Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March

Apunts Bereshit: Autobiografia de Barcelona


Barcelona: Efadós - Ajuntament de Barcelona, 2013




Hi ha dues maneres de fer la història d'una ciutat: explicar-la, ja sigui de forma acadèmica o divulgativa, o deixar que sigui la pròpia ciutat qui s'expliqui i construeixi un relat autobiogràfic, com ha fet l'historiador Daniel Venteo a Autobiografia de Barcelona.

Barcelona gaudeix d'un privilegi excepcional amagat en els milers de documents custodiats en els seus arxius històrics, municipals i fotogràfics, que ens parlen del govern de la ciutat, de l'urbanisme, de l'arquitectura i del desenvolupament econòmic però que, més enllà de les dades que articulen la construcció i el creixement d'una gran ciutat des de l'administració, recullen també les històries de molts barcelonins. Sovint persones amb noms i cognoms; sovint individus arrelats en la comunitat i en la vida social de la ciutat. Però si hom es pren la molèstia d'aproximar-se als detalls, com ho ha fet Daniel Venteo, ens trobem també amb aquells ciutadans a qui no s'acostuma a fer gaire cas perquè la Història gairebé sempre s'escriu des del poder hegemònic. En aquest cas, l'autor, oferint-nos directament els testimonis dels cinc-cents cinquanta documents que han servit per il·lustrar aquesta autobiografia, ens aproxima també als altres barcelonins, aquells que han estat exclosos de la Història; són "els marginats, els pobres, els discapacitats, les persones forçades a l'esclavitut, les minories ètniques i religioses, però també els nens, la gent gran i les dones"; és a dir, els col·lectius tradicionalment discriminats.

Aquesta Autobiografia ens permet, com diu el mateix Daniel Venteo, tocar la història amb les mans; de fet, percebre-la amb tots els sentits. És, evidentment, una oportunitat de gaudi per a tots els que estimem la nostra ciutat. Però ho és, també, per adonar-nos que la ciutat, que per ella mateixa ja és un ens viu, fet de múltiples capes que la construeixen i la modifiquen, és alhora un conglomerat d'històries, de vides, sense les quals no hi ha societat que es pugui anomenar així. Barcelona l'hem anat fet entre tots els qui hi hem viscut. Daniel Venteo ens ho demostra i ens ho mostra.

10 comentaris :

  1. Aquest mes no puc, però el proper segur que cau! És un llibre sensacional i que ens fa demanar més encara!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, Galderich. Veient aquest llibre s'entreveuen les infinites possibilitats que hi ha si es tenen ganes d'arremangar-se com el Daniel Venteo i treballar els arxius.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Segur que t'agradarà, Jordi. I a més, està molt ben editat. És un luxe!

      Elimina
  3. Molt bon llibre. L'he fullejat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho és, veí. Ens ensenya quan història hi encara per explicar! M'alegra veure't per aquí!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Maleïda llista que no acabem de reduir mai, oi Alyebard?

      Elimina
  5. Gràcies Enric, el dia 10 de març gaudirem amb tu d'una presentació ben autèntica i especial de l'Autobiografia de Barcelona, espero poder saludar també tots els teus amics del Bloc a qui no conec. Estem en contacte

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Daniel. També espero que vinguin els lectors habituals de Bereshit. Estan tots convidats.

      Elimina