Angiolino Davoli és un dels molts
faquirs que van passar per Barcelona. Entre 1911 i 1919 va actuar en infinitat de
locals d’oci del Paral·lel, on compartia escenari amb cupletistes i espectacles
circenses de tota mena, com era habitual en aquells anys.
De Davoli en parlem al llibre BarcelonaFreak Show. Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, delsegle XVIII al 1939. Com passa amb molts d’aquests artistes ambulants,
només disposem de les dades dels anuncis i cròniques que apareixen a les
pàgines d’espectacles de la premsa.
L’atzar ha volgut que Julio Escolán
Gonzalvo, originari d’Osca i resident a Barcelona, llegís el llibre i descobrís
que parlàvem del seu besavi, Angiolino Davoli, a qui podeu veure a la
fotografia que encapçala aquest apunt i que ens ha cedit amablement. Julio
Escolán ens aporta algunes dades biogràfiques, fruit de les recerques familiars
i totes les imatges que veureu a continuació.
Ens explica Julio que Davoli va néixer
l’any 1887 a l’illa de Sardenya, probablement en una família lligada al món
circense. Després de voltar per mig Europa i els Estats Units, es va casar amb Teresa
Lapuente, filla de la petita població aragonesa de Lopinyén-Ortiella (comarca
de la Foia d'Osca), amb qui va tenir tres fills: Virginia Nieves (l’àvia de
Julio), Natividad Anacleta (monja de clausura a Daimiel, Castella-La Manxa) i
Hilario Hércules, que va morir sent un nen. Davoli va perdre la vida quan l’àvia de Julio tenia uns 12
anys. Segons s’explica a la família, va morir a causa dels incidents provocats
durant una actuació a Lleida en què va haver de trencar unes cadenes que estaven
massa ben soldades. Se sap que va començar fent de trapezista, activitat que va
haver d’abandonar en perdre un ull en una guerra, probablement en algun
conflicte al nord d’Àfrica.
Després d’assabentar-nos d’aquestes
dades biogràfiques que desconeixíem durant la redacció del llibre, reproduïm a
continuació l’apunt sobre Davoli tal i com va ser publicat al llibre, i hi hem
afegit documents gràfics; entre ells, una fotografia d’una de les atraccions
estrella de Davoli a la plaça de les Arenes. Tot i que l’objectiu del llibre és
incloure només les actuacions que els personatges relacionats van fer a
Barcelona, entre claudàtors hi afegim noves dades de caràcter general de la
vida artística de Davoli.
Publicitat
d’Angelino Davoli. Material cedit per Julio Escolán Gonzalvo
[Algunes notes
de premsa de l’arribada de Davoli a Barcelona a finals de 1911 indiquen que era
la primera vegada que actuava a l’estat espanyol després d’haver aconseguit
grans èxits arreu del món, però sobretot a Nova York, on va ser guardonat amb
el primer premi del concurs d’atraccions del Crystal Palace de Nova York, on es
diu que va fer més de 500 actuacions.
Aquesta carta
de presentació de Davoli és falsa, com acostumava a passar al segle XIX i
principis del XX amb els artistes circenses que actuaven per primera vegada en
una ciutat o en un país. Com hem vist amb molts espectacles recollits a Barcelona
Freak Show, esmentar llocs de procedència llunyans, o en alguns casos llocs
d’origen exòtics, era una manera d’atraure la curiositat del gran públic,
presentant un pedigrí que ningú podia comprovar.
El Crystal
Palace va ser un dels edificis construïts per a l'Exposició Universal de Nova
York de l’any 1853. Passat l’esdeveniment, es va fer càrrec de l’edifici l’empresari
P.
T. Barnum, creador del Ringling Brothers and Barnum & Bailey Circus, conegut
com l'espectacle més gran del món. Barnum va reinaugurar el palau el maig de
1854 i hi va arribar a fer espectacles circenses.
Davoli, però,
no hi va arribar a actuar mai perquè el 5 d’octubre de 1858, trenta anys abans
que nasqués el faquir sard, era destruït per un incendi mentre s’hi celebrava l’exposició
de l’American Institute Fair.
Per a la
propaganda era suficient esmentar la ciutat de Nova York i el Crystal Palace,
edifici que havia estat construït a imatge i semblança del que segurament podia
sonar al públic, el Crystal Palace de Londres de l’Exposició Universal de 1851,
consumit també pel foc, l’any 1936.
Fotografia
cedida per Julio Escolán Gonzalvo
“Des de mitjan
mes de desembre de 1911 fins el dia de Reis de 1912 es presentava al Teatre
Gayarre del Paral·lel amb Nou de la Rambla el faquir i malabarista Cavallero
Angiolino Davoli, conegut com l'home de la pell d'acer. Entre varietats
diverses, Davoli compartia cartell amb una colla de cupletistes vestides amb deshabillé que buscaven a l'escenari la
puça que havia posat de moda la Bella Chelito, mentre eren acompanyades a crits
per una clientela excitada que es componia bàsicament de mariners borratxos,
gitanos, obrers i joves estudiants. A la publicitat de l'època es deia que
"les puces del Gayarre són les que piquen més de Barcelona, les que costen
més treballs de trobar i les més intel·ligents en cercar niu".
En aquest
ambient, Davoli era presentat com: "Lo nunca visto. El fenómeno más grande
de la naturaleza que no pueden calificar los señores Doctores, a los que invita
gustoso El Hombre de la Piel de Acero, Cav. Angiolino Davoli. El trabajo de
Davoli solo se cree viéndolo".
Davoli, a més dels números habituals amb sabres, presenta espectacles de gran
risc i aparell, com els de rodar dins d'un barril ple de vidres, "La
palanca de la muerte" amb un cavall o ser atropellat per un cotxe. Aquesta
exhibició la va haver de fer a la plaça de toros de Les Arenes perquè
l'escenari del Gayarre no era prou gran.
El dia 7 de
gener de 1912, Davoli es deixava atropellar per un cotxe a la plaça de Les
Arenes. El crític José Manzanares Nausa explicava a la revista Eco Artístico que "después de
ejecutar emocionantes trabajos con sables, vidrios y púas, sacaron el
automóvil, el que ocuparon ocho personas, y una vez dadas varias vueltas por la
plaza, cogió las manos de Davoli;
luego los pies, y tendiéndose boca abajo, volvió á pasarle por el cuerpo. Fué
un momento emocionante; el público, puesto en pie, guardaba silencio,
tributando una entusiasta ovación á Davoli,
al verle levantarse como si no le hubiese pasado nada. El público, que se
arrojó á la plaza, lo paseó en hombros y lo aclamó durante largo rato, con
verdadero entusiasmo."
Davoli a les Arenes de Barcelona, el 1912. Fotografia cedida per Julio Escolán Gonzalvo
Després d’anar
de gira per diferents escenaris teatrals de l’Estat, com el Salón Madrid, de la
capital espanyola (gener i febrer), [on repetirà l’atracció amb l’automòbil,
però al carrer,] o el Salón Novedades d’Alacant (març), Davoli torna a
Barcelona, aquest cop al Trianon Cine (1912-1918; neix com a Popular, el 1910)
del carrer de la Cera, 51. En un programa que barreja pel·lícules i atraccions,
és presentat com "el fenómeno más extraordinario conocido hasta hoy, Davoli,
el hombre de la piel de acero, rey de la insensibilidad, único en el
mundo".
[La crònica del
debut de Davoli al Salón Madrid ens descriu algunes de les atraccions de
l’espectacle i l’aposta que fa al públic si algú és capaç d’imitar-lo:
El jueves [18
de gener de 1912] debutará Dávoli, el fenómeno que regala 10,000 pesetas al que
efectúe su trabajo, que consiste en acostarse en una plancha llena de clavos de
punta, subir una escalera con peldaños compuestos de sables y meterse en un
barril lleno de cristales. Dávoli invita á las eminencias médicas á estudiar este
caso singularísimo.
[L’octubre de
1912 Davoli actua al Teatro Circo de Saragossa. Com a curiositat, el dia 30 va
proposar el repte de fer un combat de lluita grecoromana amb un voluntari del
públic. S’hi va enfrontar José Iturmendi, un jove estudiant de Medicina, que va
vèncer el faquir després de vuit minuts de lluita. Davoli es va excusar dient
que estava malalt.
Des del 29 de
novembre fins el 30 de desembre de 1912 estarà al Teatre Sala Imperi del número
245 del carrer de la Diputació, compartint cartell amb Raquel Meller, en unes
sessions especials en què es convida l’Acadèmia de Medicina a comprovar aquest
cas extraordinari de resistència al dolor.
[Després de
l’estada a Barcelona, durant la primera quinzena de gener de 1913 Davoli actuarà
tres dies al Teatre Princesa de València, abans de dirigir-se a Portugal, on
actuarà en el Coliseo do los Recreos de Lisboa i en el Circo-Coliseo do Porto.
El 18 de juny
de 1913 participa en un acte benèfic a favor de la Clínica Sant Josep, en el
Teatre Espanyol del Paral·lel.
[El juliol de
1913 Davoli actua al Teatro Parisiana de Saragossa, compartint escenari amb
l’il·lusionista Yankoe i la parella de ball espanyol Marina i Sevilla. Entre finals de 1913 i gener de 1914, segurament després d’haver fet una gira
per Aragó, torna al Teatro Circo de Saragossa, on comparteix programa amb els
lleons del domador Mr. Steil i on tornarà a repetir l’atracció amb
l’automòbil.
Després d’uns
quants anys en què se li perd la pista perquè probablement és a l’estranger,
reapareix fent dues funcions els dies 29 i 30 d’octubre de 1919 en Circ
Eqüestre del Teatre Còmic del Paral·lel i uns dies després, el 15 de novembre,
en el Teatre Circ Barcelonès.”
[Des del mes de
desembre de 1919 fins
el febrer de 1920 actua
al Circo Price de Madrid, moment en què Davoli deixa d’aparèixer a la premsa.]
