Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March

dimecres, 25 d’abril de 2018

Barcelona en tramvia (1909)

Fotograma de Barcelona en tramvia, al pas per
l'avinguda de la República Argentina


Barcelona en tramvia pertany a una sèrie documental sobre Barcelona dirigida per Ricardo de Baños (1884-1939), un dels pioners del cinema català i espanyol, juntament amb el seu germà Ramón. La sèrie també inclou Los parques de Barcelona (1907), Barcelona y su puerto a vista de pájaro (1909) i Montserrat (1909).




Malgrat que a la pel·lícula hi surt l'any 1908 i aquesta és la data que es dóna habitualment, va ser filmada el 25 d'abril de 1909, com ho anuncia La Vanguardia el 23 d’abril; i el mateix diari n'anunciava l'estrena el maig del mateix any al cinema Metropolitan Cinemaway (1909-1911). un peculiar cinema que tenia forma de vagó de tren, inaugurat el febrer, també de 1909, i situat a la Gran Via, 605-607, on avui hi ha l'hotel Avenida Palace. Encarregada pels propietaris del cinema a Ricardo Baños i a la productora Hispano-Films, va ser estrenada amb el nom de Paseo en tramvia por Barcelona. Es va projectar en dues parts i va ser l’èxit més gran d’aquesta sala. El mateix anunci indica alguns dels punts del recorregut per si els seus lectors hi volen anar a fer de públic, raó per la qual durant la filmació hi apareix tanta gent seguint el tramvia, a peu o amb bicicleta.


La Vanguardia, 23 d'abril de 1909


El Metropolitan Cinemaway, l'any 1909, durant una
projecció que simula un viatge en tren


Com es pot veure a l'anunci, el trajecte del tramvia, amb la càmera filmat des de la cabina del conductor, anava des de passeig de Gràcia-Gran Via per plaça Tetuan, passeig de Sant Joan, Arc de Triomf, Saló de Sant Joan (Lluís Companys), passeig de la Indústria (Picasso), passeig de l'Aduana (Marquès d'Argentera), passeig de Colom, Rambla, plaça de Catalunya, passeig de Gràcia, Salmerón (Gran de Gràcia), Josepets (Lesseps), passeig de la Diputació (República Argentina), Craywinckel (on hi havia la que probablement va ser la primera parada de tramvies de Barcelona), Víctor Hugo (passeig de Sant Gervasi) i avinguda del Tibidabo.


Fotograma de Barcelona en tramvia,
al pas pel carrer Gran de Gràcia


El trajecte no segueix el recorregut de cap línia de tramvia, sinó que aprofita els trams de diverses línies per ajustar-se al guió previst. No entrarem en els detalls del paisatge i els elements del recorregut per si els voleu anar endevinant. En tot cas, podeu consultar l'excel·lent article de la pàgina Història de Barcelona, on es detallen sobre plànol, amb fotografies i dades històriques cadascun dels indrets del trajecte.

Malauradament, només es va poder restaurar el fragment de la pel·lícula que es va filmar des del segon pas pel passeig de Gràcia, passada la plaça de Catalunya, fins a Craywinckel. La còpia estàndard en suport de nitrat va ser dipositada el 1986 a la Filmoteca Espanyola de Madrid per Ediciones Ricardo de Baños. Una còpia en negatiu d'aquesta mateixa còpia va ser restaurada el 1997, ja que la pel·lícula de nitrat es trobava en pèssim estat.


dissabte, 21 d’abril de 2018

Barcelona, ciutat de vestigis



Barcelona, ciutat de vestigis
Passejades per les petjades de la història
Ajuntament de Barcelona, 2017


Barcelona, ciutat de vestigis ens mostra la memòria de la ciutat de Barcelona a través de la veu de les seves pedres, carrers, monuments, places, és a dir, tot allò que dóna forma i vida a la ciutat. Aquestes petjades per la història ens conviden a tornar a la prehistòria i a reconstruir l'aqüeducte romà, el camí d'Horta, el rec Comtal, Sant Antoni, les muralles i les rondes, visitarem el Paral·lel, Icària i la ciutat més científica. Un viatge en què se'ns conduirà "des de Montjuïc fins al cel", passant per llocs tan inversemblants com Anvers o Istanbul.

Malgrat no ser una guia en el sentit estricte de la paraula, Barcelona, ciutat de vestigis ens permet recórrer la ciutat seguint diversos elements que, aparentment aïllats, acaben dibuixant un camí físic que podem recórrer amb la curiositat del viatger, però que també permeten confegir un relat que ens dóna la possibilitat de reconstruir la història a través de la lectura.


Gravat del pont del fossat del Portal de l'Àngel
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


La ciutat és una entitat en transformació contínua, en la qual passat i present lluiten permanentment per l’espai. La ciutat moderna se superposa a l’antiga, i aquesta, en un procés de monumentalització, sobreviu en forma d’esglésies, palaus, places i carrers. Els monuments i el paisatge urbà ens expliquen una part d’aquesta història, però difícilment la podem copsar sempre en conjunt. Ni tan sols Ciutat Vella forma un conjunt homogeni, perquè l’obertura de nous carrers modifica l’entramat històric, noves construccions substitueixen les velles i allà on abans hi va haver un cementiri avui hi ha una plaça.

En aquest llibre els monuments ens parlaran, més enllà de la seva història, del motiu que els situa en un indret determinat, i acompanyats de vestigis que no sempre resulten evidents podrem entendre el perquè del traçat d’alguns carrers, si és veritat que les pedres parlen o què s’amaga al subsòl.


Ressenya de Joan Àngel Frigola al web de l'Ajuntament La meva Barcelona


L'avinguda d'Icària a principis del segle XX
Arxiu Fotogràfic de Barcelona


dijous, 12 d’abril de 2018

Cap a la República en tramvia

14 d'abril de 1931, proclamació de la II República
Font: Bundesarchive, signatura: Bild 102-11543


La fotografia que encapçala l'apunt, d'autor desconegut i conservada en el Bundesarchive du el títol: "Republikanische Studenten und Arbeiter durchfahren auf einer mit den Farben der Republik geschmückten Strassenbahn die Hauptstadt Madrid" (Estudiants republicans i treballadors de la conducció en un tramvia de la capital madrilenya decorat amb els colors de la República). És curiosa la confusió de la senyera amb els colors de la República. El títol es manté per criteris arxivístics, però se'ls ha fet notar l'error i han afegit la correcció: és a Barcelona i el tramvia pertany a la línia 22, "Atarazanas-Plaza Cataluña-Bonanova", que circulava des de les 5.31 del matí fins l'1.37 de la matinada, tot i que aquell dia la festa deuria acabar al sortir el sol.



De l'Almanaque Jorba 1931 (© Bereshit, Enric H. March)



El 12 d'abril de 1931, les forces d'esquerres guanyaven les eleccions municipals i forçaven l'abolició de la monarquia i l'adveniment de la República, que seria proclamada el 14 d'abril. En aquell moment circulaven per Barcelona 58 línies urbanes de tramvia. A la guia adjunta podeu veure tots els recorreguts i fer un passeig imaginari per aquella Barcelona que vivia un esclat d'alegria. Com es pot comprovar, encara no s'han canviat els noms d'alguns carrers: Alfons XIII (Diagonal) encara no és l'avinguda del 14 d'abril i el passeig de Sant Joan encara no és el passeig de la República.


Dues unitats del Tramvia Blau a l'estació del funicular del Tibidabo
Fons Narcís Cuyàs (ICGC)


A les 58 línies urbanes hi cal afegir dues línies més. Una, la línia "Tranvía de la Avenida del Tibidabo", el que ara coneixem com a Tramvia Blau, que des de l'inici de l'avinguda du fins a la plaça de l'estació inferior del funicular. Inaugurat el 29 d'octubre de 1901 (1.276 metres) amb el funicular (1.152 metres), el primer d'aquest estil que es construïa a l'Estat espanyol, es posava en marxa oficialment el Parc d'Atraccions, tot i que no seria fins a 1905 que s'hi vam començar a instal·lar atraccions. Aquell mateix 1905, el tramvia va allargar la línia fins a Vallvidrera, però els anys 30 va tornar a l'extensió actual. En el moment d'escriure aquests apunt, el Tramvia Blau és fora de servei per obres en la línia.


Tramvia circulant per la carretera de la Rabassada
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya


L'altra, "Tranvías de montaña, S. A.", era la línia de la carretera de la Rabassada, que de l'avinguda de la República Argentina amb Craywinkel duia fins el Casino de la Rabassada.


El recorregut de la línia de la Rabassada


Durant els anys 30, el robatoris (hi passava molt burgès que anava a deixar al Casino el que havia suat l'obrer) es van convertir en una de les atraccions de la carretera. Tot i l'augment de vigilància a la zona, no es va poder evitar que la carretera i el bosc de la Rabassada fossin l’escenari de nombrosos robatoris, assalts i tirotejos. Una brigada de policia muntada s’encarregava de patrullar pel bosc, que en aquells moments era ja propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Fins i tot un grup paramilitar de Sant Cugat, el Sometent Armat de la Rabassada, vigilava la zona pels interessos dels seus senyors. L'Esquella de la Torratxa en feia conya de la mà del dibuixant Soka (Francesc Fontanals):


L'Esquella de la Torratxa, 8 de març de 1932


Més tard, amb la radicalització de les forces d’esquerra i de dreta, en permanent estat de guerra, durant el Bienni Negre (1933-1935), amb un Govern que tenia com a única arma política la repressió, ja fos mitjançant el pistolerisme carlista o l’acció policial, la Rabassada es va convertir en el lloc predilecte per fer-hi tot tipus de costellades que, segons els temps, van tenir un significat polític o un altre. Però bé, m'estic anant del tema. Només volia celebrar el 87è aniversari de la proclamació de la II República tot esperant que arribi la III, que tarda a arribar. Deu venir en tramvia.

Ah, sí, m'he enredat amb la Rabassada perquè volia ensenyar-vos un dibuix de Kalders (sí, en Pere Calders), que l'Esquella de la Torratxa publicava el 1937. No perdem mai l'humor, siusplau, perquè acabarem perdent també la paciència.