Dalí i l'Angelus de Millet

El mite tràgic de l'Angelus de Millet, segons Dalí

L'any 1933 Dalí es va embarcar en una sèrie de pintures basades en l'Angelus, la popular obra de Jean-Francois Millet (1858-1859, Louvre, París). El fet que una reproducció del quadre fos al passadís de l'escola de primària de Dalí a Figueres, l'interès de Dalí per la la imatgeria de la pietat camperola i que l'Angelus fos reproduït àmpliament en diversos mitjans impresos i es convertís en imatge d'objectes de consum com ara jocs de te, tinters, fundes de coixí o objectes per a turistes, passant de pintura acadèmica penjada a les parets d'un museu al kitsch popular, va fascinar Dalí, que va documentar el procés amb el rigor d'un científic.

L'Àngelus (1857-1859)

de Jean-François Millet

A El mito trágico del “Angelus” de Millet (1963), Salvador Dalí recorre al mètode paranoicocrític de la seva pròpia invenció, que el mateix pintor va definir com un "mètode espontani de coneixement irracional basat en l'objectivació crítica i sistemàtica de les associacions i interpretacions delirants", per veure en el quadre de Millet la representació d'un incest i les seves conseqüències.

Els pagesos protagonistes del quadre no resen l'oració de l’Angelus, oració catòlica mariana en record de l'Anunciació i l'Encarnació del Verb, que en el cas espanyol obligava a aturar la feina al migdia per resar (quan s'instaura el segle XV s'havia de resar al matí, el migdia i el vespre) i es retransmetia per la ràdio, sinó que el pintor creu que representa l'enterrament d'un fill.

Una radiografia que es va fer de la tela mostra que Millet havia esbossat a terra un objecte amb forma de caixa que després va decidir esborrar. Dalí creu que no es pot tractar de res més que d’un taüt, i que aquest descobriment corrobora la seva tesi, que podem resumir en els termes següents. La figura femenina del quadro és una mare que ha mantingut relacions sexuals amb el fill, com suggereix, segons Dalí, el carretó que té darrere seu, símbol de la posició de decúbit ventral (bocaterrosa), que era la manera com el fill posseïa la seva mare. El personatge masculí és el fill i es tapa els genitals amb el barret. Al seu costat, una forca clavada a terra evoca l’elevació del fal·lus com a símbol de relació sexual i fertilitat.

Veiem tres de les moltes obres que Salvador Dalí va dedicar a l'Angelus de Millet, per entendre el procés d'interpretació de l'artista sobre les teles.

Meditació sobre l'arpa (1933)

de Salvador Dalí

A Meditació sobre l'arpa (1933), Dalí explora les seves associacions d'idees. La forca, com ja hem vist, clavada a terra a la pintura de Millet, es transforma en una crossa que suporta un apèndix anamòrfic, semblant a una calavera, que s'estén des del colze de la figura en primer pla. El cap cònic d'aquesta figura i el seu grotesc peu esquerre semblant a una banya es relacionen amb la imatgeria de Dalí del nen llagosta, que, en el triangle edípic de l'escenari de l'Angelus, aquí representa el fill mort de la parella. El desig incestuós de la mare pel fill és suggerida per la seva nuesa, mentre que la figura, en gran part fantasmal, del pagès inclina el cap en un gest de vergonya més que de pietat; el seu barret cobreix els seus genitals.

L'atavisme del crepuscle (1934)

de Salvador Dalí

A L'atavisme del crepuscle (1934), Dalí utilitza les dues figures en un context místic. Canvia l'estat de l'home mostrant-nos el seu crani, mentre que la dona manté el seu estat primari. Això reflecteix la posició superior, fins i tot depredadora, de la figura femenina que Dalí descriu com una "mantis religiosa" disposada a devorar el personatge masculí. A més, l'artista dona forma als seus desitjos sexuals perquè l'home amaga una erecció sota el barret. Erecció que trobem simbolitzada pel carretó que col·loca per sobre del personatge masculí.

Reminiscència arqueològica de l'Àngelus

de Millet (1935) de Salvador Dalí

A Reminiscència arqueològica de l'Angelus de Millet (1935),  aquesta vegada canvia l'aspecte físic dels dos personatges. Opta per presentar-los en forma “arqueològica”, d'aquí el títol del quadre. Les dues figures quedarien així eternament inscrites en aquest paisatge irreal i estarien condemnades tràgicament al seu destí.

Dalí i l'incest

Per explicar la troballa, Dalí narra el procés de bissociacions que va tenir: un somni en què sodomitzava Gala a la sortida d'un museu veient un crepuscle que li recordava l'atmosfera que impregna l'Angelus de Millet. Aquesta desinhibició després d'un llarg període d'abstinència, suggereix que la seva mare va bloquejar el seu ego libidinal, igual que la mare de Millet, i que tots dos es van extasiar en adoptar una possessió simbòlica de la mare castradora en un capvespre.

Felipa Domènech Farrés,

mare de Dalí, el 1910

A aquesta presència castradora de la mare, Felipa Domènech Farrés, Dalí explica que de nen la seva mare li practicava fel·lacions, i afegeix que tant es pot tractar d’un record com d’un fals record. A la relació edípica de Dalí amb la mare, s’hi ha d’afegir la relació que mantenia amb Anna Maria, la seva germana, model de molts dels seus quadres i per qui sentia també una atracció incestuosa.

Dalí i la seva germana Anna Maria

a Cadaqués, el 1925