Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons

diumenge, 31 de desembre de 2017

Centenari Josep Domènech i Estapà

L'església de Sant Andreu i la plaça Orfila, cap el 1918,
abans de l'obertura del passeig de Torres i Bages
Foto: Carles Fargas i Bonell (AFCEC)


Hem arribat fins al darrer dia d’aquest 2017 tot esperant que algú es dignés no només recordar sinó celebrar el centenari d'un dels arquitectes més importants de Barcelona: Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917). A mitjà d'any, conversant amb Andreu Carrascal, arxiver en cap del COAC, ens sorpreníem que no s'hagués endegat per part de les institucions cap esdeveniment per celebrar l'efemèride, segurament pel recolzament institucional que sí ha merescut l'Any Puig i Cadafalch. L'any 2016, Sergio Fuentes Milà presentava la seva tesi sobre l'arquitecte, de la qual n'és fruit el llibre que el mes de novembre va ser publicat pel Centre d'Estudis Ignasi Iglésias en el número 9 de la col·lecció de monografies històriques Finestrelles: Josep Domènech i Estapà. Últim arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar (1883-1897). Però a partir d'aquí, el silenci ha estat total.

El mateix va passar el 2016 quan el centenari de la mort de Pere Falqués i Urtí (Sant Andreu de Palomar, 1850 - Barcelona, 1916) va passar per la ciutat en silenci absolut. Segurament, Falqués és encara més popular que Domènech i Estapà; si més no, la seva obra és més reconeixible pels barcelonins. Arquitecte municipal des de 1889 a 1914, plaça que va guanyar a l'insigne Lluís Domènech i Montaner, és l'autor d'edificis com la Parròquia de Sant Andreu de Palomar (1881); la Torre Macosa de la fàbrica metal·lúrgica dels germans Girona, al Poblenou (1882); el Mercat del Clot (1884-1889); Ca la Vila de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, a la plaça de Valentí Almirall del Clot (1865-1888); els palaus de les Ciències i de l'Agricultura de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, al Parc de la Ciutadella, avui desapareguts, (1887-1888); alguns dels pavellons del desapapregut Escorxador General de Barcelona (1891-1979) la seu de l'antiga Tinença d'Alcaldia de l'Eixample, avui seu del Districte, al carrer d'Aragó, al qual li falta el pinacle original (1893); la font de la plaça de Sant Pere (1893); la Central Catalana d'Electricitat de l'avinguda de Vilanova, 12 (1896-1899), de la qual falta l'esvelta xemeneia (1887-1961); el monument a Rius i Taulet del passeig de Lluís Companys amb Pujades (1897-1901); l'antiga Central Telefònica del carrer d'Avinyó, 11, encarregat per Josep Laribal, director del diari El Diluvio, i signat per Luis de Miguel Roca, on Falqués feia de mestre d'obres (1902); la marquesina del bar Torino (1902-1911); la desapareguda església de Sant Martí del Clot (1903-1936); els fanals del passeig de Lluís Companys (1905-1907), malmesos i reconstruïts entre 1991 i 1998; els trenta-dos bancs-fanals del passeig de Gràcia (1906; modificats a partir de la dècada de 1950); el monument a Serafí Pitarra de la plaça del Teatre (1906); els fanals del Cinc d'Oros (1909-1957), reposats a l'avinguda de Gaudí (1985); l'antiga Escola d'Arts i Oficis del carrer de Rogent, 51, al Clot (1911); el Mercat de Sants (1913); la Casa de la Lactància de la Gran Via, 475-477 (1913); la central de bombament d'aigües de Montcada (1915); o la remodelació de l'Arsenal de la Ciutadella en Museu de Belles Arts, avui Parlament de Catalunya (1915). També va impulsar, amb bona previsió, la construcció dels túnels del metro quan es va obrir la Via Laietana, tot i que el metro no es construí fins al 1926; va guanyar el concurs de remodelació de la plaça de Catalunya (1889); i és l'autor del plànol topogràfic de la ciutat.

Tornant a Domènech i Estapà, a més d'arquitecte va ser catedràtic de geodèsia (1888) i de geometria descriptiva (1895) a la Universitat de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts (1883), que posteriorment presidí (1914). Aquest mateix anys, va ser nomenat arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar, càrrec que va exercir durant 14 anys (el 1897 es produeix l'annexió dels pobles del Pla), temps durant el qual va impulsar diferents obres i reformes urbanístiques que segueixen vigents en l'actualitat. Va dissenyar la cúpula de l'església de Sant Andreu de Palomar i la façana de la parròquia, que va quedar inacabada, i és l'autor del retaule major. Va modernitzar els sistemes hidràulics que controlaven l'excés d'aigua de les rieres que creuaven el poble de Sant Andreu amb el disseny de pous amb un sistema de palanques modernes que permetien desaiguar les rieres més ràpidament, alhora que construïa diversos ponts per facilitar-ne el creuament.


La presó Model des del carrer de Rosselló, cap la dècada de 1930
Arxiu fotogràfic de l'AGA


Com a arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts va dur a terme obres com la Presó Model (1881-1904), en col·laboració amb Salvador Viñals Sabaté, anomenada inicialment "Cárcel Preventiva"; el Palau de Justícia (1887-1908), en col·laboració amb Enric Sagnier; i l'Hospital Clínic (1895-1906), sobre un projecte original d'Ignasi C. Bartrolí (1881), i l'església de l'Hospital (1906-1959), al carrer de Villarroel davant de Rosselló i avui desapareguda.


El Palau de Justícia, l'any 1906. A la dreta, l'Sportsmen's Club

L'Hospital Clínic i la Facultat de Medicina, anys 1907-1915
Brangulí Fotògrafs (ANC)

L'església de l'Hospital Clínic, enderrocada el 1959
Foto: Gabriel Casas i Galobardes (ANC)


Autor de múltiples obres a molts pobles i ciutats de Catalunya (cases particulars o edificis d'habitatges), a Barcelona destaquen, a més de les tres obres esmentades, construccions com els desapareguts tallers de sastreria dels magatzems El Águila (1858-1917), al carrer de Sepúlveda amb Rocafort; el Palau Simon (1886-1966), al carrer de Mallorca amb Pau Claris i enderrocat després de reconvertir-se en Col·legi Loreto; el Palau Montaner, actual Delegació del Govern espanyol a Barcelona (1889-1896, amb Lluís Domènech i Montaner); l’Acadèmia de Ciències (1893); la Fàbrica de Gas i la Torre de l'Aigua (1893-1909), a la Barceloneta; l'antiga Catalana de Gas (1893-1895) del Portal de l'Àngel; l'asil per a cecs Empar de Santa Llúcia (1904-1909), posteriorment Museu de la Ciència i actual CosmoCaixa; l'Observatori Fabra (1906); la Casa Domènech i Estapà (1909), al carrer de València, 241; la Casa Asunción Belloso (1909-ca. 1950), a la Rambla de Catalunya amb València, molt reformada i quasi irreconeixible; l'església de la Mare de Déu del Carme i convent de Carmelites (1910-1921, acabat pel seu fill Josep Domènech i Mansana), a la Diagonal amb Roger de Llúria, avui desaparegut; l'estació de la Magòria (1912).

Amb elements modificats dels estils clàssics, Domènech i Estapà va crear un estil propi, ben acceptat pels medis oficials, allunyat tant de l'historicisme pur com del Modernisme. Sergio Fuentes defensa que "era un arquitecte molt peculiar i molt eclèctic. Té un lèxic arquitectònic propi que reconeix la seva obra. Destaca per fer ús d'elements com les rodes dentades i els triples arcs i pel colossalisme de la seva arquitectura. A més, té un component futurista perquè introdueix estructures de ferro estranyes no comunes a l'època". Fuentes ha inventat una terminologia nova que defineix l'estil i la ideologia de Domènech i Estapà: l'estapisme.

L’arxiu professional de l’arquitecte va ser donat al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC), el 1994, per Joan Bassegoda i Nonell, catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i director de la Càtedra Gaudí.

I a continuació us deixem algunes fotografies, en rigorós blanc i negre, d'edificis que continuen dempeus i d'altres actualment desapareguts, en aquest cas amb enllaços a Barcelofília perquè en conegueu els detalls.

al carrer de Sepúlveda amb Rocafort, l'any 1915

Palau Simon (1886-1966), al carrer de Mallorca
amb Pau Claris, el 1902
Foto: Arxiu Mas

Jardí del Col·legi Loreto al Palau Simon, cap a 1950
Foto: Arxiu de La Vanguardia

Palau Montaner, actual Delegació del Govern
espanyol a Barcelona

Acadèmia de Ciències (1893),
a la Rambla, el 1985

Fàbrica de Gas i Torre de l'Aigua,
a la Barceloneta, l'any 1910

L'antiga Catalana de Gas del Portal de l'Àngel,
a l'esquerra, la dècada de 1910
Lluís Girau Iglesias (AFB)

L'asil per a cecs Empar de Santa Llúcia, l'any 1979,
després Museu de la Ciència i ara CosmoCaixa

L'Observatori Fabra en construcció, l'any 1904
Foto: Josep Duandó. Diputació de Barcelona

Casa Domènech Estapà del carrer de València, 241,
amb l'aspecte original, l'any 1910

Casa Asunción Belloso, a la Rambla de Catalunya
amb València, amb l'aspecte original, l'any 1909

Església i convent (enderrocat) de la Mare de Déu del Carme,
a la Diagonal amb Roger de Llúria, el 1920

Estació de la Magòria, l'any 1914



14 comentaris :

  1. Me he confundido.
    La iglesia del hospital Clinic (enderrocada 1959), dio pie a que se conservara una pequeña capilla para los difuntos habidos en el hospital, que por una causa u otra se les había de celebrar una misa. También hay que considerar que allí se encontraba el Instituto Anatómico Forense. Pero si, la iglesia como tal dejó de existir en el año datado.
    Bon any.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la informació, Miquel. Bon any!

      Elimina
  2. En el recorregut no vam tenir gaire temps però la Poble-sec hi ha algunes cases d'aquest arquitecte, entre les quals una de les que es considera de les millors. Als baixos hi havia hagut el famós 'Nido de los Retales'

    http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9022

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig estar a punt de posar-la però no vaig trobar la foto adequada (em perd l'estètica), i com que no volia ser exhaustiu he renunciat a les cases d'habitatges, excepte dues, per raons òbvies. Ep, però si em trobes una bona foto en blanc i negre, amplio el mapa!

      Elimina
  3. I aquesta, senzilla i bufona:

    http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8999

    ResponElimina
  4. Anava a dir que aquí s'ha de ser molt més mediàtic o d'interès turístic assegurat per tenir un bon centenari o grans reconeixements públics, però trobo que aquest passat 2017, l'any Puig i Cadafalch, que és més conegut, tampoc és que hagi tingut un gran desplegament d'actes ni notícies! En tot cas, la possibilitat d'un centenari per donar a conèixer els que més ho necessitarien i també s'ho mereixen de llarg, ara per ara,res.
    A l'arxiu de la Càtedra Gaudí de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (d'on va ser professor Domènech Estapà quan llavors era l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, a una part de l'edifici de la seu històrica de la UB de plaça Universitat) es conserven els fons fotogràfics de Domènech Estapà i Domènech Mansana, plaques de vidre precioses, que en part han estat inventariades i digitalitzades, però només es poden consultar a la seu de la càtedra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades, Eduard, fa la impressió que determinats esdeveniments es fan perquè toca, per quedar bé amb un determinat públic. Un cop pressupostat ja no és necessari res més. Poques vegades és pensa en el públic general, el que probablement en té menys coneixement teòric però se n'ha fet una idea estètica (passa amb Gaudí). Domènech Estapà, i també Sagnier, forma part del paisatge i és més fàcil, i agraït, explicar-li un relat sobre Barcelona: la Model o el Palau de Justícia expliquen mil històries de Barcelona, i això no s'hauria de deixar perdre.
      Gràcies per la informació de l'arxiu fotogràfic. Em pregunto quin sentit té que aquest i el del COAC estiguin separats.

      Elimina
  5. En principi, els arxius gràfics de l'ETSAB són majoritàriament dipositaris dels treballs dels alumnes de l'escola (exercicis de classe, projectes de final de carrera, els que abans es deien de revàlida...), es porta fent des de la seva fundació, fa 200 anys, fins a l'actualitat. Però també s'hi van anar sumant altres documents (fotos, dibuixos, plànols, etc.) emprats en la pràctica docent i professional, d'arquitectes o dels mateixos professors. Per exemple s'hi conserven molts dibuixos dels alumnes de Jujol, professor de dibuix durant molts anys, però també dibuixos originals d'ell, fruit de l'activitat docent de vegades, altres perquè simplement els va deixar a l'escola, gargots,croquis, caricatures... en un tros de paper o fulls de llibreta. O una col·lecció de plànols que Elies Rogent va comprar a agrimensors professionals per explicar com els feien als seus alumnes... El cas de la provinença de les fotografies de Domènech Estapà i Domènech Mansana el desconec, però també podria ser per finalitat docent. Tot i que si estan a la Càtedra Gaudí, la seva provinença, durant l'època en que la va dirigir Joan Bassegoda, pot ser més diversa, ell no es va ajustar només a la producció fruit de l'activitat acadèmica. Per exemple, va salvar dels contenidors algunes les portes originals de la casa Batlló quan la varen restaurar... entre altres joies. Al COAC acostumen a tenir el dipòsit de la documentació fruit de l'activitat professional com arquitecte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quins tresors que hi deu haver! I el que dius del COAC, explica que el Joan Bassegoda hi cedís l'arxiu de Domènech Estapà.

      Elimina
    2. Interessantissim article. Moltes gràcies,Enric!

      Elimina
  6. Enric: s'explica una història, no se si certa, de l'arquitecte Enric Sagnier, col·laborador de Josep Domenech Estapà. L'Enric, un estudiant d'arquitectura, estava enamorat d’una noia, el pare de la qual s’oposava fermament al nuviatge. Li deia que no accediria “...fins que el teu xicot no demostri que és un professional de debò i hagi dissenyat, si més no, una caseta”. El jove arquitecte va decidir concursar a un projecte ajudat per Domenech Estapà, i la “caseta” es va convertir, ni més ni menys, que en el Palau de Justícia de Barcelona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No coneixia aquesta anècdota, Miquel. Però tant si és certa com si no, té la gràcia dels vells contes populars, on el protagonista, gràcies a l'esforç, aconsegueix el reconeixement i l'amor. Molt exemplificant!

      Elimina