Katerina Jebb
Kylie Minogue, by Katerina Jebb
El nom de Katerina Jebb va saltar inesperadament als mitjans no tant per ella sinó per un dels curts exposats, en què apareix la cantant i actriu australiana Kylie Minogue ensenyant el cul en una paròdia publicitària: "Are your assets fully covered?" (Els teus actius estan completament coberts?).
No és la primera vegada que Kylie ensenya el cul i no és la primera vegada que en parlo, d’ella i de culs. Aprofitaré l’avinentesa, doncs, per prendre els conceptes de consciència, d’identitat i d’autenticitat que manega Jebb per tornar a quina és la diferència entre objecte i subjecte, segons sigui el punt de vista de la mirada, que comentava a l’apunt The tennis girl. I ja posats, preguntem-nos perquè el cul produeix tanta fascinació i anem a M’ha posat a cent que no portis calces, on entre la crítica literària i l’antropologia potser descobrim què ens passa.
El tema sempre m'ha produït una gran curiositat, més a la meva edat, doncs quan era jove deien els experts que l'interès pel futbol i pel sexe anava lligat a la repressió moral i política i tots els profetes anunciaven que la cosa minvaria en temps futurs i alliberats, més o menys.
ResponEliminaSuposo, Júlia, que mai deixarem d'estar lligats a les nostres pulsions, i biologia i gregarisme són aspectes de la natura humana dels quals se'n treu molt de profit.
EliminaJa deus saber Enric que aquest divendres estrenen als cinemes Holly Motors de Leo Carax i que una de les protagonistes és Kylie Minogue... Suposo que la voldràs veure!
ResponEliminaNo ho sabia, Toronto. Haurem d'estar al cas, ara no et sabria dir si a Carax o a la Minogue.
EliminaUn altre enamorat dels culs era Fellini, li hauria agradat el de la Killie Minogue
ResponEliminaAris, el Fellini, el Tinto Brass i diria que la humanitat sencera. Tenen alguna cosa d'hipnòtic!
EliminaPotser sí que entre la crítica literària i l'antropologia en treurem l'entrellat. El cert, però, és que el sexe és un factor decisiu a l'hora de vendre qualsevol cosa.
ResponEliminaI parlant de culs i de publicitat, em ve al cap aquell anunci on hi sortia l'Eduardo Noriega. No recordo què era el que s'hi anunciava, la qual cosa vol dir que només em vaig quedar amb la imatge que em va cridar l'atenció, i no amb la marca que se m'havia de gravar a foc dins el cervell. Tot i així, suposo que deu ser efectiu; si no, no ho farien.
Si no en traiem l'entrellat, Sícoris, com a mínim serveiexen per donar forma a les respostes dels instints.
EliminaEls publicistes saben molt bé que el sexe és un reclam; però és cert que passa el que dius tu: recordem l'esquer i oblidem el producte. Segurament perquè part del producte és el propi model que l'esquer suggereix. Ens venen més un model social que un producte, i quant més desitgem el model més fàcil serà que desitgem el producte. Potser el que pasa és que no vas desitjar prou el cul del Noriega i per això no recordes què anunciava :)
El de la Kylie és un cul només insinuat...
ResponEliminaLa insinuació sempre ha estat més atractiva, oi Ramon? La gràcia de l'anunci està en el contrast, com en la majoria d'anuncis, entre el producte anunciat i la imatge que se'ns ofereix. A això juga la fotògrafa, que, de tota manera, sap que la ment continua treballant després de la publicitat.
Elimina"Á fin de que conozca V. la malícia de este pecado (el sisè), me valdré de la razon natural. Ha de saber V., hermano mío, que ha dado el Criador al hombre una inclinacion tan fuerte á esas cosas, porque si el hombre fuese como estatua, dentro de poco ya se habria acabado el género humano. Mas viéndose impelidos los hombres á esto, toman el estado del matrimonio, se casan, y entoces pueden hacer lo que las leyes del matrimonio permiten, y pueden desahogar legítimamente su pasión, sin que de ello resulte ningún desórden..." Excm. é Ilmo. Sr. D. Antonio María Claret a "La llave de Oro" (1860)
ResponEliminaEstava llegint aquest llibre de consells per a confesors -ja saps que tinc lectures raretes...- i em surt el cul de la Kylie enmig de l'obra d'aquesta artista que desconeixia.
Ja veus tu, Galderich, no m'hauria imaginat mai que Antoni Maria Claret tingués aquesta habilitat per donar un significat antropològic a la institució del matrimoni. Em sembla, i t'ho dic seriosament, una sàvia exposició que dóna peu al confessor a acceptar les pulsions sexuals humanes, posant-les per sobre del matrimoni, que el que fa és posar límits a la natura d'altra manera incontrolable.
EliminaNo sé què en diria mossèn Claret del cul de la Kylie, però em sembla que beneiria el matrimoni que permetés fer-ne possessió sense escàndol de les institucions. I per a tu haurà estat una perfecta estampa de la lectura.
Sempre es un plaer estetic anar per el carrer i seguir la cadència de unes natges ben posicionades. Son plaers curts, el cervell aviat et diu, nen mira un altre lloc i a la que et distreus, el cul i els teus ulls agafen camins diferents.
ResponEliminaPenso que l'atracció no es nomes per part d'homes, sinó no s'entendria tanta estrella masculina de cinema que han ensenyat el cul en una pel·lícula o altra.
Sí, Jordi; és hiptòtic!
EliminaNo és només una atracció masculina, cert, però én el cas de les dones té una altra explicació. Fixa't que elles normalment diuen "té cul", com si a un home que no marca cul li manqués un atribut.
¡Pedazo de culo, el de la Kylie! ¡Qué maravilla de nalgas hemisféricas, joder!
ResponEliminaPero, como no quiere uno perder ante las damas su bien ganado prestigio de "chico majo" y tal, voy, tras la luminosa visión de esas nalgas de la cantante, y busco el libro de Jean-Luc Henning, titulado "Breve historia del culo" (R & B, Colección Sexto Sentido, dirigida por la profesora Lydia Vázquez Jiménez; Editorial Alegia, noviembre de 1996), en cuya traducción al castellano, debida a Lydia Vázquez Jiménez, se lee lo que sigue:
"¿Por qué los hombres se sienten tan atraídos por las piernas de las mujeres si no es porque se abren más arriba, en el lugar de la conjunción? Los brazos se articulan al tronco de la misma manera, pero los brazos no se separan como las piernas en una especie de misterio redondo. Redondo por ser cerrado. Hay misterio precisamente porque hay cierre y no se sabe, se presiente pero no se sabe. Y las nalgas lo que hacen, en cierta forma, es envolver con su manto dicho misterio. Un misterio sellado. ¿Con qué fin? Para ocultar el origen del mundo. Título de un célebre cuadro de Courbet, ejecutado en 1866 para el embajador otomano Khalil Bey, que había pedido al pintor que lo ocultara bajo un paisaje nevado con iglesia. ¿Qué vemos detrás? Una vulva de mujer sin cabeza. Una bestia acéfala. Una entrepierna sublime, suficientemente abierta como para que el pliegue con que continúa el coño hasta el culo haga como una rueda".
Pues, eso...
JL
José Luis, una gran explicación simbólica que seguramente subscribiría Cirlot. No sé si te has pasado por el enlace de mi apunte, que lleva a http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2011/06/mha-posat-cent-que-no-portis-calces.html donde hago una interpretación parecida como altar sacrificial.
EliminaPues, sí; excelente el enlace, que acabo de ver, gozar y leer... Y completamente de acuerdo en lo que aludes al buen Cirlot (por cierto, ¿conoces a Victoria Cirlot? Persona de enorme talento, absolutamente encantadora y bellísima, según la recuerdo).
EliminaOye, que para mis propósitos sí que sirve la foto de Suzy Chaffee (también la he gozado un montón con "Tennis girls").
Años ha, en aquellos tiempos felices en que iba mucho a Barcelona, por asuntos de trabajos ya perdidos, radiofónicos y tal, nada más llegar quedaba con una amiga que nunca llevaba bragas y nos íbamos a tomar algo al Boadas, antes de cenar.
JL
Pues sí, José Luis, conozco a Victoria Cirlot porque la tuve de profesora de Literatura Romànica y fui profesor de su hija. Una mujer muy inteligente, y bella, de una belleza exótica, "extremada", que diríamos en catalán coloquial, una palabra que no tiene traducción exacta al castellano y que los propios diccionarios catalanes no le dan una definición correcta. Con ella disfruté, sobre todo, de la literatura oral, quizás la parte de la literatura que más me fascina.
EliminaLa carga erótica que tiene la decisión de ir sin bragas no me permite contar con palabras qué siento mientras ocupo tu lugar en Boadas y pienso en el momento en que llegará la hora de "cenar".
Por favor, dale un abrazo de mi parte a Victoria.
EliminaAh, y gracias por ponerme en la pista del libro "M'ha posat a cent que no portis calces", del que no había oído ni leído una palabra. Voy a buscarlo.
JL
el que vaig sentir quan vaig veure l'anunci va ser pessigolles al cul, lo frec de la voreta del vestit just allà, i encara més amb lo moviment del caminar. potser el publicista, o esta fotògrafa, buscava també això, a part de la reacció de "quin cul!". de fet, la pregunta és directa i t'ho pregunta "a tu": "ja te'l sents prou ben cobert?", i la frase següent que no diuen, un oferiment a cobrir-te'l.
ResponEliminaIruna, és veritat, aquesta és la interpretació real: identificació i reacció posterior. De petit somiava que anava amb la bata de l'escola i a sota no hi duia res, i sentia molta vergonya que se'm veies el cul. Però, és clar, el pes de la càrrega eròtica és tan gran que el producte anunciat (en aquest cas no n'hi ha perquè l'anunci és una paròdia inventada per la fotògrafa) queda en segon pla. Com diu la Sícoris, recorda un anunci en què l'Eduardo Noriega ensenyava el cul, però no recorda què anunciava. Això els publicistes ho saben. Falla alguna cosa o és que en realitat ens estan venent una altra cosa?
EliminaPerò bé, jo estic més interessat en el que comento ens els vincles que hi ha a l'apunt: el punt de vista de la mirada i la dualitat objecte/subjecte; i donar alguna explicació a per què el cul resulta tan atractiu.
L’Enric hi estarà d’acord:
ResponEliminaUn plaer afegit al de córrer, a les curses populars, és anar una estona al darrera d’alguna corredora de cul suggerent.
Ha, ha, ha...! No és una cosa que es busqui expressament, Miquel, però quan es dóna el cas és un plaer afegit; o, si més no, ajuda a oblidar el patiment.
EliminaTu, Enric, com que vas sempre molt al davant, no en trobes encara que les busquis.
ResponElimina