Nor-Nai: una il·lustradora "qualsevol"

La Galeria d'imatges del Sr. Galderich i el Sr. Leblansky és d'aquells blocs imprescindibles que corren per la blocosfera. Ens han acostumat a compartir i gaudir portades de llibres que rescaten grans il·lustradors, sobre tot de l'època daurada de la il·lustració catalana i espanyola, la que va des de finals del segle XIX fins el final de la Guerra Civil. Guerra que va acabar amb la República i amb moltes il·lusions, i va posar fi, entre moltes d'altres coses, a una manera d'entendre l'art.

El passat 20 de juliol ens regalava la portada de la segona part del Sil·labari Camí, de Josep Casanovas i Clota. Barcelona: Impremta Etzevariana - Llibreria Camí, 1937. La referència bibliogràfica ve acompanyada d'un "il·lustrador amb signatura irreconeixible".

No m'he pogut resistir a investigar de qui podria ser una signatura tan curiosa. Les inicials CADDO que hi ha a sobre, no pertanyen al nom. Ignoro què deuen voler dir. Però sí que he pogut esbrinar qui era Nor-Nai. El nom és una paraula eusquera que vol dir "qualsevol" i durant molt de temps es va pensar, davant la similitud dels dibuixos, que era un sobrenom de Txiki (Jon Zabalo), arquitecte, dibuixant i il·lustrador basc nascut a Manchester el 1892, de família donostiarra. Txiki és un dels grans cartellistes bascs i va il·lustrar diaris i revistes, va fer publicitat i diversos llibres infantils. És autor, amb el seu germà Pablo, d'Arquitectura popular del País Vasco. Grafía y Ornamentación de la rotulación vasca (Buenos Aires, 1947). Va col·laborar amb el Govern Basc i en la campanya per l'Estatut, fins que es va haver d'exiliar a Londres, on va morir l'any 1948. Part dels seus dibuixos van ser recollits per Matxin Labayen a "Txiki", marrazkilari ta umoredun ("Txiki", dibuixant i humorista. Auñamendi, 1973).

"Adiskide bi eta artza", Txiki (Xabiertxo, 1932)

La primera vegada que es va recollir en un llibre l'obra de Txiki (1973, Txiki, marrazkilari eta umoredun) els dibuixos de Nor-Nai i de Txiki apareixien barrejats. Però, més endavant, els estudiosos del grafisme de preguerra van aconseguir desvetllar el veritable nom de qui s'amagava darrere de la misteriosa signatura: Ignacia Zabalo Ballarin.

Argiaren 1925

Ignacia era germana de Txiki i va ser la primera dona dibuixant professional del País Basc del segle XX; en tot cas, la primera que va tenir la valentia de signar els seus treballs ni que fos de manera anònima: a la història de l'art, i a la història en general, la de la dona és la història de l'anonimat (podeu recuperar el meu apunt: La dona silenciada o Eva expulsada del paradís). És prou significatiu que triés com a pseudònim Nor-Nai, que en eusquera significa "qualsevol". Es diu que l'obra més rotunda d'Ignacia Zabalo va ser dissenyar el seu nom artístic, una icona de la manca de nom.

Dues aquarel·les i un dibuix

Programa de festes d'Irun 1925

Nascuda el 1905, va començar a treballar al costat del seu germà als 20 anys. La seva peculiar signatura va començar a aparèixer en el calendari de Argia el 1925. En el fullet de Festes d'Irun, també de 1925, va signar un dibuix i dues aquarel·les i a la revista Agere, una publicació destinada a noies joves editada amb el suport de l'Església (no oblidem que estem al País Basc i als anys 20), dibuixa les capçaleres dels capítols, les lletres, les ornamentacions, els dibuixos, els acudits i les historietes il·lustrades. Agere era el taller particular de Nor-Nai, on anava perfilant un estil que podia allunyar-se de la influència del seu germà.

Pastorela Agere (1929)

Ignacia va treballar amb el seu germà fins el 1931, any en què va decidir triar el seu camí marxant a Barcelona. Va treballar per a diverses editorials durant vuit anys. Era el gener de 1939, a les acaballes d'aquella Guerra Civil de la qual aquest any n'estem commemorant el trist 75è aniversari. Va ser durant un bombardeig feixista, com aquell que a la primavera del 38 va efectuar l'aviació italiana inaugurant un nou model de guerra: el bombardeig sistemàtic sobre la població civil. Una bomba que va caure davant del portal de casa seva portava el seu nom. La mort més anònima per algú que de l'anonimat n'havia fet refugi. La mort d'una artista, d'una dona qualsevol. Potser caldria fer l'esforç i rescatar de l'anonimat la seva obra catalana, que no és catalogada enlloc.

Aparato de tres lámparas
El Pueblo Vasco, 1925

Con flores a María
Agere, 1926

Supercherías
Agere, 1926

Pastorela
Agere, 1926

Oi! Gau doatsua
Agere, 1926

Gente bien
Agere, 1926

Lapurrak
Argia’ren egutegia, 1926

Agere, 1926

Marcha nupcial para organo
Agere, 1926

Elegancia o vanidad
Agere, 1926

Elegancia o vanidad terrible dilema
Agere, 1926

Gente bien: Diálogos-Instantáneas
Agere, 1926

 
Azala

Argia’ren egutegia, 1926

Martin Baldar
Argia’ren egutegia, 1926

Aizu, Maxima, arrai au
Argia’ren egutegia, 1927

¡Patxi, Patxi!
Argia’ren egutegia, 1927

Mari-Inaxik esan dit
Argia’ren egutegia, 1927

Euskal Esnalea, 1929

Euskal Esnalea, 1929