Tot i que podem trobar aquaris al llarg de tota la història de les civilitzacions antigues i de l'Edat Mitjana i Moderna, els aquaris es van posar de moda com a espectacle popular a partir de les grans exposicions universals de la segona meitat del segle XIX a les grans ciutats i capitals d'Europa i dels Estats Units d'Amèrica. Aquestes exposicions són un gran centre expositiu de la indústria, l'economia i la cultura de les ciutats i els països que les promouen. Són un gran aparador al món i, alhora, un reclam turístic exterior i interior. En certa manera, les exposicions formen part del naixement dels espectacles de masses: el públic paga un entrada per accedir al recinte expositiu i gaudir no només d'aquest aparador sinó de les múltiples atraccions que formen part d'aquestes grans fires. I quan parlem d'atraccions estem parlant de tot tipus d'exhibició en forma de zoològics animals i humans. Els països de les exposicions universals i internacionals són imperis colonials i, per tant, els animals i els indígenes que formen part dels seus territoris són exhibits com a una curiositat.
Gravat de l'interior de l’aquari d’aigua dolça de
l'Exposició Universal de París de 1867, publicat a
L’Exposition universelle de 1867 Illustrée
De zoològics humans ja n'hem parlat en múltiples ocasions i del Zoològic de Barcelona, també. Així que avui parlarem d'aquaris. No parlem d'aquaris només com a suport per a l'exhibició peixos, sinó la recreació monumental d'espais marins i fluvials on el públic tenia la impressió de submergir-se a les aigües i explorar els fons marins. El que avui se'n diu una experiència immersiva, però sense realitat virtual ni augmentada.
L’Exposició Universal de París de 1867 és emblemàtica en aquest sentit i perquè va servir de model per a exposicions posterior. París va instal·lar dos aquaris, un d’aigua dolça i un d'aigua marina, que van ser «l’attraction la plus originale, la plus intraduisible de l’exposition», i que va brindar al públic l'oportunitat de descobrir un món desconegut, enmig de la recreació de grutes en el fons marí. Igual que amb els zoològics animal i humans, s'oferia al públic ciència i espectacle. (2)
Els aquaris de Barcelona
El segle XIX és el segle dels prodigis, dels grans invents, i el públic vivia amb gran passió qualsevol novetat científica. En el cas dels aquaris, la premsa catalana es fa ressò de qualsevol notícia internacional que faci referència a aquesta atracció al llarg de les exposicions universals del XIX.
Abans no aparegui la primera notícia sobre la instal·lació d'un aquari a Barcelona, les primeres dades a la premsa del segle XIX que parlen de l'exhibició de peixos a la ciutat són sempre d'espècimens dissecats. És un tipus d'exhibició, però, que s'anirà produint durant tot el XIX i el primer terç del XX. L'exhibició de peixos dissecats més sonada serà la del mes de setembre de 1898, durant les festes de la Mercè, a la rambla del Centre, 36, amb una exposició de peixos rars i d’altres animals marins. Tot i que no s'especifica, cal entendre que no hi ha cap animal viu. Diu el Diario de Barcelona:
“En el local de la Rambla del Centro donde estuvo instalado el Café Colón, se inauguró anteanoche una exposición de peces raros, crustáceos y algas marinas recogidas por D. Juan Soler, conocido por Xicás. La exposición ha sido instalada con bastante gusto y figuran en ella la llama que se exhibió el año anterior, varios tiburones, tintoreras, llunadas, delfines, peces-emperador y espada, culebras de mar, otros peces raros y una numerosa colección de crustáceos, madréporas y algas marinas muy curiosas.”
D'aquesta mena d'espectacles de barraca, molts dels quals solen tenir com a estrella principal una balena, en parlem a bastament al llibre Barcelona Freak Show.
Alfons XIII inaugurant el pavelló de Las Maravillas del Mare
Foto: Josep Maria Sagarra (ANC)
I més recentment, durant l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 hi va haver a la Foixarda, sobre el Parc d'Atraccions i la plaça de Sant Jordi, el pavelló de Las Maravillas del Mar, on el públic podia admirar una extensa col·lecció d'espècies de flora i fauna dels fons marins, que el príncep indi de Urumessing, conegut com Jacobus Hendrikus Soumokil, havia anat recollint durant gairebé dues dècades. El conjunt incloïa tota mena de peixos dissecats, petxines, mol·luscs i coralls. Dos anys més tard, com veurem més endavant, es va proposar la instal·lació de l'Aquàrium de Catalunya.
Passeig de Gràcia
L'any 1871 es va celebrar a Barcelona la 4a Exposició de Floricultura. La seu va ser al gran saló de l'edifici de la Societat per a Exposicions de Belles Arts, situat al carrer Cortes (Gran Via) amb passeig de Gràcia, just al costat del Teatre Espanyol, i es va inaugurar el 30 d'abril (Diario de Barcelona del 26 d'abril). Projectat el 1868, ja s'hi va celebrar una exposició de flors l'any 1869 i al llarg dels seus anys d'existència es va dedicar gairebé exclusivament a les arts sumptuàries relacionades amb la floricultura i l'agricultura. L'exposició de l'any 1870 va reunir tantes obres d'art (grups florals, pintures, gravats, fotografies...) i va tenir tant d'èxit que va portar a l'organització de l'Exposició de Floricultura del 1871. L'any 1874 la premsa deixa d'informar sobre aquesta societat
Segons informa el Diario de Barcelona del 21 de març, l'exposició disposaria de dos aquaris, un per a peixos d'aigua salada i un altre de dolça, construïts formant part d'una gruta instal·lada davant de l'edifici d'exposicions, que rep llum zenital a fi i efecte que el públic tingui una bona visió dels peixos i els seus costums. Al llarg del segle XIX es van celebrar diverses exposicions de floricultura a Barcelona en diversos locals, i a partir de la de 1871 més d'una va instal·lar aquaris, sense poder de moment precisar en quina.
Com explica Paco Villar a La ciutat dels cafès. Barcelona 1750-1880, al passeig de Gràcia, 82-84 (actual 36), entre Diputació i Consell de Cent, per sobre del Teatre Espanyol, hi havia el luxós Café Hispano-Americano que disposava d'uns esplèndids jardins interiors. Però el que cridava més l'atenció era l'aquari en forma de rotonda instal·lat al centre del saló principal, envoltat d'estalactites i coronat per un bust egipci que durant la nit s'il·luminava. Inaugurat el 1974, per la notícia a les pàgines de successos del Diario de Barcelona sabem que uns mesos més tard l'aquari va rebentar a causa de la pressió exercida per l'aigua i va inundar el local, raó per la qual no es va tornar a instal·lar i es va dedicar el saló per a concerts de música clàssica. Dos anys més tard l'amo posava a la venda el cafè i l'any 1881 s'hi va inaugurar el Cafè de Lisboa.
Entre finals de la dècada de 1870 i principis de la de 1880, els aquaris passen a formar part de la decoració de locals i botigues, que fan servir la instal·lació com a reclam per atraure clientela. És el cas del Cafè d'en Cuyàs, a la Rambla, al costat del Teatre Principal, o a la botiga d'objectes de porcellana i cristall de Lluís Inglada, a la Rambla de les Flors, 8, com ho anuncia a la premsa a partir del febrer de 1884.
L'aquari de la Muralla de Mar
Abans de les Festes de la Mercè de l'any 1877, la Gaceta Industrial del 25 d'agost explica que l'amo d'un establiment de banys de la Barceloneta demana a la justa de festes de la ciutat instal·lar un gran aquari en els terrenys guanyats al mar, en un terraplè del moll construït sota el tram de la Muralla de Mar de davant de la plaça del Duc de Medinaceli, un cop enderrocat el baluard de Sant Francesc.
A més de l'aquari, on s'especifica que hi haurà un mero gegant, llagostes i peixos i peixets, davant s'hi construirà un llac amb un immens globus terraqüi al centre i poblat de tortugues i crustacis. Al costat del llac, s'hi instal·larà un restaurant que servirà ostres vives i tortuga fresca.
L'empresari només necessita el vist i plau del consistori ja que ell es farà càrrec de les despeses i suggereix a l'Ajuntament que faci cobrar entrada al públic per cobrir la càrrega econòmica municipal.
Anunci del Gran Restaurant i l'aquari
de la Muralla de Mar (1877)
Al mes següent, el diari madrileny El Tiempo, en una crònica del 26 de setembre, explica amb l'habitual expressió "está llamando la atención" que s'ha inaugurat l'Aquarium i que ocupa un espai de 130 per 50 metres d'extensió, amb tres pavellons, dos estanys i un planisferi (en lloc del globus) on els mars contenen aigua de veritat. El pavelló del centre és l'aquari, dividit en vint compartiments, on a més de les espècies marines també hi ha bussos mostrant tasques de pesca o de reparació de vaixells. El pavelló de l'esquerra serveix per a exposicions i el de la dreta és el restaurant, que té també una entrada independent a la del recinte. A banda de l'accés pel pas de sota muralla, també es pot accedir al recinte de l'aquari a través d'unes àmplies escalinates que baixaven des de la Muralla de Mar, que fins aleshores havia estat un dels llocs preferent de passeig dels barcelonins.
S'inaugurava el diumenge 23 de setembre, l'entrada de dia costava 2 rals i va estar obert fins el 15 d'octubre. El diari La Llumanera de Nova York (octubre de 1877) afirmava que aquest era el primer aquari marítim d'Espanya, però no hi va haver cap interès a mantenir-lo després de la Mercè. A primers de novembre s'obria un termini per a la venda per lots de les restes. El Diario de Barcelona n'anunciava la venda el dia 3 de desembre per 7.500 pessetes a D. Narciso Ramírez.
La Cascada del Parc de la Ciutadella.
Porta d'entrada a les grutes del
primer pis, l'any 1959
La gruta-aquari de la Cascada
El primer projecte, no reeixit, per construir un aquari a Barcelona data del febrer de 1869, segons l'edició del Diario de Barcelona del dia 27. Davant la previsió de construir un parc als terrenys de la Ciutadella militar, van presentar uns projectes inicials, l'any 1868, Miquel Garriga i Roca i Josep Fontserè, als quals s'afegí, l'any següent, Ermengol Támaro.
Passeig pels glacis arbrats de la Ciutadella
militar que Támaro volia preservar.
Lluís Rigalt (1864). AHCB
Támaro proposava aprofitar l'enderroc de la Ciutadella militar per aprofitar els elements arquitectònics (fins i tot enrunats) en espais naturals, convertint, per exemple, els baluards en turons boscosos, els fossars en llacs i canals, i els glacis i places en jardins d'aclimatació. Així mateix, a l'emplaçament de la Porta dels Socors proposa construir-hi un museu d'història natural, un aquari i una gran gàbia per a ocells. Aquesta primera proposta de Parc de la Ciutadella comptava també amb museus d'art, restaurants, fonda, ball a l'aire lliure i la possibilitat d'interconnectar-lo amb el Passeig de l'Esplanada i el Jardí del General. Per finaciar-ho, proposa que l'Ajuntament vengui solars per a la construcció d'habitatges.
Tot i que no es va dur a terme aquesta proposta de Támaro, el nou Parc de la Ciutadella de Josep Fontserè, començat el 1872, inclouria un aquari, com veurem, i Barcelona va entrar en la dinàmica expositiva i d'oci de les exposicions universals.
Plànol de la gruta, cascada i dipòsit (1871)
Josep Fonserè. AHCB
Per l’Exposició Universal de 1888, el mestre d'obres Josep Fontserè va dissenyar la Cascada Monumental del Parc de la Ciutadella, construïda entre 1875 i 1888 (inaugurada, però, el 12 de juny de 1881), i va comptar amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, aleshores estudiant d'arquitectura, que en va realitzar el projecte hidràulic, que incloïa el dipòsit d'aigua del carrer Wellington (avui seu de la biblioteca de la Pompeu Fabra), i va dissenyar una gruta artificial dins la Cascada monumental, amb un accés a peu de parc i un altre en el primer pis a través de les àmplies escalinates. A la part posterior hi ha diverses dependències, que ara formen part dels serveis tècnics del Parc, i a sobre un antic dipòsit d'aigua, com es pot veure en el plànol del disseny original.
Grutes i aquari
de la Cascada
Les grutes inferiors i les del primers pis eren una recreació escenogràfica que imitava una caverna ombrívola de parets rocoses, amb estalagmites i estalactites. Quan la Cascada es va inaugurar el 1881, no estava prevista la instal·lació d'un aquari, sinó que s'hi construí un restaurant anomenat, precisament, La Gruta, però del qual no n'hem trobat cap més dada (5).
Entrada a l'antic aquari de la Cascada (1924)
Uns anys després, abans de la inauguració de l'Exposició, el dipòsit posterior va ser convertit en el primer aquari públic de la ciutat, aprofitant les dependències posteriors i les grutes, a les quals es van afegir compartiments estancs per als peixos. En el plànol anterior es pot veure el perfil de la Cascada i a l'esquerra, dins d'un requadre, les instal·lacions destinades a l'aquari. El conjunt formava part de la idea de parc científic amb què va ser dissenyat el parc per a l'Exposició del 1888 (vegeu "La Ciutadella: primer parc científic de la ciutat"). (3)
Entrada a les grutes de la Cascada del Parc, c. 1910
Fernando Rus
Entrada a les grutes
vista des de dins
Ben aviat, però, l'aquari de la Cascada va deixar d'estar en servei. En una nota publicada el 2 d'agost del 1883 al diari La Publicidad, el rotatiu es feia ressò de les queixes per l'abandonament de la instal·lació, que no es renovaria fins l'any 1884, segons informa el Diario de Barcelona del 5 de novembre. Passada l'Exposició del 1888, però, l'aquari tornaria a ser abandonat, fins que l'Ajuntament pren la decisió de reobrir-lo al públic (El Diluvio, 1 d'abril de 1890). El 5 de gener del 1899 el diari La Publicidad anuncia que s'ha reobert l'aquari de la Cascada al públic i que la Marquesa de Monistrol ha fet donació de tres espècies noves, senyal que entre 1890 i 1899 l'aquari ha tornat ha estar tancat. El 20 de març de 1900, però, La Publicidad torna a rebre queixes que els vidres dels compartiments de l'aquari són tan bruts que no permeten veure els peixos. El 3 de juny de 1902, ara La Veu de Catalunya, explica que l'aquari està inservible a causa de les altes temperatures que ha de suportar l'espai i demana que es tiri endavant un vell projecte: l'aquari d'aigua salada de la Secció Marítima.
Gruta de la Cascada cap a 1900
L'aquari de la Secció Marítima
L'aquari de la Cascada no va ser l'únic que va formar part de l'Exposició del 1888. A les instal·lacions de la Secció Marítima, construïda a l'antic fort de Don Carles i unida a la Ciutadella mitjançant un pont de ferro, se'n va construir un d'aigua salada. Era obert tots els dies i s'anunciava a la premsa com "La vida submarina" (El Diluvio, 2 de desembre de 1888). Desmuntat l'aquari després de l'exposició, durant els mesos de març i l'abril de 1889 els diaris parlen d'instal·lar permanentment un aquari a la Secció Marítima amb la finalitat de crear una estació "biològica-marina" (El Diluvio, 5 de març de 1890).
El projecte no tira endavant i l'any 1899 es reprèn la idea de la mà de l'alcalde Dr. Robert (març-octubre de 1899) després de fer una visita a les instal·lacions de la Secció Marítima i descobrir l'existència del Museu de Zootècnia, creat l'any 1896 per Francesc Darder, primer director del Parc Zoològic. L'alcalde va haver de reconèixer que no tenia cap notícia d'aquest museu que els ciutadans de la ciutat tampoc coneixen (La Publicidad, 20 d'abril de 1899). Però no hi ha manera: el 14 de gener de 1901 La Veu de Catalunya subratlla la necessitat de senyalitzar el Parc de la Ciutadella i de nou se suggereix la necessitat de construir l'aquari de la Secció Marítima. Finalment es va acabar descartant la idea i l'any 1905 s'inaugurava l'Hospital d'Infecciosos, antecedent de l'actual Hospital del Mar.
De la gruta-aquari a la Festa del Peix
L'aquari de l'Exposició de Piscicultura al Parc de la Ciutadella (1912-1913)
L'any 1908 es tornen a fer obres a l'aquari de la Cascada i es renoven les espècies per passar a criar peixos per a la repoblació dels rius i estanys del país, una idea que aviat Francesc Darder posarà en pràctica, com veurem més endavant, amb la Festa del Peix, que es desenvoluparà per tot Catalunya entre 1910 i 1920, i que s'exposa a Barcelona entre finals del 1212 i principis del 1913.
Façana del Museu Darder durant
l’Exposició de Piscicultura (1910
Museu Darder. Banyoles
A principis del segle XX i impulsada per Francesc Darder, la Junta de Ciències Naturals de Barcelona va promoure la repoblació de rius i llacs catalans amb espècies autòctones i exòtiques de peixos mitjançant activitats populars que van anomenar Festa del Peix.
La primera edició d'aquest esdeveniment es va fer a l’Estany de Banyoles l'any 1910 en el marc de la festa major de Sant Martirià i va anar acompanyada d’una Exposició de Piscicultura, pensada com a una mostra temporal i itinerant de peixos i altres espècies marines i fluvials, que es complementava amb estands relacionats amb les activitats pesqueres i la cria, el comerç de xarxes i estris de pesca o els proveïdors d’esponges naturals. Es van distribuir gratuïtament un total de 45.407 exemplars de peixos provinents del Laboratori Ictiològic que Francesc Darder havia inaugurat el 1909 al Parc Zoològic de Barcelona, del qual era director.
A Banyoles, l’exposició es va fer a l'edifici de les escoles, el mateix espai en el qual, posteriorment, es va crear el Museu Darder, l'any 1916, quan Francesc Darder decideix traslladar-hi els objectes exposats al Museu Darder de Barcelona, situat aleshores a la Diagonal després d'haver ocupat diversos espais a Barcelona, com la Ronda de Sant Pau, el carrer de Mendizábal (actual Junta del Comerç) i el carrer de Jaume I. (4)
Després de la Festa del Peix de Banyoles, l'Exposició de Piscicultura va itinerar amb èxit per Terrassa (1911), Manresa (1911, al col·legi de Sant Ignasi), Roda de Ter (1913), Girona, Castellterçol, Torelló (1912, al Ter), Sant Sadurní d’Anoia, Ripoll, Capellades, Santa Perpètua, Cardona i Barcelona (1912-1913), on es va fer una exposició més gran, amb aquaris i estands instal·lats a l’edifici del Castell dels Tres Dragons, que posteriorment esdevindria el Museu de Zoologia (1920).
En acabar les exposicions itinerants, moltes de les peces exposades va acabar formant part del Museu Darder de Banyoles, on encara avui dia es poden veure, com per exemple un exemplar de manatí fet en guix i un coipú, formant part de l’exposició permanent, precisament en l’espai dedicat a la Festa del Peix.
A les notícies de premsa de 1912 i 1913, l’exposició de Barcelona, inaugurada el desembre de 1912, es presentava com la primera realitzada a Catalunya, fet que, com hem vist, no és cert. Aleshores la memòria ja era fràgil; passats més de 100 anys, l'oblit és total fins i tot en el cas de Barcelona.
Gràcies a l'estudi preliminar fet per Georgina Gratacós i Teixidor, directora del Museu Darder, s'ha pogut rescatar molta informació i una col·lecció de fotografies de l'exposició de Barcelona; sabem que la Festa del Peix va ser un esdeveniment popular important a Catalunya entre 1910 i 1920, perquè va proporcionar entreteniment a la població, però en l’àmbit naturalista no va ser gaire positiu perquè va afectar negativament els ecosistemes de les aigües dolces del país. (1)
L'exposició de Barcelona va incorporar, a més dels aquaris i els estands de les sales d'exposició un gran aquari, un magnífic pavelló situat a l'esplanada del Castell del Tres Dragons, davant del passeig de Pujades, pavelló que sense ser inèdit ara mostrem per primer cop públicament i fora dels estudis acadèmics, amb imatges del fotògraf Frederic Ballell, de l'arxiu del Museu Darder de Banyoles.
A banda del sorprenent l'aquari, una de les peces que va cridar més l'atenció del públic va ser la balena dissecada, que va ser instal·lada a l'exterior del Castell dels Tres Dragons, a l'entrada al Parc del passeig de la Indústria (actual passeig Picasso).
L'any 1912 una balena va quedar encallada a la sorra de les platges de Sant Feliu de Guíxols i moria. Un cop dissecada, va ser traslladada a Barcelona i a primers de desembre del mateix any va ser exhibida al descampat de l'antic Camp de les Xufles del Paral·lel, al costat del Pabellón Soriano, que feia poc havia canviat el nom pel de Gran Teatro Soriano (actual Teatre Victòria), en un solar on habitualment s'instal·laven barraques de fira.
La balena, que feia 13 metres de longitud, només va ser al Paral·lel unes setmanes fins que va ser traslladada al Parc de la Ciutadella, on va formar part de l'Exposició de Piscicultura. No era la primera vegada que s'exhibia una balena a Barcelona. Des de primers del segle XIX diversos cetacis van ser exposats en barraques de fira; ara, però, l'objectiu de l'exhibició era científic sense oblidar que durant tot el XIX i el primer terç del XX ciència i espectacle van anar moltes vegades agafades de la mà. L'any 1954, a Barcelona s'exhibiria un encara una altra balena amb l'excusa de la promoció de la pel·lícula Moby Dick (1954), dirigida per John Huston. De les exhibicions d'animals i persones en barraques de fira en parlem extensament al llibre Barcelona Freak Show (2021). (6)
De l'abandonament de la gruta a l'aquari del zoològic
El frustrat Aquàrium de Catalunya
Passada aquesta última empenta a l'aquari de la Cascada, tornarà a ser abandonat. L'any 1916, davant la precarietat de les instal·lacions del Parc, la Mancomunitat aprova un pressupost per renovar les antigues dependències, com l'aquari. Amb retard per culpa de la Dictadura de Primo de Rivera, l'any 1924 es va posar en marxa resoldre la refrigeració de l'aigua als mesos d'estiu i es va assegurar el proveïment d'aigua de mar. El 1925 es va reobrir el recinte, però els peixos exhibits no interessaven al públic perquè no hi havia espècies exòtiques. El 1927 tancava el zoològic per reformar-lo i posar-hi taquilles, i construir un aquari i un terrari en uns terrenys contigus al zoo (encara no tenia l'extensió actual) amb voluntat pedagògica, la qual cosa va ser un èxit. (5, 9)
Deficiències constructives, però, van obligar a tancar l'aquari del zoològic per reformar-lo i el 1931 es va tornar a obrir l'aquari de la Cascada mentre es dissenyava l'Aquàrium de Catalunya, obra de l'arquitecte R. Reventós (1932), que s'havia de construir en els terrenys que havia ocupat a Montjuïc l'antic Restaurant Ambassadeurs durant l'Exposició Internacional de 1929, que era situat a l'altre extrem de l'esplanada de l'Estadi (prop d'on actualment s'aixeca l'edifici de l'INEFC), i havia de formar part d'un complex que inclouria un nou parc zoològic i un jardí botànic. El projecte no es va tirar endavant, primer per manca de finançament i després per la Guerra Civil. (5)
L'Aquarama
Així com la guerra va provocar la mort per inanició de molts animals del zoològic, l'aquari va restar intacte, però tancat al públic fins el 1942. Des de 1956 fins a la dècada de 1970, l'alcalde Porcioles va endegar un projecte d'ampliació del zoològic, que va passar de les 2,7 hectàrees inicials a 12 i es van construir l'Aquarama (un pavelló d'hivern, cobert, amb un oceanari per dofins i aquaris compartimentats) i un d'estiu (descobert, per a grans espectacles de dofins i l'orca Ulisses), l'Aviari i el Terrari, i la resta d'infraestructures i instal·lacions d'oci que han arribar fins als nostres dies. Pel que fa als peixos, l'any 1955 el zoo exposava només 71 exemplars mentre que el 1964 arribava a 2.443. (5,7)
L'Aquarama d'hivern, el 1969
Mentrestant, les grutes de la Cascada i l'edifici de l'aquari de la zona superior van deixar de tenir cap utilitat. Durant dècades es van poder visitar com una part més de la Cascada monumental, fins que convertits en un cau de brutícia, van ser clausurats a finals de la dècada de 1980. Actualment (2024) es planteja la possibilitat de recuperar les grutes i s'han fet algunes visites guiades durant el 48H Open House.
Aquari de la Barceloneta, el 1966
L'Aquari de la Barceloneta
Paral·lelament, l'any 1957 s'instal·la a Barcelona la seu de l'Instituto de Investigaciones Pesqueras, depenent del Consell Superior d'Investigacions Científiques, al final del passeig Nacional (Joan de Borbó) en un solar situat entre el moll de pescadors i els banys de Sant Sebastià, a l'actual plaça de Mar.
Una de les sales de l'Aquari de la Barceloneta
Inaugurat el 22 de juny de 1963, la planta semi soterrània de l'Aquari de la Barceloneta disposava de dipòsits de sedimentació de l'aigua de mar, a la primera planta hi havia els laboratoris i la biblioteca i a la planta baixa hi havia l'aquari, que disposava de 44 tancs d'aigua a més d'un gran dipòsit central amb tortugues centenàries i exhibia en total més de 200 espècies. Malgrat estar destinat a ser un dels grans aquaris d'Europa, es va convertir ben aviat en un lloc atractivament decadent, d'ambient obscur, fins a ser desmantellat a la tardor de 1987 amb les obres olímpiques en l'horitzó. Els peixos i la fauna marina supervivent van passar a dependre del Zoològic i a ser exhibits a l'Aquarama del zoo. La nova seu de l'Institut es va fer al passeig Marítim, però no es va contemplar la construcció d'un altre aquari.
L'Aquàrium de Barcelona
Fins que no es va construir l'Aquàrium de Barcelona, el 1994, Barcelona no va tenir una instal·lació semblant oberta al públic. El lloc triat per construir-lo va ser el Maremàgnum, al Moll d'Espanya, al qual s'hi accedeix a través de la Rambla del Mar, una passarel·la ondulada de fusta. Es va obrir al públic el 1995 i conté més d'11.000 exemplars marins de més de quatre-centes espècies, tant de la Mediterrània com dels tròpics. D'aquesta instal·lació destaca un oceanari de 36 metres de diàmetre per 5 de profunditat, amb una capacitat de més de 4,5 milions de litres, que el públic pot visitar com si estigués immers en les seves aigües gràcies a un túnel transparent que el travessa. (5)
El futur dels aquaris
La celebració de la Copa Amèrica de vela a Barcelona ha accelerat la transformació de tot l'entorn que conforma el Port. El maig del 2023, el Port va aprovar una inversió de més de 13 milions d'euros per reformar i ampliar l'Aquàrium abans de l´inici de la regata l´agost del 2024. Aquesta aprovació va suposar una ampliació de 12 anys del termini de la concessió, fins el 2039.
Segons el Port, les obres tenen com a objectiu el "rellançament d'aquest centre de recerca, conservació i divulgació de l'ecosistema marí i el foment de la consciència social per a la preservació dels mars i els oceans davant del canvi climàtic".
Malgrat els bons records i la mirada romàntica que les nenes i nens de diverses generacions tenim sobre els zoològics, oceanaris i aquaris, aquesta mena d’espais de coneixement, oci i espectacle han perdut el prestigi i la funció, si més no amb el model tradicional. En el cas de l’Aquari de Barcelona, les entitats ecologistes denuncien que es tracta d'una estratègia de rentat d’imatge d’un model de negoci que hauria d'estar prohibit des de fa anys. De fet, ja va passar amb el Zoològic de Barcelona quan van ser alliberats els dofins.
El nou projecte incorpora, segons els promotors "millores notables en sostenibilitat ambiental" i aposta per "incrementar l'ús de mitjans digitals i experiències immersives en els treballs d'educació sobre animals i de conscienciació de la cura del planeta". Tot i això, l'educació és justament "l'excusa" que s'utilitza per fomentar les visites a aquest tipus d'instal·lacions, com al segle XIX la ciència era l’excusa per l’exhibició de zoos humans o museus anatòmics.
Tal i com va passar amb els dofins al Zoològic, bona part de la popularitat de l'Aquàrium resideix en els taurons en captivitat, animals que estan subjectes a un negoci circular que va des de la captura dels animals, a la compra, venda i reproducció de les espècies en captivitat per destinar-les a l'oci.
*
Bibliografia i notes
Agraïments a la Joana Francès per posar-nos sobre la pista de l'aquari de la Muralla de Mar.
(1) Gratacós i Teixidor, Georgina, "La Festa del Peix a Banyoles el 1910, una recerca documental i fotogràfica". Museu Darder – Espai d’Interpretació de l’Estany (MDEIE).
(2) Valls Plana, Laura, "Tràfic global de peixos: piscicultura al Zoo de Barcelona a principis de segle XX", Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, nova època,, vol. 16. 2023, p. 71-93.
(3) March, Enric H., "La Ciutadella: primer parc científic de la ciutat", Barcelona, ciutat de vestigis. Ajuntament de Barcelona, 2017).
(4) March, Enric H., "El Museu Darder", Barcelona, ciutat de vestigis. Ajuntament de Barcelona, 2017).
(5) Requena Cerdà, Núria, Aquàriums: una evolució paral·lela. Treball de fi de carrera, gener de 2024. Universitat Oberta de Catalunya.
(6) March, Enric H. Barcelona Freak Show. Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939. Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona, 2021.
— "Moby Dick a Barcelona", El Món d’Ahir, 11, 2019.
— "Moby Dick a Barcelona", Bereshit, 2015.
(7) Riera Clavillé, Antonio M. et al. Zoo. Revista del Parque Zoològico de Barcelona. Núm.8, 1969.
(8) Rivero, Montse; i Cartañà, Jordi. L'últim jardiner: Josep Batlle Gras (1920-2006). Barcelona: Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, 2017.
(9) Junta de Ciències Naturals. L'Aquàrium de Catalunya. Barcelona: Publicacions de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, 2, 1932.
