Barcelona futura

Fragment de la maqueta de la Gran Barcelona estructural el 2028

Rubió, Benavent i Argilés, 1929

En el Pavelló Municipal de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, que s'inaugurava el 19 de maig, l’arquitecte i urbanista Nicolau Maria Rubió i Tudurí (5 de febrer de 1891 - 4 de maig de 1981) va presentar, conjuntament amb els seus col·legues Pere Benavent i Ramon Argilés, el projecte “Barcelona futura”.

L’exposició del projecte constava de la maqueta que encapçala aquest apunt, que preveu que l’any 2028 la ciutat haurà ocupat tot l’espai entre el Besòs i el Llobregat, i planteja de quina manera s’hauria de distribuir el territori, identificant i diferenciant les zones urbanes i les agrícoles (el Prat i el Llobregat), a més de dissenyar les vies de comunicació (carreteres i ferrocarril), un port franc i algunes zones verdes i d’oci com el Gran Parc Central, Montjuïc i les platges balneari de Ponent i Llevant.

Fins aquí, el projecte és raonable: Rubió no s’imaginava la ciutat sense una potent zona agrícola que, avui, és cada cop més petita. Per un costat, perquè no preveu el creixement d’alguns municipis, que a la maqueta ocupen un territori minúscul, ni la construcció de l’aeroport, que s’ha menjat una gran part del parc natural del Delta. Per què no projecta un aeroport o per què no estan marcades les zones industrials ho veurem quan baixem al detall i contemplem les imatges dibuixades pels propis arquitectes, que ens mostren un ciutat del futur on cohabiten ciutadans i tecnologia, amb un excés tant d’imaginació com de desconeixement de la incidència de la indústria i els seus residus en la salut dels habitants de Barcelona.

La ciutat de Barcelona ha crescut més ràpidament que no pas s'imaginava Rubió. I durant els anys 50, 60 i 70 gairebé sense planificació. Però la Barcelona futura que preveia, la Barcelona de "l'arquitectura màquina" que s'emmirallava en la tecnologia i que ens obligava a conviure entre fàbriques, fums i soroll només s'ha acomplert en part. Les fàbriques han desaparegut i ara els polígons industrials decoren el paisatge de les poblacions del cinturó, però els carrers de l'Eixample i les gran avingudes converteixen Barcelona en una ciutat travessada de carreteres, però sense aeroplans ni zepelins (vegeu l'apunt El futur imaginat: Barcelona 1929).

Un pont sobre el riu Llobregat, sustentat per columnes

que havien de funcionar com a habitatges

Vista aèria del pont sobre el Llobregat, continuació de la Gran Via

Barri jardí dissenyat per Rubió i Tudurí

Una barriada industrial que aplega fàbriques i habitatges

Estació aèria que substitueix l'aeroport tradicional

Font: Dietario 1931 Almacenes Jorba

© Bereshit / Enric H. March

Boilerplate, l'heroi de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Boilerplate amb Pancho Villa durant la Revolució Mexicana

Un dia com avui, 28 de juliol de 1914, Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia i esclatava la Gran Guerra (1914-1918). És el moment de recuperar Boilerplate, heroi de la Gran Guerra, soldat de fortuna i aventurer nascut en la segona meitat del segle XIX. Boilerplate va lluitar com a soldat al costat de Teddy Roosevelt a la Guerra de Cuba (1898); va participar a la rebel·lió bòxer (1900); va viatjar al Pol Sud; va participar en la Revolució Mexicana, on va fer amistat amb Pancho Villa (1911); va acompanyar Lawrence d'Aràbia durant la Rebel·lió Àrab (1916); va fer d'actor en els inicis del cinema al costat del gran mag i escapista Houdini (The Master Mystery, 1918). Una llarga llista d'aventures que inclou el combat que va disputar contra el campió mundial dels pesos pesants, Jack Johnson, el gegant negre que l'any 1916 va lluitar a La Monumental de Barcelona amb Arthur Cravan, el poeta dadaista. Una vida agitada que acaba amb la seva desaparició al final de la Gran Guerra (1918) en el batalló perdut del major Whittlesey.

Boilerplate contra Jack Johnson

Amic de Mark Twain i Nikola Tesla, repassar la seva biografia ens permet veure'l al costat de les grans personalitats que van marcar l'esdevenir del món entre aquells dos segles, el XIX i el XX, que havien de canviar el panorama científic, geogràfic i polític del món. Un personatge que ens recorda el magistral Zelig, de Woody Allen.

Però la vida de Boilerplate no hauria estat possible sense el científic i inventor Archibald Balthazar Campion, nascut a Chicago el 1862 i mort a la mateixa ciutat el 1938, deixant darrere seu desenes de patents que el van convertir en milionari i li van permetre tirar endavant el seu gran projecte, la creació d'un robot, un giny mecànic que havia d'esdevenir un soldat indestructible que evités les morts humanes en els conflictes bèl·lics. Naixia, d'alguna manera, el primer superheroi. Naixia Boilerplate.

De manera resumida, aquest és l'argument de Boilerplate: History's Mechanical Marvel (2009), de Paul Guinan i Anina Bennett, un híbrid de novel·la gràfica i àlbum de fotografies. Guinan va comprar els drets per fer el llibre a una pàgina web que havia creat el robot Boilerplate fent veure que era real.

Boilerplate a la Guerra hispanoamericana (1898)

La novel·la il·lustrada ens explica amb detall la vida de Boilerplate, acompanyant-la de fotografies i documents que permeten crear la il·lusió que el personatge realment va existir fins que va caure a mans de l'exèrcit alemany. Un divertiment del qual en tenen els drets cinematogràfic la Paramount i el prolífic J. J. Abrams.

Anachronisme: Silent Star Wars

Vídeo realitzat el juliol de 2007, a partir d'escenes de L'imperi contraataca (1980), per San (muntatge), Tom D. (piano) i Mr. Bâtard, per al blog Bouge ton Mool (avui desaparegut) com a resposta a una convocatòria de treballs en vídeo que tractessin l'anacronisme en les arts. El juny de 2010, San reelabora la pel·lícula i la torna a fer pública de la mà del grup Les Singes Hurlants (també desaparegut). Aquest és el resultat.

Una Barcelona imaginada

Després de l'èxit i l'expectació que l'any 1888 va despertar l'Exposició Universal de Barcelona, tant des del punt de vista social i comercial com urbanístic, l'any 1929 s'inaugurava a la muntanya de Montjuïc l'Exposició Internacional, una finestra oberta al món que permetia mostrar a un públic encuriosit els costums i els productes de la resta de països, els avenços científics i industrials que començàvem a veure quin era el futur d'aquella massa burgesa amb prou poder adquisitiu com per convertir-se en mercat potencial.

Si algun moviment artístic de l'època va despertar i disparar la imaginació d'artistes i espectadors va ser el futurisme. La segona meitat del segle XIX i principis del XX és l'època dels grans invents, i de la mà inspiradora de la primera literatura de ciència-ficció i del cinema (v. El segle XX vist des del XIX), la ment humana comença a especular com podria ser el futur i quin aspecte tindria. I en alguns casos, l'humor i la ironia posarà en dubte la modernitat, com a la il·lustració que encapçala aquest apunt, de l'Esquella de la Torratxa del 4 de gener de 1912, on Picarol dibuixa la Pedrera de Gaudí convertida en un garatge per a una mena d'aparells voladors a mig camí dels zepelins i els helicòpters. Certament, la intencionalitat és tota una altra: ens mostra irònicament què és el que en pensa de la Casa Milà i quin és el futur que li espera a una edificació tan estrambòtica, però és evident que és una imatge impregnada d'aire futurista.

La revista La ilustración íbero-americana naixia aquell mateix any, i entre 1929 i 1930 va publicar cinc números dedicats exclusivament a l'Exposició Internacional de Barcelona i a l'Exposició Íbero-Americana de Sevilla. En el número 3 es publicaven dues il·lustracions que exemplifiquen perfectament fins a quin punt aquesta imaginació podia arribar. Mostren una ciutat de Barcelona del futur. La primera imatge sembla ser de la Via Laietana vista des de l'edifici de "la Caixa" que fa cantonada amb Jonqueres, i es poden veure la catedral i la Torre del Rei Martí a la dreta.

Però el que potser no sap gaire gent és que aquesta imatge de Barcelona està presa d'una postal de Nova York, "The City of Skyscrapers", dibuixada per Walter Evans l'any 1915.

La segona ens mostra un impressionant viaducte que travessa la ciutat des del Tibidabo fins a la muntanya de Montjuïc. Dues il·lustracions de gran bellesa que recorden Blade Runner de dia.