dilluns, 14 de juliol de 2014

La Barcelona de Chomón




Segundo de Chomón (Terol, 1871 - París, 1929), tècnic fotogràfic, inventor d'efectes especials, càmera, pintor, productor i director, és un dels pioners del cinema i una figura fonamental dels primers anys de la seva història. Va començar la seva trajectòria a Barcelona, el 1902, pintant pel·lícules amb un sistema inventat per ell, ajudat per la seva dona, Julienne Mathieu, que havia treballat per a Méliès. Aquell mateix any fabrica la seva pròpia càmera de cine i roda la primera pel·lícula, Choque de trenes (1902). El 1905 viatja a París i en poc temps es converteix en un dels tècnics més importants de la Pathé Frères. Especialitzat en cinema de màgia i fantasia, les seves pel·lícules són plenes de fantasmagories, bruixots, diables, transformacions inversemblants i substitucions meravelloses, mons d'una imaginació desbocada, cosa que va fer que se'l conegués com el Méliès espanyol.

No m'estendré ni en la vida ni en l'obra de Chomón perquè no és l'objectiu d'aquest apunt. Abans d'anar a París i durant els dos anys posterior a la tornada a Barcelona (1910-1912), Chomón va filmar molts documentals, entre ells n'hi ha dos de Barcelona, molt breus, però que ens permeten veure, com és costum en aquest blog (l'enllaç BCN: plató de cinema us hi porta), aspectes urbans antics de la ciutat en imatges cinematogràfiques primitives, tant professionals com amateurs.

Barcelone, parc au crépuscle (1904) està rodat en 35mm i té una durada de 2'07". Està filmat des d'una barca que voreja el perímetre de l'estany del Parc de la Ciutadella.




Barcelone et son Parc (1911), rodat també en 35mm, i amb una durada de 2'05", té un títol enganyós perquè només el final de la pel·lícula és dins del Parc de la Ciutadella. La resta és un passeig pel port de Barcelona, el Portal de la Pau, amb un immens mercat a l'aire lliure, el monument a Colom, el principi de la Rambla, el Passeig de Colom i, finalment, el Parc, un altre cop filmat des d'una barca, ara al voltant de la rotonda que fa de terrassa sobre l'aigua. En alguns catàlegs es menciona el documental Barcelone, principale ville de la Catalogne (1912), que probablement sigui la mateixa pel·lícula amb un títol alternatiu, ja que en cap cas apareixen esmentats els dos títols en una mateixa llista.




[Extres]

Ombres de plata, de Marc Parrot. Espectacle musical basat en les pel·lícules de Chomón [tràiler].

22 comentaris :

  1. M'ha agradat molt. Em sap greu que els meus avis i els meus pares no tinguin banda ampla allà on són.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin poder d'evocació que tenen algunes imatges, oi Allau?

      Elimina
  2. Esta molt be. El parc i colom no ha canviat tan pero la gent si. Quins vestits!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Aris. La indumentària és de les primeres coses en què ens fixem i ens permeten identificar aproximadament les èpoques.

      Elimina
  3. Ve molt al cas recomanar l'espectacle Ombres de plata del Marc Parrot, basat en els films del Segundo de Chomón.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, Girbén. El proper espectacle es farà el 21 de juliol en un indret molt suggeridor: el dormitori dels monjos del Monestir de Santes Creus.

      Elimina
  4. amb un blog com el teu quedem extenuats de plaer visual i textual, francament és un pou i el recomanem a la nostra massa social...ara esperem el teu mestratge venint de tant en tant a casa teva que és la casa Bogarde.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bogardians, ja m'hi vaig passant, ja; però si he de ser sincer, em teniu una mica superat amb aquesta exuberància verbal que gasteu. Prometo, però, que a la mínima que enganxi el fil hi poso l'agulla.

      Elimina
  5. què bonics eren els tinglados del port.
    i què poc ha canviat el nostre parc, encara no té un jardí geomètric davant el parlament

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que eren bonics, kalamar, però... Tu què hauries fet?

      Elimina
  6. si la alternativa, en lloc de veure el mar, és un yatch club de luxe ple de gàngsters, m'estimo més tapar-ho amb els tinglados.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha...! En això tens tota la raó.

      Elimina
  7. Em sembla que em passaré per la botiga de la Filmoteca perquè en sembla que han publicat la integral del Segundo de Chamón en DVD.

    I el tema del Marc Parrot... promet! A veure com ho tinc per a Santes Creus!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si el trobes, digues-m'ho, Galderich. Una joia com aquesta cal tenir-la.

      Elimina
  8. Què meravella! És nota la fascinació del pioner amb la descoberta de tot un nou món.
    El Chomón de la ficció, el d’Hotel eléctrico, per exemple http://www.youtube.com/watch?v=aZFdaqQky2o, demostra una gran inventiva, amb tot de detalls estrambòtics, com els vestits dels personatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Missatger. Sempre es posa Méliès com a referent d'aquest cinema primitiu, i Chomón està, pel cap baix, a la mateixa alçada.

      Elimina
  9. Anys d'investigació, proves i descobertes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, Javier. Llàstima que pel camí s'hagi perdut tant material.

      Elimina
  10. Una pasada ver las imágenes, es la mejor forma de visionar aquella Barcelona.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Miquel. Si és fantàstic recrear-se amb les fotografies del passat de Barcelona, veure-la en moviment més de 100 anys després no té preu.

      Elimina
  11. Quina meravella! I se m'havia escapat, aquesta entrada... Me la guardo als "preferits" per tornar-hi més vegades i copsar-ne tots els detalls,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, Sícoris: Bereshit és un pou sense fons.

      Altres vegades hem parlat de com hem nodrit el nostre imaginari a través del cinema, assumint com a propis mons que no hem viscut. En el cas dels curts de Chomón és diferent. És la possibilitat impensable de viure allò que sí ens és propi. Passa amb les fotografies. Ens col·loquen en la Història.

      Elimina