Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March

dijous, 6 de juny de 2019

Diagonal 1969

Pluja sobre la Diagonal, l'any 1969
Arxiu Fotogràfic de Barcelona


La fotografia ens mostra una deserta avinguda de la Diagonal durant un dia de pluja de l'any 1969. A mà dreta s'hi veu l'enyorada sala Bikini (1953-1990) i alguns blocs d'habitatges, i a la banda posterior de la foto encara hi havia horts, els col·legis majors, el Palau Reial, la font dels Ocellets i s'hi havien construït les primeres facultats del campus de la Universitat de Barcelona, que conviuen amb el monument als caiguts (1951-2005).


Perspectiva aèria de la Diagonal, entre 1858 i principi dels 60.
A baix, els col·legis majors. A dalt, d'esquerra a dreta,
Palau Reial, Facultat de Dret i la font dels Ocellets


La font dels Ocellets, la dècada de 1920. Autor desconegut
Arxiu Municipal del Districte de les Corts
Avui desapareguda, al seu lloc hi ha els jardins
del mateix nom, al carrer Jiménez Iglesias


Curiosament, uns anys abans d'aquesta foto, aquest tram de la Diagonal estava més concorregut. El 17 de juny de 1939, quan Barcelona encara fumejava i la runa era pertot, a la zona sud de la Diagonal, per on les tropes franquistes van entrar a la ciutat per ocupar-la, el 26 de gener, i on encara ressonaven les cavalleries de la Guàrdia Mora,  es construïa el California (1939-1946), un restaurant amb orquestra i ball, que el 1947 passaria a dir-se Copacabana (1947-1956), noms que fan referència a les icàries de l’alta burgesia. L’avinguda s’omplia de luxoses terrasses. De 1940 era La Rosaleda (1940-1960), “la más alta expresión de la elegancia y calidad de la vida social de nuestra cosmopolita ciudad”, i El Cortijo (1940-1962).


L'entrada de la sala Bikini, l'any 1953
Cuadernos de arquitectura


A continuació, hi trobareu un curiós vídeo del mateix any que la foto, 1969, d'autor desconegut,  que mostra, amb un tràveling de 360º, aquest mateix indret de l'avinguda Diagonal a l'alçada del carrer de Numància, també a prop de la sala Bikini. Les imatges només giren mentre passen els cotxes i la gent. És gairebé una metàfora d'aquella època: el temps passa, girem, però no ens movem de lloc.



9 comentaris :

  1. ¿Quieres creer que no recordaba el tranvía ?. Sale en el 0´40.
    Ostras, me deja en fuera de juego, porque no se ni que trayecto hacía.
    Una abraçada.
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, havia de ser el 59 o el 65, que eren els dos que en aquella època arribaven a la Zona Universitària, em sembla que des del Paral·lel. Una abraçada!

      Elimina
  2. Era el 59, l'havíem agafat sovint 'per passejar', semblava que anessis 'al camp, Les Corts encara semblava un poblet i l'antic hospital de Sant Joan de Déu era entranyable. Una ocupació habitual de diumenge adolescent era agafar un tramvia o autobús fins al final i després, tornar. També el cementeri de Les Corts, on, per cert, si no em desdonen, tinc el ninxol familiar, semblava situat al bell mig de la natura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, era un costum fer aquests aquestes excursions en transport públic. Nosaltres fèiem l'anada i després tornàvem a peu. Com que vivíem a la zona nord de la ciutat, molt més poblada, anar a la sud era tota una aventura un descobriment. Sarrià i Pedralbes estaven molt aïllats de la ciutat. A les Corts, on vivia la que havia estat mainadera de la meva mare i la visitàvem sovint, hi anàvem des de casa dels avis a l'Esquerra de l'Eixample, i per arribar-hi havíem de travessar descampats i horts al voltant d'on es trobaven els antics camins de les Corts i de Sarrià, on acampaven uns zíngars que feien ballar l'ós.

      Elimina
  3. Gracies, JÚLIA, ENRIC... ¡¡¡¡
    De veritat es que no ho recordaba
    Salut

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies per aquesta informació, és vol valuosa per als meus records, Em relaxa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res! M'alegra molt que et resulti tan positiu.

      Elimina
  5. Era el 59. Donava la volta als "caiguts" per tornar.

    ResponElimina