tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post6656772062376918899..comments2024-03-28T10:39:57.346+01:00Comments on Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons: La transformació de la ciutat olímpica: Barcelona 1986-1992Enric H. Marchhttp://www.blogger.com/profile/13871833993655418659noreply@blogger.comBlogger12125tag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-21900977064837889002023-07-31T14:41:18.643+02:002023-07-31T14:41:18.643+02:00Molt bona entrada, , molt bona......com sempre¡
Sa...Molt bona entrada, , molt bona......com sempre¡<br />SalutTot Barcelonahttps://www.blogger.com/profile/12465738306699739820noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-7791690677905821292019-09-24T08:31:06.629+02:002019-09-24T08:31:06.629+02:00Bon dia, Cristóbal, i moltes gràcies! Jo també sóc...Bon dia, Cristóbal, i moltes gràcies! Jo també sóc martinenc, del Clot. Penso que abans dels jocs hi havia, fent una reducció molt exagerada, dues Barcelones. Una, la del "desarrollismo", que en deien, i la Barcelona abandonada (Glòries, litoral...). Aquella que va créixer pensant en una ciutat poc humana, de carrers que semblaven carreteres (com el cas de Guipúscoa que tu esmentes) i polígons d'habitatges sense els serveis mínims que necessita el ciutadà. Aquesta Barcelona es va corregir en part i es continua corregint.<br />L'altra Barcelona era la dels barris, els antics municipis del Pla; la Barcelona que encara conservava una perifèria rural que va ser arrasada per construir-hi, paradoxalment, cinturons i carreteres. Es pot renovar una ciutat però pensant més en el que vol i necessita la gent. Poso només un exemple que és d'aquells recurrents quan es parla de la Barcelona desapareguda recentment: quan es va fer la nova façana marítima de la Barceloneta podien haver mantingut el nucli de restaurants i els banys de Sant Sebastià es podien haver restaurant en lloc d'enderrocar-los i fer-los de nou.<br />Suposo que és una qüestió complicada perquè les sensibilitats són tantes com persones hi ha. Però és cert: globalment s'hi va guanyar, i Maragall va ser un bon alcalde.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-64956490610631087782019-09-24T00:24:21.104+02:002019-09-24T00:24:21.104+02:00Bona nit,
primer de tot, felicitats per la pàgina ...Bona nit,<br />primer de tot, felicitats per la pàgina en general, és excel.lent.<br />Sobre aquest tema en qüestió, penso que el més important que va deixar-nos les Olimpíades als barcelonins va ser tot allò que dignificà la vida diària. Jo són nascut al districte de Sant Martí, i encara recordo quan el carrer Guipúscoa era una autopista de quatre carrils a banda i banda, sense espai per als vianants. Era un carrer perillós a causa del trànsit. L´arribada del metro i la conversió del carrer Guipúscoa en una rambla, ho millorà tot. Tot això sense les Olimpíades hagués trigat molt més a fer-se. I com aquest, hi ha altres exemples a la nostra ciutat.<br />D´altra banda, jo també sóc de l ´opinió que en Pasqual Maragall ha sigut el millor alcalde que ha tingut Barcelona. La inversió municipal en els barris més desfavorits no va ser petita, i no eren un temps dolços des del punt de vista de l´economia.<br />Salut i gràcies,<br />Cristóbal<br />--------------------------------------------------------------------------cristóbal escoinhttps://www.blogger.com/profile/09898568712854594669noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-20037192096810447112019-09-23T10:06:21.549+02:002019-09-23T10:06:21.549+02:00Moltes gràcies, Jaume! Efectivament, és tal com tu...Moltes gràcies, Jaume! Efectivament, és tal com tu dius. A mi, al Clot, em va passar una cosa semblant quan va desaparèixer l'estació de tren, quan van obrir el carrer d'Aragó i va desaparèixer la placeta de davant l'església, quan van obrir la Gran Via i van desaparèixer els horts o quan van enderrocar el barri de Can Robacols. El Clot no era tan industrial com el Poblenou, però la desaparició de les fàbriques van ser un drama per a la canalla perquè tot aquell territori com de frontera era el nostre domini natural.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-66739479377128555642019-09-22T22:03:25.397+02:002019-09-22T22:03:25.397+02:00Jo vaig viure de ple la transformació de part del ...Jo vaig viure de ple la transformació de part del Poblenou, vaig créixer allà. No diré si era millor ni pitjor, però si ha quedat tot diferent. Com bé dius Enric, són els records d'infantesa. Recordo tot el pati de vies del Bogatell que no et deixava arribar a la platja, Can Girona amb una sirena per marcar les hores d'entrada i sortida com la d'una alarma antiaèria, desballestaments de cotxes, drapaires, la planta embotelladora de la Schweppes davant del metro de Selva de Mar, la grisa Can Girona amb la seva xemeneia de fum groc, la planta embotelladora de la RAM amb la seva fortor agra, torradors de cafè, tallerets llardosíssims que manufacturaven coberteria i altres peces de metall, tallers de tràilers a l'aire lliure, un parell de masies (una encara amb conreus) de les quals no se o no recordo els noms, barraques, naus de transports amb camions fumejant tot el dia, carrers sense asfaltar, tolls que semblaven llacs, etc. Tot això a uns 200 metres de casa meva, quasi tot havia desaparegut al 1992 o durant els anys immediats, perquè van quedar coses a mitges. Era lleig, insalubre y avui ho veuriem terrible: jugar amb cotxes abandonats al mig del carrer o trepitjant uralites als descampats fins que no quedaven més que bocins. Però va ser la meva infantesa. I els nens, tret de la gana, l'enfermetat o el maltractament, acostumen a ser feliços sigui quina sigui la seva condició, perquè saben divertir-se amb el que tinguin, sigui poc o molt. Excel·lent recull Enric, m'ha portat molts records.<br /><br />Jaume SusanyAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-33001275518088209072019-09-19T11:10:16.348+02:002019-09-19T11:10:16.348+02:00Moltes gràcies a tu, Àngel!Moltes gràcies a tu, Àngel!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-10214151769485519082019-09-19T11:07:53.276+02:002019-09-19T11:07:53.276+02:00Un treball magistral... grácies Enric !!Un treball magistral... grácies Enric !!angelduarteper@gmail.comhttps://www.blogger.com/profile/02383212578433174634noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-62982445699000810132019-09-03T11:20:01.565+02:002019-09-03T11:20:01.565+02:00Hi estic d'acord, Miquel. Salut! Salut, Chordi...Hi estic d'acord, Miquel. Salut! Salut, Chordi!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-82770659492242382932019-09-03T11:18:16.073+02:002019-09-03T11:18:16.073+02:00T'expliques perfectament, Júlia. De fet, aques...T'expliques perfectament, Júlia. De fet, aquesta deixadesa ja venia d'abans. El Pla General Metropolità de 1976 ja preveia moltes de les reformes dutes a terme durant les obres per als jocs olímpic. Els jocs van permetre en bona part tirar-lo endavant. Se'ns dubte les millores urbanístiques van ser grans i en molts casos bones, però en altres es va mirar cap a un altre costat quan va convenir, arrambant no només amb nuclis històrics de la ciutat, sinó també amb jaciments arqueològics, de molts dels quals encara no hi ha la memòria publicada. Però bé... Res nou. Des del segle XVIII això ha estat constant i darrere sempre hi ha hagut interessos econòmics i grans empreses.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-28768546986671236002019-09-02T13:19:57.037+02:002019-09-02T13:19:57.037+02:00Cuanta razón tienes !!Cuanta razón tienes !!Chordihttps://www.blogger.com/profile/11384250579545725061noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-50407818050081347742019-09-02T13:14:01.719+02:002019-09-02T13:14:01.719+02:00Sigo creyendo que jamás tendremos un alcalde como ...Sigo creyendo que jamás tendremos un alcalde como Pascual.<br />Esponjar la ciudad, darle contenido, arbolarla (el Raval era un erial) y hacer las cosas que sólo un estadista (-hombre de estado; persona que hace las cosas para dos generaciones y no para cuatro años-) es capaz de hacer, los hemos tenido con la mitad de los dedos de una mano, y nosotros tuvimos la suerte de que nos tocó.<br />Salut<br />Tot Barcelonahttps://www.blogger.com/profile/12465738306699739820noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5994358066862544634.post-8441597292083365942019-09-02T11:14:36.398+02:002019-09-02T11:14:36.398+02:00Sense voler menystenir les transformacions positiv...Sense voler menystenir les transformacions positives tinc la sensació que en els anys anteriors a les Olimpíades s'havien deixat malmetre de forma escandalosa molts espais, un capteniment habitual dels polítics ja que així aconsegueixen que les reformes siguin benvingudes i semblin miraculoses. Un exemple van ser molts espais de Montjuïc i el cas del Parc d'Atraccions un dels més emblemàtics. A cada bugada es perd un llençol, o molts, i després les generacions canvien i ja no se'n canta ni gall ni gallina, dels bons llençols perduts, no se si m'explico.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.com