Quan parlem del banys de Sant Sebastià ens venen al cap les grans instal·lacions del balneari que nosaltres hem conegut, inaugurat l'any 1928 i dissenyat per l'arquitecte modernista Antoni Millàs, amb l'imponent edifici del casino, que reproduïa el de San Sebastián al País Basc i construït pel mateix arquitecte. L'origen dels banys, però, és més antic. Cal anar-lo a buscar al 1910, quan a la platja de Sant Sebastià –que ja es feia servir de manera lliure a finals del segle XIX– s'hi col·loquen les primeres casetes i serveis per als banyistes.
Casino de Sant Sebastià, cap a 1928
Lucien Roisin. IEFC
Cal destacar dels banys de Sant Sebastià de 1928 que van ser els primers a acceptar persones dels dos sexes al mateix recinte, seguint una tradició secular d'aquesta platja que ha gaudit d'una llibertat –segurament facilitada per ser la més allunyada de la ciutat– que arriba a avui: s'hi fa nudisme no perquè sigui una platja nudista, sinó perquè és una platja lliure.
Terrassa del Casino de Sant Sebastià, a la dècada de 1930
A les instal·lacions hi havia set piscines: les tres infantils, amb les figuretes de foques i granotes als extrems que llançaven aigua per la boca; la familiar, interior i envoltada de castes, amb l'aigua molt freda perquè s'abastava d'uns pous; l'olímpica, amb trampolins i un tobogan de pedra, molt fonda, que quedava elevada sobre el terra i l'envoltaven uns ulls de bou que permetien veure-hi els nadadors que s'hi capbussaven i diverses botigues (perruqueria, accessoris de platja, bar); al costat de la familiar n'hi havia una de més petita, envoltada de gespa, reservada als socis del club; i a l'extrem nord, paret per paret amb els banys de Sant Miquel, hi havia la piscina de La Deliciosa, on s'hi concentrava el col·lectiu homosexual, però que també feien servir algunes famílies perquè era la més tranquil·la.
Piscina olímpica i terrassa del bar, cap a 1968
Família Cuyàs. ICGC
Bar dels banys de Sant Sebastià, cap a 1935
Arxiu General de l'Administració
La piscina familiar de Sant Sebastià
La majoria de nosaltres ja no vam arribar a veure en funcionament el casino, però sí el restaurant i la perruqueria. A mitjan dècada de 1970, aquest espai ja estava abandonat i molt deteriorat per manca de manteniment, tot i que la canalla aprofitàvem per fer-hi excursions.
La resta de l'espai estava ocupat per un immens entramat de casetes de bany, també molt atrotinades i plenes de forats, que eren aprofitades per als voyeurs per espiar les persones que es canviaven de roba. La zona de dutxes també era molt decadent, i sobretot les interiors, sota el casino i fora de tota vigilància, eren aprofitades per fer-hi contactes sexuals de tota mena.
Vista aèria dels banys i els restaurants de platja de la Barceloneta
A mitjan dècada de 1980, les instal·lacions van ser enderrocades i en el seu lloc s'hi van construir els nous banys públics, gestionats, des de 1995, pel Club Natació Atlètic-Barceloneta, nascut de la fusió dels clubs Atlètic i Barceloneta, que s'havien quedat sense instal·lacions quan es produeix l'enderroc de les instal·lacions vora mar, l'aquàrium (1963-1987), les parades de musclos i les muscleres, i els populars restaurants de platja (c. 1942-1994) de la Barceloneta.
Inici de l'enderroc dels restaurants de platja de la Barceloneta, el 1989
Oriol Tarrida. AFB
D'aquell ambient familiar i estiuenc en queden dues filmacions del NO-DO, que reproduïm a continuació. El primer és el NOT N 607 B del 23 d'agost de 1954 (a partir del minut 1'49") i el segon el NOT N 659 B del 22 d'agost del 1955 (a partir del minut 2'14"). Ambdós ofereixen imatges tant de Sant Sebastià com de Piscines i Esports (1935-1987) de la carretera de Sarrià, inicialment més burgès però igualment popular.
Dels últims dies dels antics banys el fotògraf Manel Úbeda en va fer un reportatge fotogràfic l'any 1982, quan les instal·lacions funcionaven sota mínims per als pocs usuaris que es resistien a abandonar un paisatge que els (ens) havia acompanyat tota una vida. En un altre lloc, en un altre país, els banys de Sant Sebastià s'haurien restaurat, com s'ha fet al països del centre d'Europa o dels mars Tirrè i Adriàtic; però aquí tenim tendència a "fer net", a polir fins que del passat només en queda el record, o la façana, com passa amb els edificis de l'Eixample.
Tobogan i casino
Tobogan i Torre de Sant Sebastià del Transbordador Aeri
Piscina dels socis
Vestidors a la planta baixa del casino
Passadís central de la zona de casetes
Piscina de socis i casetes dels banys de Sant Miquel
Una de les piscines infantils
Botiga sota la piscina olímpica
Piscina La Deliciosa
Piscina familiar
Interior del casino
Magnífico.
ResponEliminaSalut
Gràcies. M'alegro que t'hagi agradat!
EliminaUn tema no menor era el preu, quan jo era petita els Banys de Sant Sebastià tenien més elements que d'altres, un dels més populars eren les piscines infantils però recordo que tan sols hi anàvem en ocasions especials ja que els de Sant Miquel i l'Astillero eren força més econòmics. El gran tobogan havia propiciat alguns accidents greus, per cert. He de dir que quan a casa encara no teníem dutxa anar als banys també em feia gràcia per les dutxes, evidentment amb aigua freda, ep. L'anada als banys no era massa freqüent, al menys en el meu cas, i comportava el viatge en 'jardinera'. Els darrers anys de Sant Sebastià ja el més important era el tema homosexual, encara no 'normalitzat' en general.
ResponEliminaEra una gradació econòmica de menys a més: La Platja lliure que s’hi entrava per un carreró estret; els Banys de Sant Miquel, l’Astillero i els més cars els Banys de Sant Sebastià.
EliminaNo a tot arreu s'han conservat, tampoc, hi ha casos molt diversos. A la pel·lícula 'La prima cosa bella' es veuen els de Livorno, encara en funcionament, molt populars alguns d'ells, que més aviat em van recordar els càmpings baratets d'avui, per l'estètica i el tipus de gent. Piscines i esports era caret, també era un lloc on, al menys nosaltres, anàvem molt de tant en tant.
ResponEliminaI la gent encara més humil anava a la platja lliure de Rocamar, que no sé ben bé on situar, hores d'ara. Fins que vam començar a agafar trens per anar a Gavà, a Castelldefels, a Garraf... A Badalona també havia anat alguna vegada als Banys de La Donzella de la Costa.
ResponEliminaA casa, que diners no n'hi havia gaires, hi anàvem força sovint a l'estiu, amb la mare i les meves germanes. Ocasionalment, havíem anat als Orientals. Com que mon pare ja hi anava de jove, a Sant Sebastià, anar als banys i a la Barceloneta en general era un costum. Em sembla recordar que ens feien descompte. A Piscines i Esports hi anàvem en ocasions especials.
EliminaEl tobogan de la piscina gran el van tancar després que s'hi matés un noi.
La platja de Rocamar era la que estava entre el C.N. Barcelona i l'inici de l'escullera. Hi havia un bar a l'escales i el restaurant Rocamar al capdamunt de la rampa.
A Badalona encara vam aconseguir anar amb les nenes als banys La Pista, davant de l'estació del tren. Eren uns banys petitons però molt bonics.
Gràcies Enric:
ResponEliminaMagnifica exposició del tema i records de la meva infància d'aquells que sorgeixen entre boires, vagament encara recordo el tobogan i l'aigua salada de les piscines.
Moltes gràcies
PS
Un favor encara que amb les fotografies es pot determinar on estaven situades les instal·lacions seria possible col·locar-les en un planol
Alberto, estaven en el mateix lloc on ara hi ha el CN Atlètic-Barceloneta. Per la banda de mar arribava fins a la platja i ocupava uns metres més de plaça.
EliminaQuins records de la infantessa, anavem amb el tramvía fins els banys de St.Sebastià, les jardineres eren aquells traviés que anaven per el passeig fins el Aquari i allà giraven. Recordo que es podien llogar banyadors i tovalloles als banys.
ResponEliminaAnar-hi amb les jardineres ja era súmmum!
EliminaYo iba con mi madre en el autobus, y estábamos toda la mñn hasta las 4 que volvíamos a casa. Día si y día también.
ResponEliminaAixò sí que és aprofitar el temps!
EliminaHola buenas noches ,una pena que todo lo que hemos vivido vaya desapareciendo, pero ya estaban obsoletos habían tenido su esplendor como nosotros tambien lo vamos perdiendo.
ResponEliminaEn su lugar harán otras edificaciones que estarán más acordes con los tiempos que vivimos.
Pero como siempre me encantas estos artículos porque me hacer recordar toda mi juventud.
Gracias Mark
En part, estic d'acord amb el que dius. És cert que no tot es pot conservat i que restaurat sovint és més car que fer de nou. Però trobo que, si no era possible conservar-ho, sí que es podia haver fet una part de les noves instal·lacions amb l'estètica dels antics banys.
EliminaPerdón escribí mal el apellido
ResponEliminaYo me acuerdo cuando iba ,me encataba las piscinas con diferentes alturas de los niños.Luego había una para hombres y otra de mujeres,recuerdo que al ser pequeña me dejaban pasar a la de hombres con mis hermanos
ResponEliminaGràcies per compartir els teus records!
EliminaHi ha una pel·lícula d'Antoni Ribas, posterior a La ciutat cremada, amb escenes nocturnes rodades als exteriors del casino dels Banys de Sant Sebastià.
ResponEliminaSembla que és a les primeres escenes de Victòria!, encara amb títols de crèdit: https://www.youtube.com/watch?v=Zs49kEbCd4o
També hi ha una de les característiques il·lustracions multitudinàries de Ricard Opisso d'uns banys, que podrien ser els de Sant Sebastià?
https://4.bp.blogspot.com/-soamguOtW6w/T1DMNlW7WCI/AAAAAAAABfg/WubX1wwsJw8/s400/caloopi28.jpg
Suggeriments gràfics per a afegir a aquest excel·lent articles, si són pertinents.