Pàgines

dijous, 14 d’abril del 2011

14 d'abril de 1931







Col·lecció de 30 cromos emesos per Chocolates Guillén, l'any 1931, amb escenes de la Història de la Revolució i Proclamació de la República. Els dibuixos són de Tínez (Juan Martínez Buendía, 2 d'octubre de 1893 - 17 d'abril de 1957), col·laborador habitual del TBO.


Retallable de la Proclamació de la República Catalana



Francesc Macià. Proclamació de la República
Catalana dins de la Federació Ibèrica

11 comentaris:

  1. 30 imatges valen més que 30.000 paraules!

    Salut.

    ResponElimina
  2. Crec que estem fent l'invent blogaire participatiu més divertit i més enriquidor des que volto per aquesta òrbita...

    ResponElimina
  3. Aquests cromos necessiten una nova República. Preciosos i entranyables.

    Fins aviat.

    ResponElimina
  4. Avui la Marsellesa ressona per molts blocs! Salut i República!!

    ResponElimina
  5. Sempre és agradable veure que un grup de gent és capaç de posar-se d'acord en allò que és de justícia. I més quan hi ha tants gossos bordant a les tenebres.

    ResponElimina
  6. Enric, quin post més fantabulós! Em sembla que he desgastat la rodeta central del ratolí de tant fer-lo anar amunt i avall per mirar i remirar les imatges que has penjat :)
    Visca la República!

    ResponElimina
  7. Em surten llàgrimes dels ulls! Sóc fetitxista i republicà... és greu doctor?

    ResponElimina
  8. Fantàstiques vinyetes, Enric!
    Tens en LEb i a en Galderich bavejant!
    Vaig tard i no he tingut temps de veure ni una ínfima part dels blogs participants però el que he vist fins ara és fantàstic.
    Salut i República!

    ResponElimina
  9. És gravíssim, Galderich! Has estat seduït per la voluptuosa al·legoria de la República i el seu barret frigi.

    ResponElimina
  10. Sempre estem proclamen coses que després no tenim el suficient coratge de defensar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinguem esperança i confiança. Els nostres tempos no són els mateixos de qui s'hi juga la pell i la llibertat. Amb tot, no defallim i continuem empenyent des del carrer perquè ningú s'adormi.

      Elimina