Franz Kafka, dibuixant

Deia Max Brod que el pensament de Kafka es construïa en forma d'imatges i, contemplant els seus dibuixos hi haurà qui pugui pensar que tot plegat, il·lustració i literatura, ens porti cap a un Kafka expressionista. Però parlant de literatura, etiquetar-la d'expressionista seria una tautologia, perquè el procés d'expressió i comprensió a través de la paraula ja comporta aquesta definició. D'altra banda, el mateix Kafka va dir que els seus dibuixos no eren imatges, sinó una escriptura privada.

En tot cas, i sense voler relacionar de forma estricta la literatura i els dibuixos de Kafka, sí que ens acosten a la seva mentalitat, a aquesta forma distorsionada de veure la realitat, que és la que permet que connectem amb l'autor i que compartim alguna cosa més que un plaer estètic.

Kafka era molt crític amb els seus dibuixos i, segons Gustav Janouch (Converses amb Kafka), el 1922, dos anys abans de morir, es va referir a ells en els següents termes: "No són dibuixos per mostrar a ningú. Només són jeroglífics molt personals i, per tant, il·legibles. (...) les meves figures no tenen les proporcions espacials adequades. No tenen un veritable horitzó. (...) Els dibuixos són rastres d'una passió antiga, ancorada molt profundament." Janouch recorda també la manera entusiasta i personal com Kafka concebia l'art: "La passió està en mi. Voldria ser capaç de dibuixar. Vull veure i afermar allò que he vist. Aquesta és la meva passió.

L'editorial Sexto Piso publicava, el 2011, Dibujos, de Franz Kafka, un llibre que recull 40 il·lustracions, algunes d'elles conegudes, però que aquí adquireixen una dimensió especial: l'obra té caràcter de llibre-exposició. Els dibuixos estan contextualitzats perquè van acompanyats del text o el context original, és a dir, del lloc on Kafka els va dibuixar, ja fos un text literari, postals, cartes, quaderns o blocs de notes. A banda, l'editor ha triat textos de l'obra de Kafka per "il·lustrar" els dibuixos.

Amb la publicació d'aquest llibre només podrem accedir, però, als dibuixos coneguts de Kafka. Com ja sabem, va comunicar al seu amic Max Brod, en la carta-testament de 1921, el desig que dibuixos i obra literària fossin destruïts després de la seva mort. L'abast de l'obra dibuixada de Kafka és un misteri. Se sospita que en caixes de seguretat de bancs de Zuric i Tel Aviv hi poden haver més dibuixos i textos, però les filles d'Ilse Esther Hoffe, assistenta de Max Brod, i hereves del seu llegat, es neguen obstinadament a donar a conèixer al món el seu contingut.

Mare de Kafka llegint i autoretrat

Com deia Kafka, "totes les coses del món són imatges que han despertat a la vida". Segurament, empeses pel mateix alè ( רוח ) que va donar vida al Gólem. La pervivència de l'obra de Kafka, l'escrita i la dibuixada, és un petit miracle. Tot el que envolta la seva vida sembla destinat tràgicament a la destrucció, i no podem descartar com això va influir en la seva obra. D'origen jueu, Kafka és hereu d'un poble errant sense terra. Neix un 3 de juliol de 1883 a Praga quan l'actual capital de la República Txeca era una de les grans ciutats de l'Imperi austrohongarès, desintegrat després de la Gran Guerra (1914-1918). Durant la seva joventut va veure desaparèixer, entre 1893 i 1913, Josefov, el barri jueu de Praga, sota la piqueta de les reformes de modernització que, inspirades en Haussmann, van enderrocar els nuclis medievals de les grans ciutats europees, i que va tenir a Barcelona l'exemple de l'obertura de la Via Laietana i la desaparició d'una part de la ciutat gòtica. Kafka només es va estalviar la darrera gran destrucció, la de la Segona Guerra Mundial a mans del nazisme perquè moria el 3 de juny de 1924, deixant ordres, com hem dit abans, perquè la seva obra fos destruïda. Celebrem Kafka, però no oblidem el context en què es desenvolupa la seva vida i la seva creació per entendre millor l'estat de descomposició de l'individu que podem veure reflectit en molts personatges de la seva literatura, però que també es reflecteix en bona part de la literatura del centre i l'est d'Europa, en llengua alemanya, txeca, hongaresa i jiddisch.