El Gènesi, segons Robert Crumb

Bereshit... “Al començament...” Així comença en hebreu el Gènesi, el primer llibre de la Torà;  i de l’Antic Testament, la versió cristiana passada pel llatí de sant Jeroni, el mateix que es va inventar la poma del Paradís.

Història sagrada, narració mitològica, literatura... Què importa! Els relats bíblics formen part de la història, de la literatura, de l’art... De l’ètica i l’estètica d’Occident. No ens en podem desempallegar. Seria com arrancar-li l’escorça al nostre cervell.

Sigui quina sigui la manera com aquests relats s’han configurat en el nostre imaginari, la literatura, el cinema, la pintura, l’escultura ens han predisposat l'imaginari. Tant és que en tinguem una visió simbòlica com literal: ens imaginem els personatges bíblics perfectament humanitzats i amb una estètica determinada; determinada per la representació que l’art ens ha mostrat durant dos mil anys.

Tota aquesta introducció ve al cas perquè Edicions La Cúpula acaba de publicar Génesis, una història il·lustrada per Robert Crumb.

«La meva intenció ha estat exorcitzar el poder de la Bíblia, il·luminar el text il·lustrant fins el més mínim detall, perquè la gent vegi el que veritablement hi ha al text: violència, abús de poder, incest... l’ésser humà en el seu estat més roí. Estudiant-lo, me n’he adonat que hem passat per alt el paper de tantes dones fortes que van ser les verdaderes impulsores dels llinatges del poble hebreu», diu Crumb. És a dir, ha volgut fer una representació literal del text.

Moab i Benammí, filles de Lot, mantenen relacions

sexuals amb el seu pare per assegurar-ne

la descendència

Però Crumb és Crumb i el seu dibuix no està exempt d’una particular mirada sobre la vida i de la seva forma d’expressar-la. Ell mateix afirma en el pròleg que s’ha controlat, i tot i així, a la portada apareix l’etiqueta Només per a adults. La Bíblia no du aquest avís. No hi ha cap prevenció ni cap prejudici sobre el que es relata en el text. Què hi ha, doncs, en el dibuixos de Crumb que mereixen aquest advertiment? Doncs hi ha el que hi ha hagut sempre: la Bíblia té tantes interpretacions com lectors. Per què? Perquè la Bíblia és literatura. Poseu-li tots els adjectius que vulgueu, però és, literalment, literatura.

La mirada de Crumb és com el seu dibuix: enèrgica, violenta, transgressora, sensual, sexual, morbosa, vital... Si no heu llegit mai la Bíblia, l’Antic Testament, la Torà (Pentateuc), ara teniu l’oportunitat de llegir-ne el primer llibre, el Gènesi.

Al començament, Déu crea el Cel i la Terra... I després nosaltres vam crear Déu. I Crumb li ha donat forma amb el seu traç a tot plegat. Perquè la Bíblia és un llibre inacabat. L'escena de les filles de Lot amb què hem il·lustrat aquest apunt poden servir com a exemple de l'evolució de la mirada sobre les històries que relata la Bíblia. Lot i les seves filles ha estat un tema recorrent en la història de l'art perquè ha permès, sobretot durant el Renaixement, representar el cos nu de la dona, com passa també amb la història de Susanna i els vells; i sobretot la mitologia grecollatina, que ha gaudit durant segles, de manera més o menys matisada, de carta blanca per representar el nu en l'art malgrat la pressió i la repressió de la religió cristiana: el mite que en aquest sentit ocupa el primer lloc és el de Venus i el seu fill Cupido. Ja en parlarem en un altre apunt.

Veiem ara uns quants exemples renaixentistes de Lot i les seves filles, on la luxúria i la nuesa corporal i genital hi tenen un paper important, i posen més èmfasi en l'incest consentit i plaent que no pas en la voluntat de Déu.

Lot i les seves filles (c. 1590-1631),

de Lazarus van der Borcht

La transparència de la gasa deixa veure

el sexe depilat de la filla mentre

el pare li acarona el pit.

Lot i les seves filles (1616), de Hendrick Goltzius

L'escena, tots nus, és extremadament distesa i plaent.

Lot i la seva filla (1537), d'Altdorfer

Aquesta agosarada versió ens mostra una de les filles nua,

sense cap vel als genitals i amb pèl púbic, un fet del tot

inusual, mentre l'altra filla, en un segon pla

llunyà, sembla preparar-se per

ocupar el lloc de la germana.

Lot i les seves filles (1600), de Joachim Antonisz Wtewael

Una altra escena distesa i eròtica, amb les filles nues,

una amb el sexe lleugerament cobert amb una fina gasa,

acarona la cara del pare mentre ell ho fa al pit.

Lot i les seves filles (1600), de Jan Harmensz Muller

Potser la composició més pornogràfica de totes, no per

la nuesa, sinó per la postura de la filla i el pare,

on ell el cavalca i, per tant, ens mostra la

intenció de l'autor de posar la mirada

i la voluntarietat de l'acte.

I a continuació, tenim tres exemples contemporanis del tractament d'aquest tema. Ens pot semblar estrany que la Bíblia mostri l'incest d'una manera no punible, però cal tenir en compte que les relacions sexuals entre pares, mares i fills tenia sentit quan, com en aquest cas, es buscava perpetuar el llinatge. Són ben coneguts, per exemple, els casos associats a les reialeses i el poder en general. I en acabar, podeu veure, clicant l'enllaç, el còmic Les filles de Lot d'Eliran Harush per anar més enllà en la mirada transgressora sobre l'incest.

Lot and his Daughters (1958),

de Marc Chagall

Lot's Daughters (2006), de Richard MacBee

Col·lecció Marcie Lee

Lot and his Daughters I i Lot and his Daughters II, 2007,

de Marcelle Hanselaar