Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

diumenge, 11 de juny del 2017

El Palau Reial Major i la plaça del Rei

La font neogòtica i la columna romana de la plaça del Rei (1880-1889)
Foto: Antoni Esplugas Puig. AFB


El Palau Reial Major de Barcelona és un conjunt arquitectònic medieval amb una vida evolutiva molt llarga i complexa que només ha pervingut parcialment. Les reformes successives van anar modificant l´estructura i la fesomia per ajustar-les a necessitats i gustos canviants. Les demolicions del segle XIX van destruir completament una part gran del conjunt, i les restauracions d´època contemporània van eliminar o alterar molts dels vestigis de les darreres etapes i els van substituir per elements de recreació historicista a la recerca de l´esplendor medieval perduda. El Museu d´Història de Barcelona té un projecte de recerca multidisciplinari que pretén fer una revisió integral de les dades acumulades fins ara i afegir-ne tantes de noves com sigui possible. Fins que no se'n publiquin els resultats, fem una mica de memòria.


La plaça del Rei, el 1928. L'escalinata central porta al Tinell, convertit en convent de Santa Clara.
En reformar-se el conjunt, la porta va ser traslladada a l'entrada del Museu Marès
Brangulí (ANC)


El centre del poder comtal

El Palau Reial Major de Barcelona, documentat per primer cop amb aquest nom el 1116, va ser la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó. Rep el nom de "major" en contraposició al Palau Reial Menor o de la Comtessa, que era del segle XIV i s'aixecava vora la plaça de Sant Miquel, aprofitant l'antic palau de l'orde del Temple, i el formaven un conjunt d'edificis situats entre els actuals carrers d'Ataülf, Timó, Milans, Avinyó, Templers i Cervantes. Va ser enderrocat el 1866 quan la propietària, la comtessa de Sobradiel, el ven per construir-hi pisos de lloguer. De l'antic Palau Reial Menor només es conserva, visible, la Capella de la Mare de Déu de la Victòria a l'església del carrer Ataülf.


El Palau Reial Menor, l'any 1858
Autor desconegut (AFB)

Plànol del palau del segle XIX
Arxiu del Palau



Situat a la plaça del Rei, durant la segona meitat del segle XI el Palau Reial Major s'estenia des de la catedral romànica (de 1058, sota la planta de la gòtica actual, i a la vegada construïda sobre la basílica paleocristiana del segle IV; se'n poden visitar les restes en el Museu d'Història de Barcelona) fins a la plaça de Sant Iu. D'aquesta època és l'escalinata exterior de la plaça del Rei, on es feien les reunions dels membres del Consell de Cent quan encara no disposaven d'edifici propi.

Part de la plaça actual, juntament amb el terreny on avui s'aixeca el Palau del Lloctinent, formaven part del corral del Palau Reial. Tot i que quedava delimitat per una tanca, era un espai obert usat durant segles com a mercat. L'actual disposició rectangular de la plaça s'atribueix a un projecte d'urbanització dut a terme a la segona meitat del segle XIV, durant el regnat de Martí I, l'any 1403, per dignificar l'espai, tot enderrocant els edificis que s'interposaven fins a la Baixada de la Llibreteria, desplaçant el mercat probablement cap a l'antiga plaça de les Cols (desapareguda amb l'obertura del carrer de Jaume I) a fi de crear un espai apte per a la celebració de justes, que fins aleshores s'havien dut a terme a l'actual passeig del Born (el terme "born" fa referència a aquest espai destinat al combat entre cavallers). Per saber-ne més sobre els mercats de Barcelona d'origen medieval, cliqueu aquest enllaç.


Palau del Lloctinent i plaça de Sant Iu
abans de la reforma


Dins d'aquest període de reformes del rei Martí, també va fer bastir un pas elevat (enderrocat l'any 1823) cap a la catedral al costat del portal de Sant Iu. El portal de Sant Iu estava on avui hi ha la placeta del mateix nom i que aleshores estava ocupada per l’anomenat Palau de Santa Eulàlia, que era una dependència del Palau Reial adossada a la paret occidental del Tinell (acostuma a haver-hi certa confusió en el significat dels termes "palau" i "saló" en els textos antics).


El Saló del Tinell ocupat per les benedictines
Dècada de 1920


Molt reformades al llarg de la història, de les parts de què es compon el conjunt el Saló del Tinell (anomenat vulgarment "Saló del Borboll" o "Gorgoll" pel soroll que hi feien els escrivans i els agents dels tribunals de la Reial Audiència) va ser construït pel mestre d'obres Guillem Carbonell, entre 1359 i 1362, per encàrrec de Pere el Cerimoniós. La capella palatina de Santa Àgata (que substituïa l'antic oratori del palau)  és de 1302 i va ser encarregada per Jaume el Just i Blanca de Nàpols, i construïda sobre la muralla romana, com es pot veure molt bé des de la plaça de Ramon Berenguer el Gran. El 1856 va ser restaurada per l'arquitecte Elies Rogent i el 1879 s'hi va crear el Museu Provincial d'Antiguitats amb un gran fons lapidari (de pedra). A l'interior s'hi conserva el retaule del conestable Pere de Portugal, del pintor Jaume Huguet (1465). El tercer element, al qual s'entra per la plaça de Sant Iu, aplega les dependències del palau i el Verger, porticat. Va ser seu del tribunal de la Inquisició i de la Reial Audiència (que exercia el poder judicial en nom del rei)  i actualment és la seu del Museu Frederic Marès.


La Capella de Santa Àgata, el 1905
Museu d'Antiguitats


El Mirador del Rei Martí, situat entre el Palau del Lloctinent i el Palau Reial, va ser enllestit el 1555. No té res a veure, per tant, amb el rei Martí l'Humà, mort el 1410, però és possible que el nom recordi una torre més antiga que podia haver existit en aquest mateix lloc. Té planta rectangular i cinc pisos formats per galeries d'arcs de mig punt. Originalment acabava amb un teulat a quatre aigües.

El Palau del Lloctinent va ser construït per Antoni Carbonell entre 1549 i 1557, per encàrrec de Carles V, com a residència del representant del rei a Catalunya, però no va arribar mai a acomplir aquesta funció, però sí que va formar part de la Inquisició i del convent de Santa Clara, fins que amb la desamortització de 1836 torna a propietat civil i es converteix, el 1853, en seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de propietat estatal. Amb entrada per la plaça i el carrer dels Comtes, l'edifici es bastí aprofitant pedra d'altres construccions, com per exemple, la procedent del cementiri jueu de Montjuïc, com es pot apreciar en les inscripcions hebrees de la façana.

Després del setge de Barcelona (1713-1714) durant la Guerra de Successió i amb la dissolució de l'aparell polític català arran de la victòria militar borbònica, al Palau Reial s'hi van instal·lar part de les tropes filipistes; i el 1718, el rei Felip V va cedir el palau a les monges benedictines, que provenien del convent de Santa Clara, enderrocat amb part del barri de la Ribera per construir-hi la Ciutadella militar.

Després de la Guerra Civil, les monges ja no hi retornen i el conjunt passa a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona. De la mà dels arquitectes municipals Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca, i sota la direcció d'Agustí Duran i Sanpere, es va recuperar el saló gòtic (que havia estat compartimentada per les monges) i va ser integrat al Museu d'Història de la Ciutat, fundat el 1943 i amb seu a la Casa Padellàs (que tanca la plaça del Rei pel carrer del Veguer), afectada per l'obertura de la Via Laietana i traslladada a la plaça del Rei des del carrer Mercaders. També van ser eliminats els elements externs: l'escala i la porta, original del convent enderrocat per fer la Ciutadella militar i ara instal·lada a l'entrada del Museu Marès. La Baixada de Santa Clara recorda l'antic convent.


Casa Padellàs al carrer Mercader
Gaseta de les Arts, anys 20


El trasllat de la Casa Padellàs va començar l'any 1930 i les obres de fonamentació van permetre descobrir les restes romanes del subsòl. Tot un conjunt de locals, edificacions carrers situats en un barri industrial de Barcino, que aplega una bugaderia (fullonica) i tintoreria (tinctoria), una factoria de salaó i garum (ceteria), i una de vinícola. Aturades durant la Guerra Civil, les obres es van continuar amb posterioritat i es van estendre més enllà de la plaça del Rei i conformen el jaciment que es pot visitar des del Museu d'Història de Barcelona.


Restes romanes descobertes a la plaça del Rei,
la dècada de 1930


Aquestes obres van transformar totalment la plaça i es va aprofitar per recuperar els elements gòtics dels edificis, que havien quedat amagats pels afegits dels segles posteriors. Amb la reforma arquitectònica i urbanística van desaparèixer també els arbres i la font neogòtica projectada per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó, construïda el 1853 i retirada el 1935.


 La plaça del Rei i la font neogòtica, cap a 1910
Josep Puig i Cadafalch. AFB


Un altre element característic de la plaça va ser la columna romana. Construïda a partir de fragments de dues columnes malmeses en enderrocar, el 1850, un edifici del carrer de la Llibreteria, el seu destí havia de ser el Museu d'Antiguitats de la Capella de Santa Àgata, però a causa de l'excés de grandària es va haver de deixar, cap al 1879, a l'exterior, on hi va estar fins 1965, any en què va ser traslladada amb les restes del Temple d'August del carrer del Paradís. El nom d'aquest carrer no fa referència al Paradís bíblic, sinó a un hort plantat d'arbres; és a dir, un verger o jardí, que deuria créixer al voltat del temple quan aquest, enrunat o no, ja no complia les funcions originals, gràcies al dipòsit d'aigua (castellum aquae) construït per distribuir l'aigua de l'aqüeducte romà.


La Casa del Botxí, l'any 1923, amb escales i balcó, al costat
de la finca enderrocada per bastir-hi la casa Padellàs
Emili Pellicer Boulanger (Arxiu Fotogràfic del CEC


Entre la Capella de Santa Àgata i la Casa Padellàs, al costat d'una torre d'aigua de les fonts gòtiques de la ciutat, hi havia la Casa del Botxí (informació no prou documentada), avui integrada al Museu. Aquí hi vivia el funcionari que s'encarrega d'executar els reus. Tot i estar en el centre neuràlgic de la ciutat antiga, aquest racó li permetia viure al marge dels ciutadans, amb els quals no hi tenia cap relació pel tabú que representava el seu contacte amb la mort.


Palau Reial Major i plaça del Rei, el 1860
Quarteró 45 de Miquel Garriga i Roca
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


El quarteró de Garriga i Roca ens permet identificar les dependències del Palau Reial ocupades per altres institucions i alguns elements desapareguts. A la plaça del Rei hi veiem la font, la torre d'aigua i les antigues escales; encara hi ha l'edifici vell on ara hi ha la Casa Padellàs; els habitatges que envolten el conjunt pel carrer de la Tapineria, seguint el traçat de la muralla romana, i els extrems dels carrers desapareguts amb l'obertura de la Via Laietana; la planta de l’església de Santa Clara dins del saló del Tinell i els accessos; la Sala de l’Audiència; o el Verger del Palau i els jardins del primer pis.


*

Nota

Dins del marc dels "Diàlegs" que organitza el Centre de Recerca i Debats de Museu d’Història de Barcelona, el passat dilluns 12 de juny de 2017, es va presentar la conferència “El Palau Reial Major de Barcelona: els grans  interrogants”, a càrrec de Ramon Pujades, del Museu d’Història de Barcelona, resum d'un treball de gran abast sobre el Palau Reial Major, que traurà a la llum per primer cop l'àmplia i poc coneguda història d'aquest conjunt medieval. Alguns dels detalls de l'article que heu llegit han estat presos, de memòria, de l'esmentada conferència.

[+]

Ernest Alós, "El passadís ocult del rei Martí", El Periódico, 26 d'agost de 2018


Dependència del Palau Reial al segle XV



Font: El Periódico


Fases constructives de la façana actual del Palau Reial


Font: Reinald González



Evolució i reconstrucció virtual del
Palau Reial Major (s. XI-XVI)

 

El Palau Reial Major de Barcelona: els grans interrogants,
a càrrec de Ramon Pujades

 

Seminari "Palau Reial Major" (MUHBA), a càrrec de Reinald González,
Juan Corso, José Fernández, Pilar García-Almirall,
Ramon Pujades i Marc Viader
 

32 comentaris :

  1. Un tema en el qual caldria entrar a fons és el poc valor que es dóna 'als afegitons dels segles posteriors', així s'escriu la història.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí. És un tema interessant. De fet, tota la problemàtica que gira al voltant de la "invenció" del Barri Gòtic té a veure amb això. Tota recuperació implica destrucció (això els arqueòlegs ho saben molt bé).

      Elimina
    2. Hola, jo penso que qualsevol.'afegitó' passa a ser part de la història de l'edifici. Qualsevol edifici amb segles a sobre és un constant adequar-se a les noves necessitats dels propietaris.
      Un plaer llegir i debatre sobre aquests temes.

      Elimina
    3. Sens dubte, Oriol. Fixem-nos en les esglésies i catedrals que comencen sent basílica romana, basílica paleocristiana, preromànica, romànica, gòtica... Fins arribar a neogòtica, com és el cas de la catedral de Barcelona, acabada el segle XX.

      Elimina
  2. Quin plaer llegir-te i fer per uns minuts un viatge pel temps!!! Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Santiago. Després d'escoltar la conferència hauré d'afegir algunes dades.

      Elimina
  3. Fantàstic article -com sempre- i fantàstica selecció de fotografies! La funció de la Torre de Martí l'Humà, quina va ser i per què es va mantenir al llarg dels anys?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Galderich! La funció va ser la de mirador. Permetia controlar el mar i el port. És la mateixa funció que tenien les galeries del darrer pis de les cases i els palaus de la burgesia. S'ha mantingut, suposo, perquè aquesta funció es deu haver allargat durant segles i perquè no deu haver molestat durant l'evolució del conjunt. En sabrem més coses quan en Ramon Pujades publiqui el seu monumental treball.

      Elimina
  4. Are si que o se tot d´aquesta plaça Obrigado Enric !!. La font gotica no la recordo,, pero la columna romana la ting ben pressent ,,,pena que foi embora,,,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aviat en sabrem moltes més coses, Jaume. S'ha de publicar un gran estudi que ens descobrirà meravelles. La columna es va integrar al Temple d'August.

      Elimina
  5. Molt interessant, he après molt! Gràcies. Tanmateix, la frase : "El Palau Reial Major de Barcelona, documentat per primer cop amb aquest nom el 1116 per diferenciar-lo del Palau Reial Menor " No està ben expresada perquè al s.XII el Palau Reial Menor no existia encara. Fins el s.XIV no són suprimits els templers, que és quan la Corona comprarà el monestir templer per fer el Palau Reial menor o de la reina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jaume! Tens tota la raó. La contraposició entre "major" i "menor" estava mal expressada i s'entenia malament. Ja ho he corregit i he aprofitat per descriure mínimament el Menor.

      Elimina
  6. Moltes gracies per explicarnos un reco de la nostra ciutat

    ResponElimina
  7. Grácies per documentar-nos amb tanta precisió la história d´aquesta plaça de la nostre estimada Barcelona

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Quan en Ramon Pujades en publiqui el llibre encara descobrirem moltes més coses.

      Elimina
  8. Respostes
    1. Moltes gràcies, Ana!

      Elimina
    2. Magnífic Enric. Un savi i un porfesor

      Elimina
    3. Moltes gràcies! Ets molt amable!

      Elimina
  9. Primer felicitacions per la vostra tasca investigant i compartint la nostra història.
    I segon transmetre una curiositat que tinc en la meva memoria. En els anys 56, 57 i 58 amb el Cole vaig fer visites al MUHBA i la plaça la vaig veure tota aixecada pels arqueolegs en una de les visites. No em coincideix amb el que he llegit arreu. A vegades penso que ho he somiat. Sabriau donar-me una mica de llum. Recordo que d'un any a l'altre es va ampliar la visita al subsòl del MUHBA. També visitaven el Museu Marès del no s'escriu gaire.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, José Luis! l’any 1954 es va fer una intervenció per fer tasques de restauració i conservació, i es van haver de fer obres en els fonaments del Palau per fer-los més estables (en el subsòl hi havia terres remogudes i de poca fondària). També es va obrir el subsòl de la Baixada de Santa Clara al carrer dels Comtes. No sé quant van durar aquestes obres, però la plaça no va quedar oberta com a la dècada de 1930. És probable que el teu record infantil les hagi magnificat i associat a les imatges dels 30.
      En uns mesos es publicarà el primer gran estudi sobre la plaça i el conjunt del palau comtal, inclòs l'actual Museu Marès, que era el verger del palau. Tens raó que no se'n parla tant com del Tinell; ni el museu, que és una absoluta meravella, tampoc és dels més visitats. És un dels molts pecats dels barcelonins amb la seva ciutat. Cada anys vaig tres o quatre vegades al Museu Arqueològic de Montjuïc. Més d'un cop he arribat a estar-hi sol amb la família. Veure'l sense gent és un goig; però és clar, no hauria de ser així.

      Elimina
    2. Em sona que les vigues gegantines de formigó que protegeixen les restes que hi ha sota la Plaça del Rei (i que són les mateixes que les de la Ronda del Mig, diria) es van posar als anys 60, em sembla. També tinc entès que durant molt de temps es podia visitar el subsòl del Marès, amb l'aula episcopal (llavors interpretada com a basílica-catedral) i el baptisteri, apart de la resta del subsòl, i que no es van connectar fins més endavant. A mi també em sona haver vist alguna imatge dels anys 50, amb el Palau Reial ja restaurat, i la plaça oberta de nou per a alguna intervenció arqueològica.

      Aprofito per dir que el MUHBA té penjats a la web un munt d'articles científics i llibres així com un canal de youtube amb les gravacions de desenes de conferències.

      Elimina
    3. Adrià, podria ser que aquesta intervenció es fes els anys 60. Com que no era arqueològica no la tinc present. Després de molts anys tancada condicionant-la, torna a estar oberta la zona de l'aula episcopal (amb la domus sobre la qual es va construir) i el pòrtic del palau. Precisament ahir m'hi estava passejant. Conec la pàgina web del MUHBA i la documentació (no hi és tota; caldria actualitzar-la) i el canal de YouTube: si busqueu entre el vídeos, segur que m'hi trobareu.

      Elimina
  10. Hola Enric.
    Molt interesant el article, com sempre fas.
    Només una dubta que no sé si podrás respondré.
    Es sobre la xasa del botxí.
    Aquesta informació d'on surt? He rebuscat per Internet i nomes trobo referència de la Vanguardia. Tu podries dirme de quina documentació està treta?
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joaquim. Del botxí i la plaça del Rei en parla sobretot Joan Amades a 'Històries i llegendes de Barcelona'.

      Elimina
    2. Tot i això, cal revisar-ho perquè és una informació que circula moltíssim i només se sosté per la llegenda d'en Joan Amades. Als Manuals de Novells Ardits jo no he sabut trobar la deliberació sobre el botxí i, encara pitjor, al fogatge de 1496, publicat pel MUHBA, consten dos botxins, vivint a una illa de cases situada a tocar de La Rambla.

      Elimina
    3. Sí, Adrià, tens raó. Hi he afegit una nota perquè quedi clar.

      Elimina
  11. Perdó, algú podria dir-me si es cert que a la plaça, millor dit al antic corral, es va fer la primera cursa de braus de Catalunya i potser de le Primeres d'Espanya?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No en tinc cap referència. La més antiga a Barcelona està documentada al segle XV al Born.

      Elimina