'aquest despatx d'arquitectes. Només cal fer un cop d'ull al restaurant i hotel Les Cols per adonar-se que els materials creen ambients allà on l'arquitectura tendiria a marcar els límits de l'espai, a banda de jugar amb la llum, que es desmaterialitza pels espais. En aquest sentit, com ja apuntava Montaner, hi ha una clara influència oriental que, en el cas de les pistes té un efecte contrari en integrar, en un espai normalment poc acollidor, la llum, les ombres, l'aire i l'esperit del bosc. La instal·lació atlètica creix nua i l'atleta se sent nu davant la natura, augmentant la plasticitat dels moviments. Com la natura nua de Lolo Jones, plàstica i harmònica sobre les tanques. Arquitectura eròtica.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada