Això va canviar el dia que a Ramon Querol, un industrial barceloní, se li va acudir la idea d’establir una parada a Sant Gervasi per als tramvies de la companyia belga Los Tranvías de Barcelona, que feien els trajectes entre la plaça Catalunya i la Bonanova, i entre les Drassanes i el Tibidabo.
El lloc que Querol va triar va ser en els números 9-11 del carrer de Craywinckel, a tocar de l’avinguda de la República Argentina. En aquest local, proveït de quatre grans portes que donaven a l’exterior, hi va instal·lar una sala d’espera per als usuaris dels tramvies i la va anomenar Salón Craywinckel. Un acord amb la companyia de tramvies va permetre convertir-lo en parada fixa de les línies que passaven per aquell carrer.
Guia de carrers i serveis, amb un àlbum
de partitures musicals
Perquè l’espera fos més agradable als usuaris la sala es va proveir de diversos serveis que van fer d’aquesta parada un lloc de referència en el barri. Tenia tota la premsa de Barcelona i de les principals capitals europees, revistes, catàlegs de les botigues més importants de la ciutat i guies. Disposava d’un estanc, d’un escriptori públic, venda de segells i servei de correus, amb dues recollides diàries. Quan a Barcelona encara eren pocs els propietaris de telèfons, oferia un servei telefònic que permetia comunicar-se amb les poblacions de la província i establir conferències amb Madrid i Tarragona.
Gràcies a la publicitat i als contractes amb algunes empreses, en el Salón Craywinckel es podien fer reserves a hotels i restaurants de Vallvidrera i del Tibidabo, i s’acceptava l’enviament i la recollida de paquets i d’esqueles.
I si l’espera era llarga o avorrida, hi havia a la disposició dels usuaris jocs d’escacs, de dames, música i un piano, que podia tocar-lo qualsevol usuari aficionat.
Mapa del recorregut del Tramvia de la Rabassada, amb
sortida des de la parada de Craywinckel
L’any 1911, a les dues línies existents s’hi va afegir el tramvia que feia el recorregut entre Barcelona i la Rabassada, propietat de la companyia Tranvías de montaña SA, i que va fer el primer recorregut de prova l'11 de juliol. Sortia del Salón Craywinckel i anava fins el Casino de la Rabassada. Més tard la línia s’allargaria des de la plaça Catalunya, quan l’any 1913 va tancar el Salón Craywinckel.
Amb posterioritat a la recerca i publicació d'aquest article, hem descobert una estació més antiga, la del tramvia de foc (cliqueu l'enllaç per llegir-ne l'article). Construïda a la dècada de 1880, estava a la cantonada del carrer de Trafalgar amb el Saló de Sant Joan (passeig de Lluís Companys), i era el punt d'inici de la línia Barcelona-Clot-Sant Andreu. En sabem la localització però segurament no es tractava d'una estació amb les característiques de la de Craywinckel i tindria, probablement, funcions tècniques.
Font: La Vanguardia
*
Aquest i molts d'altres relats sobre la història
de Barcelona arran de carrer les trobareu a
Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat
Viena Edicions, 2018
