dissabte, 3 de novembre de 2012

El fugitivo de Amberes: atraccions Apolo (1955)


En un apunt anterior presentàvem la pel·lícula Apartado de correos 1001 (1950), de Julio Salvador, amb les imatges que van ser rodades a les desaparegudes Atraccions Apolo de l'avinguda del Paral·lel. Ara li toca el torn a El fugitivo de Amberes (1955), de Miguel Iglesias, de la qual en podem veure un bon article a Circo Méliès. Si a la primera podíem veure una persecució per la Casa de la risa, en aquesta segona es pot gaudir d'una altra persecució pels túnels sinistres de l'Autogruta. Nou minuts de pel·lícula que ens permeten recuperar les grutes amb els personatges que decoraven el recorregut de les vagonetes per les vies que anaven del segon pis al soterrani: el drac, les nimfes, els condemnats, Llucifer... i ens permeten creure en el que els nostres somnis imaginaven: que dins de la gruta hi havia d'haver d'altres passadissos que amagaven un món ocult que potser no coneixien ni els propietaris de les atraccions, i que als protagonistes de la pel·lícula els serveix d'amagatall.


Les atraccions Apolo, que aquí apareixen amb el nom de la Bola de oro tot i que en alguna escena es veu parcialment el nom autèntic, van ser per a tots els que les hem conegut, des de la seva inauguració l'any 1935 amb el nom d'Autopark, l'origen de molts dels nostres somnis i dels nostres malsons. La persecució de la pel·lícula recrea l'esperit laberíntic i màgic de la majoria d'atraccions: aquesta és la seva funció, recrear un món d'il·lusió; però també recrea la foscor claustrofòbica de l'Apolo, que no estava a l'aire lliure com els altres parcs sinó que el conjunt d'atraccions conformaven l'edifici que les acollia. Aquesta característica les feia especialment atractives i evocadores perquè l'arquitectura estava al servei de la imaginació.





Les atraccions Apolo també van servir d'escenari per a dues pel·lícules més. Una és Camino cortado (1955), d'Ignacio F. Iquino, de la qual no hi ha imatges de vídeo disponibles a internet, però sí una foto en què s'aprecien els cavallets que hi havia en el terrat, al costat de la pista de ball i de patinatge.

Escena de Camino cortado (1955)

La darrera, però la primera quan a data de producció, va ser Mi adorado Juan (1949), dirigida per Jerónimo Mihura, germà de Miguel Mihura, que en va fer el guió. El protagonista, Conrado Sanmartín, viu a la Barceloneta i durant una investigació va a parar a les atraccions Apolo, però tampoc disposem de cap imatge.


14 comentaris :

  1. El fugitivo de Amberes la vaig veure una vegada per la tele, em va fer gràcia el paper de Capri, tan allunyat del que faria després. És una llàstima que aquest cinema sigui tan car de veure o d'aconseguir en DVD.

    De fet els parcs d'atraccions, cases de la por i la resta han estat un bon marc per a moltes pelis de por, se'n podria fer una llarga llista. Resulten força inquietants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Júlia, són inquietants i alhora atractius, perquè com deia Cirlot, el parc d'atraccions és l'escenografia en gran format de l'il·lusionisme i el nostre subconscient hi veu representat allò que la realitat no acaba d'explicar.

      Caldria que algú fes un estudi de la relació entre el cinema i els parcs d'atraccions. A l'apunt "L'atractiu de la decadència" vaig recollir les pel·lícules on sortien els parcs de Coney Island (http://enarchenhologos.blogspot.com/2012/05/latractiu-de-la-decadencia-coney-island.html), que tot i que ens queda una mica lluny l'hem viscut a través del cinema i és, per tant, una part de nosaltres com a símbol i imaginari.

      Elimina
  2. Estic d'acord amb la Júlia: és molt difícil trobar pel·lícules d'aquestes; em sembla que, de les que cites, no n'he vista cap, a excepció d'"Apartado de correos 1001", i ja fa temps.

    Els divendres al vespre, BTV, de tant en quant, en rescata alguna al programa de cinema "Barcelona i acció". Normalment, són bastant dolentes, però tenen l'encant de mostrar la ciutat com era abans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris, mentre les modes i els diners marquin la producció cultural poca cosa podrem fer. En el cas de Barcelona, es troba a faltar un autèntic museu de la ciutat, on sigui possible recórrer tota la seva història a través dels documents preservats; i el cinema, amb Barcelona com a escenari, n'és un d'ells.

      Elimina
  3. Jo haig de reconèixer que no hi vaig ser-hi mai, era un noi de poble que només baixava a Barcelona a veure l'àvia! Mai m'hi van portar ni me'n van parlar i les vaig descobrir quan ja eren memòria.

    Veure-les aquí m'ha fet molta gràcia i realment són molt cinematogràfiques! Havien de ser fantàstiques!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho eren, Galderic. Tal com explico, el fet que estiguessin en un edifici en lloc de l'aire lliure tenies la sensació de baixar als inferns.

      Llàstima que no les coneguessis, però com que no en tenies cap referència de petit no et queda el buit que sí em produeix a mi.

      Elimina
  4. que bona la pel·lícula! No en tenia ni idea de que s'havien rodat films amb les atraccions apolo de fons. Per cert, quan van tancar les atraccions, en quin any?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que jo sàpiga, Aris, s'hi van rodar les 4 pel·lícules que esmento.
      Les atraccions de tota la vida van aguantar fins principis dels 70. Després van deixar de funcionar i el local es va convertir en un "salón deportivo" amb màquines, billars i futbolins, i així va aguantar degradant-se fins que va ser enderrocat l'any 1990.

      Elimina
  5. Jo encara ting un oset de peluche que vaig guanyar al tiro al blanco pel meu fillet desgraciadament no ting el meu fillva ser pel any 1953 a les Atracciones Apolo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els records no ens els pren ningú. T'agraixo el comentari i la confiança.

      Elimina
  6. A la pel.lícula francesa "El tigre se perfuma con dinamita" de 1965 del director Claude Chabrol, hi surt el parc d'atraccions del Tibidabo. Es una pel.lícula policíaca, d'espies i el Tigre es un agent secret. Es una secuencia curta però en el Tibidabo comença la pel.lícula. Hi surt també l'actor catalá José María Caffarel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sabia que en aquesta pel·lícula de Chabrol sortissin les atraccions del Tibidabo. Gràcies per la informació, Emetorr!

      Elimina
  7. Doncs sí. Al principi de la pel.lícula. Es veu primer el Temple del Sagrat Cor i imatges de la plaça amb les vistes sobre Barcelona. Després de un tret i un mort es veuen els cotxes de xoc, l'avió i la montaña rusa. A la noria hi ha sequències parlades entre El Tigre (Roger Hanin i la bella de torn (Margaret Lee. Dura tot plegat uns cinc minuts.

    ResponElimina