Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dilluns, 22 d’agost del 2022

Rèquiem pels banys de Sant Sebastià



Quan parlem del banys de Sant Sebastià ens venen al cap les grans instal·lacions del balneari que nosaltres hem conegut, inaugurat l'any 1928 i dissenyat per l'arquitecte modernista Antoni Millàs, amb l'imponent edifici del casino, que reproduïa el de San Sebastián al País Basc i construït pel mateix arquitecte. L'origen dels banys, però, és més antic. Cal anar-lo a buscar al 1910, quan a la platja de Sant Sebastià –que ja es feia servir de manera lliure a finals del segle XIX– s'hi col·loquen les primeres casetes i serveis per als banyistes.


Casino de Sant Sebastià, cap a 1928
Lucien Roisin. IEFC


Cal destacar dels banys de Sant Sebastià de 1928 que van ser els primers a acceptar persones dels dos sexes al mateix recinte, seguint una tradició secular d'aquesta platja que ha gaudit d'una llibertat –segurament facilitada per ser la més allunyada de la ciutat– que arriba a avui: s'hi fa nudisme no perquè sigui una platja nudista, sinó perquè és una platja lliure.


Terrassa del Casino de Sant Sebastià, a la dècada de 1930


A les instal·lacions hi havia set piscines: les tres infantils, amb les figuretes de foques i granotes als extrems que llançaven aigua per la boca; la familiar, interior i envoltada de castes, amb l'aigua molt freda perquè s'abastava d'uns pous; l'olímpica, amb trampolins i un tobogan de pedra, molt fonda, que quedava elevada sobre el terra i l'envoltaven uns ulls de bou que permetien veure-hi els nadadors que s'hi capbussaven i diverses botigues (perruqueria, accessoris de platja, bar); al costat de la familiar n'hi havia una de més petita, envoltada de gespa, reservada als socis del club; i a l'extrem nord, paret per paret amb els banys de Sant Miquel, hi havia la piscina de La Deliciosa, on s'hi concentrava el col·lectiu homosexual, però que també feien servir algunes famílies perquè era la més tranquil·la.


Piscina olímpica i terrassa del bar, cap a 1968
Família Cuyàs. ICGC


Bar dels banys de Sant Sebastià, cap a 1935
Arxiu General de l'Administració


La piscina familiar de Sant Sebastià


La majoria de nosaltres ja no vam arribar a veure en funcionament el casino, però sí el restaurant i la perruqueria. A mitjan dècada de 1970, aquest espai ja estava abandonat i molt deteriorat per manca de manteniment, tot i que la canalla aprofitàvem per fer-hi excursions.

La resta de l'espai estava ocupat per un immens entramat de casetes de bany, també molt atrotinades i plenes de forats, que eren aprofitades per als voyeurs per espiar les persones que es canviaven de roba. La zona de dutxes també era molt decadent, i sobretot les interiors, sota el casino i fora de tota vigilància, eren aprofitades per fer-hi contactes sexuals de tota mena.


Vista aèria dels banys i els restaurants de platja de la Barceloneta


A mitjan dècada de 1980, les instal·lacions van ser enderrocades i en el seu lloc s'hi van construir els nous banys públics, gestionats, des de 1995, pel Club Natació Atlètic-Barceloneta, nascut de la fusió dels clubs Atlètic i Barceloneta, que s'havien quedat sense instal·lacions quan es produeix l'enderroc de les instal·lacions vora mar, l'aquàrium (1963-1987), les parades de musclos i les muscleres, i els populars restaurants de platja (c. 1942-1994) de la Barceloneta.


Inici de l'enderroc dels restaurants de platja de la Barceloneta, el 1989
Oriol Tarrida. AFB


D'aquell ambient familiar i estiuenc en queden dues filmacions del NO-DO, que reproduïm a continuació. El primer és el NOT N 607 B  del 23 d'agost de 1954 (a partir del minut 1'49") i el segon el NOT N 659 B del 22 d'agost del 1955 (a partir del minut 2'14"). Ambdós ofereixen imatges tant de Sant Sebastià com de Piscines i Esports (1935-1987) de la carretera de Sarrià, inicialment més burgès però igualment popular.






Dels últims dies dels antics banys el fotògraf Manel Úbeda en va fer un reportatge fotogràfic l'any 1982, quan les instal·lacions funcionaven sota mínims per als pocs usuaris que es resistien a abandonar un paisatge que els (ens) havia acompanyat tota una vida. En un altre lloc, en un altre país, els banys de Sant Sebastià s'haurien restaurat, com s'ha fet al països del centre d'Europa o dels mars Tirrè i Adriàtic; però aquí tenim tendència a "fer net", a polir fins que del passat només en queda el record, o la façana, com passa amb els edificis de l'Eixample.


Tobogan i casino

Tobogan i Torre de Sant Sebastià del Transbordador Aeri

Piscina dels socis

Vestidors a la planta baixa del casino

Passadís central de la zona de casetes

Piscina de socis i casetes dels banys de Sant Miquel

Una de les piscines infantils

Botiga sota la piscina olímpica

Piscina La Deliciosa

Piscina familiar

Interior del casino