Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

Alliberament de presoners a Auschwitz-Birkenau

Getty Images

El 27 de gener de 1945, les tropes de l'exèrcit soviètic alliberen el camp de concentració d'Auschwitz-Bikernau, a la Polònia ocupada per l'Alemanya nazi. Hi troben 7.500 presoners vius. En cinc anys, més d'1,3 milions d'homes, dones i nens (el 90% jueus) hi van morir assassinats. Avui fa 78 anys d'aquella data.

Entre tots els Lager (camps de concentració) nazis, més de 15 milions de persones van ser exterminades a les cambres de gas i per altres procediments: gitanos, homosexuals, discapacitats, eslaus, dissidents, presoners soviètics... Més de 6 milions eren jueus. I també catalans i espanyols exiliats capturats per la Gestapo a la França ocupada. A Auschwitz hi van morir 9 dels 1.094 catalans i catalanes que van ser assassinats als camps d’extermini nazis.

L'1 de novembre de 2005, l'Assemblea General les Nacions Unides designa el 27 de gener per commemorar anualment el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust (cliqueu l'enllaç per saber els actes que enguany se celebren a Barcelona).

Jaime Vándor

Més que en les imatges i en els escrits, l'horror i la por, com tots els sentiments humans, es reflecteixen de forma més crua en els ulls i a la cara dels qui els han patit.

Dels llavis del meu professor d'hebreu i de literatura de l'Antic Testament, Jaime Vándor, vaig poder sentir el relat de la persecució, de la por, de l'angoixa, de la crueltat... Vándor va néixer a Viena el 1933 i va fugir amb la seva mare a Budapest (Hongria), el 1939. Amagat de les tropes nazis, va aconseguir no ser deportat, però bona part de la seva família va morir en els camps d'extermini.

I amb tot, la imatge que sempre més perdurarà en el meu cap és la serenitat. L'esperança de qui sap quin és el valor de la vida, perquè ha tornat d'entre els morts.

El Gènesi, segons Robert Crumb

Bereshit... “Al començament...” Així comença en hebreu el Gènesi, el primer llibre de la Torà;  i de l’Antic Testament, la versió cristiana passada pel llatí de sant Jeroni, el mateix que es va inventar la poma del Paradís.

Història sagrada, narració mitològica, literatura... Què importa! Els relats bíblics formen part de la història, de la literatura, de l’art... De l’ètica i l’estètica d’Occident. No ens en podem desempallegar. Seria com arrancar-li l’escorça al nostre cervell.

Sigui quina sigui la manera com aquests relats s’han configurat en el nostre imaginari, la literatura, el cinema, la pintura, l’escultura ens han predisposat l'imaginari. Tant és que en tinguem una visió simbòlica com literal: ens imaginem els personatges bíblics perfectament humanitzats i amb una estètica determinada; determinada per la representació que l’art ens ha mostrat durant dos mil anys.

Tota aquesta introducció ve al cas perquè Edicions La Cúpula acaba de publicar Génesis, una història il·lustrada per Robert Crumb.

«La meva intenció ha estat exorcitzar el poder de la Bíblia, il·luminar el text il·lustrant fins el més mínim detall, perquè la gent vegi el que veritablement hi ha al text: violència, abús de poder, incest... l’ésser humà en el seu estat més roí. Estudiant-lo, me n’he adonat que hem passat per alt el paper de tantes dones fortes que van ser les verdaderes impulsores dels llinatges del poble hebreu», diu Crumb. És a dir, ha volgut fer una representació literal del text.

Moab i Benammí, filles de Lot, mantenen relacions

sexuals amb el seu pare per assegurar-ne

la descendència

Però Crumb és Crumb i el seu dibuix no està exempt d’una particular mirada sobre la vida i de la seva forma d’expressar-la. Ell mateix afirma en el pròleg que s’ha controlat, i tot i així, a la portada apareix l’etiqueta Només per a adults. La Bíblia no du aquest avís. No hi ha cap prevenció ni cap prejudici sobre el que es relata en el text. Què hi ha, doncs, en el dibuixos de Crumb que mereixen aquest advertiment? Doncs hi ha el que hi ha hagut sempre: la Bíblia té tantes interpretacions com lectors. Per què? Perquè la Bíblia és literatura. Poseu-li tots els adjectius que vulgueu, però és, literalment, literatura.

La mirada de Crumb és com el seu dibuix: enèrgica, violenta, transgressora, sensual, sexual, morbosa, vital... Si no heu llegit mai la Bíblia, l’Antic Testament, la Torà (Pentateuc), ara teniu l’oportunitat de llegir-ne el primer llibre, el Gènesi.

Al començament, Déu crea el Cel i la Terra... I després nosaltres vam crear Déu. I Crumb li ha donat forma amb el seu traç a tot plegat. Perquè la Bíblia és un llibre inacabat. L'escena de les filles de Lot amb què hem il·lustrat aquest apunt poden servir com a exemple de l'evolució de la mirada sobre les històries que relata la Bíblia. Lot i les seves filles ha estat un tema recorrent en la història de l'art; a continuació teniu tres exemples contemporanis del tractament d'aquest tema. Ens pot semblar estrany que la Bíblia mostri l'incest d'una manera no punible, però cal tenir en compte que les relacions sexuals entre pares, mares i fills tenia sentit quan, com en aquest cas, es buscava perpetuar el llinatge. Són ben coneguts, per exemple, els casos associats a les reialeses i el poder en general. I en acabar, podeu veure el còmic Les filles de Lot d'Eliran Harush per anar més enllà en la mirada transgressora sobre l'incest.

Lot and his Daughters (1958),

de Marc Chagall

Lot's Daughters (2006), de Richard MacBee

Col·lecció Marcie Lee

Lot and his Daughters I i Lot and his Daughters II, 2007,

de Marcelle Hanselaar