La capella de Santa Madrona, entre els anys 1915-1925
Autor: Josep Brangulí
Madrona de Tessalònica, segons la llegenda, era una noia nascuda a Barcelona al segle III de l'era comuna, en època de l'emperador Dioclecià. Va anar a viure a Salònica (Grècia) on va treballar de minyona, però la van martiritzar per la seva fe cristiana. Anys més tard, uns comerciants francesos van comprar el seu cos incorrupte per portar-lo, en vaixell, a Marsella. Enmig d'una tempesta unes orenetes van començar a cantar per avisar-los que a prop hi havia terra ferma, la muntanya de Montjuïc. Els mariners van desembarcar i van deixar el cos en una ermita dedicada a Sant Fruitós, avui desapareguda. En diverses ocasions el mariners van intentar tornar a embarcar per dur a la santa a Marsella però cada cop que ho feien tornava a ploure. Finalment van entendre que la santa es volia quedar a la seva ciutat natal.
La capella va ser rebatejada amb el nom de la santa i reedificada entre els segles XV o XVI (està documentada des de 1406), i, el 1563, el Consell de Cent va decidir convertir Santa Madrona en patrona de Barcelona. L'església i el convent annex van ser ocupats per diversos ordes monàstics, fins que són destruïts durant el setge del 1652 i restaurats el 1661. Enderrocats l'església i el convent durant la Guerra de Successió, l'any 1713, se'n torna a construir un nou edifici el 1754, l'actual, restaurat el 1907 i el 1947.
La capella de Santa Madrona, a la dreta, envoltada
d'horts i camps, entre 1913-1917
Autor: Josep Branguli
Voltants de la Font de Santa Madrona, el 1893
Alexandre Cardunets. AHCB
Les restes de la santa es van moure diverses vegades de lloc fins que van ser traslladades a l'església de Santa Madrona del Poble-sec, però l'incendi provocat el 1909, durant la Setmana Tràgica, va cremar el cos de la santa. Temps després, Evelí Bulbena, veí del barri, va oferir a la parròquia una relíquia que suposadament s'havia salvat de les flames.
La capella del segle XVIII encara existeix avui al carrer de Muntanyans, en el recinte del Palauet Albéniz, a tocar del Museu Nacional d'Art de Catalunya, i s'hi celebra un dels pocs aplecs populars que queden a la ciutat. Malgrat que la festivitat de Santa Madrona és el 15 de març, i per tant és una festa que anuncia l'arribada de la primavera amb les primeres orenetes (com les que diu la llegenda que van acompanyar el vaixell amb les restes de la santa), per motius meteorològics es va decidir de celebrar l'aplec el quart diumenge després de Pasqua.
L'aplec actual només té una antiguitat d'uns vint anys, però en temps reculats s'havien fet processons a la Catedral i més antigament s'havien fet pelegrinatges a Montjuïc. L'aplec comença a l'església de Santa Madrona del carrer de Tapioles, al Poble-sec, amb una cercavila a càrrec de la imatgeria festiva del barri. Un cop a la capella de Montjuïc, els actes continuen amb un esmorzar popular i una missa a l’aire lliure, on es canten els goigs de Sant Madrona, i després de la qual s'hi fan diversos actes que acaben amb un dinar de germanor.
Prop de la capella hi havia un font, avui desapareguda, on s'hi feien aplecs, àpats i ball, com era tradició en les altres fonts de la muntanya i que havien fet famoses les fontades populars de Montjuïc.
La capella del segle XVIII encara existeix avui al carrer de Muntanyans, en el recinte del Palauet Albéniz, a tocar del Museu Nacional d'Art de Catalunya, i s'hi celebra un dels pocs aplecs populars que queden a la ciutat. Malgrat que la festivitat de Santa Madrona és el 15 de març, i per tant és una festa que anuncia l'arribada de la primavera amb les primeres orenetes (com les que diu la llegenda que van acompanyar el vaixell amb les restes de la santa), per motius meteorològics es va decidir de celebrar l'aplec el quart diumenge després de Pasqua.
L'aplec actual només té una antiguitat d'uns vint anys, però en temps reculats s'havien fet processons a la Catedral i més antigament s'havien fet pelegrinatges a Montjuïc. L'aplec comença a l'església de Santa Madrona del carrer de Tapioles, al Poble-sec, amb una cercavila a càrrec de la imatgeria festiva del barri. Un cop a la capella de Montjuïc, els actes continuen amb un esmorzar popular i una missa a l’aire lliure, on es canten els goigs de Sant Madrona, i després de la qual s'hi fan diversos actes que acaben amb un dinar de germanor.
Prop de la capella hi havia un font, avui desapareguda, on s'hi feien aplecs, àpats i ball, com era tradició en les altres fonts de la muntanya i que havien fet famoses les fontades populars de Montjuïc.
Restes de la font de Santa Madrona, entre 1913-1917
Autor: Josep Brangulí
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
La recuerdo de otra manera y en otra forma de vivencia. Con gente a procesión. Sin gente. Cerrada. Abierta. Turística...
ResponEliminaHay alguna foto que no había visto.
Salut
Suposo, Miquel, que al llarg dels anys l'aplec ha anat canviant. De fet, el format actual és relativament recent, impulsat pels veïns i veïnes del Poble-sec. Salut, company!
EliminaL'església antiga de Santa Madrona no és al carrer Tapioles, és l'actual Església de Lurdes, va queda destruïda durant la Setmana Tràgica i es va fer nova, molt diferent, tal com és ara. Ja hi havia allà un altar a la Mare de Déu de Lurdes, una moda devocional important, i es va canviar el nom, per això la de Tapioles, la gran, va ser la Nova. La de Lurdes és al carrer Verge del Remei, a tocar de la plaça de Santa Madrona a causa del nom antic de l'església. De llegendes sobre la santa n'hi ha un munt, per cert. En tot cas, aquest any l'aplec s'ha passat al maig ja que s'havia passat a l'abril i uns quants anys ha plogut, a veure si no plou enguany. Potser fa uns vint anys que es fa, no recordo que es fes anteriorment, al menys 'en vida meva', val la pena pujar a Montjuïc ja que és l´únic dia que s'obre l'ermita, actualment en els terrenys del Palauet Albéniz.
ResponEliminaGràcies, Júlia. Ara ho corregeixo. Sí, l'aplec a Montjuïc és modern. L'antic es feia a la Catedral.
EliminaHola,
ResponEliminasegons diu la Vikipedia l'església parroquial de Sant Madrona, la del carrer Tapioles, va ser construïda per a l'expo Universal de 1888. Par tant, el 1909, quan es va cremar la del carrer de la Verge del Roser ja existia.
Potser al fer nova de la Lourdes, van canviar l'advocació de la del carrer Tapioles? Aleshores, com es devia dir, abans?
En tot cas és una església molt gran i que va estar tancada per reformes durant molts anys. No sé com està ara pq fa molt de temps que no hi he estat.
O potser van conviure un temps, l'església Vella de Santa Madrona i la Nova. Això explicaria que un cop endarracada la Vella, canviessin d'advocació la del carrer de la Verge del Roser. A veure si la Júlia ens ho aclareix.
ResponEliminaGràcies.
Marta
Hola, bon dia. Em dic Sandra Madrona i sovint em pregunto com tinc de cognom el nom d'aquesta santa? Gràcies
ResponEliminaBon dia, Sandra. L'origen dels cognoms és divers, però la majoria fan referència a patronímics (noms de família), topònims, sants, oficis... És probable que el cognom Madrona provingui d'un patronímic antic, d'una avantpassada que se'n deia i que ha passat a cognom a partir de la fórmula típica "de ca la Madrona".
Elimina