Auca de la tisis
(Aventures del microbi de la Tuberculosi)
Publicada per lo Patronato de Cataluña para la Lucha contra la Tuberculosis
Lletra dels Srs. Dr. Víctor Rahola y D. Joseph Herp
Dibuixos del Dr. D. Corominas Prats
Imp. F. Badía, Dr. Dou, 14 - Barcelona
Sense data [1905]
La tuberculosis, juntament amb les malalties venèries que es van estendre pel contacte sexual amb la prostitució, va ser una de les plagues del darrer terç del segle XIX i principis del XX. D'una banda, causada per les males condicions de vida de les classes més desfavorides; de l'altra, provocada per l'aura elitista que es va instal·lar entre les classes acomodades durant el Romanticisme.
Pel que fa a les malalties venèries, hem vist a través dels articles dedicats al Museu Roca i l'auge dels museus anatòmics, barraques itinerants entre la ciència i l'espectacle, la incidència d'aquestes malalties entre la població. Només a Barcelona, al llarg del segle XIX i principis del XX hem documentat més de trenta museus anatòmics.
La tuberculosi, a banda del contagi a causa de les males condicions de vida que afectava les classes més desfavorides, també va tenir una important incidència entre les classes altes. L'aspecte eteri del anomenat mal du siècle, pàl·lid, gairebé fantasmal, representa a la perfecció la el desencant d'una part de la societat burgesa que renúncia al món terrenal. Molts joves de bona posició coincidiran en els balnearis i avançaran una forma de vida ociosa i elitista que es mitificarà, i que convertirà aquest procés existencialista d'emmalaltir en una forma de model modern de malaltia: el de l'individu i el del seu rol social com a malalt, definit pel seu lloc en l'entramat cultural. Forjarà, a més, la creença en l'existència d'un impuls creatiu, l'spes phtisica, que allunya els artistes de tota responsabilitat moral i social, en una demostració pràctica del fuga mundi.
Entre les dones, l'ideal de bellesa romàntica les va dur a seguir dietes i a provocar-se anèmies hemolítiques per aconseguir l'aspecte pàl·lid i lànguid que era senyal de distinció. "Senyoreta de saló / Planta sense clorofila / Tu no'l veus y't fa un petó", diu una de les vinyetes de l'auca referint-se al bacil de Koch. Podem veure com de seriosa era la malaltia que ni tan sols el setmanari satíric Cu-Cut! gosava fer-ne burla (1):
Els textos de l'auca són de Josep Herp i de Víctor Rahola, metge i escriptor, i germà de Frederic Rahola. Les il·lustracions són de Domènec Corominas Prats, metge, dibuixant i escriptor de comèdies i sainets, que es va mostrar durant tota la seva vida molt actiu en la lluita contra aquesta malaltia, col·laborant, a més de com a metge, dibuixant en moltes altres ocasions, com podem veure en la següent notícia de La Vanguardia:
Nota:
(1) Aquesta nota del Cu-Cut! ha permès datar l'auca, que fins ara ha aparegut sempre catalogada sense data.
La tuberculosi, a banda del contagi a causa de les males condicions de vida que afectava les classes més desfavorides, també va tenir una important incidència entre les classes altes. L'aspecte eteri del anomenat mal du siècle, pàl·lid, gairebé fantasmal, representa a la perfecció la el desencant d'una part de la societat burgesa que renúncia al món terrenal. Molts joves de bona posició coincidiran en els balnearis i avançaran una forma de vida ociosa i elitista que es mitificarà, i que convertirà aquest procés existencialista d'emmalaltir en una forma de model modern de malaltia: el de l'individu i el del seu rol social com a malalt, definit pel seu lloc en l'entramat cultural. Forjarà, a més, la creença en l'existència d'un impuls creatiu, l'spes phtisica, que allunya els artistes de tota responsabilitat moral i social, en una demostració pràctica del fuga mundi.
Entre les dones, l'ideal de bellesa romàntica les va dur a seguir dietes i a provocar-se anèmies hemolítiques per aconseguir l'aspecte pàl·lid i lànguid que era senyal de distinció. "Senyoreta de saló / Planta sense clorofila / Tu no'l veus y't fa un petó", diu una de les vinyetes de l'auca referint-se al bacil de Koch. Podem veure com de seriosa era la malaltia que ni tan sols el setmanari satíric Cu-Cut! gosava fer-ne burla (1):
"Minyons, els de la 'Lluita contra la Tuberculosis' ara han publicat una auca deliciosa, en la qual, per medi de dibuixos molt ben conjuminats per en Domingo Corominas, s'hi donan una pila d'ensenyansas pera evitar els terribles mals de tan dolenta malaltia. Valdria la pena que tothom la tingués la tal auca."
Meno, Cu-Cut!, núm. 197, 5 d'octubre de 1905
Els textos de l'auca són de Josep Herp i de Víctor Rahola, metge i escriptor, i germà de Frederic Rahola. Les il·lustracions són de Domènec Corominas Prats, metge, dibuixant i escriptor de comèdies i sainets, que es va mostrar durant tota la seva vida molt actiu en la lluita contra aquesta malaltia, col·laborant, a més de com a metge, dibuixant en moltes altres ocasions, com podem veure en la següent notícia de La Vanguardia:
"El Patronato de Cataluña para la lucha contra la Tuberculosis, en su anhelo de aumentar los recursos para atender en progresión á los dos dispensarios con que cuenta en esta cudad y para conseguir cuanto antes la habilitación de la Granja Sanatorio de Tarrasa, ha hecho una considerable tirada de sellos, que podrán adherirse á la correspondencia postal, á las facturas, a los cupones de localidades para espectáculos públicos, etc., etc. La interesante viñeta se debe al lápiz del doctor Corominas, quien una vez más ha puesto su arte al servicio de tan humanitaria obra, a la que dedicó las conocidas aleluyas 'Auca de la Tisis' y una colección de tarjetas postales destinadas á propagar los preceptos higiénicos. La idea no es nueva, pues se implantó hace tiempo con éxito altamente lisonjero en Suecia y en otros países que van á la cabeza de la lucha antituberculosa. Estos sellos, de los que se han hecho varias tiradas en colores distintos, se venderán al público á cinco céntimos, y á cuatro pesetas el ciento. Los revendedores disfrutarán de una comisión del veinte por ciento sobre el precio de cinco céntimos. La expendición al por mayor tendrá efecto:
Primer dispensario antituberculoso. Diputación,336, esquina paseo San Juan.
Segundo dispensario antituberculoso. Travesera, 41, Gracia."
La Vanguardia, 27 d'abril de 1909
Ramon Casas, 1922. © MNAC
Litografia en color sobre paper
*
Nota:
(1) Aquesta nota del Cu-Cut! ha permès datar l'auca, que fins ara ha aparegut sempre catalogada sense data.
