Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March

dijous, 6 de juny de 2019

Diagonal 1969

Pluja sobre la Diagonal, l'any 1969
Arxiu Fotogràfic de Barcelona


La fotografia ens mostra una deserta avinguda de la Diagonal durant un dia de pluja de l'any 1969. A mà dreta s'hi veu l'enyorada sala Bikini (1953-1990) i alguns blocs d'habitatges, i a la banda posterior de la foto encara hi havia horts, els col·legis majors, el Palau Reial, la font dels Ocellets i s'hi havien construït les primeres facultats del campus de la Universitat de Barcelona, que conviuen amb el monument als caiguts (1951-2005).


Perspectiva aèria de la Diagonal, entre 1858 i principi dels 60.
A baix, els col·legis majors. A dalt, d'esquerra a dreta,
Palau Reial, Facultat de Dret i la font dels Ocellets


La font dels Ocellets, la dècada de 1920. Autor desconegut
Arxiu Municipal del Districte de les Corts
Avui desapareguda, al seu lloc hi ha els jardins
del mateix nom, al carrer Jiménez Iglesias


Curiosament, uns anys abans d'aquesta foto, aquest tram de la Diagonal estava més concorregut. El 17 de juny de 1939, quan Barcelona encara fumejava i la runa era pertot, a la zona sud de la Diagonal, per on les tropes franquistes van entrar a la ciutat per ocupar-la, el 26 de gener, i on encara ressonaven les cavalleries de la Guàrdia Mora,  es construïa el California (1939-1946), un restaurant amb orquestra i ball, que el 1947 passaria a dir-se Copacabana (1947-1956), noms que fan referència a les icàries de l’alta burgesia. L’avinguda s’omplia de luxoses terrasses. De 1940 era La Rosaleda (1940-1960), “la más alta expresión de la elegancia y calidad de la vida social de nuestra cosmopolita ciudad”, i El Cortijo (1940-1962).


L'entrada de la sala Bikini, l'any 1953
Cuadernos de arquitectura


A continuació, hi trobareu un curiós vídeo del mateix any que la foto, 1969, d'autor desconegut,  que mostra, amb un tràveling de 360º, aquest mateix indret de l'avinguda Diagonal a l'alçada del carrer de Numància, també a prop de la sala Bikini. Les imatges només giren mentre passen els cotxes i la gent. És gairebé una metàfora d'aquella època: el temps passa, girem, però no ens movem de lloc.