El carrer del Bogatell, a l'alçada de Núria (esquerra) i
Mallorca (dreta),en una postal de principis del segle XX
Rogent vs Sèquia Comtal
El carrer de la Sèquia Comtal rep el nom del Rec Comtal, que tallava aquesta via a l’alçada de Can Paloma, uns metres abans del carrer del Clot, i on la disposició de les cases encara ens permet veure quin era el traçat de la conducció d’aigua. Si fem cas del Nomenclàtor de Barcelona, el nom és anterior a 1900, sense documentació que ens permeti esbrinar l’any exacte en què és batejat amb aquest nom, sense cap referència a un nom anterior i suggerint que segueix parcialment l'antic traçat de la Sèquia Comtal, cosa que no és certa perquè ambdós traçats es trobaven perpendicularment just després que les aigües deixessin el molí del Clot. Sobre aquest molí i la seva conversió en cinema i posterior substitució per uns banys, llegiu El misteri del cinematògraf que va ser un molí.
Si mirem sobre plànol veurem que el carrer té continuïtat en direcció muntanya amb el de Rogent. Això és així perquè abans que carrer aquest traçat va ser el del torrent del Bogatell, cosa gens estranya perquè al Pla de Barcelona l’intercanvi entre rieres convertides en camins i camins que esdevenien rieres quan plovia ha estat constant degut a la configuració del territori. El Collserola –com el Llobregat i el Besòs– exerceix de frontera natural de la comarca del Barcelonès i les avingudes d’aigua, estacionals i torrencials (és un fenomen típic de la franja litoral del llevant peninsular) envaïen els camins del Pla, molts d’ells anteriors a la colonització romana.
El torrent del Bogatell naixia a la muntanya del Guinardó amb el nom de torrent d’en Melis. Baixava aproximadament pel carrer de Sant Quintí i a l’alçada de la Via Francisca (carrer de Sant Antoni Maria Claret) passava pel costat de la masia de Can Miralletes i buscava el Camp de l’Arpa entre el passatge Catalunya i el carrer Conca, i era a partir de la camí d’Horta (carrer Freser) que prenia el nom de Bogatell. Seguia el traçat de l’actual carrer Rogent, travessava el nucli del Clot per anar a buscar el carrer de Sant Joan de Malta, i anava cap a mar entre l’actual Rambla del Poblenou i el carrer de la Llacuna, on alimentava els aiguamolls dels quals el nom del carrer del Poblenou és un testimoni.
El torrent del Bogatell, aiguamolls i la Llacuna, en un fragment
del Plano de Barcelona sitiada por las armas de Francia el dia 12
de iunio y defendida asta 5 de agosto del año 1697 [...], de
D. Iuan Gianola ing. delit. Fran. Gazan sculp. Bar. 1699
(Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, RM 139830)
El torrent del Bogatell esdevé carrer en el moment en que s’urbanitzen les vores de la llera, i com a tal apareix en el Plano industrial y comercial de San Martín de Provensals de 1882. No passarà a dir-se Rogent, en honor a l’arquitecte Elies Rogent, fins el 18 de juny de 1916, nom que mantindrà fins avui, excepte el període que va del 16 de setembre de 1937 al final de la Guerra Civil, que va ser batejat amb el nom de Benito Pasanau (1900-1936), fill del Clot i carreter de la fàbrica de cerveses Damm. Militant de la CNT, Pasanau va ser ferit en el front d’Aragó enrolar a la Columna Durruti i va morir a la clínica de l’Aliança de Barcelona.
En aquest fragment del Plano industrial y comercial de San Martín
de Provensals de 1882 es distingeix perfectament el torrent
del Bogatell (121) només està urbanitzat entre el
camí d'Horta (Freser) i el camí de Sant Sever
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Però quan l’any 1916 es va canviar el nom al torrent del Bogatell pel de Rogent, quin tram del carrer va ser anomenat així? La resposta sembla prou òbvia: només podia dir-se Rogent allò que pogués ser identificat com a carrer. Només cal mirar un plànol de l’època per veure que el carrer Rogent anava des del camí d’Horta (Freser) davant del forn Elias fins el camí de Sant Sever (desaparegut a l’obrir el carrer València), continuació del camí dels Enamorats i tots dos hereus de la Via Molinària, el camí que seguia de prop el recorregut del Rec Comtal i que comunicava els diversos molins, com el seu nom indica. El forn Elias, inaugurat l'any 1917 en una antiga masia, quatre generacions després continua actiu i celebra el 6 de maig del 2017 el centenari, al carrer, amb els veïns i amb coca de forner, com no podia ser de cap altra manera.
Cruïlla del camí d'Horta (Freser) amb el carrer del Bogatell (Rogent),
amb el Guinardó al fons (principis s. XX)
Originalment, doncs, el carrer Rogent és només el tram urbanitzat entre els dos camins importants del barri de muntanya del Clot, anomenat més tard el Camp de l’Arpa. Per tant, desaparegut el topònim del torrent del Bogatell el tram entre Sant Sever (València) i el Rec Comtal es va quedar amb el nom de Sèquia Comtal (anterior a 1900, segons el Nomenclàtor), que ja era com s’anomenava el camí que duia al molí del Clot i al pont que permetia accedir a la plaça del Mercat existent abans que s’hi construís l’edifici modernista (Pere Falqués, 1889).
Així consta en el Plano de Barcelona y sus alrededores, de 1916. Què ha fet, doncs, que el carrer de la Sèquia Comtal hagi perdut un tram en benefici del carrer Rogent? La pura distribució urbanística. Al desaparèixer el camí de Sant Sever es va perdre la referència viària del barri, que va passar a la Meridiana, que mai ho va ser perquè mai havia estat un camí, sinó una immensa esplanada de camps de cultiu i molins, que va servir per fer-hi passar el tren, per acabar convertida en una autopista urbana i, per tant, en una frontera que va partir el barri del Clot.
El carrer de la Sèquia Comtal, entre Sant Sever i el Rec Comtal,
en un fragment del Plano de Barcelona y sus alrededores, de 1916,
el mateix anys en què el Bogatell canvia el nom per Rogent
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Però la prova definitiva que el tram inferior de l'actual carrer Rogent tenia una vida al marge del tram superior en l'aporta Eugeni Renom, veí d'aquesta via, que ens fa veure que el plànol Martorell de 1933 li dona una numeració independent tant de Rogent com de la Sèquia Comtal. Entre la Meridiana i Enamorats el números parells van del 2 al 28, per tornar a començar pel 2 a les casetes de planta i pis que van ser enderrocades quan es va obrir el carrer de València.
Fragment del plànol Martorell de 1933
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Qué bueno. Te aseguro que el 90% de lo que explicas no lo sabía
ResponEliminaGracias.
Salut
Sempre és un plaer sorprendre el lector, Miquel! ;)
EliminaBravo,i gràcies. Ets un investigador d,exceléncia. Et parlo des de la perspectiva de historiadora d,art. I dins el sentiment nostàlgic del barri, on varen néixer els pares i jo mateixa. 👏💕
EliminaMoltes gràcies, Magda! Ets molt amable. Em plau saber que a través del relat hi podeu connectar emocionalment.
EliminaAmic Enric, estás parlant d'indrets entranyables per a mí. Jo vivia al carrer Sant Joan de Malta, comprava les llibretes i el primer diccionari a Can Paloma i anava a l'escola al Colegio Academia Cataluña al carrer Sèquia Comtal, 1 i el primer treball el vaig tenir al carrer Rogent.
ResponEliminaNo tinc evidencies documentals però per el que recordo quasi asseguraria que el Rec, al baixar per el carrer Sèquia Comtal, no entrengava perpendicularment amb el carrer de Clot, feia un gir darrera de Can Paloma, allí hi havia un conjunt de petits magatzems, obradors, tallers als que s'hi accedia per un passatge particular que anomenàvem "pasaje Atómico" podria pensar que aquells tallers es localitzaven allí des d'èpoques anteriors, potser aprofitant les aigües del Rec.
Salut
Francesc Cornadó
Sabia que t'agradaria, Francesc! El que dius del Rec és com ho explico a l'apunt. El Rec travessava la Meridiana davant de l'església del Clot i des d'allà passava el avui és carrer Aragó per creuar-se amb el carrer de la Sèquia Comtal pel mig d'on van estar els Baños Populares. Abans dels banys i va haver el Cinematógrafo Recreo Martinense que es va instal·lar en un antic molí. A l'altre costat de la Sèquia Comtal, el Rec passava entre el carrer del Clot i la Meridiana.
EliminaM'hauràs d'explicar això del "pasaje atómico" i d'on venia aquest nom.
Amic Enric, no sé d'on venía el nom de "pasaje Atómico", et diré que el passatge seguia una corba que anava de Sèquia Comtal fins la Meridiana Aragó, estaba tancat amb una porta a cada extrem i a la porta que donava a la Sèquia Comtal hi havia un lletrero pintat a má que deia "pasaje Atómico" tots l'anomenavem així.
EliminaFrancesc Cornadó
Francesc, recuperant el teu comentari de fa uns anys, el passatge "atómico" que esmentaves estava a la dreta o l'esquerra baixant el carrer de la Sèquia?
EliminaEnric, el passatge estava a l'esquerra, baixant Sèquia Comtal, acabava darrere Can Paloma.
EliminaGràcies, Francesc. Encara hi és i tancat amb reixa.
EliminaUn pou de saviesa (per variar), Devoro amb devoció les teves il·lustrades descripcions de com era aquella Barcelona que el vent s'endugué. Jo havia sentit a parlar del Rec Comtal o de Regomir, però no l'hauria sabut pas ubicar al mapa, ni sabia res del Bogatell (a part de l'estació de metro) ni de la riera d'en Malla... Sempre aprenc de tu, Enric, i dels teus comentaristes no menys savis: docere et delectare! Gràcies
ResponEliminaMoltes gràcies, Ramon!
EliminaDel Rec Comtal en sentiràs parlar molt en els propers anys. Si tens curiositat, tinc un blog dedicat exclusivament al Rec:
http://el-rec-comtal.blogspot.com
Enhorabona Enric, Em ratifico en que ets la persona idònia en fer un llibre del Rec Comtal. Tinc de dir-te que el Clot, per mi és un barri ple de vincles.
ResponEliminaMoltes gràcies pel teu treball ens enriqueix a tots, fa que estimem una mica més el nostre petit racó de mon.
Gràcies a tu, Jaume, per l'interès i la confiança. A veure si m'acosto al taller i t'explico com està el futur projecte.
EliminaHola Enric, sóc una seguidora de la teva feina i la lectura d´aquesta post del carrer Rogent m´ha portat fins al teu blog exclusiu del Rec Comtal, allà m´ha interessat especialment l´entrada que fas sobre el tram ocult del Rec doncs hi vaig viure al costat tota la infantesa, per aixó voldria dir-te que crec que no és correcte quan identifiques la foto antiga del carrer Joan I amb l´actual: el Rec passava entre el nº. 8 i la casa més baixa que feia cantonada a on hi havia un colmado, de fet fins que no la van enderrocar i van construir la mole que ara hi ha, el descampat de la llera arribava fins Joan I, la meva mare que ja va neixer en aquest edifici l'any 1939 m´ho ha confirmat, crec que si compares la foto antiga amb la façana que hi surt a la dreta (el nº. 8) veuràs que son la mateixa.
ResponEliminaVull aprofitar per felicitar-te per la tasca que fas, gràcies a tu sovint he tornar a reviure imatges i històries que creia perdudes, com aquesta del Rec: qui m´anava a dir que aquell descampat ple de males herbes i bruticia que veia des de la galería de casa tenia darrera una història com aquesta. Moltes gràcies!
Dolors Quelart.
Tens raó, Dolors. Ho hauria d'haver canviat, però no ho he fet. Si mires el plànol de 1933 que hi ha en aquest mateix apunt sobre el Bogatell, es veu com el Rec passava just al costat del número 8 de Joan I.
EliminaM'alegro molt que t'agradin els meu articles, i m'agrada escriure'ls amb la confiança que trobaré algú a qui li faré reviure records. Sense els lectors no tindria sentit la meva feina.
Estic acabant un llibre que l'Ajuntament publicarà aquest proper setembre l'Ajuntament, amb moltes d'aquestes històries i d'altres de noves.
Gràcies, Dolors!
Tindré que tornar a llegir-lo, aquest cop m'he perdut. Per altra banda, sembla que hi ha bones notícies des de Montcada.
ResponEliminaSón tres històries que conflueixen, Javier: dos torrents amb el mateix nom i un carrer que pert part del seu nom.
EliminaSegons en Pau Vila, la Riera d'en Malla (i per extensió, la Rambla) no era del tot un curs d'aigua natural, sinó el resultat del desviament de diverses rieres al llarg dels segles.
ResponEliminaTanmateix, els autors contemporanis discrepen d'aquesta interpetació, per exemple Oriol Riba i Ferran Colombo (2009): Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana. http://scg.iec.cat/Scg9/Scg91/S9103663.htm
Així és, Octavià Alexandre. El pobre Pau Vila s'ha quedat molt sol en les seves teories sobre la riera d'en Malla i la Rambla. El llibre de Riba i Colombo és excel·lent; fins i tot entretingut tenint en compte que parla de geologia. Jo penso (i en sóc un profà) que no està tot dit sobre aquest tema i que la realitat podria ser una barreja de tot plegat. Si la Rambla ha estat una riera algun cop, és més que probable que ho deixés de ser a partir del tancament de les muralles del XIV, malgrat que sovint captés les crescudes quan hi havia pluges intenses. La riera d'en Malla va ser desviada ben aviat i seguint la muralla en sentit nord-est, captant les aigües de tots els torrents que es trobava al pas.
EliminaA banda d'això, trobo que hi ha una certa confusió en els traçats de la riera de la Creu d'en Malla, la riera d'en Malla i el que pogués baixar pel camí de Gràcia. A vegades s'explica com si el sistema hidrològic fos estàtic quan la veritat és que ha anat canviant amb els segles.
Voldria saber alguna cosa mes sobre els molins del Clot. Segons sembla n'hi va haber dos; el superior i l'inferior. El de la partg baixa sembla que tot-hom esta d'acord en que es el que va sobreviure mes anys, i que estaba en part en lo que despres va ser el cine i els banys populars de la compañía d'aigues. Es posible que la seva bassa arribés a ocupar part de la Meridiana?.
ResponEliminaSobre el molí de dalt no sen diu mai gairebé res. Hi ha una noticia de que de la seva bassa en sortia el sangrador del Clot, cap a Barcelona per camí de Sat Sever o camí dels Enamorats. Això hauria de ser pel carrer Sibelius o la plaça del doctor Serrat ?
Jo recordso que quan van urbvanitzar la Meridiana a principis dels 60, va apareixer les restes d'un pont a la plaça del doctor Serrat, creuant el carrer Bufarull. El meu pare sempre m'ha dit qyue recorda que al carrer Sibelius hi havia un "xuclador" (hauria de ser un sifo) per on el rec s'amagava. Jo suposoi que per a crear per sota, o per sobre del túnel de la via del tren del Nord. Ara be, per on continuava? Joi tinc una teoría que dona sentit a les estranyes pujades i baixades de les escales del metro, quan hi entres per las part de mar del carrer Aragó. Baixada principal, petita baixada per pasar sota un calaix rectangular (que jo pensó que es exactament el rec) seguida de petita pujada per recuperar el nivell normal del passadis. Quan van fer el metro, les escales estaven a Meridiana, i no havien de crear el rec, ja que el "xuclador" deuria de sortir prop de l'esglèsia. Ara jo pregunto; no hi deu d'haver planols de totes aquestes obres, sobre tot les del Nord i les del Metro, en que aparegui el rec?
Atentament
Jordi.
Hola, Jordi. Per seguir tot el recorregut del Rec Comtal, els vestigis que encara es poden identificar i dades sobre els molins del Clot, et remeto al meu blog El Rec Comtal. Si segueixes el relat de la pàgina principal, quan arribis al Clot veuràs que hi ha un enllaç a una altra pàgina on parla específicament del Clot.
EliminaDe tota manera, efectivament, hi havia dos molins. El de Dalt, a la cantonada d'Aragó i Meridiana, i el de Baix, on hi havia primer el cinema i després els banys. La bassa no ocupava part de la Meridiana, sinó que era a l'interior de l'illa dels banys.
El sangrador que tu dius, suposo que et refereixes a la fibla construïda el 1704 per portar l'aigua a la Rambla. No sé d'on sortia exactament però no crec que fos de la bassa, però sí d'algun lloc proper a la plaça del Doctor Serrat. Em pots passar la referència que parla del molí de Dalt, siusplau?
Efectivament, com podràs llegir al blog, en aquesta plaça hi havia un pont; i el xuclador que recordava el teu pare al carrer Sibèlius era la conducció subterrània que feia passar el Rec per sota de la Meridiana i anava a parar directament on hi havia hagut el molí de Dalt.
Quan es va soterrat el tren i es va construir el tram del metro Transversal des de Marina a Fabra i Puig ja estàvem als anys 50 i el Rec no portava aigua, per tant, no crec que es fes cap estructura per salvar-lo. Segur que hi ha d'haver plànols de les dues construccions. No hi havia pensat, i ara que ho dius miraré de trobar-los perquè ens podríem trobar amb alguna sorpresa com la del accés de passatgers a l'estació d'Arc de Triomf (antigament Triunfo-Norte). Et deixo l'article que vaig fer perquè et quedaràs parat: Caminant sota terra entre recs, camins i trens.
Jordi, espero haver-te pogut ajudar i et convido a dir la teva sobre aquesta reconstrucció del Rec que tinc en marxa en el blog. Està obert a noves dades i als records de qui, directament o indirectament, ha viscut el Rec Comtal.
Una abraçada,
Enric
ResponEliminaAbans de res et felicito per l'article al que em remets, "Caminant sota terra, entre recs camins i trens", que jo ja coneixia i recomanat a altres amics interessats.
Responent a la teva invitació et remeto la font d'informació d'on he tret lo de la bassa del molí superior del Clot. Es tracta del llibre :"La revolucion del agua en Barcelona" editat pel Museu d'Historia i l'Ajuntament de Barcelona l'any 2011 - ISBN 978-84-9850-366-1.
A la pagina 42, es diu "... caudal que se determinaba por un agujero redondo de cuarto y medio de palmo situado por encima del molino superior del Clot, probablemente en algun punto de la balsa..."
A la pagina 43, hi ha el plano del sangrador del Clot, on es veu que comença a la corba que feia en l'actual cantonada Bufarull/Sibelius.
D'acord amb el full E4 del plano del 1933 a escala 1:5.000 del Servei Topogràfic de l'Ajuntament de Barcelona, la cantonada Bufarull/Sibelius està a 20'7 metros d'alçada, el carrer Aragó entre Meridiana i passatge de la Mel a 16'7, i la cantonada Sèquia Comtal/Clot a 14'2 metros. Hi ha dons un desnivell total de de 6'5 metros. Primer un salt de 4 metros entre Bufarull i Aragó, i 2'5 entre Aragó i Sèquia Comtal.
Per això jo he suposat que la bassa del molí superior hauria d'estar a la part mes alta de la sèquia, en la part de dalt del desnivell, al carrer Bufarull.
L'actual carrer de l'Arc de Sant Sever (entre Sibelius i Rogent), i concretament l'espai que queda entre dos cases al carrer Sibelius, pot donar idea d'aquest punt per on podria anar la fibla cap a Barcelona. El
meu pare (de 95 anys) recorda el reguerot que també seguia pel costat mar del carrer Enamorats, que ell sortejava cada dia anant a l'escola Ramon Llull, i que podria ser l'ús final per a regar els horts, al que es va destinar la fibla.
Atentament, Jordi.
Hola, Jordi. El que és inaudit és que de tot plegat només en puguem especular, oi? Que no hi hagui un plànol prou exacte on situar cada element del Rec Comtal.
EliminaEl que tu apuntes és més que probable. A banda l'altimetria del plànol de 1933, m'he fixat que en el plànol general del Rec a l'alçada de Sibelius la canalització es desdobla i cada tram va un dels dos molins perquè l'aigua i la pressió quedin repartides. Resulta raonable, també, que la bassa estigués en aquest punt, just abans del molí de Dalt.
Miraré de trobar la llegenda amb l'explicació de tots els números que apareixen en el plànol general de 1911 a veure si ens donen alguna pista.
En el cas del reguerot que anava als horts de Sant Sever el problema encara és més gran perquè cap plànol que jo conegui indica els que hi havia. Sort del record del teu pare perquè quan jo explico l'existència d'aquests horts i afirmo que eren regats pel Rec Comtal ho faig per pura intuïció.
Tinc el contacte d'una senyora de més de 90 anys que recorda tots aquests detalls i la situació de tots els ponts del Clot. Al setembre hi parlaré.
Gràcies per totes les teves explicacions.Seguim en contacte, Jordi.
Molt interessant, gràcies. Alguna vegada he buscat informació de com es van desviar definitivament les rieres del Pla de Barcelona, crec que es va construir un gran col·lector recol·lector de rieres que passa per la Diagonal. Aquí es cita que van haver de salvar un gran col·lector http://www.granmetro.es/historia/las-obras/
ResponEliminaGràcies, Lluís. Efectivament, per desviar les rieres del Pla es va construir el gran col·lector de la Diagonal. Una obra faraònica que, com expliquen a Gran Metropolitano de Barcelona, va condicionar les obres del metro de la línia 3. Aquesta és la raó que les estacions de Diagonal i Fontana siguin tan profundes. El col·lector es podria recórrer amb barca.
EliminaSi no s'ha repetit lo de 1862 sembla que ho van fer força bé. També he llegit que es va fer un sifó enorme per a que el col.lector passes per sota de les vies de MZA. Gràcies.
EliminaHe sentit parlar del sifó. Qui en sap molt de tot això són l'Álex Reyes i l'Alfred Puig, que pots trobar a Facebook.
EliminaBona tarda Sr. Enric. Com sempre, gràcies.
ResponEliminaEm dic Sergi i sóc seguidor del seu blog. Pel que fa al traçat a la zona de les Glòries, darrerament estic llegint el llibre Els Encants i la Fira de Bellcaire, editat per l'Ajuntament de Barcelona. Interessantíssim. En ell a la pàgina 143, 151, i 152 parla dels records del Sr. Barberà i diu que quan van anar a l'estiu de 1928 al Camp del Sidral (al mig de les Glòries) tot estava ple d'horts i pous i que hi havien dos camps de futbol dibuixats al terra (es veuen a la pàgina 158). Després, a l'any 30 o 31, els Encants van anar on han estat fins fa poc i a la part "Llobregat" del carrer Dos de Maig li deien el Camp de l'insecticida. Al carrer Dos de Maig el Rec hi travessava i havia una clau per regular i que possiblement sigui aquella "mitja" barraqueta antiga d'obra bona que encara es veu. Un cop travessat el carrer seguia pel costat de la fàbrica de paraigües de Pius Rupert Laporta (al llibre trobareu fotos a les pàgines 90, 161, 167 i 176), seguint aquell carreró d'antiguitats que hi havia al costat del despatx i oficines dels encants. Després passava per darrera o entre els edificis de la fàbrica d'insecticides Caubet (a lapàgina 153 trobareu un anunci del producte) i seguia cap a la Monumental. Comenta que des de la carretera de Ribes fins a la façana de les oficines de Can Caubet i havia un tram de camí amb palmeres, suposo que per donar un toc de distinció, i que aquestes van ser tallades cap a finals de la guerra i només en queda una (deu ser La Palmera de tota la vida del meu record). Darrerament en aquest edifici recordo un rètol de "Tostadero de café" o quelcom semblant. A la pàgina 172 parla de 2 farineres de la zona: la San Jaime i la Mercedes. La segona potser devia ser fins a les olimpiades aquella fàbrica de metalurgia que es deia algo així com Catalana de Perfiles y Laminados, em sembla i no estic segur. A la 173 parla d'un sifó dels rec per passar per sota del tren entre la Carretera de Ribes i la Diagonal. De moment és el que he trobat, per si us pot servir d'alguna cosa o potser ja en tenieu coneixement, cosa que no m'extranyaria pas. En tot cas rebeu la meva enhorabona per la vostra feina i treball. Atentament, Sergi Tort
Benvolgut Sergi, moltes gràcies pel vostre comentari. Efectivament, la caseta de la clau de pas és la mitja barraqueta del carrer del Dos de Maig, caseta que serà restaurada així com el pont que hi ha sota el carrer i els 400 metres de Rec Comtal que han estat excavats i documentats a principis d'any pel Servei d'Arqueologia de Barcelona, i que són precisament els trams que descriviu.
EliminaLa farinera Mercedes estava on ara hi ha el nou edifici dels Encants. A més de la San Jaime també hi havia l'Hongaresa, on després es va instal·lar el cinema Empòrium del carrer de la Independència.
Si en tinc coneixement perquè, tot i que no hi vaig col·laborar, els autors del llibre dels Encants són els companys del Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa, al qual pertanyo.
El llibre que sí he escrit jo és 'El Rec Comtal. 1000 anys d'història', que vam presentar el passat 20 d'octubre en el Museu d'Història de Barcelona. Si us vingués de gust anar-hi, aquest proper dimecres 26, a les 19h, el presentem a la Biblioteca del Poblenou-Manuel Arranz, del carrer del Joncar, 35.
Moltes gràcies un cop més pel vostre interès i no dubteu a fer-me arribar qualsevol informació sobre el Rec Comtal, el Clot o d'allò que considereu d'interès.
Us passo l'enllaç amb la informació de la presentació del llibre:
http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2016/10/el-rec-comtal-1000-anys-dhistoria.html
Cordialment,
Enric
Sóc el Sergi un altre cop. Novament gràcies. Em vendria la boina per tal de poder assistir-hi, però amb 3 nens petits (el darrer de mesos) m'és totalment impossible. Em sap greu. Desconec els detalls del projecte de recuperació d'aquell tram. Que bé que també deixin la "mitja" barraqueta. Tot un encert i segurament un cas únic en tot el traçat, oi. Ahir a la nit, quan els tinc a tots dormits, vaig estar pensant que a la pàgina 164 es comenta la necessitat de fer un lavabo i s'adjunta un petit croquis que bàsicament és el "camp de l'insecticida" on darrerament encara s'expoosaven els lots subastats al terra per que la gent els comprés. Doncs bé, aquesta plaça es veu partida (de mar a muntanya) per un reguerot d'aigües brutes que neix del propi rec i marxa cap a la carretera de Ribes. Més o menys on darrerament hi havia hagut el bar, lavabos i alguna construcció d'obra més, es va fer aquest primer lavabo que feia ús del petit corrent d'aigua que pogués venir del mateix Rec. On anava a parar tot plegat després no ho sé però segur que no feia gràcia. Possiblement es tracti d'un antic sistema per regar els camps agrícoles primitius d'aquell lloc i que després va quedar com a reguerot d'aigües brutes. A la pàgina 176 surt una fotografia de la plaça amb un reguerot al bell mig, que podria ser aquests que us comento. Es extrany que es digui que al "Camp del Sidral" hi haguessin tants pous havent-hi el Rec a quatre passes per tal de poder regar. també en algun lloc es parla que al mateix camp hi havia una gran bassa o llac i possiblement s'alimentava de tot el que capp allà anava a parar. Crec que ho he llegit al mateix llibre. Per descomptat que en quan em sigui possible adquiriré el seu. Moltes gràcies i segueixi així.
ResponEliminaSalutacions i abraçades.
Sergi
Hola, Sergi. El de la caseta de la clau de pas no és l'únic cas. A Vallbona, on el Rec encara circula a l'aire lliure, n'hi ha una altra que ha estat restaurada recentment.
EliminaEfectivament, des del Rec sortien reguerons que anaven en direcció a mar i regaven els horts de la zona. Alguns d'aquests horts es van mantenir fins principis dels 80 i vaig estar a temps de fer-ne un reportatge fotogràfic. Algunes d'aquestes fotos surten a l'Abans del Clot-Camp de l'Arpa, que vaig escriure amb els companys del Taller d'Història del barri.
De pous n'hi ha a tot el Pla de Barcelona, producte de les aigües freàtiques dels torrents que baixen de Collserola. De la bassa n'hem sentit parlar però malauradament no en tenim cap imatge.
Una abraçada,
Enric
Hola Enric. Sento enveja del plaer que deu de suposar per tu passejar per Barcelona, saborejant cada cruilla, cada carrer enriquits i marinats per la historia.... mentre pels demes son nomes això, carrers i cruilles. Gracies per compartir i per donar "sabor" a la nostra estimada ciutat. Salut!
ResponEliminaTens raó, Santiago. Però aquest plaer és més gran quan el pots compartir, i, sobretot, quan s'enriqueix amb l'experiència i els coneixements de la gent. En el cas del Clot, l'emoció es desborda perquè jo en sóc fill, i reconstruir-ne la història i recuperar el paisatge de la infantesa s'acaba convertint en una manera de construir-se un mateix.
EliminaBona Tarda recordo cuan la meva mare i jo, passabam pel costat de la riera del Bogatell, creuan per sota el pont, que unia la Avda Icaria fins la platja, feia una pudor! per anar a casa dels meu Padri Joan Céspedes, per cert sempre en guardaben les pilotes que arrastraba la riera (Bogatell)
ResponEliminaNosaltre viviem a les cases (barraques) dde darrera del cemntiri de Poblenou.
Gracies per dejar explicar la meva experiencia, Salutacions
Moltes gràcies a tu, Alicia, pels teus comentaris perquè li donen més vida al relat. Les barraques de Rere Cementiri recordo que estaven prou bé. Les anomenen barraques però bona part eren casetes que semblaven que estaven prou bé, sobretot si ho comparem amb els barris de barraques veïns. Per cert, on vivia el teu padrí, que calia passar sota el pont del Bogatell?
EliminaL'any 60 amb el meu pare vaig contemplar una rierada gris plena de rates nadadores que s'estavellava contra la lìnea de costa.Feia una pudor espantossa i ho recordo amb por i fàstic,El meu pare era burot del Bogatell i em deia que ningù volia aquell destinaciò.
EliminaGrácies per les informacions aportades,impactants com sempre
Quin fàstic, Ferris! Hi havia vist molta merda i rates, però aquesta rierada plena de bèsties devia ser repugnant.
EliminaFantàstic Enric. Ara ja sé una mica més. Moltes gràcies
ResponEliminaMoltes gràcies a tu!
Eliminaclar i ben documentat com sempre, enhorabona Enric.
ResponEliminaMoltes gràcies, Carme! M'alegro que sigui així. Tu coneixes bé el lloc.
EliminaEnric, la meva esposa m'ha fet veure els canvis de nom de Rogent.
ResponEliminaDe dalt a baix, de Freser a Meridiana, Rogent.
De Meridiana a Clot, Sèquia Comtal.
A partir de Clot, Plaça Norbert Font i Sagué.
Seguint com a Plaça del Mercat del Clot.
Unit amb Cabanyal, fins a Escultors Claperós.
Al final del Parc del Clot hi ha un tros de Llacuna, que és la seva ruta natural,
i així fins al mar a la Platja del Bogatell.
Una abraçada
Gràcies pel comentari, Eugeni. No tinc gaire clar que el Bogatell (Rogent) anés cap a Llacuna perquè pel que és aproximadament aquest carrer hi baixava una fillola del Rec Comtal. Si mirem un mapa del XIX veurem que per sota del Clot tots els torrents i camins segueixen una orientació perpendicular a Pere IV i el camí Antic de València, i perquè el Bogatell, després de Cabanyal, anés pel que ara és Llacuna hauria de fer un gir cap a la dreta, quan és més natural dirigir-se cap a Sant Joan de Malta. A banda, hem de pensar que el Bogatell era gairebé tot l'any un camí, i sembla raonable que s'aprofités per fer-hi la connexió amb el Poblenou. De tota manera, caldria veure com era la zona abans de la construcció de l'estació perquè aquesta obra ho va trastocar tot.
Eliminabona tarda, bon article, sabía molt poc, una pregunta : el carrer enamorats té a veure quelcom amb sequia comtal, eren paralels, com un camí esdevingut en passieg?
ResponEliminaBona tarda. Originàriament, el camí dels Enamorats i San Sever era el camí principal entre la Travessera i el carrer del Clot, i era l'hereu d'un camí més antic que es deia Via Molinària, que unia els molins del Rec Comtal.
EliminaMoltes Gracies . Fa 50 anys qye visc a Ruiz de Padron i m’ageada Molt conèixer tota la histiria del meu barri. Ja saps qye et soc un fidel llegidora
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaOOriginario de un pueblo de de aragon después de siete años,volví al barrio en 1o46 con 9años fui a la escuela en la Academia Cataluña
ResponEliminaSigo viviendo en el barro
Gràcies per compartir-ho!
EliminaMoltes gràcies a tothom. Vaig viure molts anys al barri. Estic descobrint molta història.
EliminaPer confirmar el recorregut del Rec Comtal cal veure el pou que s'en servia que està a dins de la botiga de roba i moda del carrer BoBofarull
ResponEliminai plaça del Dr. Serrat
ResponElimina