Els dos Bogatells: un torrent i una riera

El Bogatell al Poblenou, el 1873

Lluís Rigalt (AHCB)

Els dos Bogatells

Molts barcelonins es van sorprendre quan vam parlar del torrent del Bogatell al barri del Clot, antic nom que rebia l'actual carrer de Rogent, perquè associem aquest nom amb l’avinguda del Bogatell que travessa el barri de la Vila Olímpica en direcció a mar des del carrer Marina, entre Pujades i Llull, fins a l’avinguda d’Icària (vegeu Rogent, el Bogatell i la Sèquia Comtal).

El Bogatell al Poblenou, el 1873

Lluís Rigalt (AHCB)

Aquesta avinguda del Bogatell pren el nom de la claveguera a l’aire lliure que en el tram des d’Icària fins al mar va ser visible fins a finals dels anys 80 del segle XX (en parlem a L’últim viatge a Icària), però que abans va ser una riera que transcorria per un Poblenou rural com ens mostren els dos dibuixos de Lluís Rigalt de 1873.

La desembocadura de la claveguera del Bogatell vista des

de la platja, poc abans del seu soterrament

(Martí Llorens, 1985)

Aquesta duplicitat ens l’explica en Pere Cowley a Pla de Barcelona, on trobareu, a més l’explicació etimològica de l’alternança dels noms Bogatell i Bugatell, noms que també ens trobem a Sant Adrià del Besòs i a Montcada i Reixac. Però intentarem aportar alguna dada més.

Per trobar l’origen de tot plegat haurem d’anar a la plaça de Gal·la Placídia, on la riera de Cassoles (nom que prenia la riera de Vallcarca a partir de la plaça de Lesseps, tot baixant per l’avinguda Príncep d’Astúries) s'unia amb la riera de Sant Gervasi. A partir de la Travessera de Gràcia es tornava a bifurcar: a la dreta, en direcció al mar, es convertia en la riera de Sant Miquel (avui carrer), i per l’esquerra prenia el nom de riera d’en Malla, que travessava l’Eixample fins a coincidir amb la part baixa de la rambla de Catalunya.

Tram final de la riera de Cassoles (actual plaça de Gal·la Placídia), on s'unia amb

la riera de Sant Gervasi per a continuar com a riera d'en Malla

Autor: Jordi Llacuna. Club Excursionista de Gràcia (AFB)

Abans que el tercer recinte de muralla medieval del segle XIV envoltés el Raval, la riera d’en Malla baixava per l’actual Rambla camí del desguàs en el Cagalell o a mar, tot i que hi ha geòlegs que qüestionen que aquest passeig hagi estat mai la llera d’una riera, malgrat que l’etimologia de rambla ens porta a la paraula ramla, que en àrab significa “areny”.

La inundació de la Rambla en un romanç de 1862

Arxiu Històric de la Ciutat

No insistirem en aquest punt perquè no és l’objectiu d’aquest apunt. En tot cas, quan les pluges provocaven avingudes violentes d’aigua representaven un perill per a la ciutat perquè es concentraven en els llocs de pas, els portals. Com va passar amb les terribles inundacions del 6 i el 15 de setembre de 1862. Ho descriu Hans Christian Andersen a Viatge per Espanya, que va viure els fets des de l’hotel Oriente (una placa a la façana ens recorda el fet) i va veure com l’aigua que va obrir una bretxa a Canaletes inundava la Rambla i els carrers adjacents.

Pont sobre la riera d'en Malla a l'alçada del passeig de Gràcia (1888)

Aquesta va ser la raó definitiva –el capità general de Catalunya, comte de Lacy, ja havia encarregat un projecte l’any 1789– per la qual la riera d’en Malla va ser desviada des de la rambla Catalunya, a l’alçada del carrer Casp, en direcció al Portal Nou (actualment, Arc de Triomf). La canalització subterrània es va construir el segle XIX, però segurament ja se'n va fer un desviament el segle XVII aprofitant el vall de la muralla, alhora que es recollien les aigües dels torrents de l’Olla i d’en Vidalet, que dins de muralles es convertien en la riera de Sant Joan. Aquesta riera es va començar a urbanitzar el segle XIII, per tant és probable que ja es desviés també cap el Portal Nou aprofitant el mateix vall, on es trobaria també amb el torrent Pregon, o del Pecat, i amb el camí d’Horta, que també es convertia en riera quan els torrents procedents del turó de la Rovira baixaven plens.

La riera d'en Malla al carrer Casp girant cap a Roger de Llúria, davant dels jesuïtes, cap a 1890

Arxiu Casp Històric

Tot aquest indret on avui convergeixen els passeigs de Sant Joan i de Lluís Companys, durant el segle XV era conegut com l’Areny o Rambla de Llevant (o de la Creu), i els seus sediments acabarien formant la Punta del Convent, una llengua de terra que s’endinsava mar endins on actualment hi ha el parc de la Ciutadella. Però posteriorment les aigües es van desviar aprofitant la depressió natural que paral·lela a la línia de costa encara es pot resseguir sota l’Estació del Nord, anava a buscar Pujades passat el Parc de la Ciutadella (a la cantonada de muntanya/Llobregat un espai de 80 cm entre mitgeres recorda l'antic pas de la riera) i entre els actuals carrers de Llull i Ramon Turró travessava els aiguamolls de la Llacuna (topònim que persisteix al Poblenou) i desguassava al torrent del Bogatell que baixava des del Guinardó perpendicular al mar pel Taulat i darrere del Cementiri Vell (el passatge Transversal de la Llacuna en preserva el traçat), després d’haver passat pel Clot (vegeu Rogent, el Bogatell i la Sèquia Comtal).

Fragment del Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona (1855),

d'Ildefons Cerdà, que permet veure el recorregut de la riera d'en Mallà

des de l'actual rambla de Catalunya, el desviament cap a Casp,

el recorregut pel vall de la muralla, les lleres del Bogatell Vell

i el Nou i el desguàs en el torrent del Bogatell

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Quan amb el temps acaba desapareixent el torrent original, la riera d’en Malla n’assumeix el nom (Bogatell Vell) i com a únic rastre relacionat amb l’aigua ens queden el barri i el carrer de la Llacuna. Posteriorment, amb la construcció de la Ciutadella militar se’n va rectificar lleugerament el recorregut fins que a mitjan segle XIX es va construir el tram artificial, anomenat Bogatell Nou, que va acabar donant nom a l’avinguda del Bogatell alhora que oblidàvem el nom original de riera d'en Malla.

Desembocadura del Bogatell (1910-15)

Frederic Ballell. AFB

D’històries com aquest la ciutat n’és plena. A partir de 1897 Barcelona es va agregar els pobles del Pla, i els camins i rieres, que moltes vegades feien de fronteres naturals, han quedat integrats en la trama urbana mentre l’Eixample cosia desnivells i orografies conformant un teixit que si en el mirem bé és molt menys homogeni que no pas sembla.

*

Aquesta història, amb més detalls (un tercer Bogatell) i il·lustracions, i moltes

d'altres sobre la ciutat les podeu trobar en el meu últim llibre

Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat
Viena Edicions, 2018