Pluja sobre la Diagonal, l'any 1969
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
La fotografia ens mostra una deserta avinguda de la Diagonal durant un dia de pluja de l'any 1969. A mà dreta s'hi veu l'enyorada sala Bikini (1953-1990) i alguns blocs d'habitatges, i a la banda posterior de la foto encara hi havia horts, els col·legis majors, el Palau Reial, la font dels Ocellets i s'hi havien construït les primeres facultats del campus de la Universitat de Barcelona, que conviuen amb el monument als caiguts (1951-2005).
Perspectiva aèria de la Diagonal, entre 1958 i principi dels 60
A baix, els col·legis majors. A dalt, d'esquerra a dreta,
Palau Reial, Facultat de Dret i la font dels Ocellets
La font dels Ocellets, la dècada de 1920. Autor desconegut
Arxiu Municipal del Districte de les Corts
Avui desapareguda, al seu lloc hi ha els jardins
del mateix nom, al carrer Jiménez Iglesias
Curiosament, uns anys abans d'aquesta foto, aquest tram de la Diagonal estava més concorregut. El 17 de juny de 1939, quan Barcelona encara fumejava i la runa era pertot, a la zona sud de la Diagonal, per on les tropes franquistes van entrar a la ciutat per ocupar-la, el 26 de gener, i on encara ressonaven les cavalleries de la Guàrdia Mora, es construïa on avui hi ha la Facultat de Dret de la fotografia aèria anterior, el California (1939-1946), un restaurant amb orquestra i ball, que el 1947 passaria a dir-se Copacabana (1947-1956), noms que fan referència a les icàries de l’alta burgesia. L’avinguda s’omplia de luxoses terrasses. De 1940 era La Rosaleda (1940-1960), “la más alta expresión de la elegancia y calidad de la vida social de nuestra cosmopolita ciudad”, i El Cortijo (1940-1962).
La Diagonal amb Numància, l'any 1968. El triangle format amb el
carrer Anglesola és la sala Bikini, i per sobre,
l'antic edifici de Sant Joan de Déu
L'entrada de la sala Bikini, l'any 1983
Cuadernos de arquitectura
A continuació, hi trobareu un curiós vídeo del mateix any que la foto, 1969, d'autor desconegut, que mostra, amb un tràveling de 360º, aquest mateix indret de l'avinguda Diagonal a l'alçada del carrer de Numància, també a prop de la sala Bikini. Les imatges només giren mentre passen els cotxes i la gent. És gairebé una metàfora d'aquella època: el temps passa, girem, però no ens movem de lloc.
¿Quieres creer que no recordaba el tranvía ?. Sale en el 0´40.
ResponEliminaOstras, me deja en fuera de juego, porque no se ni que trayecto hacía.
Una abraçada.
salut
Miquel, havia de ser el 59 o el 65, que eren els dos que en aquella època arribaven a la Zona Universitària, em sembla que des del Paral·lel. Una abraçada!
EliminaEs el mítico tranvía. Los estudiantes lo cogían en la zona y lo atiborraban. Muchas veces brincaban al unísono, para ver cómo resistía…
EliminaEra el 59, l'havíem agafat sovint 'per passejar', semblava que anessis 'al camp, Les Corts encara semblava un poblet i l'antic hospital de Sant Joan de Déu era entranyable. Una ocupació habitual de diumenge adolescent era agafar un tramvia o autobús fins al final i després, tornar. També el cementeri de Les Corts, on, per cert, si no em desdonen, tinc el ninxol familiar, semblava situat al bell mig de la natura.
ResponEliminaCert, era un costum fer aquests aquestes excursions en transport públic. Nosaltres fèiem l'anada i després tornàvem a peu. Com que vivíem a la zona nord de la ciutat, molt més poblada, anar a la sud era tota una aventura un descobriment. Sarrià i Pedralbes estaven molt aïllats de la ciutat. A les Corts, on vivia la que havia estat mainadera de la meva mare i la visitàvem sovint, hi anàvem des de casa dels avis a l'Esquerra de l'Eixample, i per arribar-hi havíem de travessar descampats i horts al voltant d'on es trobaven els antics camins de les Corts i de Sarrià, on acampaven uns zíngars que feien ballar l'ós.
EliminaNosaltres vàrem anar a viure al que ara s'en diu Racó de Les Corts ( c/ Cardenal Reig, la casa recent feta ~1970, els edificis sense enumerar...el carrer sense asfaltar i encara varem veure els primers anys passar els zingars fent ballar els osos...
Eliminanenanoi, m'alegra molt poder corroborar la presència dels zíngars amb l'os en aquells anys. A vegades he tingut la impressió d'haver-ho somiat.
EliminaGracies, JÚLIA, ENRIC... ¡¡¡¡
ResponEliminaDe veritat es que no ho recordaba
Salut
Moltes gràcies per aquesta informació, és vol valuosa per als meus records, Em relaxa.
ResponEliminaDe res! M'alegra molt que et resulti tan positiu.
EliminaEra el 59. Donava la volta als "caiguts" per tornar.
ResponEliminaGràcies, maiaviena!
EliminaJo tampoc recordava el tramvia per aquella zona i això que hi passava bastant sovint perquè més aviat agafava l'autobús el 7. I deu ser perquè el tramvia només arribava com diu maiaviena fins al monument als caiguts o sigui davant del Palau Reial.
ResponEliminaHola, Rafa. Si no recordo malament, antigament el tramvia arribava fins la plaça de Pius XII i pujava avinguda de Pedralbes amunt. Potser més tard va deixar de fer aquest trajecte i acabava davant del Palau. A mida que s'hi van anar construint facultats, diria que la connexió només es feia amb autobusos.
EliminaEl tranvía 65 llegaba hasta la escuela de ingenieros y creo que hasta Arquitectura. Yo lo cogía en Córcega-Aribau. Muchas veces hice el recorrido de vuelta a casa andando. El 59 no me parece que llegara hasta allí, creo que iba por Travesera, no por Diagonal, hasta el Camp Nou o Plaza del Centro.
ResponEliminaGracias, Eugenio. A ver si conseguimos una guía de tranvías de la época y completamos el mapa de esa zona.
EliminaJo havia agafat bastant aquests tramvies sobre 1960. Els agafava a Còrsega/Urgell davant l'Escola Industrial, on hi havia per cert una fábrica de discos potser la Compañia del Gramófono Odeon o La Voz de su Amo.
ResponEliminaLes dues linies venien per Córsega des de el carrer d'Aribau, agafaben Urgell, Carretera de Sarriá i el lateral de mar de la Diagonal. El 59 fins Numància on tenia el final i tornava per Anglesola, Diagonal, etc.
El 65 seguia pel lateral de la Diagonal fins on ara hi ha l'Escola d'Enginyers on tenia el final i retornava per Diagonal, etc.
Diria que el 59 venia de la Barceloneta concretament de davant del Aquari que hi havia al final del passaig Juan de Borbón.
Gràcies pel comentari, Toni. Com tu dius, el 59 arribava fins a la Barceloneta.
EliminaEl meu pare Laureà em va parlar de la rosaleda i del cortijo,de la rosaleda en deia que hi anava molt estraperlista i usurer
ResponEliminaEll al 1959/60 va començar a treballar a la masia d'esplugues ifen extres quan la masia era el top amb orquestra i espectacles,després al mític bar Catalunya a Esplugues,i després al Quirze
Al 1969 encara no estava feta l'autopista,la diagonal connectava amb la carretera de Cornellà Castelldefels,i amb la de Sarrià ,el 1974 jaes va fer l'autopista,la plaça de la unió de la diagonal i la carretera de Sarrià es deia Alfons Comín ,ara està on la clínica Quirón on la sortida de la ronda vallcarca
ResponEliminaMoltes gràcies pels teus comentaris!
EliminaDe res
EliminaA tu per aportar molt
El meu pare m' explicava molt d'aquella epoca, sobretot aquí a Esplugues amb els burots
Jo cap l.any 68/69 anava a estudiar a la facultad. Vivia a Sant Andreu i feia una hora de camí. També visitavam l.Hospital Sant Joan de Deu pels Nadals i portavan joguines i llaminadures als nens que estavan ingresats. Molts mes records...Pissinas y Deportes. La bolera, eyc etc.
ResponEliminaCom enyoro Piscines i Esports!
EliminaPel que veig, l'antiga numeració del tramvia coincideix bastant, en quant trajecte, amb la numeració del bus. El 59 i el 7 segueixen fent, més O menys, el mateix recorregut
ResponEliminaSí, el 59 fa un trajecte semblant. Ha allargat el recorregut de la Barceloneta al cementiri del Poblenou.
EliminaBenvolgut Enrich, hi han un parell d'errors en les dates als peus de les fotos : La foto aèria del triangle Diagonal-Numància -Anglesola està datada 1888, cosa impossible a jutjar per les construccions i el tràfic de vehicles a motor, i la de l'entrada del Bikini diu 1953, quan en realitat, a jutjar per la moto de l'esquerra i pel vestuari de la gent, ha de ser potser de 1983. Potser a aquestes alçades ja t'ho han comentat i et resulta complicat de corregir, en aquest cas disculpa l'intromissió, si et plau. Pel demés, quin bon article! Moltes gràcies.
ResponEliminaTens tota la raó. És un error de picat.
Elimina