dilluns, 19 de novembre de 2012

Biblioteques per dins [23]


Els propers dies 21, 22 i 23 de novembre se celebren les 13es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació, organitzades pel Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

La conferència inaugural del dia 21 serà a càrrec d’Steve Coffman, i se celebrarà en el Cibernàrium, l’espai del programa de capacitació i divulgació tecnològica de Barcelona Activa – Ajuntament de Barcelona. L'entrada serà gratuïta. El dia 22 es desenvoluparà l'ampli programa de les Jornades, a les quals cals inscriure's prèviament, i que tindran com a seu l‘Institut d’Estudis Catalans, a les sales Prat de la Riba, Pere i Joan Coromines, Nicolau d’Owler i Pi i Sunyer, i a la Sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya. El 23 és el dia reservat a les visites programades a diversos centres de documentació, gestió i transferència del coneixement.

Tot és a punt, però...  Les biblioteques han canviat molt, i les bibliotecàries i els bibliotecaris també. Han passat de ser els vells guardians del castell a convertir-se en gestors i transmissors de la informació, vingui com vingui codificada. Però aquest nou estat de coses no ens ha de fer perdre el glamour. Ja heu pensat com us vestireu? Es pot aplicar la màxima que la bibliotecària no només ho ha de ser, sinó que ho ha de semblar? Se li ha preguntat a l'usuari què vol trobar-se rere el taulell? La dissenyadora Brigette Brigade ens fa uns suggeriments en forma de retallables.




15 comentaris :

  1. Ha, ha... sensacional! El cert és que les biblioteques han millorat i per a millor. El que és curiós es que també s'han convertit en un centre d'assistència social, el que millora encara més les seves prestacions públiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que han canviat, Galderich; són una de les bases de la cohesió social.

      Elimina
  2. La biblioteca que jo freqüentava de petita la regentava una bibliotecària que reunia tots els tòpics estètics de la professió: monyo, ulleres, faldila de quadres, jaqueta de punt i collaret de perles (i a més, la dona ens feia una por...!).


    No sé si les bibliotecàries actuals s'avindrien a vestir-se amb algun dels modelets tan sixties proposats per la Brigette Brigade que, pel que es veu, no ha pensat en cap alternativa tèxtil per al sector masculí... i també s'agrairia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que l'estereotip de la bibliotecaria no és un mite. I de fet, el mot "bibliotecària" ha quedat marcat per les imatges del nostre imaginari. I un dels estereotips és la imatge femenina, d'aquí que la Brigette Brigade no hagi pensat en els homes.

      Elimina
  3. Hola Enric, perdona que no em refereixi al teu blog sinó al meu (cosa indubtablement lletja) però és per a dir que he gravat i penjat el teu missatge. Ja sé que és molt agafat pels pèls, però com que parlaves de retallades he pensat que podia parlar de l'Artur...

    ResponElimina
  4. M'agrada l'òliba de la sabiduria, les merceditas marrons (les tinc) i les ulleres gatunes sense graduació, que a les miops ens queden de pena.
    Com Sicoris, reclamo el retallable per senyors bibliotecaris

    ResponElimina
  5. Kalamar, però quina imatge és la del bibliotecari masculí i quina hauria de tenir?

    http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2011/02/biblioteques-per-dins-06.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahaha, més aviat amb una imatge d'existencialista, si pot ser amb barba, ulleres i un pèl deixat.

      Elimina
  6. Tinc una companya d'estudis i ex-alumne de Leblansky que es Bibliotecaria i reuneix tots els aspectes que descrius!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això li hauré de comentar al Leb!

      (Et contesto ara perquè el missatge havia quedat perdut en el ciberespai)

      Elimina
  7. jjj, saps que de vegades he pensat que m'hagués agradat ser bibliotecari? No sé, entre llibres, amb persones emmudides, amb persones que llegeixen (mentre llegeixen, no després ni abans, que la gent llegida també pot ser insuportable), en silenci... Per tot plegat em vidria de gust. Però també és cert que fa cosa de dos anys vaig conèixer una bibliotecària que estava negra, doncs totes les tardes ho tenia ple de nens cridaners que anaven... a jugar en red pels dos o tres ordinadors amb internet. I estava resultat molt difícil de gestionar el temps de connexió per hores.

    ResponElimina
    Respostes
    1. (Ramon, et contesto ara perquè el missatge havia quedat perdut en el ciberespai)

      Jo també volia ser-ho, però tenia la mateixa visió romàntica que tu. Però enacar queda alñgun reducte interessant, com la Biblioteca Arús.

      Va tot bé en el teu retiro?

      Elimina