Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dilluns, 4 de febrer del 2013

El redescobriment del Museu Roca de Barcelona


El passat 17 de gener parlàvem a Bereshit del Museu Anatòmic d’en Francesc Roca (Francisco Roca) una exposició de figures de cera que representaven el cos humà, les seves parts, la fisiologia i diverses malalties, especialment aquelles que estaven associades a les malalties venèries. L’apunt era oportú perquè precisament en aquest dies la Societat d’Història de la Ciència i la Tècnica organitza el cicle “Objectes perduts: Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”, coordinat per Alfons Zarzoso conservador del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, des d'on s'ha especialitzat en l'estudi de la història dels museus com a espai de visibilitat pública de la ciència, els instruments científics i la cultura material de la ciència.

La primera conferència, “El asco y el ojo inexperto: retórica visual del museo anatómico de Gustav Zeiller”, la va dictar el 22 de gener Nike Fakiner, de l’Instituto de Filosofía-CSIC. La següent, “Una història evanescent vs el retorn del Museu Roca: Un espectacle d’anatomia humana a la Barcelona del primer terç del s. XX”, la dictarà Alfons Zarzoso aquest 5 de febrer a les 19:00 h a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47.

Ja vam explicar que una de les curiositats d’aquest museu era que es convertia allò que formava part de l’ús exclusiu de la ciència en un espectacle popular. Amb l’excusa de les campanyes higienistes que es van començar a posar en marxa amb el tombant de segle es posava a l’abast de les classes populars un espectacle que despertava la morbositat per sobre de l’interès científic o didàctic: l’exhibició de malformacions i la nuesa extremadament realista dels cossos. La Venus anatòmica, per exemple, no només mostrava les parts sexuals sinó que era representada amb pèl púbic, cosa totalment impensable en qualsevol mitjà gràfic o, fins i tot, en les representacions artístiques.

Col·lecció Roca (Coolen)

El cas del Museu Anatòmic d’en Francesc Roca no era únic, les gran ciutats europees com Londres o París disposaven d’aquestes instal·lacions. O el cas del Museu Anatòmic de Gustav Zeiller, a Dresden, descobert fa pocs anys i del qual ens en parlava Nike Fakiner el dia 22 de gener. La diferència amb el Museu Roca estava en el públic a qui anava dirigit; un públic burgès i culte que podia, suposadament, entendre i acceptar aquesta la mirada cap a l’interior del cos, cap a allò que és ocult i que produeix fàstic.

Col·lecció Roca (Coolen)

A Barcelona, però, l’exhibició se servia directament a les masses. Ens saltàvem la mirada amable del burgès i es convertia en espectacle per a un públic a qui no li calia educació perquè estava acostumat a l’exhibició de la carnalitat i a la realitat despullada d’hipocresia (no sempre miserable però sí habitual). No hem d’oblidar que tant els museus anatòmics com la resta d’espectacles que jugaven amb l’alteritat (com els fenòmens de fira) com la resta d’espectacles populars escènics s’instal·laven en les artèries principals del Barri Xino (Nou de la Rambla i carrers adjacents) i, sobretot, en aquell espai de frontera que es va començar a formar a finals del segle XIX en el Paral·lel.

La història, però, del Museu Roca està per fer i hi ha molts punts foscos i mitificacions. L’Alfons Zarzoso, i en Pepe Pardo, en ajudaran a descobrir-la i des de Bereshit i & Piscolabis Librorum hi posarem el nostra gra de sorra.

Aproximació biogràfica

Al llarg de tota la primera meitat del segle XX Francesc Roca i els seus fills Ernest i Alfons van tocar totes les tecles del món de l’espectacle: màgia, ventriloquia, música, circ, autòmats, figures de cera...

Francesc Roca, l’iniciador de la nissaga, va ser un artista polifacètic i, sobretot, un empresari. Il·lusionista i promotor d'espectacles populars, pertanyia a la primera generació de mags que van començar a actuar per al gran públic a Catalunya, juntament amb Fructuós Canonge, Joaquim Partagàs, Melcior Millà, Vicente Cortés i José Florences. Com afirma Alain Montilla a Mags i màgia a Catalunya (1), no es coneix ni la data ni el lloc de naixement de Roca, però una notícia de La Vanguardia (reproduïda el 25 de maig de 1995 arran d’una fira d’antiquaris a Sant Cugat del Vallès) diu que l’any 1860 ja tenia un conjunt d’atraccions ambulants on treballava amb els seus tres fills. Sí que es té, però, notícia de la seva mort gràcies a la necrològica publicada en el número 13 de la revista Ilusionismo, de la Sociedad Española de Ilusionismo, en què consta com a data del decés el 2 d'octubre de l'any 1945.

La Vanguardia, 1995

Alain Montilla afirma que es tenen notícies que a finals del segle XIX Francesc Roca tenia un negoci d'antiguitats i una gran afició per l'art de la màgia. Això justificaria la gran quantitat de material de màgia, autòmats, màquines i curiositats que va arribar a reunir per els seus números d'il·lusionisme.

Els programes publicitaris de l'època confirmen que Francesc Roca tenia un teatre ambulant, on oferia espectacles curiosos per atraure les multituds a les fires. "500 autómatas, 500. La más grande atracción del día", afirma un cartell de l'època. Aquesta activitat iniciada per Francesc Roca va seguir sent explotada pels seus fills –que actuaven com a mags amb el nom de The Fak Hongs–, com a mínim fins a mitjan anys 50. El Fakir Kirman recordava haver-los vist de petit a Tarragona i a la fira de Cornellà (2). Quan Ernest Roca es va retirar de l'espectacle, el llegat Roca s'esfuma i desapareix durant molt de temps, i posteriorment es ven.

Pel que fa a tot el relacionat amb la màgia, els autòmats i la resta de material escènic, la major part es conserva a l'Institut del Teatre de Barcelona, que en va fer una exposició l'any 2007. A La Casa Màgica del mag Xevi, de Santa Cristina d’Aro, i a Selecciones Mágicas, una botiga de Barcelona dedicada a la màgia, s'hi conserven cartells, aparells de màgia i alguns autòmats. La resta es va dispersar i de tant en tant apareixen objectes d'aquesta col·lecció en subhastes. Però les peces anatòmiques són en mans de la col·lecció particular de la família Coolen, d’Anvers, que la té a casa seva en perfecte estat de conservació. Amb aquest material, com ja vam dir a l’anterior apunt, s’han fet dues exposicions, una en el Museum Dr. Guislain, de Gant (Bèlgica, 2008) i una altra, “Exquisite Bodies”, a la Wellcome Collection de Londres (2009); les dues úniques ocasions en què el Museu Roca s'ha tornat a fer públic.


Acabada la Guerra Civil sembla el material dels Roca va estar tancat en un magatzem del Paral·lel (segurament només el material que feia servir Francesc Roca, ja que els fills van continuar més enllà de la guerra amb els seus estris de màgia i no van fer servir ni autòmats ni les figures del museu anatòmic). L'any 1987, els propietaris La Casa Usher (botiga d'antiguitats de la cultura de masses dels anys 40-60), compren els autòmats, les figures anatòmiques i els aparells teatrals i de màgia, que immediatament seran venuts a l'antiquari Francesc Arellano (propietari de la botiga antiquària Anamorfosis del carrer de la Baixada de Santa Eulàlia, i que va morir l'any passat). Entre els anys 1988 i 1989, Arellano instal·la el material a la manera d'un museu en un pis del carrer de la Palla, fins que decideix posar-ho a la venda. Després de fracassar diverses vegades intentant vendre-ho a les institucions (per què no ho va voler ningú?), ho acaba exposant a la fira d'antiguitats Mercantic de Sant Cugat del Vallès (1995), dividint la col·lecció en dos grans blocs, que seran adquirits per l'Institut del Teatre, el mag Xevi i Selecciones Mágicas i la família Coolen, com hem dit abans.

Durant tot aquest procés, Arellano construeix, a partir del material documental de què disposa (bàsicament cartells i diaris editats pel propi Roca) una biografia de Francesc Roca i un relat que donés sentit històric a una col·lecció que l'havia perdut per abandó. La data de 1860 d'inici de l'activitat i la de 1900 per a la creació del museu s'han de posar en quarentena. Malgrat tot, però, podem afirmar que el museu anatòmic va estar actiu entre els anys 20 i 30 del segle passat com a fira itinerant i no hi ha cap dada que confirmi que estigués en un local estable de Nou de la Rambla.

L’origen del Museu Anatòmic

Per les notes de premsa de la segona meitat del XIX i principis del XX i per totes les dades que hem recollit, la col·lecció de figures de cera del museu anatòmic de Francesc Roca no va ser la primera. Tampoc és gaire clar com va adquirir aquesta col·lecció. Probablement va adquirir una col·lecció antiga que es va posar a la venda, com la que s'anunciava a La Vanguardia l'any 1915 al carrer Sant Pau 111 i que, potser, després seria el Museu Anatòmic obert el 1922  en el mateix lloc (també anunciat en el mateix diari). Els museus anatòmics eren un fenòmen popular i tenim constància de museus anteriors al de Francesc Roca però, de moment, hi ha poques cròniques que ens parlin de quina recepció van tenir en el públic de l'època, ni se sap de l'existència de material gràfic, a banda d'algun cartell i algun catàleg.

Gran Museo Anatómico de París (1886), carrer Ferran, 34

Tenim el cartell original del Gran Museo Anatómico de París del Dr. S. Festacq, amb una galeria de “Patologia Especial” segons el Museu Dupytren i l’Hospital Sant Lluís de París, que es va instal·lar en el carrer Ferran 34 i va ser inaugurat el 14 de novembre de 1886, com es publica a la secció d’espectacles de La Vanguardia del 13 de novembre, “abierto al público todos los días, de nueve mañana á once noche”.

La Vanguardia, 13 de novembre de 1886

També a La Vanguardia, el dia 1 de gener del mateix any 1886 apareix l’anunci d'un museu anterior, un dels primers, però no el més antic:

GRAN MUSEO DE FIGURAS DE CERA. HISTÓRICO Y ANATÓMICO.-(Unico en su clase).- Es el mejor y más grande que viaja por Europa, nuevo en esta capital, esta abierto todos los días, desde las 6 á las 10 de la noche; los días festivos desde las 3. -Calle Hospital 101. - Entrada al histórico un real.

La Vanguardia, 1 de gener de 1886

No en sabem la data d’inauguració, però probablement va ser a finals de 1885. Tres dies més tard, el 4 de gener, un redactor expressa la seva sorpresa davant de la col·lecció exposada:

"Llama la atención en la calle del Hospital, núm. 101, bajos, un gran museo de figuras de cera, histórico y anatómico. En verdad que son notabilísimas las figuras expuestas, notándose entre ellas, el general Concha, Guillermo de Prusia, don Juan Prim, Alfonso XII, Gambetta, etc., y varios grupos. La parte anatómica es también digna de ser visitada."

La Vanguardia, 4 de gener de 1886

Investigant el Museu Roca, hem anat descobrint que a Barcelona els museus anatòmics, com a les grans ciutats europees i a Estats Units, era un fenomen que es remuntava a abans de 1850, i fins a finals del XIX s'han pogut identificar una vintena d'aquestes col·leccions a la ciutat, sempre en el centre i al voltant de la Rambla; sovint en teatres i dirigit a un públic burgès i més o menys il·lustrat. No és, doncs, un fet aïllat, sinó que els museus anatòmics gaudeixen d'una gran tradició, la qual cosa fa més estrany que no n'hagi quedat cap rastre en la memòria de la ciutat. Podeu veure un article extens de tota la documentació recollida fins ara a l'article "Museus anatòmics: quan el cos i les malalties eren un espectacle", a la revista Barcelona Metròpolis.

Si poca és la documentació de les col·leccions del XIX, en el moment que el Paral·lel (i carrers adjacents, com Nou de la Rambla, Hospital, Sant Pau o Unió) s'erigeix en el gran centre de l'oci popular i arrossega cap allà barraques de fira, els museus anatòmics compartiran espai i perdran el seu valor didàctic entre les capes altes de la població per convertir-se en un espectacle popular i vulgar, la qual cosa afavorirà encara més la seva desaparició dels mitjans de comunicació. Rastrejant a les hemeroteques trobem petites referències a diversos museus anatòmics entre 1900 i 1938. Suficients com per comprovar que continua sent una atracció que atrau un públic curiós i desitjós d'entrar en contacte amb el tabú del sexe, les malalties que l'acompanyen i, sobretot, la nuesa de les figures anatòmiques, com és el cas de les Venus anatòmiques.

Si la creació de Museu Roca va estar lligat a la compra-venda d’altres col·leccions com les que hem esmentat és una qüestió que encara cal estudiar. En tot cas, un cop va esclatar la Guerra Civil l’activitat d'aquest museu, i de qualsevol altre de les mateixes característiques, va finalitzar i, com hem dit, se'n perd la pista fins que va a parar a mans de La Casa Usher i de l'antiquari Francesc Arellano.

Mentre tot això passava, l’àmbit acadèmic continuava tenint tenint el seu espai entre les parets de la universitat. El material propi de la Facultat de Cirurgia i de Medicina va ser a la seu del carrer del Carme fins que es va inaugurar l’Hospital Clínic de Barcelona l’any 1906 i hi va ser traslladat. Ara, a l’antic Hospital de la Santa Creu només hi ha el magnífic amfiteatre anatòmic del segle XVIII i la Reial Acadèmia de Medicina. En el Clínic, el Dr. Ferrer i Cagigal es va fer càrrec del museu, que va estar en funcionament entre els anys 1924 i 1942.

El més atractiu de tot plegat és veure com allò que pertany al territori de la ciència es filtra per terrenys que no li són propis. No és estrany, però. Al llarg del segle XIX, els avenços científics desperten la curiositat dels ciutadans, sobretot gràcies a aquells grans aparadors que eren les exposicions universals.

Els avenços científics i tècnics, però, van arraconar les velles col·leccions, van quedar obsoletes i arraconades fins, com és el cas del Clínic, van desaparèixer i s’han donat per perdudes (3). Les que s’exhibien com espectacle no tenien cabuda durant la dictadura per raons tant de censura com de canvi de paradigma en el món de l’oci: el cinema havia triomfat com a forma de representar la realitat. A la premsa encara trobem una notícia de venda d’un museu anatòmic el 14 de maig de 1944: Gran museo anatómico propio para feriantes. Escribid 985. Rda. Universidad, 24.

Sigui per una raó o per una altra, a nivell popular o acadèmic (4), Barcelona s’ha quedat sense cap museu anatòmic fora de la col·lecció acadèmica que es conserva en el Museu d’Història de la Medicina. Al material dispers s’hi suma el que ha desaparegut amb els anys i la deixadesa, al revés que les grans ciutats europees i americanes. Sembla difícil que s’hi pugui fer res però... hi ha una petita porta oberta a l’esperança. De moment, aquest proper dimarts 5 de gener podem començar a reconstruir la història documental gràcies a Alfons Zarzoso i Pepe Pardo, i esperem que en breu es pugui editar el seu treball. Tots els que estigueu interessats en aquesta part fosca i desapareguda de la història de Barcelona hi esteu convidats.


Aquest article forma part d'un treball de recerca sobre els museus anatòmics de la ciutat de Barcelona. Per reproduir-lo parcialment o totalment és necessari citar la procedència:

Enric H. March. "El redescobriment del Museu Roca de Barcelona" [en línia], Museus anatòmics de Barcelona. Barcelona: Bereshit: reconstrucció de Barcelona i altres mons, 2013. <http://enarchenhologos.blogspot.com.es/search/label/museu%20anat%C3%B2mic>.



[+] Museu Roca: l'espectacle de la sífilis i el sexe

*
Notes:

(1) Montilla i Castellsalgar, Alain; Sadurní i Puigbó, Núria (revisió i adaptació). Mags i màgia a Catalunya: una visió històrica. Badalona: Museu de Badalona, 2010.

(2) Alain Montilla, Mags i màgia a Catalunya: una visió històrica. (2010).

(3) Cid, F.; Gorina, N. “El Museo Anatomopatológico Ferrer y Cagigal (1924-1942), un fondo científico perdido”, dins Actas del VIII Congreso Nacional de Historia de la Medicina. Múrcia - Cartagena: Universidad de Murcia, 1986, p. 254-262.

(4) Raons a les quals caldria sumar el trencament que va suposar la supressió de l’Estudi General de Barcelona a partir de 1714, la posterior liquidació de la Universitat de Cervera el 1837 i la creació de la Universitat de Barcelona el 1842, que va estar lligada a la Universitat Central de Madrid, al llarg d’un període extens que abraçà, amb la interrupció republicana de la Universitat Autònoma (1931 i 1933 fins 1936-39), les dècades de 1840 a 1970. Veieu Zarzoso Orellana, Alfons. “Barcelona sense museu universitari: el cas de la Facultat de Medicina”, dins Actes d’Història de la ciència i de la tècnica. X Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica: Girona, 16-19 de novembre de 2006. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008. Nova època, vol. 1 (1), p. 141-147.

 El rètol d'un museu anatòmic en el Paral·lel, en un dibuix d'Opisso (1900)

El mateix escenari del dibuix d'Opisso
(1900. Autor desconegut. Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).
Tant el dibuix com la fotografia són, de moment, els únics documents
gràfics dels museus anatòmics de Barcelona

12 comentaris :

  1. Un museu extraordinari, que du a imaginar una època fascinant. La història d'un museu que viatja per Europa i que té un horari tan suggerent com aquest, de 6 a de la nit. Fa venir ganes de fer-ne una novel·la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Lluís. Tu t'imagines en aquella època sortint a mitjanit del museu en ple Barri Xino amb el personal que es movia per allà? Realment de pel·lícula!

      Elimina
  2. Impressionant!
    No he anat mai al Museu d'Història de la Medicina, i veig a la seva pàgina web que la col·lecció permanent no és accessible per canvi de seu. Tan bon punt s'hi pugui anar, ho faré.

    Quan vas publicar l'altre apunt sobre el Museu Roca, ja em va interessar força aquest passat de la ciutat que ha quedat ocult i, el que és pitjor, sense gaire voluntat per part de les autoritats culturals de fer-lo visible. Et felicito, doncs, per aquesta feina de recuperació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Sícoris, la idea és portar-lo a Barcelona, però la cosa va per a llarg. Amb el Museu Roca hi ha molta feina a fer i poca gent que en tinguem coneixament. Esperem avançar en l'estudi i la recuperació.

      Elimina
  3. que bo! aquests museus em recorden la pel·lícula Freaks...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, és que el senyor Roca també tenia espectacles de fenòmens humans, que anava passejant per les fires.

      Elimina
  4. Oohh! em perdré la conferència de dema i és una llàstima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pateixis, Roser, ja et faré saber com ha anat.

      Elimina
  5. Aquesta repassada al museu de Francesc Roca és interesantíssima, el teu petit granet de sorra, dius, quina feinada tan ben documentada! Espero amb el mateix interès aquesta crònica sobre la conferència d'avui.
    Recordo haver vist fa forces anys a l'amfiteatre anatòmic una adaptació pel teatre de l'Informe per a una acadèmia de Franz Kafka... el lloc és impressionant, i l'obra era molt adient!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt interessant, Toronto; cert. Un més d'aquells espais de Barcelona que ha acabat desapareixent per diverses raons: la Guerra, la dictadura, l'esperit noucentista que va acabar impregnant la burgesia catalana, i el desinterès posterior per rescatar la Barcelona més canalla.

      Aquest redescobriment del Museu Roca està envoltat de molt bones intencions i molt pocs diners. Veurem en què acabarà.

      Quina enveja em fas amb això de l'Informe per a una acadèmia de Franz Kafka! M'ho vaig perdre. Molt adient, sí senyor.

      Elimina
  6. Enric,
    Un magnífic resum del que sabem de la història del Museu Roca. Esperem que el més aviat possible aquest apunt quedi caducat perquè han sortit més notícies que el complementen, que ja és difícil!

    ResponElimina
  7. Jo no desespero, Galderich. El dia de la conferència ja vas veure que al llarg de la cronologia dels fets quan ningú s'ho esperava apareixia una nova dada. I fixa't quin tomb dóna tot quan publiquem el cartell a la Galeria d'Imatges.

    Qualsevol dia d'aquests trobem alguna cosa.

    ResponElimina