Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March

dimarts, 29 de juny de 2021

La botiga més antiga de Barcelona

La cereria Subirà mentre va ser una botiga de teixits


Les botigues més antigues de Barcelona

Quan es parla de la botiga més antiga de Barcelona sempre surt el nom de la Cereria Subirà de la Baixada de la Llibreteria, que mostra un rètol en l’interior on es diu que va ser fundada l’any 1761. És cert que el comerç va obrir les portes en aquest any, però ho va fer en un local del carrer de l’Argenteria, i no es va instal·lar en la ubicació actual fins l’any 1909. Però encara que prenguéssim aquella data com a referència, aquesta cereria no seria la botiga més antiga de la ciutat.

Al carrer Sant Pere més Baix hi ha la Farmàcia Padrell (actualment, Fonoll), instal·lada en aquest indret poc després de 1714, quan Felip V destrueix part del barri de la Ribera per construir la ciutadella militar. Abans d’aquest trasllat, la Farmàcia Padrell tenia les portes obertes a la Ribera, prop de Santa Maria del Mar, des de 1561. És a dir, tant per l’any de fundació com per l’any de la instal·lació definitiva en el lloc actual, la Farmàcia Padrell és el comerç i la botiga més antiga de Barcelona. La decoració modernista actual és de 1894, obra de Joan Espinagosa.


La farmàcia Padrell del carrer Sant Pere més Baix,
fundada l'any 1561


Pel que fa al comerç en actiu més antic en el mateix lloc, tradicionalment ocupa el primer lloc un comerç també del segle XVIII, Can Culleretes, de 1786, al carrer d'en Quintana, entre Boqueria i Ferran. Però també en aquest cas n'hi ha un de més antic: el restaurant Can Ramonet, de 1753 o 1763, segons les fonts, amb entrada pels carrers de la Maquinista i la Sal de la Barceloneta, que va néixer com a taverna i per aquesta raó no se l'acostuma a tenir present.


Can Ramonet, entre 1950-1960. AMDCV


Després ja venen comerços fundats en el segle XIX, com l’Herbolari del Rei, de 1828, al carrer del Vidre (en el moment d'escriure aquest apunt, l'Herbolari del Rei té previst tancar definitivament el setembre de 2021); el Restaurant 7 Portes, de 1836, al passeig d'Isabel II; o la Farmàcia Nadal, antiga Doctor Masó, de 1850, a la Rambla amb Bonsuccés.

Des del punt de vista gremial, les farmàcies i els herbolaris són les que preserven millor l’aroma de l’antiguitat. Malgrat l’evolució, no són poques les farmàcies que conserven estris i mobiliari originals; però són els herbolaris, sobretot, els que han aconseguit que el temps s’hagi aturat entre les seves parets, els prestatges de fusta, els pots de vidre i les calaixeres. Tant pel que fa a l’estètica com al servei que ofereixen i que ens permet traslladar-nos segles enrere.


L'Herbolari del Rei (1828)


La relació entre apotecaris (els antics farmacèutics) i els herbolaris és molt directa. En les plantes tradicionals que s’han fet servir per guarir malalties s’hi ha descobert amb el temps els principis actius que la farmàcia moderna obté en els laboratoris per a la fabricació de medicaments. Els grans herbolaris del passat eren botànics i eren, per tant, coneixedors experts de les propietats de les plantes. L’especialització, però, va dur els apotecaris a separar-se no només dels herbolaris, sinó també d’altres oficis com la cereria, l’adrogueria o els confiters. A més, la medicina popular, amb remeieres, curanderos, xarlatans i frares (a l’Edat Mitjana als frares se’ls prohibí exercir la medicina), sempre ha buscat els seus propis espais fora dels àmbits acadèmics. Encara avui gaudeix de bona salut, i la Fira de Sant Ponç, patró dels herbolaris, que se celebra cada 11 de maig al carrer Hospital, n’és la mostra més viva i festiva.

Els Salvador (1626-1855), il·lustre família de naturalistes i apotecaris activa a la ciutat des del segle XVI, van tenir oberta la seva farmàcia del carrer Ample cantonada amb Fusteria, davant de la plaça de Sant Sebastià (avui ocupada per l’edifici de Correus) fins que el 1855 va tancar les portes després de la mort del darrer dels Salvador, Josep Salvador i Soler (1804-1855). Del llegat d’aquesta família se’n pot veure el gabinet d’història natural original, una de les col·leccions naturals i científiques més importants d’Europa i una de les poques que ha arribat gairebé íntegres fins als nostres dies, a l’exposició Salvadoriana: el gabinet de curiositats de Barcelona, instal·lada en el Jardí Botànic de Montjuïc.


El jardí botànic dels Salvador estava situat entre la muralla i el Portal
de Sant Antoni (40) per sota del carrer de Sant Antoni Abat (39)
Fragment d'un plànol de 1806 (ICC, RM19425)


El carrer dels Salvador, situat al Raval, prop del portal de Sant Antoni, fa honor a aquesta família en un lloc no gens gratuït, perquè va ser en aquest indret on aquests apotecaris tenien el jardí botànic que els subministrava les plantes necessàries per a molt dels remeis que elaboraven en la seva oficina. El Raval va ser durant molt de temps un espai situat als afores de la ciutat (d’aquí el seu nom), que va créixer als marges dels camins principals que menaven més enllà de la Rambla. Abans de la industrialització, va ser terra d’hortes, esglésies, monestirs i hospitals, i de jardins botànics cuidats dins dels claustres monacals.