Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March

dijous, 27 d’octubre de 2016

Barcelona: la ciutat dels prodigis científics (1888-1929)

L'avió del Parc d'Atraccions del Tibidabo


L’arquitectura, l’art, l'evolució social o el creixement urbanístic i demogràfic en les quatre dècades que transcorren entre l'Exposició Universal de 1888 i la Internacional de 1929 han estat objecte de nombroses recerques històriques. En canvi, el paper de la ciència, la tecnologia i la medicina, i fins i tot l'oci popular que hi va associat, en uns anys en què el seu desenvolupament és crucial, ens resulta encara força desconegut i sovint passa desapercebut per als ciutadans de Barcelona.




La ciutat dels prodigis científics (1888-1929) és un cicle de conferències, coordinat per Oliver Hochadel (CSIC) i Agustí Nieto-Galan (UAB) i que es farà a la Sala Martí l'Humà del Museu Història de Barcelona els dies 3, 17 i 24 de novembre i 1 i 15 de desembre, és el resultat d’una recerca sobre història urbana de la ciència que ja ha donat fruit amb el llibre publicat recentment Barcelona: An Urban History of Science and Technology (Routledge, 2016). Les deu històries urbanes que es presenten pretenen recuperar la riquesa i la complexitat de la cultura científica barcelonina del 1900. Es parlarà de temes, molts dels quals han estat llargament tractats en aquest blog, però ara tindrem l'oportunitat de sentir-ne parlar a alguns dels grans especialistes sobre matèries com parcs zoològics, museus d’història natural, parcs d’atraccions, noves especialitats mèdiques, pràctiques científiques alternatives, geografia mèdica de la marginalitat, els primers mitjans de comunicació, l’electricitat domèstica o els observatoris astronòmics.

La ciència estava sobretot vinculada a les elits urbanes (polítics, arquitectes, metges, urbanistes, empresaris), però també va ser forjada per actors històrics fins ara poc coneguts: usuàries de tecnologies elèctriques, radioaficionats, pacients de clíniques i dispensaris, col·leccionistes d’objectes, visitants de museus, dones espiritistes, etc. Com a la famosa novel·la d’Eduardo Mendoza, La ciudad de los prodigios (1986), tots van contribuir a la Barcelona dels “prodigis” científics, amb una ciència, tecnologia i medicina íntimament lligades al desenvolupament urbà, en tensió permanent entre el control i la crítica social.


Programa de conferències




Alguns dels temes tractats a Bereshit

Cambres de meravelles: Salvadoriana

La Ciutadella, el primer parc científic de Barcelona

El Zoològic de Barcelona. d'Horta a la Ciutadella

Moby Dick a Barcelona

El Tibidabo, la popular montaña barcelonesa

El Saturno Park: atraccions a la Ciutadella

En tren pels parcs de Barcelona a principis del segle XX

El Museu Darder de Barcelona

Museu Roca: l'espectacle de la sífilis


Vista aèria del Parc de la Ciutadella
Antonio Castelucho, 1882

dilluns, 17 d’octubre de 2016

Anècdotes de Barcelona: personatges que van viure als marges



La casualitat (o no) ha volgut que coincidissin aquest mes d'octubre a les llibreries dues obres de contingut ben diferent (o no) editades casualment (o no) per la mateixa editorial: Comanegra.

Anectotario de Barcelona, escrit per Roser Messa amiga i companya d'inquietuds barcelonines  i il·lustrat per Pep Brocal, i El barret prodigiós i la barraca de monstres, de Pere Calders i il·lustrat per Pep Boatella, són dos llibres que criden l'atenció d'aquest blog que tant d'interès té en els fenòmens relacionats amb la cultura i l'oci populars del segle XIX i principis del XX. Però a la vegada, també són especialment atractius per l'edició. Tots dos presenten una acurada estètica amb la qual, a banda de la bondat indiscutible dels textos, els il·lustradors ens transporten al món de la imatge, no com a suport de les històries, sinó com una manera més de caure en el relat i ser transportats a aquells temps en què contes, auques i romanços captivaven per igual adults i infants.


El Palacio de las Ejecuciones de Nicomedes Méndez, per Pep Brocal


De l'Anecdotario de Barcelona només cal fer un repàs al sumari per no deixar el llibre fins arribar al final i recrear-se una i altra vegada en la narració i la imatge que se'ns va escapar de la cultura oficial i que escriptores com la Roser es preocupen per recuperar i meravellar-nos amb aquell món estrany que sembla tret de la imaginació.

Des de la fundació mitològica de Barcelona i el seu estimat Hermes, Roser Messa ens porta a visitar històries i misteris recorren, entre d'altres, els cultes pagans de la basílica dels Sants Just i Pastor; la col·lecció d'animals exòtics del Palau Reial Menor; el gabinet de ciències naturals i curiositats de la família Salvador; el teatre anatòmic de l'Acadèmia de Medicina; la revolta del Torín i els espectacles circenses que s'hi van representar; les places de toros; les execucions que el botxí de Barcelona va voler convertir en espectacle; el museu de les bèsties de la plaça Reial; la inquietant fàbrica de nines que avui acull, entre d'altres locals, l'editorial que publica el llibre; el Raval dels museus anatòmics, la prostitució, les tavernes i els locals de music hall; personatges sinistres, museus de cera, titelles, trens fantasma, túnels, fars i moltes més curiositats que, com veieu, ens atrauen especialment.




D'altra banda, El barret prodigiós i la barraca de monstres de Pere Calders, a través d'un conte de ficció ens transporta a aquella món imaginari que alguns han volgut atribuir a la ment infantil però que en realitat, com en els vells contes centreeuropeus, són les pors dels adults les que acaben dibuixant els escenaris dels malsons. En aquest cas, les barraques de monstres i de fira prenen el protagonisme del mític bosc per convertir-se en l'escenari on un cavaller sense cames escapat d'una baralla de cartes s'enamorarà de dues siameses i viuran la dissort que comporta la diferència i viure al marge.

Calders fa servir l'imaginari circense en molts dels seus contes i probablement va conèixer les barraques de fira que durant tot el primer terç del segle XX es van passejar amb els circs ambulants o es van instal·lar al Paral·lel exhibint nans, gegants, dones barbudes o siameses com les d'aquest conte. Per a nosaltres és una alegria descobrir aquesta barraca de monstres en Calders, com ho va ser a La 'Niña Gorda' de Rusiñol.


divendres, 7 d’octubre de 2016

El Rec Comtal: 1.000 anys d'història



Després d'haver recorregut tot el territori per on passava el Rec Comtal presentant El Rec Comtal. 1.000 anys d'història, editat per Viena Edicions i l'Ajuntament de Barcelona, només ens faltava fer-ho en el lloc més emblemàtic des del punt de vista arqueològic. El proper mes de març (un dissabte a concretar, a les 11h) farem la segona ruta pel traçat fòssil del Rec Comtal pels barris de Sant Pere, Santa Caterina i Born. Començarem a l'Arc de Triomf i acabarem al Born CCM i a la llibreria Bestiari, on podrem visitar el jaciment del Rec Comtal i on serem convidats a un refrigeri.

Esteu tots convidats a aquest esdeveniment que s'afegeix a l'esforç i la voluntat de voler rescatar de la memòria la que ha estat una de les infraestructures més importants de la història de Barcelona, tant pel que fa al seu creixement econòmic com urbà.

El Rec Comtal. 1.000 anys d'història viatja per la història d'aquesta canalització medieval tot repassant com s'ha proveït d'aigua la ciutat a través dels segles des de la seva fundació: l'aqüeducte romà, les fonts gòtiques, els pous, fins arribar a les modernes companyies d'aigua. Veurem quins han estat els usos: molins, regadiu, indústria, safareig, sanejament, oci... Descobrirem què en queda de viu, quines són les restes arqueològiques i urbanes, i quin és el seu futur. I per acabar, passejarem pel traçat del Rec Comtal a través de les imatges històriques cedides per institucions i particulars.

Al llarg de 2016, 2017 i 2018 s'han fet diverses presentacions, xerrades, congressos i rutes als barris dels antics pobles del Pla (Montcada, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals) per on circulaven el Rec Comtal i l'aqüeducte romà, del qual és hereu i continuació: Montcada i Reixac, Can Sant Joan, Vallbona, Ciutat Meridiana, Trinitat Nova, Trinitat Vella, Sant Andreu, Sagrera, Navas, Poblenou, Clot, Camp de l'Arpa, Fort Pienc, Eixample, Sant Pere, Santa Caterina, Born i Barri Gòtic; i d'altres barris de la ciutat com l'Eixample, Gràcia i el Guinardó.

I volem agrair l'interès que hi han posat les entitats i institucions que han acollit la història del Rec Comtal: Museu d'Història de Barcelona; Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa; Centre d'Estudis Ignasi Iglésias i Omnium Cultural de Sant Andreu de Palomar; Centre Cultural La Farinera del Clot; Associació per a la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de la Trinitat Vella; Centre Cívic i Centre d'Estudis de Sant Martí de Provençals; Escola d'Humanitats Artkhé; Taller d'Història de Gràcia; Institució Cultural del CIC; Ajuntament i Museu de Montcada i Reixac, Centre Cultural Kursaal i l'Associació de Veïns de Can Sant Joan (Montcada i Reixac); Taula Oberta i Memòria Històrica de la Trinitat Nova; Escola Mestre Morera; Born CCM; Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAI); la Casa de l'Heura (Guinardó); Associació Europea d'Arqueòlegs; Aula d'Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya; Aula d'Extensió Universitària del Baix Guinardó; les llibreries Pebre Negre (Clot), Etcètera (Poblenou), Marial (Can Sant Joan), La Fosca (Trinitat Nova) i Bestiari-Born CCM; i les biblioteques del Clot-Josep Benet, Poblenou-Manuel Arranz, Ignasi Iglésias-Can Fabra (Sant Andreu), Trinitat Vella-José Barbero i Camp de l'Arpa-Caterina Albert.


Properes presentacions, conferències i congressos


27 d'octubre de 2018Patrimonis blaus: innovar en el relat de l'aigua i la ciutat. Paisatges urbans emergents. MUHBA Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova, carrer Garbí, 2. Entrada gratuïta. Reserva prèvia a reservesmuhba@bcn.cat Telèfon 932562122

Intervencions, a partir de les 10h del matí:
"El proveïment inicial de Barcelona: l'aqüeducte de Barcino", Carme Miró

"El patrimoni de l'aigua a la Barcelona medieval i moderna: el Rec Comtal", Enric H. March

"Les captacions de Montcada i la Casa de les Aigües de Montcada", Tania Galán

"Dos mil anys d'història i patrimoni de l'aigua a Barcelona: de l'aqüeducte romà a la portada d'aigua del Ter", Manuel Guàrdia





Del 8 al 24 de novembre de 2018, exposició "El Rec Comtal. Present, passat i futur" a la Sala d'Exposicions del Centre Cultural La Farinera del Clot de la Gran Via de les Corts Catalanes, 837 (entre els carrers del Clot i Escultorns Claperós). Produïda pel Centre d'Estudis Ignasi Iglésias de Sant Andreu de Palomar, aquesta exposició itinerant arriba al barri del Clot de Sant Martí de Provençals complementada amb la mostra "El Rec Comtal i el Clot", produïda pel Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa.




Presentacions anteriors

2016

19 d'octubre, a la Biblioteca del Clot - Josep Benet, a càrrec de la Carme Miró, responsable del Pla Bàrcino del Servei d'Arqueologia de Barcelona, que ens parlarà de les espectaculars restes del jaciment del Rec Comtal a la plaça de les Glòries. Plaça de les Glòries Catalanes, 37.


20 d'octubre, a la Sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona (plaça del Rei, entrant pel Tinell). L'acte serà a càrrec de Carme Miró, arqueòloga i responsable del Pla Bàrcino del Servei d'Arqueologia de Barcelona, i Manel Martín, doctor en Història, especialista en història de l'abastament d'aigua i vicepresident del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, i el presidirà Joan Roca, director del MUHBA.


26 d'octubre, a la Biblioteca del Poblenou - Manuel Arranz, a càrrec de Joan Carles Luque, catedràtic de Geografia i Història, i Jordi Fossas, president de l'Arxiu Històric del Poblenou. Carrer del Joncar, 35.


9 de novembre, a la Biblioteca de la Trinitat Vella - José Barbero, carrer de Galícia, 16, de Barcelona, a càrrec de María José Durán, geògrafa, doctora en Geografia Física per la Universitat de Barcelona, historiadora local i membre de l'Associació per a la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de la Trinitat Vella; i Amador Expósito Muñoz, president de l'Associació per a la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de la Trinitat Vella.


14 de novembre, a l'Auditori de Can Fabra de Sant Andreu de Palomar, a càrrec de Manel Martín, doctor en Història, especialista en història de l'abastament d'aigua i vicepresident del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias (CEII), i l'historiador Pau Vinyes i Roig, que va fer de moderador. Carrer del Segre, 24-32.


18 de novembre, a l'Auditori de Sant Martí de Provençals, placeta Angeleta Ferrer, 2, organitzat pel Centre d'Estudis de Sant Martí de Provençals.


29 de novembre, a l'Escola Artkhé d'Humanitats, carrer del Consell de Cent, 295 1r 1a, de Barcelona, a càrrec de Carme Miró, arqueòloga responsable del Pla Bàrcino del Servei d'Arqueologia de Barcelona.


30 de novembre, a les Tertúlies de la Història que el Taller d'Història de Gràcia oferirà a la Fundació Festa Major de Gràcia, carrer Alzina, 9.


7 de desembre, a l'Auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205, de Barcelona, a càrrec de Carme Miró, arqueòloga responsable del Pla Bàrcino del Servei d'Arqueologia de Barcelona.


15 de desembre, a l'Auditori Municipal, plaça de l'Església, 12, de Montcada i Reixac.


2017

2 de febrer de 2017, conjuntament amb la taula rodona "Rec Comtal. Passat, present i reptes de futur", a càrrec de Roger Sansi, de l'Institut Català d'Antropologia; Antonio Alcántara, membre de l'AVV Montcada Can Sant Joan; i Enric H. March. Dinamitza i modera la taula Helena López, periodista de El Periódico de Catalunya.

Durant l'acte es van presentar el llibre El Rec Comtal. 1.000 anys d'història i el teaser del documental Rec Comtal. Una arqueologia social de Barcelona, de l'Institut Català d'Antropologia. Centre Cultural Kursaal, carrer Masia, 39, de Montcada i Reixac.



25 de febrer de2017, ruta pel traçat fòssil del Rec Comtal pels barris de Sant Pere, Santa Caterina i Born, de de l'Arc de Triomf fins al Born CCM i a la llibreria Bestiari, amb visita al jaciment del Rec Comtal.


19 d'abril de 2017, a la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova, carrer Garbí, 2, organitzat per Taula Oberta i Memòria Històrica de la Trinitat Nova, i la col·laboració de l'Associació per a la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de la Trinitat Vella i l'AVV Montcada Can Sant Joan.


27 de novembre de 2017, conferència a l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAI). Auditori Pompeu Fabra del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Via Laietana, 39, 5a planta.


2018

26 de febrer, conferència "El Rec Comtal: 1.000 anys construint la història de Barcelona". A la Casa de l'Heura, Rambla Volart, 39, del Guinardó.


15, 16 i 17 de març. II Simposi Internacional d'Arqueologia del Born CCM. "El Rec Comtal: l'aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXI".


6 de setembre. XXIV Reunió Anual de l'Associació Europea d'Arqueòlegs (EAA). "El Rec Comtal. 1.000 anys d'història", Biblioteca Camp de l'Arpa-Caterina Albert.


10 d'octubre, a l'Aula d'Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya. Conferència "El Rec Comtal. 1.000 anys d'història". Carrer de Casp, 25.





11 d'octubre de 2018, a l'Aula d'Extensió Universitària del Baix Guinardó. Conferència "El Rec Comtal. 1.000 anys d'història". Carrer de la Marina, 380.