dijous, 11 agost de 2011

Nor-Nai: una il·lustradora "qualsevol"


La Galeria d'imatges del Sr. Galderich i el Sr. Leblansky és d'aquells blocs imprescindibles que corren per la blocosfera. Ens han acostumat a compartir i gaudir portades de llibres que rescaten grans il·lustradors, sobre tot de l'època daurada de la il·lustració catalana i espanyola, la que va des de finals del segle XIX fins el final de la Guerra Civil. Guerra que va acabar amb la República i amb moltes il·lusions, i va posar fi, entre moltes d'altres coses, a una manera d'entendre l'art.

El passat 20 de juliol ens regalava la portada de la segona part del Sil·labari Camí, de Josep Casanovas i Clota. Barcelona: Impremta Etzevariana - Llibreria Camí, 1937. La referència bibliogràfica ve acompanyada d'un "il·lustrador amb signatura irreconeixible".


No m'he pogut resistir a investigar de qui podria ser una signatura tan curiosa. Les inicials CADDO que hi ha a sobre, no pertanyen al nom. Ignoro què deuen voler dir. Però sí que he pogut esbrinar qui era Nor-Nai. El nom és una paraula eusquera que vol dir "qualsevol" i durant molt de temps es va pensar, davant la similitud dels dibuixos, que era un sobrenom de Txiki (Jon Zabalo), arquitecte, dibuixant i il·lustrador basc nascut a Manchester el 1892, de família donostiarra. Txiki és un dels grans cartellistes bascs i va il·lustrar diaris i revistes, va fer publicitat i diversos llibres infantils. És autor, amb el seu germà Pablo, d'Arquitectura popular del País Vasco. Grafía y Ornamentación de la rotulación vasca (Buenos Aires, 1947). Va col·laborar amb el Govern Basc i en la campanya per l'Estatut, fins que es va haver d'exiliar a Londres, on va morir l'any 1948. Part dels seus dibuixos van ser recollits per Matxin Labayen a "Txiki", marrazkilari ta umoredun ("Txiki", dibuixant i humorista. Auñamendi, 1973).

Txiki (1933)

"Adiskide bi eta artza", Txiki (Xabiertxo, 1932)

La primera vegada que es va recollir en un llibre l'obra de Txiki (1973, Txiki, marrazkilari eta umoredun) els dibuixos de Nor-Nai i de Txiki apareixien barrejats. Però, més endavant, els estudiosos del grafisme de preguerra van aconseguir desvetllar el veritable nom de qui s'amagava darrere de la misteriosa signatura: Ignacia Zabalo Ballarin.


Ignacia era germana de Txiki i va ser la primera dona dibuixant professional del País Basc del segle XX; en tot cas, la primera que va tenir la valentia de signar els seus treballs ni que fos de manera anònima: a la història de l'art, i a la història en general, la de la dona és la història de l'anonimat (podeu recuperar el meu apunt: La dona silenciada o Eva expulsada del paradís). És prou significatiu que triés com a pseudònim Nor-Nai, que en eusquera significa "qualsevol". Es diu que l'obra més rotunda d'Ignacia Zabalo va ser dissenyar el seu nom artístic, una icona de la manca de nom.



Dues aquarel·les i un dibuix. Programa de festes (Irun, 1925)

Nascuda el 1905, va començar a treballar al costat del seu germà als 20 anys. La seva peculiar signatura va començar a aparèixer en el calendari de Argia el 1925. En el fullet de Festes d'Irun, també de 1925, va signar un dibuix i dues aquarel·les i a la revista Agere, una publicació destinada a noies joves editada amb el suport de l'Església (no oblidem que estem al País Basc i als anys 20), dibuixa les capçaleres dels capítols, les lletres, les ornamentacions, els dibuixos, els acudits i les historietes il·lustrades. Agere era el taller particular de Nor-Nai, on anava perfilant un estil que podia allunyar-se de la influència del seu germà.

Agere (1926)

Ignacia va treballar amb el seu germà fins el 1931, any en què va decidir triar el seu camí marxant a Barcelona. Va treballar per a diverses editorials durant vuit anys. Era el gener de 1939, a les acaballes d'aquella Guerra Civil de la qual aquest any n'estem commemorant el trist 75è aniversari. Va ser durant un bombardeig feixista, com aquell que a la primavera del 38 va efectuar l'aviació italiana inaugurant un nou model de guerra: el bombardeig sistemàtic sobre la població civil. Una bomba que va caure davant del portal de casa seva portava el seu nom. La mort més anònima per algú que de l'anonimat n'havia fet refugi. La mort d'una artista, d'una dona qualsevol. Potser caldria fer l'esforç i rescatar de l'anonimat la seva obra catalana, que no és catalogada enlloc.


Aparato de tres lámparas
Aparato de tres lámparas

El Pueblo Vasco, 1925
Con flores a María
Con flores a María

Agere, 1926
Supercherías
Supercherías

Agere, 1926
Pastorela
Pastorela

Agere, 1926
Oi! Gau doatsua
Oi! Gau doatsua

Agere, 1926
Gente bien
Gente bien

Agere, 1926
Lapurrak
Lapurrak

Argia’ren egutegia, 1926
Agere
Agere,
1926
Elegancia o vanidad
Elegancia o vanidad

Agere, 1926
Argia’ren egutegia, 1926
Martin Baldar
Martin Baldar

Argia’ren egutegia, 1926
Aizu, Maxima, arrai au
Aizu, Maxima, arrai au

Argia’ren egutegia, 1927
¡Patxi, Patxi!
¡Patxi, Patxi!

Argia’ren egutegia, 1927
Mari-Inaxik esan dit
Mari-Inaxik esan dit

Argia’ren egutegia, 1927

11 comentaris :

  1. Gràcies per la investigació: una il·lustradora molt interessant.

    ResponElimina
  2. A aquests Galderich i Leblansky els haurem de fer algun monument, perquè fan que la cosa del blogs augmenti la prima de risc que els altres ens esforcem en rebaixar.

    ResponElimina
  3. Benvolgut Enric: Praga! Hi vam anar l’hivern del 2006 i, és clar, fer-ho a l’estiu és ben diferent. Tenint en comptre que les principals atraccions de la ciutat de ben segur que ja les tens anotades (cementiri jueu –l’antic i el nou-, Plaça de la Ciutat Vella, Pont de Carles, Castell, parcs, sinagogues, museus...) només em resta de recomanar quatre coses. Nosaltres (la meva abnegada esposa i jo), amb el llibre de Klaus Wagenbach La Praga de Kafka a les mans, vam recórrer tota la ciutat cercants el poc que queda de l’època en que va viure aquest escriptor. No sé si comparteixes la meva afició (exagerada, potser) per aquest autor. Si és que sí, aquest llibre et pot ajudar.
    Cerveseries: just davant de la casa on va néixer Kafka hi ha la Cerveseria Alfredo, que malgrat el nom està prou bé i hi sentiràs parlar en txec, la qual cosa és garantia que no és un establiment per a turistes. Al carrer Vezenska, hi ha el restaurant Kolkovna, que és el restaurant de la casa Pilsner Urquell. Hi serveixen uns menús que estan prou bé (recordo una deliciosa sopa de verdures servida dins d’un pa de pagès, que potser a l’estiu no ve tant de gust, clar).
    De llibreries n’hi ha unes quantes. A la mateixa Plaça de la Ciutat Vella, hi ha la Llibreria Kafka i ben a prop una, de la qual no en recordo el nom, amb una bona oferta de llibres en anglès. Al barri de Mala Strana també n’hi ha algunes; a banda que és una zona agradable per passejar-hi i amb algunes cerveseries fantàstiques.
    També hi ha un autobús que et du a Terezín.
    Bé, espero haver-te ajudat en alguna cosa. Ja ens explicaràs les teves experiències per allà, que vagi molt bé!
    Perdona si m’he allargat massa i records al Golem!

    ResponElimina
  4. David, moltes gràcies!

    Compartim les mateixes passions, com a mínim les confessables, així que les teves recomanacions em seran de gran ajud. Quant a viatges, per a mi és cabdal la gastronomia: no pots arribar a comprendre un poble si no menges el mateix que ell!

    Donaré records al Golem de part teva.

    I a la tornada, si us ve de gust, haureu d'aguantar uns quants apunts sobre un viatge que és més que un viatge perquè travessarà les meves neurones i totes les cames de la meva pell!

    ResponElimina
  5. Enric,

    M'ha agradat això de que "no pots arribar a comprendre un poble si no menges el mateix que ell!"

    Bon viatge.

    ResponElimina
  6. I la bona taula em perd!

    Gràcies, Miquel!

    ResponElimina
  7. Molt interessant aquesta entrada. Bona feina!

    Curiosament, la propera setmana també seré per Praga

    ResponElimina
  8. Des de la Galeria d'Imatges t'hem de posar una targeta vermella (perdona la referència futbolera...)!

    Com és que no ens poses una nota dient que som uns estaquirots i que no sabem documentar les coses com cal?

    En fi, sort que sempre consulto el teu bloc i així no se m'ha escapat aquesta ampliació del Sil·labari. Per suposat hem incorporat la teva dada que millora l'apunt.

    Gràcies per l'esforç i la investigació.

    PD. I què voldrar dir Caddo?

    ResponElimina
  9. Per cert, molt bo això d'anar recuperant il·lustradores en un món masclista com aquest i sobretot amb il·lustracions tant avantguardistes com aquesta i no carrinclones com a vegades es veien abocades a fer.

    A veure si aquesta nova temporada en pengem una de Manuela Ballester, dona de Mauricio Amster, que és molt bona també. Considera-ho una dedicatòria.

    ResponElimina
  10. Gràcies, Luigi.

    Doncs ja és casualitat! A veure si coincidim i fem una cervesa.

    ResponElimina
  11. Galderich, no home, no: m'heu donat l'oportunitat de posar el meu granet de sorra ;-)

    Amb Caddo no he tingut gens de sort, però no desisteixo...

    Hi ha molta il·lustradora oculta, molta artista en general. Caldrà anar fem feina i rescatar-les.

    ResponElimina

Le grand cirque Calder

Le grand cirque Calder
Toronto i Whitney Museum