La Reforma Interior i el naixement de la Via Laietana

Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona y proyecto de su reforma y ensanche

Ildefons Cerdà (1861). Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

En el projecte d'Eixample d'Ildefons Cerdà, aprovat pel Govern espanyol el 9 de juny de 1859 (un segle exacte abans que nasqués qui us escriu aquesta ratlles) havia previst que calia esponjar Barcelona; és a dir, el que avui és Ciutat Vella i que havia estat reclosa dins muralles fins que s'aprova l'enderroc l'any 1854. Les muralles, i la prohibició d'expandir-la més enllà del recinte murat, havien ofegat la ciutat des de feia segles: massificada, densament poblada, sense un pam un construir nous habitatges (raó per la qual es van fer voltes sobre els carrers per construir-hi a sobre), Barcelona era un niu d'epidèmies com les febres groga i tifoide, o el còlera. Avui, potser, haurien buscat una solució més conservadora, però en aquell moment l'enderroc va ser un alliberament per als barcelonins.

A banda de la retícula de l'Eixample, al plànol de reforma de Barcelona Cerdà va traçar tres grans vies (A, B i C) que creuaven verticalment i horitzontalment el nucli antic de la ciutat per unir l’Eixample amb el port. La Gran Via A acabaria sent la Via Laietana; la Gran Via B havia d'anar del Paral·lel a la plaça de la Universitat, i en són una realitat parcial l'avinguda de les Drassanes i la Rambla del Raval; i la Gran Via C, que havia d'anar des de la Ronda de Sant Pau fins al Parc de la Ciutadella, i de la qual en són fruit les avingudes de la Catedral i Cambó.

Plano de situación y detalle de las tres grandes vías A, B y C de la reforma de Barcelona,

hecho según los datos tomados de la Memoria y proyectode contrato con el Banco Hispano-Colonial

Àngel Josep Baixeras (1907). Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

  

L'oposició dels veïns i la situació política i econòmica feien inviable el projecte, raó per la qual va caldre esperar vint anys, fins el gener del 1879, perquè l’Ajuntament aprovés la Llei d’expropiació forçosa perquè l’urbanista Àngel Josep Baixeras tirés endavant el projecte de Reforma Interior, que recuperava la proposta de Cerdà i afectava parcialment o totalment 3.671 finques i que esborrava del mapa de la ciutat bona part de l'estructura medieval i barroca. No només habitatges i el consegüent desplaçament de milers de barcelonins, sinó edificis destacats com l’església barroca de Santa Marta, que era al carrer de la Riera de Sant Joan (la portalada va ser cedida i reconstruïda en el nou Hospital de la Santa Creu); el Palau del Marquès de Sentmenat, a la cantonada de la Riera de Sant Joan amb el carrer del Pont de la Parra; la capella de Sant Cristòfol, situada al carrer de Sant Pere més Alt; el Palau del Marquès de Monistrol, a la Riera de Sant Joan, la casa propietat del Marquès de Monistrol al carrer Ample, o els del Marquès de Fortuny i de Serrallonga, al carrer de Basea.

El projecte va estar en via morta fins que, el novembre del 1901, l’entrada de regidors republicans i de la Lliga Regionalista al consistori va dur al poder una nova classe política que prioritzava el sanejament del nucli antic i les obres projectades per Cerdà i Baixeras. Conscient de la magnitud del projecte, el nou ajuntament va buscar la complicitat del capital privat, el Banc Hispano Colonial, entitat financera vinculada als interessos de l’Estat en les possessions colonials, que després del desastre de la Guerra de Cuba contra els Estats Units d'Amèrica i la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les illes Filipines, Mariannes i Carolines, va reorientar els negocis cap a les inversions en obres públiques.

El 1905 es va signar un primer conveni i el 1907, un segon: el banc faria de contractista i executaria l'obertura de la futura Via Laietana segons el projecte d’Àngel Josep Baixeras, actualitzat el mateix 1907 per l’arquitecte municipal Pere Falqués. Però si bé inicialment el projecte d'obertura de la Via Laietana estava associat a l’higienisme i la coherència urbanística, finalment es va imposar l'especulació econòmica, d'una burgesia que veia la possibilitat de convertir la nova via en la seu central dels seus negocis sense que importés gens el cost humà i patrimonial de la intervenció.

Com que Barcelona ha estat sempre una ciutat "legalista i d'ordre" (tot ha de passar per cal notari), el relat de la demolició ha quedat força documentat gràcies al Concurs Artístic de la Vella Barcelona que l’Ajuntament va convocar el 1908 per preservar la memòria del passat a través de les fotografies d’autors com Josep Pons Escrigas, Miquel Matarrodona, Adolf Mas o Narcís Cuyàs, o dels dibuixos de Modest Urgell i Dionís Baixeras.

Inauguració oficial de les obres d'obertura de la Via Laietana amb Alfons XIII,

10 de març de 1908, a la plaça de la Reina Regent, entre el carrer Ample –on

està situat la primera casa que es va enderrocar, a l'esquerra de la foto–

i la placa de Sant Sebastià, al bell mig de l'actual Via Laietana

Arxiu Fotogràfic de Barcelona
 

Tots els qui estem acostumats a moure'ns pels arxius de la ciutat o a passejar-nos per les xarxes socials hem admirat i lamentat les imatges dels racons desapareguts de Ciutat Vella. Sovint, situar els vells carrers i edificis resulta complicat, sobretot perquè no s'ha fet una obra integral que reculli aquest meravellós material gràfic. Nosaltres no ho farem perquè la feina seria ingent, però us deixem tres plànols que ens ajudaran a fer-ho amb l'interès i la curiositat de l'arqueòleg urbà, i quan passegem per la ciutat intentarem situar aquelles imatges aturades en el temps, que és cert que provoquen una mena d'enyorança d'un temps no viscut i que, també massa sovint idealitzem de forma acrítica.

Aspecte de l'obertura de la Via Laietana entre la plaça de l'Àngel i la plaça d'Antoni Maura

Brangulí Fotògrafs. Arxiu Nacional de Catalunya
 

El primer plànol, numerat sobre l'entramat urbà abans de la reforma, ens permet situar els dibuixos de Dionís Baixeras que podeu trobar al blog L'abans de Via Laietana, on la Maite Mar porta anys mostrant-nos el material de la seva acurada recerca pels arxius digitalitzats de la ciutat, com l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, l'Arxiu Històric, els arxius de districte, l'Arxiu Nacional de Catalunya o l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, a més d'altres institucions privades com el Centre Excursionista de Catalunya, l'Arxiu Mas o l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya.

 

El segon, ens mostra els carrera afectats i desapareguts totalment o parcialment (en gris), la zona demolida (en color morat) i el traçat de la Via Laietana i els nous carrers oberts o reformats (en groc).

 

El tercer, finalment, ens mostra la nova urbanització (en color marró) d'una Via Laietana convertida en una carretera que uneix el port amb l'Eixample, però que mica en mica s'anirà pacificant i fent-la més amable per als barcelonins que gaudeixen del passeig i de l'extens patrimoni que encara conservem, malgrat tot.

La Rodalia de Corbera

El Born Vell, de Ramon Martí i Alsina (1866). MNAC

Abans del barri de la Ribera i el Born

El resum de la història d'aquest barri de la Barcelona antiga que ens ocupa es basa en la introducció de la memòria que l'arqueòloga Daria Calpena i Marcos va escriure per documentar la intervenció arqueològica feta durant la segona meitat de l'any 2001 a l'entorn del passeig del Born i del Fossar de les Moreres. Entrar en més detalls o ampliar-los no és l'objectiu d'aquest apunt i resum servirà per situar-nos en el passat.

No és fins a finals del segle X o inicis del segle XI que es comença a ocupar de manera més estable la zona fora muralles amb l’aparició de nous nuclis de poblament, anomenats burgs o vilanoves: enfront dels portals (els Arcs, davant de la plaça Nova; el Mercadal, davant del Portal Major), al voltant de les esglésies (el burgs del Pi, de Sant Pere, de Santa Maria) o ravals com els Còdols o a la vora del Rec Comtal. Un altre d’aquests nuclis és el conegut amb el nom de Vilanova del Mar, el qual estaria situat a l’entorn del camí (el camí del Mar romà) que anava des del Mercadal (a l’actual plaça de l’Àngel) fins als entorns de l’església de Santa Maria de les Arenes (998), la qual durant el segle XIV (1329-1383) va patir una important reforma que la transformaria en l’actual Santa Maria del Mar.

A l’est d’aquesta àrea es troben els terrenys que la família Montcada rep, al segle XII, per la seva participació en la conquesta de Tortosa així com l’anomenada rodalia de Corbera, uns sorrals atorgats a aquesta família compresos entre els Puig de les Falzies (Llotja) i el Rec Comtal.

El carrer dels Montcada es va urbanitzar a partir de l’any 1418 i el 1509 es va pavimentar, i va ser el carrer noble per excel·lència i del qual n'ha fet un estudi detallat l'historiador Albert Garcia Espuche a La gent del carrer Montcada. Una història de Barcelona (segles XIII a XVIII), editat per l'Ajuntament de Barcelona (2020). Mig segle abans s’havien eixamplat els dos extrems (placetes de Montcada i d’en Marcús) per permetre el gir dels passos de les processons del Diumenge de Rams i del Corpus. L'obertura va significar la unió del barri comercial de la Bòria amb l’antiga Vilanova del Mar.

Entre la rodalia de Corbera i el carrer dels Montcada va néixer l’actual barri de la Ribera.

Fins al segle XIV aquesta zona va créixer tant des del punt de vista urbanístic, econòmic com social, fins a configurar-se com una unitat administrativa, anomenada el Quarter de Mar, la més poblada de la ciutat. Es constitueix, doncs, un barri pescador i mariner que acabarà assimilant les principals funcions portuàries i es convertirà en l’autèntic motor de la ciutat. La importància i alhora la diversitat d’oficis que es concentren en aquest barri, són un reflex d’aquesta activitat gairebé febril. Segons un fogatge de l’any 1389, el 79% de l’activitat marinera es concentra en el barri, així com també el 57% de les activitats tèxtils i de confecció de la pell i un 44% dels mercaders de la ciutat.

Més endavant, segons un fogatge de l’any 1516 es pot observar una lleugera disminució demogràfica del Quarter de Mar, tot i que encara conserva el protagonisme de la ciutat. Aquesta disminució ve donada en part per la crisi generalitzada del segle XV i també per la inutilització del primer port del segle XIV i la construcció del nou dic i les drassanes per part de Pere el Gran

Cal destacar el gran canvi que va patir el barri a començaments del segle XVIII. Després de la Guerra de Successió, l’any 1714 i sota el regnat de Felip V, es decideix construir una fortalesa militar en els terrenys ocupats actualment pel Parc de la Ciutadella. La construcció de la fortalesa i la delimitació d’una zona de seguretat al voltant, va provocar la destrucció d’una part important del barri, concretament l’àrea situada a ponent de l’església de Santa Maria del Mar. Aquest enderroc es va efectuar entre el mes de juliol de l’any 1715 i finals de l’any 1718, i va comportar una densificació de la resta del barri, així com també un canvi definitiu del traçat del Rec Comtal pel carrer que actualment porta el seu nom.

La Rodalia de Corbera

Rodalia de Corbera és el nom del llibre publicat per Salvador Sanpere i Miquel (Barcelona, 1840-1915), historiador, crític, publicista i polític català que amb aquesta obra va fer un detallat estudi de la història del nucli original del barri de la Ribera i el Born fins a la destrucció d'una part d'aquest barri, com hem dit abans, per a construir-hi la Ciutadella Militar per ordre de Felip V. Els plànols que veureu a continuació són extrets d'aquesta obra i pretenen reconstruir-ne amb detall l'evolució urbana. Alguns aspectes han estat superats per estudis posteriors, però tot i així us proposo que passegeu pels antics carrers, hi descobriu allò que ja no existeix i que reconegueu allò que encara es conserva.

Els dos últims plànols ens ajuden a situar la Ciutadella Militar i el Mercat del Born sobre el traçat urbà anterior a la construcció de la Ciutadella.

Trobareu més detall de la història d'aquest antic barri de la ciutat clicant l'enllaç Cafès i tavernes: quan Barcelona era un mercat, article que us portarà a descobrir quina era la plaça major de Barcelona.

 

Sanpere Miquel, Salvador. Rodalia de Corbera.

Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1890

Plànols extrets de l'Institut Cartogràfic

i Geològic de Catalunya

En traç vermell, a l'esquerra el Mercat del Born i a la dreta la Ciutadella

Plànol de la Ciutadella fet per l'enginyer militar d'origen flamenc

Joris Prosper van Verboom i aprovat per S. M.

el desembre de 1715 (AMCB Q147)