...la innocència era més sexy del que es pensava
dijous, 8 de desembre del 2011
Once upon a time... [01]
Etiquetes de comentaris:
erotisme
,
imatges incorrectes
,
Once upon a time...
,
publicitat
,
sexe
,
violència de gènere
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Per on ens l'hem d'agafar aquest apunt? Fa mitja por i tot.
ResponEliminaPer cert, no era Carole Bouquet et Dieu... créa la femme?
Lior, la protagonista de la pel·lícula de Roger Vadim era Brigitte Bardot.
ResponEliminaJo em quedo amb la bellesa mediterrània de la Monica Bellucci. L'apunt és una mitificació.
Pel que fa al primer apunt d'"Once upon a time...", ho deixo al criteri del lector. La por és una reacció possible. Tots els que publicaré serien anuncis impossibles avui.
Justament en això pensava jo...un anunci més que improvable en els temps que corren :-)
ResponEliminaT'imagines quin fart de patir les mares?
Està clar que el publicista, havia llegit molt Nabokov...
Carme, així és. I cal una reflexió sobre la qüestió. Tant pel que fa a la lleugeresa d'aleshores com la moral restrictiva d'ara.
ResponEliminaNomés et volia portar la contrària amb la teva Bellucci i la seva bellesa... mediterrània (vols dir que t'agrada la bellesa abundosa, ja ho veig :-)) ).
ResponEliminaNo sé si la moral és, avui i en aquest àmbit, restrictiva, però en això ja em va bé. Quina angúnia. I ens amenaces amb més caldo d'aquest?
Ai mare! :-))
Jo m'he quedat bocabadada, esmaperduda, espaordida...
ResponEliminaMiraculosa, això és bo. Segur que ens provoca sensacions diverses. Però et dic el mateix que li he comentat a Lior: als anys 60 i 70 no ens escandalitzàvem per imatges com aquesta; ara, sí. Què ha canviat?
ResponEliminaEn posaré d'altres on estarà molt clar que hi ha coses que han canviat, com el paper de la dona a la publicitat i a la societat en general. Tot i que el canvi és relatiu.
Hi ha tema de què parlar.
Aquest anunci a Veneçuela seria d'allò més normal. Allà hi ha concursos de bellesa a aquestes edats i la pinta que fan és més o menys aquesta.
ResponEliminaGalderich, tens raó. Un cop van fer un reportatge per la tele on sortien nenes d'aquestes empeses per les seves mares a presentar-se als concursos de bellesa.
ResponEliminaLes tendències culturals també influeixen, doncs, en l'acceptació o no de determinades actituds.
Suposo que ja la tens controlada, si no et recomano l'ingent fons documental publicitari de la web:
ResponEliminahttp://graphic-design.tjs-labs.com/
Recull el bo i millor de l'edat d'or de la incorrecció -entre 1930 i 1969-... Coses impagables com els anuncis a tota plana d'armament i munició de quan la segona guerra.
Girbén, gràcies. Sí la tinc controlada, tot i que és una web poc àgil de consultar a no ser que sàpigues què busques.
ResponEliminaaquesta era l'época dels concursos de bellessa infantil i el cas d'aquella nena de vuit anys que va ser assassinada per un amic de la família...esgarrifós, no sé si ferli un apunt
ResponEliminaSí, tot deu haver canviat, però jo sempre m'he escandalitzat de tot això. Tinc una mentalitat "amonjada". Em ve de petita i, en aquests temes, sóc resistent als canvis.
ResponEliminaJo, com el Lior, ja m'esgarrifo del que vindrà :-))
No pateixis, Miraculosa, res serà visualment obscè. El contingut, a vegades sí a vegades no. Això depèn molt de qui mira i què hi veu. Diumenge en posaré un altre. Feridor, però res a veure amb aquest.
ResponElimina