El carrer de Petritxol, solitari, amb la primera
il·luminació de Nadal de Barcelona,
l'any 1957. IEFC
Leopoldo Plasencia
Per Nadal, moltes nenes i nens seguiran la tradició de recitar un vers enfilats damunt la cadira del menjador, sota la mirada atenta de la família reunida a la taula –els qui hi són, els qui ja no hi són–, farta de viandes com si s'acabés el món.
La calça curta i els mitjons amb borles fins als genolls queden ben lluny. Més burgesos, més ben alimentats, més descreguts, més lliures –potser gràcies a ell i tants com ell que es van sacrificar per als altres–, deixo uns versos rimats a la vora de la ironia més que no pas de la llar. Si la intel·ligència ens fa tan incrèduls com llestos, pressuposem, a la manera dels textos apòcrifs, dubtes i inquietuds a aquests dos personatges que durant la Nit de Nadal buscaran posada a la vora d'un camí, sota una nit estrellada. I ho fem amb la tornada tradicional "Fum, fum, fum" (segons Amades, original dels segles XVI o XVII), recuperant el probable imperatiu del verb "fúmer".
Sota una nit estrellada
Sota una nit estrellada,
un ase.
Tirant del ruc,
un banyut.
Cap cot, trist i pensatiu,
es diu:
Algú me l’ha fotut.
Fum, fum, fum.
Fum, fum, fum.
Ella, entre sotracs, gràvida,
busca al cel
l’angelet barrut.
Insatisfeta, cada Nadal,
es diu:
Algú me l’ha fotut.
Fum, fum, fum
Fum, fum, fum
E.H.M.
M'agrada, m'agrada...
ResponEliminaGràcies, Jordi!
ResponEliminasí que té alguna semblança amb el "nat de nidil" :)
ResponEliminaintents d'explicar el "misteri" de la maternitat de la verge maria.
però aquí maria i josep semblen els dos "fotuts": ella, insatisfeta, i ell, trist i pensatiu.
la maria d'avui no em semblava insatisfeta, ni josep, trist. m'estimo més imaginar que van poder disfrutar els tres, ella amb els dos i els dos amb ella també, i potser entre ells...
i, quan va adonar-se que aquella vegada va ser nidil qui la va deixar prenyada, com eren entre ells "els millors amics", per no embolicar la troca, va inventar la història aquella de l'àngel, anomenant la nit del naixement "nit de nadal", sabent que era "nat de nidil".
bona nit i bon nadal, enric. una abraçada.
Jo m'imagino l'angelet com a protagonista actiu, més dimoni que altra cosa, rient perquè ni l'un ni l'altre saben què ha passat.
EliminaBon Nadal!
Ja tenim envergadura per a pensar que Jesús no fou ni fill dels cels, ni fill de la barra. Simplement d'una parella corrent de l'època; el que passa és que va arribar on va arribar (a comprometre el Sanedrí i la pròpia Roma), de manera que els seus "biògrafs" es van afanyar a buscar-li un origen inspirat en mitologies, bàsicament, egípcies. Es pot ser tranquil·lament cristià sabent això eh? I aplaudir (precisament) l'Enric, el poema, i els comentaristes.
EliminaMoltes gràcies, Josep Oriol! Efectivament, el més probable és que s'adaptés un relat corrent i tradicional a la necessitat de convertir Jesús en fill de Déu a través d'una mortal. En això els grecs en tenien el cul pelat.
EliminaAngelet? Tota la vida patint, pensant-me que havia set un colom, i ara això. De fet, tant se val; fa falta molta fe, n'aquesta vida. Bon nadal, Enric i companyia!
ResponEliminaMatilde, que no recordes la imperial hora de l'Angelus a Radio Nacional de España?
ResponElimina"Y el ángel del Señor anunció a María: Dios te salve, Maria, llena eres de gracia..." El mateix àngel que li va dir a Josep que així estaven les coses; que "lo tomas o no sales en el pesebre".
Sí que va ser per obra i gràcia del colom, però el missatger va ser l'àngel: només podia ser missatger, perquè els àngels són asexuats (diuen). En tot cas, tots dos tenen ales.
Bon Nadal i bon any, Matilde!
És a dir, que celebrem una tradició basada en banyuts, insatisfetes i barruts. I el resultat d'aquest totum revolutum acabarà, trenta-tres anys després, clavat en una creu (ai!, ara he fet un spoiler).
ResponEliminaM'has espatllat el final, Sícoris, i ara els de Holibut no em voldran comprar la idea!
EliminaFum, fum, fum es podria traduïr per "Jódete, jódete, Jódete"? He, he...
ResponEliminaDe fet, Toni, aquest és l'origen de la nadala. És una adaptació religiosa d'un joc musical tradicional en què es van incorporant estrofes humorístiques, escatològiques, etc. Aquest "fum" és un "fot".
EliminaM'ha agradat molt tota l'explicació, gracies per tot i Bon Nadal Fum,Fum,Fum🌲🌲🌲
ResponEliminaGràcies! Bon any!
EliminaMolt interessant aquesta introducció de la insatisfacció en dies de festa
ResponEliminaGràcies! Bon any!
Elimina